12
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
16:03h
La repetició d'eleccions és ja un escenari plausible, però encara queden dies per negociar i mirar d'evitar-ho. Per això aquest dimecres la CUP ha propiciat una reunió a tres bandes amb ERC i Junts que ha acabat amb un acord: situar el debat estratègic al marge de la investidura de Pere Aragonès, que té la data límit el 26 de maig. Ho han fet públic els tres partits en un comunicat calcat que acaba així: "Cal assolir un espai pel debat de l'estratègia independentista més enllà del marc de la governabilitat". L'entesa també inclou promoure un Acord Nacional per l'Autodeterminació que combina el "diàleg" amb "l'embat democràtic", conceptes que ja formen part de l'acord entre republicans i anticapitalistes i que reprodueixen els idearis tant d'ERC -partidària de la negociació- com de Junts -que aposta per la confrontació i reclama teixir ja un pla B-. El comunicat parla de "desencallar l'inici de la legislatura", presidida fins ara per les malfiances.
Sobre la taula, els anticapitalistes hi havien posat un "compromís" de quatre punts que emmarqui la propera legislatura a partir d'objectius "àmpliament compartits" entre les tres formacions independentistes. D'aquesta manera, la formació confia poder superar els "esculls estratègics" que dificulten ara com ara les negociacions. Els punts que plantejaven eren la necessitat de donar resposta a la crisi social i econòmica que viu el país, la defensa dels drets fonamentals, avançar en un acord nacional per l'autodeterminació que vagi més enllà dels partits i situar el debat sobre l'estratègia independentista -el més polèmic- fora del marc del pacte de Govern. El redactat d'aquest últim punt ha variat sensiblement el redactat després de la trobada.
A la reunió, per part d'ERC, s'hi han assegut els negociadors titulars: Sergi Sabrià, Marta Vilalta, Laura Vilagrà i Josep Maria Jové. Per part de Junts, s'hi han connectat Jordi Sànchez -des de Lledoners-, Elsa Artadi i Josep Rius, mentre que Francesc de Dalmases hi ha estat presencialment i, un cop acabada la cimera a tres, ha continuat conversant amb Vilalta i Sabrià. La CUP ha estat representada per Eulàlia Reguant, Pau Juvillà i Xavier Pellicer. Es tracta de la primera cita de les tres formacions independentistes, que sumen 74 escons, des de la trencadissa entre ERC i Junts per reeditar la coalició un cop Aragonès ja ha verbalitzat -en públic i en privat- que només negociarà per la investidura i que, si cal, ja s'abordarà més endavant l'entrada de més grups al futur Govern.
Superar el bloqueig
La investidura, en tot cas, continua sent un maldecap per a l'independentisme. El secretari general de Junts és qui va posar damunt la taula -primer en una entrevista a La Vanguardia, el 4 d'abril- la possibilitat que, en un escenari de desacord estratègic, el partit cedís els vots per investir Aragonès i evitar la repetició de les eleccions. L'oferta la va recuperar un cop el candidat d'ERC va anunciar la voluntat de governar en solitari, i la va circumscriure -com va traslladar el 7 d'abril, segons fonts coneixedores de les converses- al fet que obtingués primer el suport de la CUP -que ja té al sarró- i també dels comuns, una formació que no és independentista i que fa de la confrontació amb Junts un dels pilars de l'estratègia al Parlament. Aragonès, si suma els suports dels anticapitalistes i d'En Comú Podem, necessitarà com a mínim quatre vots de Junts per ser investit, perquè obtindria un balanç de 54 a favor i 53 en contra. Amb aquests vots, els ha traslladat ahir l'equip de Puigdemont, no hi poden comptar ara mateix.
La partida numèrica, però, és només la punta de l'iceberg d'una negociació que s'ha portat a l'extrem. El desacord entre ERC i Junts no és nou -només cal fer un repàs a la legislatura anterior per entendre-ho-, però s'ha fet més cru en aquest període negociador. Els esculls plantejats des de després de les eleccions han anat apareixent i desapareixent, però n'hi ha un que s'ha cronificat: el Consell per la República. L'1 de març, els negociadors de Junts van plantejar en una trobada amb els d'ERC que l'organisme amb seu a l'exili havia de liderar la direcció estratègica del procés, i durant dos mesos es va debatre quin havia de ser el seu paper en la legislatura.
ERC recelava del seu paper, perquè no volia que Aragonès es veiés "tutelat", i en una reunió l'1 de maig a Lledoners -sempre segons la visió dels republicans- es va tancar un preacord que situava la nova direcció estratègica del procés fora del Consell, amb el qual es "coordinaria". El partit d'Oriol Junqueras insisteix que Sànchez va avalar aquesta visió i que en aquell moment van veure proper l'acord, però al cap de dos dies tot es va torçar. Va ser en una reunió -proposada per Sànchez- del Consell amb ERC, Junts, la CUP, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural que l'entesa va tornar a encallar-se, i ja no es va desfer el malentès. Al cap de quatre dies, Aragonès proclamava la voluntat de governar en solitari i feia saltar el tauler de la investidura.
Sectors de Junts collen per la coalició
Un dels actors que més s'han inquietat és el sector institucional de Junts, que tem quedar fora del Govern, un moviment de conseqüències incertes per al futur de la formació. Una de les que ha defensat amb més vigor la permanència del partit dins l'executiu és Meritxell Budó, consellera de la Presidència, que ha indicat aquest matí des de la SER Catalunya que encara "hi ha temps" per un acord de Govern entre ERC i Junts. L'optimisme contrastava amb el ball de bastons, ja habitual, entre les dues formacions al Congrés. Mentre Míriam Nogueras, portaveu dels quatre diputats dels de Puigdemont a Madrid, instava ahir els republicans a aclarir si prioritzen "pactar les engrunes amb la Moncloa", Gabriel Rufián insistia que no són la "mainadera de ningú".
Mentre ERC i Junts escruten la viabilitat a última hora d'una entesa de mínims -per a la investidura-, els republicans intensifiquen els contactes amb els comuns, que s'hi posen bé per aparèixer com un actor de decisiu en el nou escenari de converses i estirar Aragonès cap a un acord de les esquerres. Les dues formacions s'han tornat a reunir aquest dimarts -després de la presa de contacte de dilluns- i han validat crear un grup de treball específic per definir un acord en termes programàtics. En Comú Podem vol una entesa en cinc eixos -transició ecològica, reconstrucció econòmica, salut, feminisme, i diàleg amb l'Estat i repressió- per cedir els seus vuit vots a la investidura. El pacte tindria un concreció en forma de document, amb mesures concretes, similar en el format al que ERC ja va tancar amb la CUP abans de la primera investidura d'Aragonès.
A Madrid també hi ha moviments. En resposta a Gabriel Rufián, cap de files d'ERC a Madrid, Pedro Sánchez ha instat els republicans a facilitar la tria de Salvador Illa com a president de la Generalitat davant de l'enquistament de la negociació amb Junts. "Arribats a aquest punt, potser a Catalunya es podria pensar en un govern d'esquerres liderat per Illa", ha assenyalat Sánchez, que ha reclamat que es formi un executiu "com abans millor" per tal de reprendre el diàleg. "Estem compromesos amb l'agenda del retrobament", ha apuntat el líder del PSOE, que ha observat deixos de "precampanya" en la intervenció de Rufián, que ha equiparat Junts amb la ultradreta espanyola.
Sobre la taula, els anticapitalistes hi havien posat un "compromís" de quatre punts que emmarqui la propera legislatura a partir d'objectius "àmpliament compartits" entre les tres formacions independentistes. D'aquesta manera, la formació confia poder superar els "esculls estratègics" que dificulten ara com ara les negociacions. Els punts que plantejaven eren la necessitat de donar resposta a la crisi social i econòmica que viu el país, la defensa dels drets fonamentals, avançar en un acord nacional per l'autodeterminació que vagi més enllà dels partits i situar el debat sobre l'estratègia independentista -el més polèmic- fora del marc del pacte de Govern. El redactat d'aquest últim punt ha variat sensiblement el redactat després de la trobada.
A la reunió, per part d'ERC, s'hi han assegut els negociadors titulars: Sergi Sabrià, Marta Vilalta, Laura Vilagrà i Josep Maria Jové. Per part de Junts, s'hi han connectat Jordi Sànchez -des de Lledoners-, Elsa Artadi i Josep Rius, mentre que Francesc de Dalmases hi ha estat presencialment i, un cop acabada la cimera a tres, ha continuat conversant amb Vilalta i Sabrià. La CUP ha estat representada per Eulàlia Reguant, Pau Juvillà i Xavier Pellicer. Es tracta de la primera cita de les tres formacions independentistes, que sumen 74 escons, des de la trencadissa entre ERC i Junts per reeditar la coalició un cop Aragonès ja ha verbalitzat -en públic i en privat- que només negociarà per la investidura i que, si cal, ja s'abordarà més endavant l'entrada de més grups al futur Govern.
Superar el bloqueig
La investidura, en tot cas, continua sent un maldecap per a l'independentisme. El secretari general de Junts és qui va posar damunt la taula -primer en una entrevista a La Vanguardia, el 4 d'abril- la possibilitat que, en un escenari de desacord estratègic, el partit cedís els vots per investir Aragonès i evitar la repetició de les eleccions. L'oferta la va recuperar un cop el candidat d'ERC va anunciar la voluntat de governar en solitari, i la va circumscriure -com va traslladar el 7 d'abril, segons fonts coneixedores de les converses- al fet que obtingués primer el suport de la CUP -que ja té al sarró- i també dels comuns, una formació que no és independentista i que fa de la confrontació amb Junts un dels pilars de l'estratègia al Parlament. Aragonès, si suma els suports dels anticapitalistes i d'En Comú Podem, necessitarà com a mínim quatre vots de Junts per ser investit, perquè obtindria un balanç de 54 a favor i 53 en contra. Amb aquests vots, els ha traslladat ahir l'equip de Puigdemont, no hi poden comptar ara mateix.
La partida numèrica, però, és només la punta de l'iceberg d'una negociació que s'ha portat a l'extrem. El desacord entre ERC i Junts no és nou -només cal fer un repàs a la legislatura anterior per entendre-ho-, però s'ha fet més cru en aquest període negociador. Els esculls plantejats des de després de les eleccions han anat apareixent i desapareixent, però n'hi ha un que s'ha cronificat: el Consell per la República. L'1 de març, els negociadors de Junts van plantejar en una trobada amb els d'ERC que l'organisme amb seu a l'exili havia de liderar la direcció estratègica del procés, i durant dos mesos es va debatre quin havia de ser el seu paper en la legislatura.
ERC recelava del seu paper, perquè no volia que Aragonès es veiés "tutelat", i en una reunió l'1 de maig a Lledoners -sempre segons la visió dels republicans- es va tancar un preacord que situava la nova direcció estratègica del procés fora del Consell, amb el qual es "coordinaria". El partit d'Oriol Junqueras insisteix que Sànchez va avalar aquesta visió i que en aquell moment van veure proper l'acord, però al cap de dos dies tot es va torçar. Va ser en una reunió -proposada per Sànchez- del Consell amb ERC, Junts, la CUP, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural que l'entesa va tornar a encallar-se, i ja no es va desfer el malentès. Al cap de quatre dies, Aragonès proclamava la voluntat de governar en solitari i feia saltar el tauler de la investidura.
Sectors de Junts collen per la coalició
Un dels actors que més s'han inquietat és el sector institucional de Junts, que tem quedar fora del Govern, un moviment de conseqüències incertes per al futur de la formació. Una de les que ha defensat amb més vigor la permanència del partit dins l'executiu és Meritxell Budó, consellera de la Presidència, que ha indicat aquest matí des de la SER Catalunya que encara "hi ha temps" per un acord de Govern entre ERC i Junts. L'optimisme contrastava amb el ball de bastons, ja habitual, entre les dues formacions al Congrés. Mentre Míriam Nogueras, portaveu dels quatre diputats dels de Puigdemont a Madrid, instava ahir els republicans a aclarir si prioritzen "pactar les engrunes amb la Moncloa", Gabriel Rufián insistia que no són la "mainadera de ningú".
Mentre ERC i Junts escruten la viabilitat a última hora d'una entesa de mínims -per a la investidura-, els republicans intensifiquen els contactes amb els comuns, que s'hi posen bé per aparèixer com un actor de decisiu en el nou escenari de converses i estirar Aragonès cap a un acord de les esquerres. Les dues formacions s'han tornat a reunir aquest dimarts -després de la presa de contacte de dilluns- i han validat crear un grup de treball específic per definir un acord en termes programàtics. En Comú Podem vol una entesa en cinc eixos -transició ecològica, reconstrucció econòmica, salut, feminisme, i diàleg amb l'Estat i repressió- per cedir els seus vuit vots a la investidura. El pacte tindria un concreció en forma de document, amb mesures concretes, similar en el format al que ERC ja va tancar amb la CUP abans de la primera investidura d'Aragonès.
A Madrid també hi ha moviments. En resposta a Gabriel Rufián, cap de files d'ERC a Madrid, Pedro Sánchez ha instat els republicans a facilitar la tria de Salvador Illa com a president de la Generalitat davant de l'enquistament de la negociació amb Junts. "Arribats a aquest punt, potser a Catalunya es podria pensar en un govern d'esquerres liderat per Illa", ha assenyalat Sánchez, que ha reclamat que es formi un executiu "com abans millor" per tal de reprendre el diàleg. "Estem compromesos amb l'agenda del retrobament", ha apuntat el líder del PSOE, que ha observat deixos de "precampanya" en la intervenció de Rufián, que ha equiparat Junts amb la ultradreta espanyola.