Nova legislatura

Aragonès, en solitari: com ha arribat fins aquí i què passarà a partir d'ara?

La lluita pel relat de la negociació ha pesat en la negociació al costat de les tensions internes a Junts i la negativa d'ERC a assumir compromisos; els comuns tenen ara l'ocasió de trencar el bloc republicà

per Ferran Casas / Oriol March, 8 de maig de 2021 a les 20:00 |
Pere Aragonès, abans d'una reunió del Govern. | Rubén Moreno / Govern
El castell de cartes de la negociació entre ERC i Junts s'ha desmuntat en unes hores. Després de dies en què, en la seva particular batalla pel relat, les dues formacions havien assenyalat que només calia polir serrells, Pere Aragonès ha comparegut aquest dissabte per anunciar que apostava per governar en solitari davant la dificultat de segellar un full de ruta -tant a l'executiu com pel que fa a estratègia independentista- compartit amb els de Carles Puigdemont. De fons, com passa des del 2017, les divergències i els traumes acumulats abans, durant i després del referèndum de l'1-O.

Com s'ha arribat fins aquí? Per què, després de 83 dies negociant, el presidenciable d'ERC ha arribat a la conclusió -ho va fer ahir després de constatar que Junts mantenia els "esculls" del principi- que ha de ser investit sense tenir tancat un Govern de coalició amb els actuals socis? Què passarà ara al Parlament, amb més del 50% de vot independentista però sense acord entre les seves principals sigles? Aquestes són les claus per entendre com ha implosionat la negociació més àrida dels últims anys, ara amb nous actors i un calendari marcat per la urgència.


- Condicions d'anada i tornada. Després de la investidura fallida d'Aragonès, Jordi Sànchez, secretari general de Junts, va assenyalar, des des les pàgines de La Vanguardia, que estaven disposats a facilitar la tria del presidenciable d'ERC i a quedar-se a l'oposició si no hi havia acord. L'objectiu, ja verbalitzat en la conferència del 23 de març i aleshores sense condicions públiques, era evitar noves eleccions. En les enquestes que circulen a les seus dels partits s'hi dibuixa una victòria més folgada del PSC en cas que el desacord comporti la repetició dels comicis.


La formulació de Sànchez es va compartir amb ERC. Tot i això, ara la voluntat de Junts no és cedir vots a canvi de res. Es tracta que Aragonès acordi la investidura amb els vots de la CUP -ja els té garantits- però també dels comuns. D'aquesta manera, amb només quatre diputats de Junts que es posicionessin a favor del candidat republicà i el tripartit d'esquerres i sobiranista n'hi haurà prou per facilitar-li el camí fins a Palau. Sànchez va apuntar divendres que un escenari com aquest seria una "mala decisió" per al conjunt del país, perquè no verterbraria el 52% aconseguit el 14-F.

- La debilitat d'Aragonès. Es queixa dels 83 dies per acordar un govern però no li fa res estar un any i mig de xec en blanc amb Pedro Sánchez. És el missatge que, com un torpede, llançava aquest dissabte Sànchez contra Aragonès. I el que han anat repetint altres dirigents postconvergents, que presenten el presidenciable com dur amb ells però suau amb el govern espanyol. A ERC expliquen que en dues setmanes cal resoldre la investidura i que no es pot dilatar tant la negociació amb Junts perquè té el "perill" de no deixar marge per treballar l'aliança amb els comuns -que no volen compartir govern amb Junts- o que la CUP consulti les bases si l'acord amb ERC es veu alterat. No només juguen dos actors, encara que fins a les últimes hores ho hagi semblat.


Els republicans intenten reforçar Aragonès i Junts prova que sigui, des del principi, un president dèbil per evitar-ne així la consolidació, més tenint en compte que a la seva formació el lideratge de Puigdemont podria conviure amb el de Laura Borràs al Parlament i Elsa Artadi al Govern. Afirmen que tampoc els republicans van posar les coses fàcils a Mas, Puigdemont i Torra. En la línia de projectar debilitat i complicar les triangulacions s'explica la idea de cedir només quatre vots. Si Junts queda fora del Govern i ERC lliga els comuns a més del de la CUP només 54 diputats -lluny de la majoria absoluta- votarien la investidura. 53 -els del PSC, Vox, Cs i PP,-hi votarien en contra i 28 dels de Junts s'abstindrien. Seria una mala foto per començar, però també realista: ERC té 33 dels 135 escons de la cambra.


Intentar revertir aquesta imatge ha fet que ERC prefereixi que les intervencions del seu candidat siguin comptades, que aparegui puntualment a la negociació i que escenifiqui solemnement el cop de puny damunt la taula que sectors del partit feia dies que li demanaven. Oriol Junqueras ni ha aparegut ni s'ha posicionat públicament, tot i que ha participat -a diferència de Puigdemont- a la negociació. Aragonès és conscient que en aquesta fase ha de començar a construir el seu lideratge intern al Govern.  

- Negociació esgotada? ERC sosté que els "esculls" de Junts -Consell per la República i necessitat d'apostar per la confrontació com a pla B en paral·lel a la taula de diàleg- no s'han mogut, però la negociació els havia sortejat en diverses fases. El cap de setmana passat, per exemple, la carpeta del Consell apareixia com a resolta, però al cap de només unes hores tornava al centre. En el camp de Madrid tampoc hi ha hagut acord. Sànchez sosté que no es vol modificar els resultats per la porta del darrere -13 escons d'ERC, 4 de Junts-, però els republicans avisen que no estan disposats a cedir la seva iniciativa política al Congrés. Per més que els hagi funcionat poc. 

La relació amb el govern espanyol tampoc s'ha acabat de tancar. Només cal escoltar els retrets del secretari general de Junts pels pocs "resultats" de la col·laboració en termes d'autodeterminació i fi de la repressió. Aragonès va donar per esgotat el marge negociador poc després de sortir de Lledoners dissabte passat, i la setmana no l'ha convençut del contrari. El relat públic, això sí, s'ha mantingut.


En les converses també hi ha sobrevolat la pugna pel relat, sobre qui és el culpable d'una manca d'acord. Junts s'ha arribat a sentir menystinguda, com ha verbalitzat avui Puigdemont, que ha indicat que el seu partit "no callarà". La independència, sosté, només és possible si Junts és "forta". En essència, assimila ERC a un discurs de "renúncia" i, abans del 14-F, ja va condicionar la investidura d'Aragonès a l'assumpció -parcial o total- del full de ruta de Junts. Mesos després, la negociació apareix com a esgotada tot i que Sànchez encara veu possible un acord per un govern de coalició que ha defensat internament. Si hi ha trencament total, el volen imputar a ERC.

L'executiu estava pràcticament tancat en la seva estructura, tot i que ballava el nombre de conselleries i no s'havia entrat en el repartiment específic d'àrees. Aragonès va posar sobre la taula un esquema de 14 conselleries i l'esmena que en va fer Junts el deixava en 13. Els de Puigdemont discrepaven d'un departament de Presidència macrocefàlic amb competències sobre polítiques digitals, fons europeus, món local i funció pública, i a banda aspiraven a tenir les àrees de Salut i Educació. L'anunci d'Aragonès congela el repartiment i, si es compleix fins al final, els obligaria a buscar dirigents, quadres i independents per omplir tota l'estructura.

- El Consell per la República, omnipresent. ERC i Junts havien assumit el risc de tancar la negociació sense detallar el full de ruta. Però han encallat amb el marc de debat, a l'hora de decidir on s'han de resoldre les discussions estratègiques. ERC afirma que Junts pretén una "tutela" del Consell per la República, un organisme controlat per Carles Puigdemont i Toni Comín, sobre l'acció política del Govern. I no està disposada a que qui ha quedat tercer a les eleccions controli la presa de decisions. Junts ho nega i afirma que senzillament es tracta d'establir mecanismes de coordinació i assumir un full de ruta rupturista. Lluís Llach, que és membre de l'organisme, també ha participat en les converses i insisteix que en cap moment voldran supervisar el futur executiu.


En aquest assumpte hi ha, a més, una qüestió de relat. A ERC ja li va bé que es transmeti que la negociació encalla pel Consell, que no ha aconseguit l'impacte que esperava entre les bases sobiranistes (no arriba als 100.000 inscrits, molts menys que socis té Òmnium, per exemple, i a molta distància del milió desitjat). Consideren que abraçar-lo empetiteix a Junts i l'allunya de les preocupacions de les majories socials amb la pandèmia al primer graó de prioritats. Els de Puigdemont l'ofereixen com un espai lluny del control de l'Estat i que permet fer acció política independentista, encara més després del resultat a Madrid i l'inici d'una onada, diuen, que durà el PP a la Moncloa.   

- Debat intern a Junts. Puigdemont ha pronunciat una frase durant la clausura del congrés extraordinari del partit que no ha passat desapercebuda. "En el desafiament que tenim davant ens caldrà molta unitat interna", ha apuntat, al mateix temps que demanava "empatia" cap a la direcció i cap a l'equip negociador que comanda Sànchez. Dins de la formació existeixen ànimes diferenciades que no sempre coincideixen. En aquest sentit, pel que fa a la negociació, existeix un nucli dur de dirigents -la majoria amb responsabilitats governamentals- que aposten per continuar amb la coalició i no deixar manar Aragonès en solitari i que es contraposa als que voldrien noves eleccions.


El debat ja s'ha produït -així va ser abans de la primera investidura al Parlament-, però es pot tornar més pronunciat. Meritxell Budó i Damià Calvet, hereus de la tradició més convergent, han defensat sense embuts la continuïtat de Junts dins l'executiu. Altres sectors, més enquadrats amb els independents, no s'han amagat mai de la preferència per deixar governar Aragonès i, en última instància, no han mostrat por a repetir les eleccions. Ho ha fet per exemple Joan Canadell, número 3 a les eleccions.

La qüestió es dirimirà en una consulta interna que, fins aquest dilluns, estava descartada per part de la direcció. "Només ens faltaria això!", exclamava al març un alt responsable de Junts en ser preguntat per si la militància tindria l'última paraula. En cas que Aragonès es mantingui ferm en la voluntat de governar en solitari, els afiliats -que avui han escollit Anna Erra com a presidenta del consell nacional i Josep Pagès com a defensor del militant- hauran de pronunciar-se sobre la cessió de quatre diputats perquè el cap de files d'ERC sumi més vots a favor que en contra. Si desautoritzen la direcció abocaran a noves eleccions, però també deixaran molt tocat Sànchez.

- El paper dels comuns. Aragonès ha comunicat a la CUP i Junts la seva decisió abans d'explicar-la als mitjans. En un escenari sense els de Puigdemont, el presidenciable assumeix que la soledat té moltes dificultats associades. Per això, i perquè és una condició dels fins ara socis per cedir els quatre vots, ha posat la mirada sobre la CUP i els comuns, de qui Sànchez ha destacat que no són independentistes. Dels anticapitalistes sap que, si no canvien d'opinió, i no sembla que ho hagin de fer, pot comptar amb els vots per començar però no amb ells per ser al Govern d'entrada.


Altra cosa són els comuns. No volien participar de la lògica de Govern mentre hi fos Junts i exigien incloure-hi el PSC. El moviment d'ERC els ressitua i esperen obrir una negociació ràpida amb Aragonès. Ser-hi és una forma d'apartar durant tota la legislatura a Junts del Govern, de marcar perfil diferenciat del PSC, d'ajudar el govern espanyol greixant la relació amb els republicans a Madrid i d'allunyar l'escenari de la repetició electoral, que després de la patacada de Podem a Madrid no els interessa gens. Jéssica Albiach accepta deixar fora de l'equació el PSC, negociarà i té a les seves mans deixar Junts en fora de joc i trencar el bloc independentista. Hi ha poc temps.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació