11
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
14:13h
La resposta de la UE a la crisi sanitària ha tingut un impacte decisiu en el projecte europeu i determinarà un salt cap a la integració política de la UE en un sentit federal. Això ha assenyalat aquest dimarts l'economista i exconseller Antoni Castells, director del think tank europeG. Castells ha participat amb Enric Fernández, economista en cap de CaixaBank, i Sofía Rodríguez, del Banc Sabadell, en un acte organitzat pel Col·legi d'Economistes, el Consell Català del Moviment Europeu i la Fundació Catalunya Europa.
Castells és l'autor de l'estudi elaborat per europeG sota el títol "Per fer front a la crisi de la Covid: avançar cap a la integració europea", i ha subratllat la transcendència dels fons Next Generation (750.000 milions), que s'implmentaran a partir dels pressupostos de la Unió, el que donarà a l'executiu de la UE, la Comissió, un paper cabdal. Ha destacat igualment el paper decidit pel Banc Central Europeu en favor de l'activitat econòmica. Per l'economista, la resposta europea pot suposar aquest cop un avenç cap a la unió fiscal, imprescindible per avançar realment en la unió monetària. Ara es potencia el pressupost comunitari i l'emissió de deute.
Antoni Castells ha fet una crida a evitar l'euroeufòria perquè hi ha molts dubtes sobre el resultat final de l'esforç fet, i perquè la resposta dels EUA, molt més ambiciosa encara, ha passat la ma per la cara a la UE. Però s'ha mostrat optimista i ha considerat que no s'ha de tenir por a "la lletra F de federalisme". Fins i tot ha expressat que s'avançava cap a l'objectiu d'elegir un govern europeu i ha posat nom a la seva candidata preferida: Angela Merkel.
Després de distingir la resposta insuficient i errònia de la UE a l'anterior crisi de la que s'ha produït ara, Castells ha insistit en la necessitat que els fons es gastin bé. Ha destacat els que poden ser els grans riscos: la pressió dels grans sectors depenents del BOE i la "perdigonada", és a dir, un repartiment generalitzat de recursos a molts petits projectes per acontentar una mica tothom.
Sofía Gutiérrez ha qualificat l'ambició de la resposta de la UE "en velocitat i profunditat", i les implicacions que té en l'aspecte fiscal, en la voluntat que posa en la productivitat dels països membres i en com reforça l'estructura institucional europea. L'economista del Banc Sabadell ha subratllat el paper internacional de l'euro i que s'ha evitat que la crisi sanitària esdevingués també en crisi financera. Gutiérrez també ha destacat el paper del sistema financer per fer de xarxa de seguretat de l'activitat econòmica.
Enric Fernández, de CaixaBank, ha coincidit en què "estem davant d'una gran oportunitat". Però ha fet una crida a ser prudent per la magnitud dels entrebancs, especialment polítics, començant per la sentència del Tribunal Constitucional alemany. També ha assenyalat l'error de disseny amb què es va elaborar la unió monetària, que no va acabar de ser el catalitzador que es preveia. Que els estats renunciessin al control de la moneda tenia unes implicacions que no es van avaluar prou. Ha valorat positivament les inversions seleccionades pel govern espanyol, que combinen projectes amb capacitat tractora a curt termini amb d'altres de transformadors.
Oriol Amat, degà del CEC, ha obert l'acte, i Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu, i Pau Mas Codina, director de la Fundació Catalunya Europa, l'han conclòs.
Castells és l'autor de l'estudi elaborat per europeG sota el títol "Per fer front a la crisi de la Covid: avançar cap a la integració europea", i ha subratllat la transcendència dels fons Next Generation (750.000 milions), que s'implmentaran a partir dels pressupostos de la Unió, el que donarà a l'executiu de la UE, la Comissió, un paper cabdal. Ha destacat igualment el paper decidit pel Banc Central Europeu en favor de l'activitat econòmica. Per l'economista, la resposta europea pot suposar aquest cop un avenç cap a la unió fiscal, imprescindible per avançar realment en la unió monetària. Ara es potencia el pressupost comunitari i l'emissió de deute.
Antoni Castells ha fet una crida a evitar l'euroeufòria perquè hi ha molts dubtes sobre el resultat final de l'esforç fet, i perquè la resposta dels EUA, molt més ambiciosa encara, ha passat la ma per la cara a la UE. Però s'ha mostrat optimista i ha considerat que no s'ha de tenir por a "la lletra F de federalisme". Fins i tot ha expressat que s'avançava cap a l'objectiu d'elegir un govern europeu i ha posat nom a la seva candidata preferida: Angela Merkel.
Després de distingir la resposta insuficient i errònia de la UE a l'anterior crisi de la que s'ha produït ara, Castells ha insistit en la necessitat que els fons es gastin bé. Ha destacat els que poden ser els grans riscos: la pressió dels grans sectors depenents del BOE i la "perdigonada", és a dir, un repartiment generalitzat de recursos a molts petits projectes per acontentar una mica tothom.
Sofía Gutiérrez ha qualificat l'ambició de la resposta de la UE "en velocitat i profunditat", i les implicacions que té en l'aspecte fiscal, en la voluntat que posa en la productivitat dels països membres i en com reforça l'estructura institucional europea. L'economista del Banc Sabadell ha subratllat el paper internacional de l'euro i que s'ha evitat que la crisi sanitària esdevingués també en crisi financera. Gutiérrez també ha destacat el paper del sistema financer per fer de xarxa de seguretat de l'activitat econòmica.
Enric Fernández, de CaixaBank, ha coincidit en què "estem davant d'una gran oportunitat". Però ha fet una crida a ser prudent per la magnitud dels entrebancs, especialment polítics, començant per la sentència del Tribunal Constitucional alemany. També ha assenyalat l'error de disseny amb què es va elaborar la unió monetària, que no va acabar de ser el catalitzador que es preveia. Que els estats renunciessin al control de la moneda tenia unes implicacions que no es van avaluar prou. Ha valorat positivament les inversions seleccionades pel govern espanyol, que combinen projectes amb capacitat tractora a curt termini amb d'altres de transformadors.
Oriol Amat, degà del CEC, ha obert l'acte, i Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu, i Pau Mas Codina, director de la Fundació Catalunya Europa, l'han conclòs.