La FAES ataca el «silenci» del TC davant el «caos jurídic» entorn l'estat d'alarma

La fundació de José María Aznar endureix el seu discurs i escomet contra Pedro Sánchez uns dies després de la victòria d'Ayuso a Madrid

José Maria Aznar en un acte del PP.
José Maria Aznar en un acte del PP. | Europa Press
11 de maig del 2021
Actualitzat a les 20:57h
Després de les eleccions a la Comunitat de Madrid, la dreta espanyola ha incrementat la seva bel·ligerància. La Fundació FAES, l'influent laboratori ideològic que presideix José María Aznar, ha llançat un atac contra Pedro Sánchez, a qui acusa d'"inhibició culpable" per la manera en què ha gestionat la fi de l'estat d'alarma, que qualifica de "caos jurídic". Ho ha fet en un article titulat "Inhibición culpable".

De l'atac de la FAES no se'n salva ni el Tribunal Constitucional, de qui critica una "decebedora incompareixença", recordant que encara no s'ha pronunciat "sobre les implicacions de l'estat d'alarma i les condicions en què s'han de garantir els drets fonamentals i ha optat pel silenci". Furgant en el TC, subratlla el "silenci lamentable d'una veu que s'hauria d'haver escoltat amb la força i l'autoritat que la Constitució li atribueix i els citadans esperen". 

La fundació d'Aznar assegura que l'executiu de Sánchez s'ha "desentès" de la crisi sanitària i que "anima les comunitats autònomes a forçar, com a mínim, les garanties constitucionals dels drets fonamentals". Afirma que Sánchez no es vol exposar davant del Parlament i per això s'ha inventat un procediment de cassació perquè les autonomies puguin recórrer al Tribunal Suprem les resolucions dels TSJ que rebutgin les decisions restrictives dels governs de les comunitats.

"Als tribunals no se'ls ha de posar en aquesta situació perquè no els correspon", assegura FAES, que en aquest tema està en contra de la judicialització de decisions que haurien de ser polítiques. Hi ha un recurs de Vox presentat davant el Tribunal Constitucional contra el primer estat d'alarma, però els magistrats encara s'han de pronunciar. En el seu moment, ja van rebutjar suspendre'l de manera cautelar, com els va demanar la formació d'extrema dreta. 

La duresa de la fundació d'Aznar no es pot desvincular de l'escenari generat amb la victòria d'Isabel Díaz Ayuso a Madrid el 4-M. Una victòria cimentada, en bona part, en un missatge de "llibertat" i obertura dels locals comercials, ingredients d'un model Madrid presentat com a alternativa als valors que representen el govern Sánchez, dins d'una "guerra cultural" en la qual l'aznarisme i l'ala més dura del PP s'hi troben còmodes.