ERC i Junts continuen enrocats tot i l'intent d'insuflar aire a la investidura

La CUP propicia un acord de mínims per "desencallar" la legislatura i evitar eleccions, però les posicions no es mouen: els republicans es neguen a pactar ara el Govern de coalició malgrat la pressió dels de Puigdemont

Negociadors d'ERC i Junts, aquest dimecres al Parlament.
Negociadors d'ERC i Junts, aquest dimecres al Parlament. | ACN
12 de maig del 2021
Actualitzat el 13 de maig a les 11:52h
Moviments a la superfície, bloqueig als fonaments. Així està la investidura de Pere Aragonès quan queden dues setmanes per evitar noves eleccions. La jornada l'ha protagonitzada la CUP, que a primera hora del matí s'ha posat en contacte amb les delegacions d'ERC i de Junts per plantejar una reunió que servís per treure la legislatura de l'UCI on s'ha instal·lat des que Aragonès ha plantejat la voluntat de governar en solitari i els de Carles Puigdemont s'han desdit de la promesa de facilitar-li l'arribada a Palau encara que no formessin part del consell executiu. La cita s'ha celebrat a les dotze del migdia, s'ha allargat durant dues hores i n'ha sortit un acord de mínims per "desencallar l'inici de la legislatura", basat en què l'estratègia independentista -nucli de la discrepàncies- es defineixi "més enllà del marc de la governabilitat".

Ha servit la trobada per encarrilar la situació i allunyar la possibilitat, plausible, d'una repetició electoral? De moment, no. Com a molt, sosté un alt dirigent consultat per NacióDigital, s'ha "trencat" la "dinàmica de trencadissa" instal·lada des de dissabte, quan Aragonès va decidir aturar les converses per formar Govern amb Junts. En essència, les posicions continuen sent les mateixes. ERC assegura apostar exclusivament per negociar qualsevol entrada a l'executiu de Junts després de la investidura -si cal, parlant-ne hores després que Aragonès rebi el vistiplau del Parlament-, i els de Carles Puigdemont insisteixen que l'única via per garantir la legislatura és amb una coalició com la que hi ha vigent des del 2015.

La cimera a tres ha comptat amb les primeres espases negociadores de cada actor de l'independentisme parlamentari. Jordi Sànchez, des de Lledoners, ha liderat una delegació integrada per Elsa Artadi, Josep Rius, Míriam Nogueras i Francesc de Dalmases, aquest últim l'únic present físicament a la trobada. Sergi Sabrià, Marta Vilalta, Laura Vilagrà i Josep Maria Jové -aquests dos últims confinats, com Artadi, per contacte estret amb un positiu-, han representat ERC, mentre que Eulàlia Reguant, Pau Juvillà i Xavier Pellicer hi han acudit en nom de la CUP. Els anticapitalistes han portat un guió de quatre punts que s'ha polit durant la reunió, amb especial atenció en l'últim paràgraf.

La redacció final -"assolir un espai pel debat de l'estratègia independentista més enllà del marc de la governabilitat"- ha portat estona i no tanca la porta a interpretacions diferenciades entre els protagonistes. ERC interpreta que això aplana el camí a Aragonès, perquè el debat sobre el full de ruta -aspecte nuclear de les discrepàncies juntament amb la "tutela" que segons els republicans vol exercir el Consell per la República- queda al marge de la investidura, però no les té totes. És així per dos motius: perquè Junts continua sense voler cedir els vots necessaris per escollir el presidenciable republicà -també pendent dels comuns, amb els quals el pacte avança degut a la feina dels grups de treball creats- i perquè insisteix en governar en coalició.

Les dues idees les va traslladar l'equip de Junts en la reunió de dilluns, que només va servir per constatar el bloqueig. L'escenari en què s'ha instal·lat la investidura ha fet entrar el partit de Carles Puigdemont en ebullició, amb sectors vinculats al Govern que pressionen per reeditar la coalició i tancar un acord amb ERC en aquest sentit. Han anat creixent, a banda, les crítiques a Sànchez per haver plantejat a principis d'abril la cessió de vots a Aragonès sense especificar-ne públicament les condicions. Tampoc ha agradat, de portes endins, com s'ha conduït la negociació, amb els consellers sovint desplaçats i els altres presos de Junts sense tenir tota la informació.

Pressió de Sánchez (i de les entitats)

Poc abans que se celebrés la reunió al Parlament, el Congrés es tornava a convertir en plató de les discrepàncies entre ERC i Junts. Gabriel Rufián, cap de files dels republicans a Madrid, ha equiparat els de Puigdemont amb la ultradreta per les seves crítiques a la via del diàleg. "Són temps curiosos", ha ironitzat Rufián, que aquesta setmana s'ha fotografiat amb Yolanda Díaz, vicepresidenta tercera del govern espanyol, en un senyal de l'estabilitat que ERC proveeix a Pedro Sánchez. El president espanyol ha aprofitat la pregunta del portaveu republicà en sessió de control per instar-los a portar Salvador Illa a Palau aprofitant que hi ha una "majoria d'esquerres" a la cambra catalana.

Sánchez ha insistit en la idea del diàleg i la seva "agenda del retrobament", sense més concrecions a banda de desitjar que a Catalunya hi hagi un Govern "com abans millor". El diàleg també apareix en el comunicat conjunt d'ERC, Junts i la CUP al costat del nou "embat democràtic" que l'independentisme hauria de preparar després dels dos anys de marge que es donen a la taula de negociació amb l'Estat. Un dels actors que més desconfia del diàleg és l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que diumenge ha convocat una concentració per exigir la formació d'un Govern independentista a Catalunya.

Amb una retòrica mesurada al mil·límetre, qui també ha enviat un missatge a ERC i Junts ha estat Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural. Prou "baralles", prou "insults", prou "dinàmica de desgast", ha ressaltat en una intervenció en la qual ha defensat tant la bandera del diàleg com la de la confrontació, en referència a l'estratègia dels dos principals partits independentistes. Amb tots els actors exercint pressió, ERC i Junts tenen només dues setmanes per evitar una repetició electoral que, segons les enquestes internes, només beneficiaria el PSC.