13
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
20:13h
Poc més d'una quarta part dels afiliats de CCOO defensen que Catalunya esdevingui un estat independent. Així ho reflecteix una enquesta feta entre les seves bases i feta pública aquest dijous, segons la qual l'opció preferida per als sindicalistes d'aquesta organització és que Catalunya sigui un estat dins d'una Espanya federal, amb un 40,3% d'adhesions, per un 26,9% que prefereix l'estat independent, escassament per sobre del 21,9% que es quedaria com una comunitat autònoma, mentre que tan sols un 7,3% voldria que fos una regió d'Espanya i el 3,5% no ho sap o no contesta.
Aquestes dades contrasten amb l'última enquesta elaborada per CCOO entre l'afiliació, de principis de 2017, en què les preferències estaven més igualades. Llavors, un 29,3% defensava l'aposta federal, molt a prop del 27,6% que preferia la independència, essent clarament minoritaris l'autonomisme (9,1%) i els partidaris de ser una regió (2,5%). Llavors, però, un 31,4% no ho sabia o no contestava i, en aquest darrers quatre anys, el gruix d'indecisos s'ha esmicolat i ha passat a engruixir l'opció federal (11 punts més), l'autonomia (12,8 punts més) i fins i tot la regió (6,8 punts més), mentre que l'estat independent ha retrocedit sis dècimes però resta debilitat respecte les altres vies.
En la presentació de l'enquesta, Dolors Llobet, secretària d'Afiliació, Estudis i Coordinació de Direcció de CCOO a Catalunya, ha tret ferro a la comparativa respecte la dades de fa quatre anys, ja que, segons ha detallat, s'ha renovat molt l'afiliació de l'organització. En tot cas, ha opinat que el posicionament respecte aquesta qüestió experimenta "la mateixa evolució que està experimentant la societat catalana", fent referència velada a que el suport a la independència cau. Subratlla, en tot cas, que la seva enquesta engloba persones vinculades al món laboral, mentre que d'altres com les del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), on el suport a l'estat independent és major, engloben el conjunt de la societat.
Malgrat, el suport al referèndum és força majoritari entre les bases de CCOO. En concret un 49% està molt d'acord amb celebrar un referèndum sobre la relació entre Catalunya i Espanya i un 16,1% hi està bastant en desacord. En total, per tant, un 65,1% d'adhesió, malgrat que inferior al 77,6% del conjunt de la societat que detecta l'últim baròmetre del CEO. En canvi, un 14,9% d'afiliats al sindicat no hi està ni d'acord ni en desacord i un 18,2% s'hi oposa en algun grau. Malgrat això, la direcció de CCOO pretén rebaixar el compromís respecte el referèndum -i l'amnistia- davant la reivindicació del sector més sobiranista.
Pel que fa a les afinitats polítiques, la proposta política amb més suports a CCOO és En Comú Podem, amb un 27,4% d'adhesions, per davant d'uns quasi empatats ERC (17,5%) i PSC (16,8%). Força enrere, encara hi ha qui se sent proper sobretot a Junts (5,7%), CUP (5,3%), Cs (3,9%), Vox (1,3%) o, per sota de l'1%, PDECat o PP. Un notable 18,3%, en tot cas, respon altres opcions, la qual cosa inclou la possibilitat de no sentir-se identificat amb cap partit.
Quant a la identificació nacional, els afiliats a CCOO se senten lleugerament menys catalans, si es contraposa a l'espanyolitat. Un 21,4% d'aquests se sent només català, mentre que el CEO detecta que el percentatge a nivell del conjunt de la societat en aquesta opció és del 27%. Un 22,8% dels sindicalistes, però, se senten més catalans que espanyols (similar al 22,4% del CEO), un 46,6% tan catalans com espanyols (40,6% al conjunt de la societat) i un 9,2%, més espanyols o només espanyols.
Segons destaca l'estudi, en el període entre 2017 i 2021 ha canviat força la base social del sindicat, ja que, si bé ha augmentat en 7.024 afiliats -fins als 147.632-, s'ha produït 58.256 baixes i 64.871 altes, motiu pel qual s'ha renovat un 40% de l'afiliació. Actualment, encara hi ha més homes (56,6%) que dones, però menys que abans. L'enquesta presentada aquest dijous s'ha fet en base a la resposta representativa de 1.609 afiliats, la qual evidencia, segons els autors de l'estudi, "un elevat grau de consens al voltant de les propostes del sindicat en tot allò que són qüestions d'acció sindical i socioeconòmiques". "El sindicat és més feminitzat, més divers i més plural", ha subratllat Dolors Llobet.
Pel que fa a les principals preocupacions dels afiliats (en resposta múltiple), aquestes són sobretot l'atur i la precarietat (78,4%), per davant de la salut (51,6%), l'educació (46,3%), l'increment de les desigualtats (44,7%) i el canvi climàtic (42,7%), mentre que les relacions entre Catalunya i Espanya es troben tan sols en desena posició, citada pel 22,2% d'enquestats. En relació a la gestió dels serveis públics, la immensa majoria defensa que sigui pública, recuperant les externalitzacions, tant en sanitat (90,4%) com en serveis socials (89,6%) i educació (87,5%), mentre que les externalitzacions o privatitzacions ronden el 10% de preferències en els tres casos.
Pel que fa a diverses qüestions sobre drets laborals, socials i civils, l'enquesta demana el nivell d'adhesió a determinades propostes en una escala d'1 a 5, essent 1 molt en desacord, un 5 seria molt d'acord i el punt intermedi, el 3, ni d'acord ni en desacord. En base a aquesta gradació, el suport és elevat en que cal penalitzar els contractes precaris (4,77) i bonificar els indefinits (4,29), però no tant en que cal potenciar els ERTO per evitar la destrucció de llocs de treball (3,89), potenciar el teletreball (3,7) o formar-se fora de l'horari laboral (3,26).
Vincular els salaris a l'IPC, no a la productivitat
Igualment, té més suport l'opció de vincular els salaris a l'IPC (4,05) que a la productivitat de l'empresa (3,34). I pel que fa a la reducció de l'atur, les opcions dirigides a millorar els serveis públics d'ocupació reben adhesions elevades, així com incentivar econòmicament la creació de llocs de treball per part de les empreses (4,14), però no tant reduir la jornada laboral per repartir el treball (3,74).
En relació a la igualtat de gènere, un 22,4% dels afiliats a CCOO creu que s'han produït avenços significatius i un 65,4% afirma que l'avenç encara és lent. Els homes, en tot cas, creuen més (28,8%) que els avenços han estat significatius del que hi coincideixen les dones (14,7%). Per seguir incrementant els nivells d'igualtat, el suport és elevat pel que fa a la lluita contra la bretxa salarial a través de la negociació col·lectiva i en garantir la presència de dones en llocs de responsabilitat a les empreses (4,19 en els dos casos), però no tant en reservar llocs de treball per a la promoció laboral (3,69).
Habitatge, fiscalitat i població estrangers
En l'àmbit de l'habitatge, el consens és molt alt en augmentar el parc d'habitatge social de lloguer (4,53), limitar per llei el preu dels lloguers (4,3) o donar ajuts a les rendes baixes per pagar-lo (4,23), però no tant en penalitzar fiscalment els pisos buits (3,81). Pel que fa a la tributació, de fet, l'acord ampli recau en augmentar l'IRPF a les rendes altes (4,4) i, en general, els impostos a les grans herències i fortunes (4,35), però no tant en augmentar la pressió fiscal fins la mitjana europea (3,58) o reduir les bonificacions i desgravacions a empreses (3,56). El suport a l'harmonització de tipus impositius a Espanya se situa en un punt intermedi (3,92). En tot cas, s'ha destacat que el suport a incrementar la pressió fiscal és menor en aquells treballadors de sectors amb dificultats.
Finalment, en relació als drets de la població estrangers, les diverses opcions obtenen nivells de suport limitat, evidenciant més diferències internes. Hi ha consens en què la població estrangers ha de tenir els drets bàsics (4,23), però el suport cau en considerar que ha de tenir dret a vot després d'un temps de residència (3,7) o que ha de tenir els mateixos drets que la població espanyola (3,58). Un nivell similar a l'acord amb que han de tenir els drets bàsics sempre que es trobin en situació legal (3,29), mentre que cau l'acceptació conforme han de tenir preferència la població espanyola (2,66).
Aquestes dades contrasten amb l'última enquesta elaborada per CCOO entre l'afiliació, de principis de 2017, en què les preferències estaven més igualades. Llavors, un 29,3% defensava l'aposta federal, molt a prop del 27,6% que preferia la independència, essent clarament minoritaris l'autonomisme (9,1%) i els partidaris de ser una regió (2,5%). Llavors, però, un 31,4% no ho sabia o no contestava i, en aquest darrers quatre anys, el gruix d'indecisos s'ha esmicolat i ha passat a engruixir l'opció federal (11 punts més), l'autonomia (12,8 punts més) i fins i tot la regió (6,8 punts més), mentre que l'estat independent ha retrocedit sis dècimes però resta debilitat respecte les altres vies.
En la presentació de l'enquesta, Dolors Llobet, secretària d'Afiliació, Estudis i Coordinació de Direcció de CCOO a Catalunya, ha tret ferro a la comparativa respecte la dades de fa quatre anys, ja que, segons ha detallat, s'ha renovat molt l'afiliació de l'organització. En tot cas, ha opinat que el posicionament respecte aquesta qüestió experimenta "la mateixa evolució que està experimentant la societat catalana", fent referència velada a que el suport a la independència cau. Subratlla, en tot cas, que la seva enquesta engloba persones vinculades al món laboral, mentre que d'altres com les del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), on el suport a l'estat independent és major, engloben el conjunt de la societat.
Malgrat, el suport al referèndum és força majoritari entre les bases de CCOO. En concret un 49% està molt d'acord amb celebrar un referèndum sobre la relació entre Catalunya i Espanya i un 16,1% hi està bastant en desacord. En total, per tant, un 65,1% d'adhesió, malgrat que inferior al 77,6% del conjunt de la societat que detecta l'últim baròmetre del CEO. En canvi, un 14,9% d'afiliats al sindicat no hi està ni d'acord ni en desacord i un 18,2% s'hi oposa en algun grau. Malgrat això, la direcció de CCOO pretén rebaixar el compromís respecte el referèndum -i l'amnistia- davant la reivindicació del sector més sobiranista.
Pel que fa a les afinitats polítiques, la proposta política amb més suports a CCOO és En Comú Podem, amb un 27,4% d'adhesions, per davant d'uns quasi empatats ERC (17,5%) i PSC (16,8%). Força enrere, encara hi ha qui se sent proper sobretot a Junts (5,7%), CUP (5,3%), Cs (3,9%), Vox (1,3%) o, per sota de l'1%, PDECat o PP. Un notable 18,3%, en tot cas, respon altres opcions, la qual cosa inclou la possibilitat de no sentir-se identificat amb cap partit.
Quant a la identificació nacional, els afiliats a CCOO se senten lleugerament menys catalans, si es contraposa a l'espanyolitat. Un 21,4% d'aquests se sent només català, mentre que el CEO detecta que el percentatge a nivell del conjunt de la societat en aquesta opció és del 27%. Un 22,8% dels sindicalistes, però, se senten més catalans que espanyols (similar al 22,4% del CEO), un 46,6% tan catalans com espanyols (40,6% al conjunt de la societat) i un 9,2%, més espanyols o només espanyols.
Segons destaca l'estudi, en el període entre 2017 i 2021 ha canviat força la base social del sindicat, ja que, si bé ha augmentat en 7.024 afiliats -fins als 147.632-, s'ha produït 58.256 baixes i 64.871 altes, motiu pel qual s'ha renovat un 40% de l'afiliació. Actualment, encara hi ha més homes (56,6%) que dones, però menys que abans. L'enquesta presentada aquest dijous s'ha fet en base a la resposta representativa de 1.609 afiliats, la qual evidencia, segons els autors de l'estudi, "un elevat grau de consens al voltant de les propostes del sindicat en tot allò que són qüestions d'acció sindical i socioeconòmiques". "El sindicat és més feminitzat, més divers i més plural", ha subratllat Dolors Llobet.
Pel que fa a les principals preocupacions dels afiliats (en resposta múltiple), aquestes són sobretot l'atur i la precarietat (78,4%), per davant de la salut (51,6%), l'educació (46,3%), l'increment de les desigualtats (44,7%) i el canvi climàtic (42,7%), mentre que les relacions entre Catalunya i Espanya es troben tan sols en desena posició, citada pel 22,2% d'enquestats. En relació a la gestió dels serveis públics, la immensa majoria defensa que sigui pública, recuperant les externalitzacions, tant en sanitat (90,4%) com en serveis socials (89,6%) i educació (87,5%), mentre que les externalitzacions o privatitzacions ronden el 10% de preferències en els tres casos.
Pel que fa a diverses qüestions sobre drets laborals, socials i civils, l'enquesta demana el nivell d'adhesió a determinades propostes en una escala d'1 a 5, essent 1 molt en desacord, un 5 seria molt d'acord i el punt intermedi, el 3, ni d'acord ni en desacord. En base a aquesta gradació, el suport és elevat en que cal penalitzar els contractes precaris (4,77) i bonificar els indefinits (4,29), però no tant en que cal potenciar els ERTO per evitar la destrucció de llocs de treball (3,89), potenciar el teletreball (3,7) o formar-se fora de l'horari laboral (3,26).
Vincular els salaris a l'IPC, no a la productivitat
Igualment, té més suport l'opció de vincular els salaris a l'IPC (4,05) que a la productivitat de l'empresa (3,34). I pel que fa a la reducció de l'atur, les opcions dirigides a millorar els serveis públics d'ocupació reben adhesions elevades, així com incentivar econòmicament la creació de llocs de treball per part de les empreses (4,14), però no tant reduir la jornada laboral per repartir el treball (3,74).
En relació a la igualtat de gènere, un 22,4% dels afiliats a CCOO creu que s'han produït avenços significatius i un 65,4% afirma que l'avenç encara és lent. Els homes, en tot cas, creuen més (28,8%) que els avenços han estat significatius del que hi coincideixen les dones (14,7%). Per seguir incrementant els nivells d'igualtat, el suport és elevat pel que fa a la lluita contra la bretxa salarial a través de la negociació col·lectiva i en garantir la presència de dones en llocs de responsabilitat a les empreses (4,19 en els dos casos), però no tant en reservar llocs de treball per a la promoció laboral (3,69).
Habitatge, fiscalitat i població estrangers
En l'àmbit de l'habitatge, el consens és molt alt en augmentar el parc d'habitatge social de lloguer (4,53), limitar per llei el preu dels lloguers (4,3) o donar ajuts a les rendes baixes per pagar-lo (4,23), però no tant en penalitzar fiscalment els pisos buits (3,81). Pel que fa a la tributació, de fet, l'acord ampli recau en augmentar l'IRPF a les rendes altes (4,4) i, en general, els impostos a les grans herències i fortunes (4,35), però no tant en augmentar la pressió fiscal fins la mitjana europea (3,58) o reduir les bonificacions i desgravacions a empreses (3,56). El suport a l'harmonització de tipus impositius a Espanya se situa en un punt intermedi (3,92). En tot cas, s'ha destacat que el suport a incrementar la pressió fiscal és menor en aquells treballadors de sectors amb dificultats.
Finalment, en relació als drets de la població estrangers, les diverses opcions obtenen nivells de suport limitat, evidenciant més diferències internes. Hi ha consens en què la població estrangers ha de tenir els drets bàsics (4,23), però el suport cau en considerar que ha de tenir dret a vot després d'un temps de residència (3,7) o que ha de tenir els mateixos drets que la població espanyola (3,58). Un nivell similar a l'acord amb que han de tenir els drets bàsics sempre que es trobin en situació legal (3,29), mentre que cau l'acceptació conforme han de tenir preferència la població espanyola (2,66).