David Bonvehí: «Àngels Chacón s'està pensant ser la secretària general del PDECat»

La planta baixa de la seu del PDECat, al carrer Calàbria de Barcelona, es prepara per acollir el congrés extraordinari d'aquest cap de setmana. La sala polivalent, on s'hi reuneix l'executiva, es convertirà en el plató des d'on la mesa dirigirà un conclave fonamental per al futur dels postconvergents, que el 14-F van quedar fora del Parlament i en una difícil situació. El congrés també servirà perquè David Bonvehí (Camps, Fonollosa, 1979) s'acomiadi de la presidència, a la qual va arribar fa tres anys després d'una maniobra de Carles Puigdemont per submergir el PDECat dins la Crida, ara ja desapareguda i que ha acabat desembocant en Junts.

Bonvehí, en aquesta entrevista a NacióDigital, repassa quins són els propers passos del PDECat i se li intueix preferència perquè l'exconsellera Àngels Chacón, candidata el 14-F, assumeixi el principal rol executiu de la formació en els pròxims anys. Refreda qualsevol reconciliació immediata amb Junts i dona per fet que, per sobreviure políticament, els postconvergents s'hauran de fusionar amb altres formacions.

- Com ha de ser el PDECat que surti del congrés d'aquest cap de setmana? Com se l'imagina?

- Un partit preparat, sobretot, per fer-se més gran, per intentar tenir mecanismes per anar en una gran confluència de centre, i que sigui més àgil en els procediments interns. Amb voluntat d'eixamplar-se des de dins.

- Amb qui ha de ser, aquesta confluència de centre?

- Amb tota aquella gent que creu que Catalunya és un país, que fa falta tornar a situar les institucions i el Govern al centre de tot. Ha de ser amb gent de la societat civil i persones que es vulguin dedicar als seus municipis i a la ciutat de Barcelona. Ens sembla que hem de créixer a partir de les candidatures municipals i de persones de la societat civil que vulguin ajudar en primera instància des del món local.

"Ens sembla que hem de créixer a partir de les candidatures municipals i de persones de la societat civil que vulguin ajudar en primera instància des del món local"

- Un dels moviments immediats serà fitxar independents?

- Sí, crec que és imprescindible que se'ns apropin persones que no hagin estat en primera línia, que siguin molt compromeses amb els seus municipis i en diferents sectors de la societat. El partit ho necessita, és imprescindible. Tampoc m'agradaria un partit que fitxés només independents sense que hi hagués un fil roig, un projecte comú. Es necessiten persones de fora, sí, però en base a un projecte comú per governar bé les institucions, i fer-ho millor que els últims anys.

- Existeix la possibilitat de reconciliació amb el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) que va fundar i lidera Marta Pascal, excoordinadora general del PDECat?

- Crec que mai hi ha hagut un trencament. Una sèrie de persones van marxar del nostre partit per anar-se'n al PNC, i m'agradaria que tornessin a confluir amb nosaltres, òbviament.
 
- Això inclou, per exemple, sumar projectes com la Lliga i Convergents?

- Els militants de Convergents ja s'han integrat al PDECat. Tot això ho emmarco amb gent que està demanant un centre sobiranista, un centre d'estima pel país. M'agradaria que acabés confluint amb el nostre projecte polític.

- Passi el que passi en aquest congrés, el PDECat corre el risc de desaparèixer?

- Diria que no. El que passa és que el PDECat ha d'estar disposat a fer canvis estructurals per poder fer aquesta gran confluència. Aquí hi ha diferents fórmules, som especialistes en això i per nosaltres no quedarà. El PDECat no ha de desaparèixer, però  hi ha d'haver reformes estructurals que poden passar per sumes i fórmules.

- Com ara?

- Potser el PDECat es veurà obligat a transformar-se en una cosa molt més gran. Haurà d'estar disposat a fusionar-se amb altres partits, i això vol dir que el llegat del PDECat continuarà, però segurament, a nivell estructural, canviaran coses.

"Potser el PDECat es veurà obligat a transformar-se en una cosa molt més gran. Haurà d'estar disposat a fusionar-se amb altres partits, i això vol dir que el llegat del PDECat continuarà"

- Aquesta fusió ha de passar per un canvi de nom?

- Els associats ho decidiran. És massa d'hora, però és un dels temes que s'han de tractar. Diria que s'hauria de parlar amb tots els associats en el marc que es consideri. En aquest congrés, el PDECat es dirà igual.

- Com es pot representar el centre polític com a força extraparlamentària?

- Estant molt en contacte amb la societat civil, que l'estem visitant molt i creant sinergies amb ells. Des de fora de les institucions hi ha molts partits que s'han fet grans, i tens llibertat per mirar les coses d'una altra manera. Serem generosos amb la societat civil, però som conscients de les nostres febleses, que són no estar en les institucions. Crec que cada dia que passa hi ha moltíssima gent que creu que ara, partint des de zero, es podrà fer un projecte com molta gent demana.

- El PDECat té una situació econòmica complicada. Va presentar un ERO als seus treballadors i es va gastar 690.000 euros en una campanya electoral que no podrà pagar amb la subvenció que s'atorga als partits amb representació parlamentària. La supervivència econòmica del PDECat està garantida?

- Sí, a través d'un pla de viabilitat que espero que s'aprovi aquest congrés.
 
- Com es poden pagar aquests diners de la campanya sense la subvenció electoral del Parlament?

- Som un partit que té subvencions públiques de diferents institucions, amb aportacions de militants i de càrrecs. Segurament necessitem el compromís de més militants. Ho haurem d'estudiar en els propers dies.

- El tribunal que executa la sentència del cas Palau dictaminarà si Junts i el PDECat són successors de CDC, i l'Audiència Nacional els portarà a judici pel cas del 3%. Com ho afrontaran, en aquest context de debilitat econòmica?

- No vam ser mai part del procediment el cas Palau, i l'article que s'invoca ara per buscar-nos la successió nostra i de Junts amb CDC no pertoca en aquest moment processal. Ho afrontem amb tranquil·litat i la seguretat que no haurem de respondre de les responsabilitats que se'ns demana. En el cas de l'Audiència Nacional, les proves que hem aportat seran molt concloents perquè ara ja en l'escrit d'acusació el PDECat no aparegui com a responsable.

"Som un partit amb una direcció nova que no tenia res a veure amb CDC, amb una base de militants que no tenia res a veure amb Convergència, i amb un estil de fer política i mecanismes interns que no tenien res a veure amb el passat"

Si això anés endavant, utilitzarem totes les proves en el judici. Som un partit amb una direcció nova que no tenia res a veure amb CDC, amb una base de militants que no tenia res a veure amb Convergència, i amb un estil de fer política i mecanismes interns que no tenien res a veure amb el passat. Fins i tot, amb un ideari que no tenia res a veure amb CDC. Per tant, sí que som hereus d'una tradició política, però no hi ha una sucessió empresarial, que és el que ens intenta imputar l'Audiència Nacional.

- Per tant, direu que no heu tingut res a veure amb el 3%. És realment així?

- El PDECat no existia, la gent que estava a la direcció no havia estat mai a la direcció de CDC. Són fets de deu anys enrere, quan érem militants de base. El PDECat, estic segur, no se'l podrà condemnar amb cap prova, al final.

- Però Artur Mas era president de CDC i, després, primer president del PDECat.

- L'últim president de CDC és Vicenç Mauri, que encara hi és. Després de Mas va venir Jacint Borràs. El primer president del PDECat era Mas, però era un càrrec simbòlic i en cap cas constituïa un òrgan executiu.

- Però l'escrit que ha fet l'Orfeó Català en el tribunal que executa la sentència del Palau sosté que hi ha una successió clara de lideratges entre CDC i el PDECat. Josep Rull, Jordi Turull, Neus Munté, entre d'altres, van fer el trànsit, també polític.

- He llegit els escrits. És veritat que apareixen noms d'aquests que actualment, recordo, no són al PDECat. Després de les últimes eleccions, s'ha demostrat que el PDECat era un partit nou, amb lideratges nous, amb una proposta política nova. Tant processalment com empresarialment entenem que la successió no té res a veure. Vaig ser militant de CDC i demano perdó per les coses que es van fer malament. Crec que CDC, a part de pagar patrimonialment el que ha pagat -més de 3 milions-, va pagar un preu que ningú més ha pagat, que és fer desaparèixer el seu projecte polític i el mateix partit. Políticament, CDC ha respost. Econòmicament falta una mica, però ha respost de la majoria de les sentències. Com a militant que era, demano perdó a la ciutadania. Les coses irregulars que es van fer no es poden repetir.
 
- Quants militants té ara el PDECat?

- Prop de 8.000.- En el procés de trencament amb Junts quants se'n van perdre, uns 4.000?

- Sí.

- Per què Joana Ortega no es presenta finalment a la presidència del PDECat?

- Era un rumor. Molts de nosaltres la considerem un actiu polític, i abans d'un congrés hi ha noms que la gent comenta. És secretària general de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i des del meu punt de vista deu primar continuar en aquest càrrec d'una institució que representa tots els municipis. M'agradaria que Ortega formés part del PDECat i tingués importància en la seva estructura.

- Es va assabentar del seu nom a través dels mitjans de comunicació?

- No, jo tenia coneixement que Ortega era una de les persones amb qui es parlava per fer coses. Però no coneixia el que va sortir als mitjans. No sé fins a quin punt estava consensuat amb ella o era veritat. No estava prou madur.

- Hi ha parlat?

- Sí.

"Estic mantenint una postura neutral perquè em sembla que, després de rebre tant suport de la militància i de sentir-me estimat, no tindria sentit que em posicionés"

- Com ha anat?

- Hi ha molt bona relació. No s'havia postulat com a presidenta, ni deia que ho seria. Estava sobtada de la informació, però el seu compromís és total. És un actiu.

- Qui li agradaria que fos president o presidenta del PDECat?

- Qui diguin els associats. La presidència no serà executiva, el meu successor serà el secretari general. El president està pensat com una persona representativa. De secretari general, crec que són els associats que ho han de dir. Estic mantenint una postura neutral perquè em sembla que, després de rebre tant suport de la militància i de sentir-me estimat, no tindria sentit que em posicionés.
 
- Li semblaria bé que Marc Solsona fos secretari general?

- Em semblaria bé Solsona i tots els candidats que es vulguin presentar. D'ell puc dir que és un molt bon alcalde, que ha estat un gran diputat al Parlament i també al Congrés, i un gran portaveu del partit. Només en puc dir coses positives.

- Deia que ha notat molt l'estima de la militància. Quin paper vol jugar, vostè?

- Jo no marxo. Em poso a disposició dels associats i de la persona que portarà el partit. Hi vull ser de manera activa. En aquest moment de dificultats, les persones que hem assumit més responsabilitats no ens podem quedar al marge.

"Crec que per la seva ascendència i importància, és vital que Chacón sigui un dels principals referents del PDECat. No sé quin càrrec serà, però crec que és imprescindible que hi sigui"

- Podria continuar com a president, ara que no és un càrrec executiu?

- Ho hauria de valorar, però la meva voluntat era fer un pas més i no ser president. En tot cas, la persona que porti el partit n'hem de parlar. S'haurà de veure com queda la ponència. Hi ha moltes esmenes vives sobre si hi ha d'haver un president i si s'ha de votar tot el mateix dia. La meva voluntat, però, és deixar la presidència i tenir un altre paper al servei del secretari general.

- Quin paper li agradaria que jugués Àngels Chacón a partir del congrés? Podria ser la presidenta del consell nacional o caldria que assumís més responsabilitats?

- Per mi, Chacón hauria de ser més coses que tot això. Ella s'ho està pensant, no ha acabat de decidir a què optarà dins del partit. Crec que per la seva ascendència i importància és vital que sigui un dels principals referents del PDECat. No sé quin càrrec serà, però crec que és imprescindible que hi sigui.

- Seria millor, per tant, que assumís la secretaria general?

- Era una de les possibilitats, em consta que s'ho està pensant. No té res descartat. Em consta que en els propers dies ho donarà a conèixer a la militància.

- I Artur Mas? Quin paper ha de jugar en el futur del partit?

- Mas és el principal actiu que tenim. Hem creat lideratges, com Chacón, però ell continua sent el principal actiu polític d'aquest partit. Li demano que continuï de militant actiu. Sense càrrec específic, que continuï sent un referent.
 
- Parlarà al congrés?

- Li he demanat que intervingui, i hi serà d'alguna manera.

- Va ser un error que Chacón critiqués públicament el paper de Mas en campanya?

- No em consta que el critiqués. Va dir que un dels principals problemes que havíem tingut era la manca de diferenciació que la ciutadania podria haver percebut entre Junts i el PDECat. Molts cops, les declaracions de principals actius polítics podrien portar a la confusió. Però el PDECat està molt agraït per la campanya de Mas, és un actiu polític de primer nivell, i si depèn de mi, ha de ser part de tot aquest procés de centralitat.

- Creu que s'ha de tendir, com defensa Mas, a una reconciliació entre Junts i el PDECat després de la trencadissa del mes de setembre?

- El que s'ha de tendir és a una reconciliació de tot un espai de centre, on hi pot haver gent de Junts, també. Una reconciliació entre Junts i el PDECat, ara, no la veig. Són projectes molt diferenciats. Però sí que crec que en aquest país s'anirà configurant un espai de centre on hi haurà molta gent independentista. I estic convençut que alguna gent de Junts hi hauria d'acabar sent. Crec fermament en això, i els cops que en parlo amb Mas ell també reflexiona en aquest sentit. Ara, una suma freda entre el PDECat i Junts, integrant tot el que signifiquem, no la veig.

"Una reconciliació entre Junts i el PDECat, ara, no la veig. Són projectes molt diferenciats. Però sí que crec que en aquest país s'anirà configurant un espai de centre on hi haurà molta gent independentista"

- A les municipals del 2023 veurem llistes conjuntes entre el PDECat i Junts?

- En la ponència del congrés, intentarem donar marge als nostres alcaldes i candidats perquè puguin fer diversos tipus de confluències, no només amb Junts. Estem molt enfocats en Barcelona i en l'àrea metropolitana. Hem de modificar l'estratègia, hem de fer un partit i projectes de confluència amb molta gent que ve de la societat civil i persones que creuen que l'àrea metropolitana està perdent pes econòmic al conjunt de l'Estat, que hem de ser punters a Europa. Hem de fer candidatures amb persones que creguin que la gestió municipal és important perquè les coses vagin millor.

- Anant separats de Junts, correu el risc de perdre moltes alcaldies? Seria un error?

- No estem en aquesta tessitura. Els alcaldes que s'han quedat al PDECat són persones que comparteixen el projecte del partit. La majoria que s'han quedat volen fer un espai de centre. Molts cops, en els seus municipis, ens diuen que hi ha candidatures que pensen com ells, però no veiem una angoixa perquè no puguin sumar. Ens sembla que la gent del PDECat té moltes més possibilitats d'acordar governs o de governar en els seus municipis que no pas altres. Tenim capacitat d'entesa amb ERC, Junts i el PSC. En aquest sentit, crec que serà positiu que aquests alcaldes que s'han quedat tinguin molta flexibilitat a l'hora de fer la llista i molta llibertat per acordar amb totes les formacions el govern dels seus ajuntaments. Em feia la sensació, quan vam fer les últimes candidatures de Junts [per a les municipals del 2019] que no hi havia aquesta capacitat d'acordar. Eren llistes molt més homogènies, de pensament centrat en la independència. La gràcia d'ara és que ens podrem obrir a diferents acords.
 
- No patiu per si teniu fugues d'alcaldes en direcció a Junts?

- El projecte ha de ser lliure. Estic agraït a la gent que s'ha quedat al partit. Hi creuen. Si un alcalde no té identificació en política nacional, i creu que té més possibilitats de guanyar amb una altra llista, no li puc dir res, no li puc discutir. El que sí que crec és que en ajuntaments mitjans els alcaldes han fet apostes fortes pel nostre projecte, i el que volen és fer projectes de centre. Alguns ens demanen flexibilitat amb la fórmula, la llista i el concepte, però molt lligats al projecte de centre que es vol construir.

- El pacte de Junts amb el PSC a la Diputació de Barcelona, que inclou el PDECat, aguantarà fins al final de la legislatura?

- Per part del PDECat, sí.- Encara que se li obri judici oral a la presidenta Núria Marín pel cas del Consell Esportiu, destapat per NacióDigital?

- Si a Marín se li obre judici, haurem de veure les proves. Sempre respectem la presumpció d'innocència. Recordo que fa tres anys vam fer dimitir Joan Reñé com a president de la Diputació de Lleida sense haver-se obert judici oral i no havia d'anar a declarar. Ho vam fer ràpidament, ens semblava que era la manera que un projecte polític pot guardar la seva honestedat. Respectem la presumpció d'innocència de Marín i, si s'obre judici oral, haurem de veure quines proves hi ha i analitzar-ho. Si el procés avancés i les proves fossin concloents, segur que el PSC prendria mesures.

"Ens sembla que la gent del PDECat té moltes més possibilitats d'acordar governs o de governar en els seus municipis que no pas altres. Tenim capacitat d'entesa amb ERC, Junts i el PSC"

- Quant fa que no parla amb Carles Puigdemont?

- Segurament, no hi parlo des d'abans de les eleccions.

- I amb Jordi Sànchez?

- També.

- Encara no han abordat, per tant, una confluència per les municipals.

- No.
 
- El 7 d'octubre se celebra el judici sobre la marca de Junts per Catalunya. Anireu fins al final amb aquesta qüestió?

- No és una qüestió d'anar fins al final, és una qüestió de justícia, de respectar els acords firmats. Segurament també és una qüestió de responsabilitat de la mateixa direcció. Quan tens un patrimoni, no el pots deixar perdre: es podria dir que no hauríem complert amb les nostres funcions de defensar el que creiem que pertany al PDECat. És un procés molt incòmode, no hi voldríem haver arribat, però més incòmode és firmar documents i que no es respectin.

- Estan disposats a retirar la demanda si s'ha d'abordar una reconciliació?

- No estem aquí. A part, repeteixo: la reconciliació amb Junts hauria de ser perquè el projecte de centre que defensem i que necessita aquest país també el veu clar Junts. I que s'arribés a la conclusió que hem de fer un projecte polític compartit, però diferent del que està fent Junts en l'actualitat. No veig símptomes que estiguin en aquesta tessitura. Crec que és gratuït parlar-ne. Pactar per pactar, o pactar sense projecte polític, ho vam fer a favor de la independència el 2015 i el 2017 amb diferents fórmules. Tal com està el país, no podem pactar per pactar. Hem d'arribar a acords per fer projectes on tots ens sentim còmodes.

"Continuo pensant que una coalició -guardar el projecte de Junts i nosaltres conservar el nostre- era la millor fórmula per anar a les eleccions. No es va voler i el resultat és el que és"

- Va ser un error, el trencament amb Junts? Ells no va guanyar les eleccions i vostès no van entrar al Parlament.

- Continuo pensant que una coalició -guardar el projecte de Junts i nosaltres conservar el nostre- era la millor fórmula per anar a les eleccions. No es va voler i el resultat és el que és. Molt dolent pel PDECat, però no vam tenir altra alternativa per salvaguardar el projecte i poder-lo defensar. La coalició era la millor de les fórmules.

- Considera que, a nivell individual, l'aposta que han fet dirigents com Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Damià Calvet o Miquel Buch per fundar Junts els ha sortit bé i trencar amb el PDECat? Tenen menys influència de la que es pensaven en un inici?

- No conec el funcionament intern de Junts, però aquestes persones han estat companys. Els respecto, els estimo. En el seu moment m'esperava que compartissin més el projecte del PDECat, però els estimem i els respectem.- El van decebre?

- La paraula no és aquesta, però esperava que veiessin les coses d'una manera diferent. És cert que per la nostra militància, Rull, Turull i Forn són autèntics referents. Això va suposar un sotrac emocional molt fort en la nostra gent. Però això va anar com va anar. El que és important, el que valoro després d'aquest patiment, és intentar preservar aquest espai polític malgrat els inconvenients i les males estones. El projecte de centre que defenso crec que té més futur que mai.

- El problema en el trencament amb Junts va ser que Jordi Sànchez els volia fer desaparèixer del mapa?

- Del mapa no ho sé, però Sànchez volia que el PDECat deixés d'existir. Ens demanaven una adhesió a un projecte nou que no veiem en aquell moment, que no veiem ara i que no teníem altre remei que mantenir-nos on som. L'altra opció, que era anar amb coalició, per ells no es va voler. Aquest va ser el problema. Sànchez és una persona honesta en els seus plantejaments, veia clar el seu projecte. Crec que nosaltres érem honestos. A vegades la gent es pensa que no vam arribar a un acord perquè un i altre som molt tossuts, i això no és així. El que defensava Sànchez i el que defensava el PDECat era tan diferenciat que no trobàvem punt d'intersecció. Tant per a Puigdemont com els presos i Sànchez només puc tenir-hi paraules de respecte. Des de la discrepància més política del dia a dia del partit, sempre hi ha hagut bona interlocució. No hi ha hagut manques de respecte. L'únic però que em queda és el tema del nom, de la manera que va anar. Allò va ser del tot desafortunat.
 
- Com veuen, des de fora, les negociacions per formar Govern?

- A distància. Des de fora, veig més que mai que no sé quin projecte de país vol fer aquest futur Govern. Manca il·lusió, visió estratègica de país i que no s'està donant missatges de qüestions que Catalunya ha d'abordar de manera immediata. Hi ha manca de projecte compartit, es nota que no estan il·lusionats en fer això, ni uns ni altres. Quan notes això, no s'està donant una percepció que la ciutadania, que ja està bastant desenganyada de com ha anat la política els últims tres anys, estigui engrescada amb el futur Govern. Jo que vaig discrepar del pas al costat de Mas amb la CUP, veia la ciutadania engrescada. No compartia que el president fes un pas al costat, però veia l'alegria, l'empenta i la força de la ciutadania, que veia l'acord necessari pel país. No veig que la ciutadania tingui la necessitat que aquest acord, sigui quin sigui -crec que n'hi haurà-, la visualitzi amb un horitzó nacional i de resoldre els problemes del dia a dia.

- Junts practica la unitat que tant ha predicat els últims anys?

- Practica un tipus d'unitat. En segons quins temes, sí. No estic tan segur que Junts practiqui l'empatia amb tots aquells que no pensem ben bé com ells. No es pot dir que Junts no està al costat del país, de la independència, de moltes coses. Però haurien de respectar els que creiem en el país i la independència, i tenim altres prioritats. Junts practica només un tipus d'unitat.

- El proper Govern ha d'aparcar la confrontació amb l'Estat?

- No sé què vol dir, la confrontació. El futur Govern ha de ser molt contundent amb l'Estat a l'hora de defensar els drets que li pertoquen a Catalunya, com ara els fons europeus. Ha de forçar Pedro Sánchez, ha de negociar la situació dels presos i dels exiliats. Que ho facin de la manera que vulguin, però han de ser seriosos i contundents, i saber les prioritats que es puguin ser assumibles. Si només es juga a la retòrica, aquest Govern aviat perdrà la força o el prestigi que podria arribar a tenir, i tampoc obtindrà resultats.

"Des de fora, veig més que mai que no sé quin projecte de país vol fer aquest futur Govern. Manca il·lusió, visió estratègica de país i que no s'està donant missatges de qüestions que Catalunya ha d'abordar de manera immediata"

- Hi ha marge per la taula de diàleg, veient el resultat a les eleccions de Madrid?

- Jo hi seria sempre, a la taula de diàleg, fins i tot amb els pitjors enemics que pugui tenir a la vida. Amb la taula de diàleg sola, però, no es fa política a Catalunya ni a Espanya. El Govern ha d'entendre que ha de fer política activa d'altres maneres, no només hi ha els temes que s'aborden allà, com l'autodeterminació. Com que hi ha mil temes sectorials i de visió de país, els polítics han de fer la seva activitat de relació amb l'Estat no només amb la taula de diàleg.

- El PDECat continuarà fent costat a Pedro Sánchez en aspectes rellevants de la legislatura al Congrés? Està disposat a ser soci estable del PSOE?

- Amb tot el respecte per la nova direcció que ha de venir, la visió que tinc és que en els dos anys que venen el PDECat ha de condicionar Sánchez. L'alternativa és dolenta, és més dolenta, i no condicionar és pitjor. No contemplo no condicionar, perquè no va enlloc, i no contemplo una alternativa. L'única visió que tinc és condicionar a totes Sánchez.
 
- El Consell per la República ha de tutelar Aragonès si és president?

- No, per mi el president és la màxima institució d'aquest país.

- Han trobat a faltar una aproximació més sensible a l'activitat econòmica en la crisi sanitària?

- Totalment. Molta part de la societat civil no se sent representada pel Govern. Quan tens interlocució amb els sectors, és el primer que diuen. Tots entenen les limitacions de la Generalitat, però hauria de ser percebuda com una institució propera i que defensa l'activitat econòmica. La gent no ho sent. Hi ha un debat de fons: l'acció del Govern fa temps que no prioritza accions pressupostàries i normatives dirigides a l'activitat econòmica. Està més tombat a l'esquerra que al centre. Caldria empatia i interlocució.

"Desmarcar-nos de Puigdemont no és la qüestió. És el líder de l'independentisme, està fent bona feina a Europa i en el seu àmbit d'actuació"

- Les institucions catalanes estan deteriorades?

- Diria que no. Hi ha funcionaris de primer nivell, una estructura a les institucions que aguanta. És cert que potser hem frivolitzat massa les institucions catalanes. I potser sense voler hem contribuït a que no es percebin amb el mateix prestigi que podien tenir temps enrere. Les nostres institucions, quasi quasi, ens feien creure o ens hi sentíem identificats com si fóssim un estat. Avui en dia no passa perquè segurament s'ha perdut el prestigi i entre tots les hem frivolitzat.

- S'haurien d'haver desmarcat abans de Junts i de Puigdemont?

- Ens hauríem d'haver desmarcat abans del Govern de Junts i ERC. Ens hauríem d'haver desmarcat quan el 2018 aquest executiu començava a aplicar polítiques que no eren les nostres. Vam veure que no farien cap pas cap a la independència, vam veure que tot allò que es demanava a CDC i al PDECat abans del 2017 no ho farien. Ens hauríem d'haver desmarcat abans d'una retòrica que hi va contribuir moltíssima gent en aquest país que el que es feia a les institucions no tenia res a veure amb el que es deia. El PDECat hauria d'haver estat més atrevit i dir-ho. Desmarcar-nos de Puigdemont no és la qüestió. És el líder de l'independentisme, està fent bona feina a Europa i en el seu àmbit d'actuació, des del meu punt de vista, ha aconseguit algunes fites que molts que aquí han dit moltes coses, o que s'havien compromès a fer algunes coses, no han fet. Per tant, crec que el PDECat el que hauria d'haver fet abans és apartar-se i no donar suport a un Govern 2018-2021 que no ha estat a l'altura.