12
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
20:22h
Ningú no estarà protegit de la Covid-19 fins que no ho estigui tothom. Bosses de població amb coronavirus posen en risc la població mundial; no només pel contagi, sinó l'aparició de noves variants, que poden afectar la població vacunada. La resposta a la recuperació de la salut i l'economia globals és la vacunació generalitzada.
El repte és, doncs, fabricar i distribuir suficients dosis de vacuna per a immunitzar milers de milions de persones. Les dosis que les empreses farmacèutiques han produït són de l'ordre de centenars de milions. I els valors més optimistes preveuen una fabricació d'entorn 12.000 milions de dosis a finals d'any. Lluny de les que es necessiten, ja que calen dues dosis. I caldrà veure quant de temps durarà la immunització, és a dir, quantes vacunes requerirem.
Cal fabricar més vacunes i evitar la desigualtat. Segons Metges Sense Fronteres, la major part dels estats d'ingressos baixos on opera fins ara només han rebut el 0,2% del subministrament mundial de la vacuna. Per contra, segons la revista Nature, els països amb renda alta n'han rebut entorn el 50% de les vacunes fabricades —i representen el 10,5% de la població mundial.
Però produir vacunes Covid-19 és una tasca complexa. Les primeres que han arribat al mercat occidental són les més revolucionàries tecnològicament. Les de Pfizer-BioNTech i Moderna es va començar a desenvolupar fa deu anys. L'estructura externa estava aprovada per a altres dianes; de manera que només va caldre canviar el contingut i testejar els components vírics. En ser vacunes d'RNA, l'àcid nucleic del SARS-CoV-2, se salten un intermediari; però s'han de mantenir a temperatures sota zero per garantir-ne l'eficiència.
Les altres dues vacunes que han arribat a Catalunya es basen en l'ADN, el nostre material genètic. Les d'Oxford-AstraZeneca i Janssen (Johnson & Johnson) aprofiten com a vector viral la càpsula d'un virus al qual s'ha tret la possibilitat d'infectar i reproduir-se, a la qual s'hi ha introduït el material genètic del SARS-CoV-2. En entrar en la cèl·lula humana genera una resposta immunitària controlada contra el virus. Altres vacunes que es distribueixen són virus inactivats, com ho són altres vacunes del calendari pediàtric. Es podria accelerar la fabricació de les vacunes aprovades fins ara per l'OMS?
Segons alguns països, la lentitud en la fabricació de vacunes és el monopoli derivat de la patent. L'octubre de 2020 i davant l'Organització Mundial del Comerç (OMC), l'Índia i Sudàfrica van ser portaveus de prop de 60 països que demanen alliberar les patents de manera temporal. De moment, 100 països de l'OMC els han donat suport; el més mediàtic, Estats Units, la representant dels quals va argumentar que cal una mesura extraordinària per a un temps extraordinari.
La renúncia a la patent permetria augmentar la producció de vacunes i proporcionar dosis més assequibles per als països menys rics, segons els partidaris. Seria la manera d'eliminar la pandèmia en un temps inferior que si no es fes, perquè tots els països preparats per fabricar les vacunes hi podrien dedicar recursos. Com més temps trigui la vacunació global, la pandèmia alterarà les vides i els mitjans de subsistència durant més temps. Però, augmentaria realment la vacunació alliberar les patents?
Doncs, una cosa és tenir la fórmula; una altra, poder-la aplicar. Pocs països tenen la capacitat tecnològica per la fabricació de vacunes d'aquestes característiques; caldria posar en marxa fàbriques i entrenar personal per a superar els complexos controls d'estandardització i qualitat, cosa que trigaria anys.
D'una altra banda, segons la revista Nature,el coll d'ampolla és l'escassetat mundial dels components essencials, especialment nucleòtids, enzims i lípids; no hi hauria suficient fabricació per a la demanda. I, a més, els drets de la propietat intel·lectual estan dispersos entre moltes empreses, de manera que la negociació per alliberar-los podria trigar un any.
Les empreses podrien llicenciar els drets de la propietat intel·lectual a tercers. De fet, ja hi ha associacions entre empreses per a fabricar conjuntament les vacunes. I, col·laboracions entre universitats de països desenvolupats i menys desenvolupats per afavorir la fabricació de vacunes; però trigaran més de dos anys en començar a produir. Però això és a mig termini.
A curt termini, la liberalització de la patent no faria augmentar la producció de vacunes. Ja hem vist que calen matèries primeres, i fàbriques i personal capaces de garantir vacunes que superin els múltiples passos de control de qualitat, especialment de les vacunes més complexes tecnològicament. Però, a llarg termini, aquest aprenentatge ajudaria a que cada regió tingués la instal·lació que necessita amb el coneixement i la capacitat i per a produir vacunes.
Per què hi ha un sistema de patents en els medicaments? Segons les empreses biotecnològiques, la protecció de les patents és la que ha proporcionat incentius per produir vacunes en temps rècord; per tant, alliberar les patents podria sufocar la innovació. Les empreses farmacèutiques, tanmateix, aprofiten els resultats de la recerca pública. La seqüència del virus va ser publicada en obert per investigadors xinesos. Per fabricar les vacunes, les empreses han obtingut ajuda de col·legues científics de la recerca pública. Hi podria haver una alternativa vàlida? Potser en la participació dels estats en la recerca farmacològica?
El cas és que seria una bona notícia per combatre la pandèmia, la suspensió temporal de les patents. Encara que sigui una via lenta, i encara que potser no arribi com a solució per al 2021. Però vindran altres pandèmies enfront de les que cal preparar-nos amb visió global. Tedros Adhanom va preguntar, si no és ara, quan? Ho haurà de tornar a preguntar l'any vinent?
El repte és, doncs, fabricar i distribuir suficients dosis de vacuna per a immunitzar milers de milions de persones. Les dosis que les empreses farmacèutiques han produït són de l'ordre de centenars de milions. I els valors més optimistes preveuen una fabricació d'entorn 12.000 milions de dosis a finals d'any. Lluny de les que es necessiten, ja que calen dues dosis. I caldrà veure quant de temps durarà la immunització, és a dir, quantes vacunes requerirem.
Cal fabricar més vacunes i evitar la desigualtat. Segons Metges Sense Fronteres, la major part dels estats d'ingressos baixos on opera fins ara només han rebut el 0,2% del subministrament mundial de la vacuna. Per contra, segons la revista Nature, els països amb renda alta n'han rebut entorn el 50% de les vacunes fabricades —i representen el 10,5% de la població mundial.
Però produir vacunes Covid-19 és una tasca complexa. Les primeres que han arribat al mercat occidental són les més revolucionàries tecnològicament. Les de Pfizer-BioNTech i Moderna es va començar a desenvolupar fa deu anys. L'estructura externa estava aprovada per a altres dianes; de manera que només va caldre canviar el contingut i testejar els components vírics. En ser vacunes d'RNA, l'àcid nucleic del SARS-CoV-2, se salten un intermediari; però s'han de mantenir a temperatures sota zero per garantir-ne l'eficiència.
Les altres dues vacunes que han arribat a Catalunya es basen en l'ADN, el nostre material genètic. Les d'Oxford-AstraZeneca i Janssen (Johnson & Johnson) aprofiten com a vector viral la càpsula d'un virus al qual s'ha tret la possibilitat d'infectar i reproduir-se, a la qual s'hi ha introduït el material genètic del SARS-CoV-2. En entrar en la cèl·lula humana genera una resposta immunitària controlada contra el virus. Altres vacunes que es distribueixen són virus inactivats, com ho són altres vacunes del calendari pediàtric. Es podria accelerar la fabricació de les vacunes aprovades fins ara per l'OMS?
Segons alguns països, la lentitud en la fabricació de vacunes és el monopoli derivat de la patent. L'octubre de 2020 i davant l'Organització Mundial del Comerç (OMC), l'Índia i Sudàfrica van ser portaveus de prop de 60 països que demanen alliberar les patents de manera temporal. De moment, 100 països de l'OMC els han donat suport; el més mediàtic, Estats Units, la representant dels quals va argumentar que cal una mesura extraordinària per a un temps extraordinari.
La renúncia a la patent permetria augmentar la producció de vacunes i proporcionar dosis més assequibles per als països menys rics, segons els partidaris. Seria la manera d'eliminar la pandèmia en un temps inferior que si no es fes, perquè tots els països preparats per fabricar les vacunes hi podrien dedicar recursos. Com més temps trigui la vacunació global, la pandèmia alterarà les vides i els mitjans de subsistència durant més temps. Però, augmentaria realment la vacunació alliberar les patents?
Doncs, una cosa és tenir la fórmula; una altra, poder-la aplicar. Pocs països tenen la capacitat tecnològica per la fabricació de vacunes d'aquestes característiques; caldria posar en marxa fàbriques i entrenar personal per a superar els complexos controls d'estandardització i qualitat, cosa que trigaria anys.
D'una altra banda, segons la revista Nature,el coll d'ampolla és l'escassetat mundial dels components essencials, especialment nucleòtids, enzims i lípids; no hi hauria suficient fabricació per a la demanda. I, a més, els drets de la propietat intel·lectual estan dispersos entre moltes empreses, de manera que la negociació per alliberar-los podria trigar un any.
Les empreses podrien llicenciar els drets de la propietat intel·lectual a tercers. De fet, ja hi ha associacions entre empreses per a fabricar conjuntament les vacunes. I, col·laboracions entre universitats de països desenvolupats i menys desenvolupats per afavorir la fabricació de vacunes; però trigaran més de dos anys en començar a produir. Però això és a mig termini.
A curt termini, la liberalització de la patent no faria augmentar la producció de vacunes. Ja hem vist que calen matèries primeres, i fàbriques i personal capaces de garantir vacunes que superin els múltiples passos de control de qualitat, especialment de les vacunes més complexes tecnològicament. Però, a llarg termini, aquest aprenentatge ajudaria a que cada regió tingués la instal·lació que necessita amb el coneixement i la capacitat i per a produir vacunes.
Per què hi ha un sistema de patents en els medicaments? Segons les empreses biotecnològiques, la protecció de les patents és la que ha proporcionat incentius per produir vacunes en temps rècord; per tant, alliberar les patents podria sufocar la innovació. Les empreses farmacèutiques, tanmateix, aprofiten els resultats de la recerca pública. La seqüència del virus va ser publicada en obert per investigadors xinesos. Per fabricar les vacunes, les empreses han obtingut ajuda de col·legues científics de la recerca pública. Hi podria haver una alternativa vàlida? Potser en la participació dels estats en la recerca farmacològica?
El cas és que seria una bona notícia per combatre la pandèmia, la suspensió temporal de les patents. Encara que sigui una via lenta, i encara que potser no arribi com a solució per al 2021. Però vindran altres pandèmies enfront de les que cal preparar-nos amb visió global. Tedros Adhanom va preguntar, si no és ara, quan? Ho haurà de tornar a preguntar l'any vinent?