Nova legislatura

Les ànimes de Junts afronten sense unanimitat el seu primer impàs

El paper negociador de Sànchez, al centre del debat: les veus institucionals reclamen entendre's amb ERC i continuar al Govern, però els que no provenen de CDC alimenten noves eleccions

per Oriol March, 10 de maig de 2021 a les 20:10 |
Puigdemont, al míting final de Junts abans del 14-F. | Junts
De la manera que ERC ha plantejat la recta final de la investidura, en l'horitzó de Junts s'hi planteja un dilema: investir Pere Aragonès malgrat discrepar d'un eventual acord dels republicans amb els comuns, o bloquejar la tria del presidenciable i assumir el vertigen de la repetició electoral posant en risc el 52% de vot independentista aconseguit el 14-F? La negativa d'ERC a negociar un executiu de coalició, almenys fins que passi el 26 de maig, situa el partit de Carles Puigdemont en una tessitura complexa, a la qual s'hi suma l'existència de diferents ànimes que no sempre coincideixen a nivell estratègic. El retaule el completa el debat existent sobre el paper omnipotent de Jordi Sànchez com a negociador de Junts, a qui no falten dirigents -fins i tot veus governamentals- que en discrepen per la manera com ha gestionat les converses i la informació interna, no sempre puntual en cercles de l'executiu. A la militància se l'ha informat ara que no cediran cap vot a un Govern "no independentista".


Quines són les ànimes que integren Junts? El partit, en essència, beu de dues grans corrents: els independents, arrenglerats des del 2017 sota el paraigua de Puigdemont i desacomplexadament crítics amb el rumb d'ERC des de la tardor del referèndum; i el sector més institucional, provinent de l'antiga Convergència i del PDECat, que és el que més pressiona per reeditar l'acord amb els republicans i formar part de l'executiu. "És inconcebible que no hi hagi entesa", reflexiona un alt càrrec consultat per NacióDigital. Més d'un, sempre en privat, ha criticat que el Consell per la República i el rumb del procés hagin tingut tant protagonisme en les converses en un context de pandèmia i crisi econòmica sense precedents que condicionarà el futur Govern.

La paraula "desastre" ha circulat en cercles de la formació, sobretot després que Aragonès anunciés la voluntat de governar en solitari, comunicada prèviament als dirigents de Junts. "La cosa s'estava allargant tant que l'accident es veia a venir", remarca un alt dirigent que ha participat en bona part de les reunions internes dels últims dies. L'executiva es va reunir dissabte per abordar d'urgència la intenció d'ERC de voler manar en solitari, i ahir Sànchez va convocar el grup parlamentari per debatre la mateixa qüestió. La posició majoritària és contrària a cedir els quatre vots afirmatius necessaris per investir Aragonès -sempre i quan el candidat d'ERC tingui lligats els suports de la CUP i dels comuns, que s'hi posen bé-, però l'abisme de les noves eleccions també tindrà pes en la consulta a la militància que es farà per acabar de definir la posició dels diputats en el futur debat d'investidura.



Hi ha veus del sector més independent que prefereixen repetir els comicis abans que fer costat a un presidenciable -Aragonès- sense un full de ruta -sostenen- clar per "fer efectiva" la independència de Catalunya aquesta legislatura. En termes similars s'ha expressat en les últimes setmanes Joan Canadell, número tres de Junts a les eleccions. Francesc de Dalmases, membre de l'equip negociador i integrant de la cúria de Laura Borràs, s'ha posicionat en contra d'arribar a acords amb els comuns pel fet que Jéssica Albiach, la seva cap de files al Parlament, va mostrar el seu vot contrari a la declaració d'independència en el ple celebrat el 27 d'octubre del 2017, fa tres anys i mig.


A l'altra banda s'hi situen consellers com Damià Calvet o Meritxell Budó, que s'han posicionat sense embuts a favor de reeditar la coalició i que, abans del primer debat d'investidura, ja eren proclius a facilitar l'arribada d'Aragonès a Palau. Quedar fora del Govern situaria vora 200 alts càrrecs de Junts fora de l'executiu i deixaria pista al presidenciable d'ERC per consolidar-se en una legislatura que serà expansiva per fer front a les conseqüències de la pandèmia. "I no podem afrontar les municipals sense tenir poder", resumeix un dels consultats. "Nosaltres fem política per manar, per influir", remarca una altra veu amb ascendència. Puigdemont, de moment, manté silenci.

El paper de Sànchez

Qui exerceix com a portaveu autoritzat de la negociació és Sànchez, que va ser l'encarregat de posar damunt la taula -tant en les converses com en públic- l'opció de cedir vots per facilitar un Govern en solitari d'Aragonès. El secretari general de Junts és presoner del relat que ha verbalitzat, en la mesura que en cada intervenció pública s'ha compromès a evitar la celebració de les noves eleccions. Ara, la decisió recaurà en mans de la militància a través d'una consulta que, en primera instància, la direcció havia descartat. "Només ens faltaria això", exclamava un membre de la cúpula a finals de març, just abans del primer debat d'investidura fallit protagonitzat per Aragonès. 


Sempre en privat, dirigents de Junts s'han queixat de "falta d'informació" sobre les converses -els consellers no han participat del nucli dur de les converses, més enllà de qüestions sectorials, i han viscut amb temor la possibilitat de no repetir en una hipotètica coalició-, i alguns d'ells han recordat l'episodi del trencament amb el PDECat, en el qual Sànchez va ser protagonista. "Les coses no sempre es poden portar al límit", assumeix un dirigent consultat. "El secretari general queda tocat, sí, però tenim algun lideratge més disposat a posar-hi la cara?", es preguntava un altre. Tampoc ha passat desapercebut el fet que, segons diverses fonts consultades, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn no hagin participat en les converses celebrades a Lledoners.

Tot i això, el secretari general compta amb la plena confiança de l'executiva per reprendre els contactes amb Aragonès. Junts, un partit de nova creació a nivell administratiu però que beu de diverses tradicions relacionades amb l'esclat del procés sobiranista, afronta sense unanimitat el primer impàs de la seva història. De la decisió que adopti en dependrà la unitat interna -que Puigdemont va cridar a reforçar en el congrés extraordinari de dissabte- i el seu futur com a projecte.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació