«Ens cal» més enllà del pacte

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Ens cal. Aquesta frase va ser el fil conductor de l'acte "Fem-nos lliures" que, amb la presència de desenes de representants de partits, entitats i sindicats, va organitzar Òmnium per presentar els seus objectius a curt i llarg termini, el que en diríem el seu full de ruta ("pla d'atac", en paraules de Clàudia Pujol). L'acte, previst feia temps i que va tancar el seu president Jordi Cuixart, ahir amb permís penitenciari, queia enmig d'una forta tempesta política (una altra) en el si de l'independentisme.

Els partits no es posen d'acord i, sense mullar-se en la batalla pel relat entre ERC i Junts perquè ni vol ni pot fer-ho, Cuixart sí que va enviar un missatge contundent cridant a l'entesa i a deixar de banda els partidismes i les catxes. Té la legitimitat i l'autoritat que dona presidir una entitat que també ha afrontat la repressió, que hi ha sigut sempre que ha calgut i que treballa discretament per greixar relacions entre tots els actors. La negociació és en punt mort, però encara no està enterrada després de la maniobra de la CUP pactada amb ERC i acceptada per Junts. Veurem avui les pistes que ens dona el baròmetre del CIS postelectoral i el to a la sessió de control al Parlament.

Òmnium no hi entén de jugades mestres. Ahir va presentar idees i propostes concretes des de la capacitat d'acció i d'incidència d'una entitat de més de 180.000 socis, que no és poca cosa. I quan deien "ens cal" parlaven d'un pacte de Govern que inclogui el 52% independentista i més si pogués ser, és clar, però també d'altres coses que "ens calen" com a país i que no es poden descuidar. Per exemple, fer arribar la cultura a tots els racons del territori i classes socials, el foment del català a les xarxes i als nous formats audiovisuals i també als clàssics -que en els darrers anys el departament de Cultura i la CCMA no han atès com calia-, o fomentar a la societat catalana les polítiques d'acollida o lluita contra la pobresa i l'exclusió social. Això i una societat més crítica, més formada i madura políticament per omplir de contingut paraules com desobediència, drets civils o llibertat.

Cuixart i l'entitat que presideix no enganyen. Volen, com deia, un acord on hi hagi tots els independentistes per avançar, per fer efectiu el dret a decidir i per exigir l'amnistia. Ho demanen en un to menys dur del que gasta l'ANC però també ho demanen. En el cas d'Òmnium ho fan rebutjant el reduccionisme de triar entre ser-ne més que s'atribueix a ERC i ser més determinats que s'atribueix a Junts. Perquè sortir-se'n, fer camí, és aprendre i és integrar una cosa i l'altra. Les dues són necessàries, deia Cuixart. És molt obvi, però cal recordar-ho sempre.

Els camins de l'independentisme, doncs, han de ser complementaris així com les circumstàncies. Ha estat estúpida i contraproduent aquests darrers temps la contraposició entre presó i exili. Per això cal més empatia i menys agror, desconfiança i cacera del "traïdor". També posar-hi voluntat de suma a partir de la fermesa en les conviccions i no marxes enrere com la que va recordar del 3 d'octubre de 2017, l'ocasió perduda de quedar-se al carrer i anar més enllà en la confrontació democràtica amb l'Estat.

Perquè només amb la determinació i la generositat serà possible ampliar els marges del moviment, allò que Òmnium va batejar, i ahir el seu president i Marcel Mauri s'hi van referir de nou, com les "lluites compartides". Insistir-hi de forma atractiva i actual i anar més enllà del debat nacional estricte és un camí de suma, per més que l'independentisme de resta, aquell que prefereix perdre abraçat a les essències patriòtiques, ho hagi ridiculitzat rebatejant-ho com a "truites compartides".

En l'immediat, per avançar és necessari un acord perquè cal que la Generalitat -que és un error convertir en una nosa- faci amb habilitat i eficàcia de palanca també al servei del projecte d'alliberament nacional, el que té un suport més ampli a les urnes. És evident que el Govern no té totes les competències que els independentistes voldrien -per això en són- i que en qualsevol moment pot ser intervingut. Però també que, quan això no passa, són àmplies en assumptes com educació, salut, ordenació del territori o cultura. Seria un despropòsit regalar-les o denigrar la institució amb més mala política. Òmnium ja hi posarà la seva part i el carrer no fallarà.
 

---

Avui no et perdis

»Cuixart exigeix a ERC i Junts «abandonar les dinàmiques de desgast i de partidisme»; per Bernat Surroca.

»ERC i Junts continuen enrocats tot i l'intent d'insuflar aire a la investidura; per Oriol March.

» Fil directe: «La desafecció»; per Joan Serra Carné.

»Poble Lliure demana replantejar la negativa de la CUP a entrar al Govern; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Els bolets de Catalunya»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» El TJUE avala alliberar un ciutadà amb ordre de detenció internacional si ja ha estat jutjat.

» Escòcia, un segon referèndum més a prop però molt lluny; per Pep Martí.

» Les noves quotes d'autònoms que proposa l'Estat: de 90 a 1.220 euros.

» Ciència en societat | Alliberar les patents augmentaria realment la vacunació?; per Cristina Junyent.

»Així tornaran a obrir les discoteques a Catalunya.

»El públic torna als estadis per les últimes jornades de la Lliga i l'ACB.

»Torna l'amenaça de desnonament al Bloc Llavors del Poble‑sec; per Joan Obiols.
 

---

 El passadís

Del 14 al 19 de maig se celebren les eleccions a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya. S'enfronten l'enginyer de telecomunicacions Francesc Torres, l'actual rector, i el catedràtic de Física Daniel Crespo, aquest amb suport entre els sectors sobiranistes de la comunitat universitària. Torres va guanyar per sorpresa el 2017, amb una campanya molt activa en les xarxes socials, i ha protagonitzat episodis curiosos, com acomiadar-se del curs 2017-2018 apareixent disfressat amb una túnica "jedi" de La guerra de les galàxies. Aquest dimecres, els dos candidats van protagonitzar un debat que es va poder seguir pel canal de Youtube de la UPC. El debat, amb moments tensos, no va anar molt bé per a Torres. El vídeo va desaparèixer després del debat. Era un dels acords entre tots dos equips de campanya. La candidatura de Crespo ha intentat fer-se enrere de l'acord abans i després del debat perquè el vídeo quedés. Torres es va fer fort en el pacte i el vídeo ja no es pot recuperar. Quedarà a la retina dels que l'hagin seguit. 

Vist i llegit

A Colòmbia l'intent del govern conservador d'apujar els impostos ha provocat un autèntic esclat social amb desenes de morts i enfrontaments als carrers. En els darrers anys les forces armades i la policia del país s'han rearmat i s'ha reforçat la resposta autoritària d'una forma preocupant, però que no surt del no-res. Aquest article d'Eduardo Giordano a Ctxt.es hi posa força llum.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1909 es feia l'etapa inaugural del primer Giro d'Itàlia, una de les curses clàssiques del ciclisme mundial juntament amb el Tour de França i la Vuelta a Espanya. Va començar a Milà amb un total de vuit etapes i 2.448 quilòmetres. El corredor italià Luigi Ganna va ser el primer vencedor de la cursa, que els primers anys van monopolitzar els corredors nacionals. Miguel Indurain en va guanyar dues edicions i Alberto Contador, un parell més. El líder du el mallot rosa. Aquí podeu repassar un documental d'època. 

 L'aniversari

El 13 de maig de l'any 1950, avui fa 71 anys, va néixer a Barcelona l'actor de cine, teatre i televisió i també director Ferran Rañé. Va començar el 1970 a Els Joglars i el 1977 el contingut de les obres de la companyia que liderava Albert Boadella, com ara La Torna sobre el cas de Heinz Ches i Puig Antich, el va obligar a marxar durant un any a l'exili. Una de les actuacions que el va fer més popular va ser la divertidíssima telesèrie Quico el Progre, a TV3, inspirada en les tires còmiques de J.L. Martín a El Periódico. Aquí en podeu veure un dels capítols.  
 ​Fes clic aquí per rebre'l