Quant val la investidura?

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Dia de retrets i també de contactes discrets després del "ja n'hi ha prou" de Pere Aragonès i de que reclamés a Junts que complís el compromís de facilitar-li la investidura encara que no hi hagués acord i sortissin del Govern. Ahir totes les parts miraven de trencar el gel, però a ERC anava fonamentant-se la idea de no recular. Pesava més l'emprenyada pels canvis de posició constants que atribueixen a Junts, i que en gran part tenen a veure amb la seva polifonia interna, que no pas l'ànim de començar a caminar amb una majoria garantida al Parlament per anar fent camí.

És cert que si ara ERC i Junts arriben a un acord no serà de fons i només serà un pedaç, però també ho és que, si el Govern arrenca i sense eleccions a la vista, es pot treballar un acord estratègic sobre el full de ruta independentista. Esquerra opina que això no és incompatible amb el fet que Junts s'incorpori a l'executiu en qualsevol moment i amb aprofitar la conjuntura per sumar als comuns, que s'hi posen bé perquè veuen l'ocasió de treure suc dels seus vuit escons, arraconar els postconvergents i resoldre alguns problemes.

Els comuns són el nou actor. Gabriel Rufián es va reunir ahir amb Yolanda Díaz, la successora de Pablo Iglesias. ERC vol anar sola a Madrid i fer valdre els seus 13 escons, suficients per donar estabilitat al govern del PSOE i Podem. A canvi, busca que els indults arribin ja i que els comuns s'hi posin bé amb la investidura d'Aragonès. Els vots pel govern espanyol i també els que ha donat ERC a Ada Colau en els grans temes haurien d'ajudar. Fins ara, el balanç d'Esquerra a Madrid ha estat gairebé nul quant a la carpeta catalana i necessita resultats ja. Si els obté, serà un contratemps polític per a Junts. Una entesa d'Aragonès amb els comuns i la CUP els pot deixar a l'oposició tota la legislatura i amb un paper testimonial a Madrid en un context desfavorable.

Ahir els juntaires seguien intentant recollir cable. Havien promès feia setmanes els seus vots a un govern d'ERC amb els suports dels comuns i de la CUP tot i que això era poc coherent amb l'exigència que feien en campanya d'un govern "netament independentista". Després van aclarir que només cedirien quatre escons per fer-lo possible. Així, si Aragonès se'n sortia, només tindria un vot més a favor que en contra per ser president. Ahir al matí Jordi Sànchez deia que això era la manera de fer evident que els republicans apostaven per un govern no independentista. En aquesta estratègia importa fer evident que ERC ha reculat i que ara no vol aplicar la via unilateral. Per això Sànchez explicava sobre el paper del Consell per la República, l'acció política al Congrés i la relació amb el govern espanyol, els tres punts de fricció que va identificar, que no es tracta de tutelar res ni d'imposar res. Es qüestió de que cada cop que ERC no vulgui compassar-se amb Junts es faci evident i n'assumeixi el desgast. 

Però ahir a la nit, en un nou gir de guió, Junts enviava una comunicació als seus militants i quadres afirmant que els seus vots no servirien per formar un Govern que no fos independentista, donant així a entendre que si els comuns, que ahir van començar a negociar de nou amb ERC, entraven a l'operació, ja no cedirien els vots. Caldrà veure les condicions que expliciten per justificar-ho i si ara ofereixen cedir els 12 escons que caldrien a ERC i la CUP si no hi ha el grup de Jéssica Albiach.

En el fons hi ha, com deia, el debat intern a Junts. La posició que ha defensat Sànchez -fins ara amb el vistiplau dels pesos pesants de la direcció- no sembla agradar a les bases ni a la majoria dels quadres del Govern, que opten per posicions més contundents i contraposades: o bé forçar noves eleccions, o bé tornar a governar amb ERC. I, contra el que tenien inicialment previst, i d'aquí també el viratge, Junts preguntarà a les bases i la nova direcció no vol patir un revés. El to que gastaven alguns dels seus simpatitzants ahir davant la seu dels republicans dona alguna pista sobre l’estat d’ànim.    

El que lideren Jordi Sànchez i Carles Puigdemont és, a diferència de l'ERC actual, un partit tendre i amb un punt volgudament emocional. Els costarà prendre decisions pràctiques però també afrontar una legislatura sense palanques institucionals més enllà d'alguns ajuntaments o la Diputació de Barcelona, que governen plàcidament amb el PSC de Núria Marín. Si Junts vol, com afirma, mantenir viva la negociació amb ERC haurà d'aclarir també les sortides al desacord. És a dir, explicar si està disposada a facilitar un pacte estrictament independentista -cedint aleshores com a mínim 12 vots- o quin preu posa a cedir-ne quatre si l'entesa ha de ser amb els comuns.  
 

---

Avui no et perdis

»Les ànimes de Junts afronten sense unanimitat el seu primer impàs; per Oriol March.

» Junts aclareix ara que els seus vots «no serveixen per facilitar un govern no independentista».

»Del Parlament a la taula de diàleg: què implica un Govern d'ERC en solitari?; per Joan Serra Carné i Oriol March.

» Opinió: «Governar, que vol dir dirigir»; per Carme Vidalhuguet.

»Els comuns s'hi posen bé; per Joan Serra Carné.

»Díaz i Rufián s'emplacen a dialogar per rellançar la legislatura a l'Estat.

» Mapa | Més de 60.000 denúncies per incomplir el toc de queda: quantes a la teva comarca?; per Roger Tugas Vilardell.

»Simón no descarta una quarta onada per les festes del cap de setmana: «Estic decebut».

» Dades | El 71% de comarques i dues de cada tres ciutats redueixen els contagis; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «Coca de cogombre»; per Josep Vallverdú.
 

---

 El passadís

La FAES és la fundació dominant en la galàxia de think tanks i laboratoris d'idees de la dreta espanyola. Però li ha sortit competència per la banda encara més dretana. Els ultres de Vox van engegar recentment la Fundación Disenso, que pretén elaborar pensament per nodrir el discurs del partit. Ahir van publicar el seu tercer informe. Just quan s'ha celebrat el Dia d'Europa, la "factoria d'idees" d'Abascal ha tret el document Sobre el europeísmo, una anàlisi sobre el projecte de la UE. Si fins ara Vox havia centrat la seva artilleria en temes com el procés, el feminisme o la immigració, ara escomet contra el projecte europeu. Per la fundació de Vox, pretén la integració política i la creació d'un sol estat ignorant els valors tradicionals i les nacions del continent. En un moment donat, afirmen que "la cristiandat precedeix Europa".

Vist i llegit

L'administració Biden va demanar alliberar les patents de les vacunes i la UE va afirmar que ho estudiaria. La necessitat d'aconseguir estendre a tot el planeta la immunitat de grup ha donat ales a aquesta proposta, que topa amb les empreses que n'han liderat la investigació i que ara n'obtenen beneficis. Des de posicions liberals, l'expert en ciències biomèdiques Martí Jiménez Mausbach escrivia a eltribu.cat en contra de l'alliberament de les patents una interessant opinió. "L’expropiació de patents trencaria la seguretat jurídica en el mercat, desincentivant la recerca i el desenvolupament de noves vacunes en una futura pandèmia. El principal problema de la proposta és que és una proposta fútil, que no tindrà cap impacte en escalar la manufactura de vacunes", deia. Contundent. No tothom hi estarà d'acord però animarà el debat. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1717 s'inaugurava la Universitat de Cervera. El triomf dels Borbons a la guerra de Successió va suposar suprimir les set universitats de Catalunya. D'acord amb el cànon francès, se'n va fer una de nova i, d'entre totes les ciutats que van ser fidels a la nova dinastia, Cervera era la que reunia millors condicions. La llegenda, malèvola, deia que Felip V va concedir als cerverins la universitat, que d'entrada van gestionar els jesuïtes, per instruir-los després que aquests els demanessin un port de mar per correspondre la seva lleialtat. La universitat va ser sempre un baluard ideològic de l'absolutisme i font d'oposició als corrents liberals. A mitjan segle XIX es va incorporar a la Universitat de Barcelona i ara el seu majestuós edifici central, d'estil barroc, és una de les seus de la UNED. Aquest vídeo de la paeria de Cervera la dona a conèixer. 

 L'aniversari

L'11 de maig de l'any 1904, avui fa 117 anys, va nàixer a Figueres el pintor Salvador Dalí. "El veritable pintor és aquell que és capaç de pintar escenes extraordinàries al mig d'un desert buit. El veritable pintor és aquell que és capaç de pintar pacientment una pera envoltat dels tumults de la història". Són paraules de Dalí, que va morir el 23 de gener de 1989, a l'edat de 84 anys. És considerat un dels principals representants del surrealisme i va formar part de la genial generació del 27. Les seves habilitats artístiques es vinculen moltes vegades a la influència i admiració per l'art renaixentista. Aquí podeu escoltar l'entrevista que el 1977 li va fer a TVE Joaquín Soler Serrano. El museu Dalí de Figueres és molt recomanable. Dalí va ser desenterrat el 2017 arran d'una demanda de paternitat que va resultar falsa.
 ​Fes clic aquí per rebre'l