El Consell per la República nega que vulgui tutelar Aragonès i crida a evitar «guerres internes»

L'organisme presidit per Carles Puigdemont assenyala que no es convertirà en un "escull" en la negociació després de la trencadissa entre Junts i ERC

Acte del Consell per la República a Perpinyà.
Acte del Consell per la República a Perpinyà. | Josep M. Montaner
10 de maig del 2021
Actualitzat a les 11:41h
"La funció del Consell per la República no és, ni pot pretendre ser, tutelar la presidència ni els governs autonòmics. El Consell va néixer com a institució republicana per tal que partits i entitats independentistes debatin i elaborin de manera conjunta l'estratègia unitària i la confrontació a què ens aboca l'estat espanyol". Aquesta és una part del quart punt del comunicat que ha fet públic aquest dilluns l'organisme presidit per Carles Puigdemont amb seu a Bèlgica i que s'ha convertit en un dels protagonistes de la investidura de Pere Aragonès. Un dels motius que ha esgrimit per trencar les negociacions amb Junts i provar de governar en solitari és que els de Puigdemont, diu, aspiren a "tutelar-lo" a través del Consell, circumstància que no accepta.

L'entitat, però, assegura que aquest no és el seu propòsit, i que així s'ha traslladat en les reunions amb tots els actors, inclosa una trobada conjunta celebrada el 4 de maig. "Atesos els moments greus que viu el país, volem reiterar que el Consell per la República no és ni serà mai l'enemic de cap actor independentista, ni s'erigirà en escull per evitar cap pacte de govern i sempre ha pretès formar part de la solució que resolgui l'evident manca d'estratègia unitària que, considerem, dificulta fer front a la repressió i a la veritable tutela sobre les institucions autonòmiques, que exerceix l'Estat", assenyala el comunicat, que també fa envia un missatge directe als líders dels partits.

"Apel·lem a la responsabilitat de tots els lideratges per tal d'estar a l'altura dels temps que vivim, evitar divisions i guerres internes del tot improductives, i que dirigeixin les energies de manera constructiva a combatre la repressió de l'Estat orientada sistemàticament a aniquilar el moviment independentista", destaca el Consell. En les negociacions, l'organisme ha estat representat per Toni Comín, vicepresident, i també per Lluís Llach, que aquests dies s'ha mostrat crític amb l'actitud d'ERC a les xarxes.

El Consell s'ha obert a reformular-se per acollir la nova direcció col·legiada de l'independentisme, però de moment no ha aconseguit aplanar els desacords existents entre els actuals. "Restarem oberts a la inclusió de tots els actors que comparteixin aquests valors, i al debat rigorós de totes les estratègies amb la finalitat d'assolir consensos significatius. En canvi, no donarem mai suport a cap acció o proposta que signifiqui o pretengui aprofundir en la divisió interna del moviment independentista, que violenta els desitjos de la majoria de ciutadans i ciutadanes que han reiterat a les urnes el seu desig de llibertat i independència de Catalunya", tanca el comunicat.

"No es pot tutelar el Govern en l'assumpte més important de l'última dècada", ha ressaltat Aragonès en una entrevista aquest matí a TV3. Segons ell, la intenció de Junts era que qualsevol negociació amb l'Estat havia de passar pel Consell, i que qualsevol votació rellevant al Parlament o al Congrés dels Diputats hauria de passar primer per l'estructura liderada per Carles Puigdemont. "Si sóc president, respondré davant del Parlament, i només acceptaré la seva tutela", ha indicat el dirigent d'ERC.

El Consell, ha dit, ja té una "estratègia aprovada" -basada en la confrontació-, i ha apuntat que les decisions s'han de prendre "entre tots". "Jo no puc esperar a veure què em diguin per afrontar les votacions més importants", ha ressaltat. Junts, ha apuntat, defensa que per arrencar un Govern de coalició és indispensable definir el rol de l'organisme liderat per Puigdemont. Aragonès ha contraposat l'actitud dels actuals socis amb la CUP, que va ser capaç, ha dit, de deixar de banda les divergències per signar un acord de "mínims" per enfocar la investidura i la legislatura.