07
de maig
del
2021
Actualitzat
a la
13:40h
El tinent d'alcaldia de Seguretat i Prevenció de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, ha reconegut aquest divendres que el tiroteig a un home sense sostre el 21 de novembre al passeig de Sant Joan "obligava" a revisar els procediments operatius de la Guàrdia Urbana.
Batlle, que és el responsable polític del cos, havia evitat fins ara valorar el canvi de reglament intern, avançat per NacióDigital. S'hi ha referit avui, responent a preguntes dels periodistes, durant la presentació del dispositiu que la Guàrdia Urbana i els Mossos desplegaran a la ciutat quan expiri l'estat d'alarma.
"Es va fer una anàlisi al detall i es van fer els ajustaments corresponents", ha defensat Batlle. El tinent d'alcaldia ha assegurat que la víctima està "plenament recuperada" i ha defensat que la justícia s'encarregarà de "determinar responsabilitats". Per ara, l'únic investigat és l'home que va rebre el tret, acusat d'atemptat contra l'autoritat. L'agent que va disparar fa almenys tres mesos que ha tornat a patrullar.
El nou protocol intern d'ús d'armes de foc de la Guàrdia Urbana de Barcelona va entrar en vigor l'11 de març. Havien passat menys de quatre mesos des del tiroteig a un sensesostre al passeig de Sant Joan i el cos va decidir canviar el reglament. En declaracions a aquest mitjà, el cap de la policia local, Pedro Velázquez, reconeixia que calia "millorar" el protocol.
Un protocol s'ha fet públic per primera vegada després d'una petició de transparència d'aquest diari a l'Ajuntament de Barcelona i que deixa clar que els agents només han d'utilitzar la pistola quan sigui "l'únic mitjà possible" per intervenir. L'Ajuntament no ha facilitat el protocol complet però Velázquez assegura que no hi ha "nou contingut" respecte del que estava en vigor en el moment del tiroteig.
Un resultat "no desitjat"
El cap de la Guàrdia Urbana afirma que el nou reglament "concreta" els principis generals d'actuació. "Ens vam adonar que l'anterior estava basat en principis amplis", detalla. El canvi va arribar després que la intervenció policial al passeig de Sant Joan acabés amb un resultat "no desitjat", en paraules de Velázquez. "S'havia de mirar què es podia millorar", insisteix.
El protocol actual deixa clar que sempre cal prioritzar les actuacions menys lesives i regir les intervencions policials pels principis d'oportunitat, congruència i proporcionalitat. "L'arma de foc només es podrà fer servir quan hi hagi una agressió imminent que generi un risc greu per a la vida o la integritat física de les persones", assenyala.
El reglament també estableix que els agents han d'evitar conseqüències més greus que allò que es vol evitar". "L'actuació ha de ser proporcional a l'atac que es vol neutralitzar i ha de causar la menor lesivitat possible a la persona agressora", recull el text.
Segons el reglament intern, els escenaris que justificarien fer ús de la pistola són haver de respondre a un atac amb arma de foc, explosius o objectes perillosos, o actuar en defensa pròpia o d'altres persones quan hi hagi perill imminent de mort o lesions greus. També, quan un presumpte delinqüent posi en perill la vida del policia o d'altres persones i no se'l pugui reduir amb mesures menys extremes. En el moment de rebre l'impacte del tret, el sensesostre duia una mà en cabestrell i subjectava una bossa de plàstic amb l'altra. Amb tot, Velázquez considera que l'actuació va ser "correcta".
L'agent continuarà patrullant
El cap de la Guàrdia Urbana defensa també que l'agent que va disparar continuï patrullant. "A nivell jurídic no hi ha cap entrebanc, no hi ha cap mesura cautelar judicial i a nivell psicològic l'agent està bé", relata.
Velázquez assegura que la unitat d'afers interns de la policia local ha fet "seguiment" del cas. Actualment el cas està sota investigació judicial. L'únic investigat, però, és l'home sense sostre, a qui s'acusa d'atemptat contra l'autoritat.
El cap de la Guàrdia Urbana insisteix en la tesi que l'home duia un ganivet en el moment de rebre el tret. Un ganivet amb el qual no s'ha provat que la víctima ataqués als agents. Inicialment el tinent d'alcaldia de Seguretat i Prevenció, Albert Batlle, va assegurar que l'home s'havia abraonat sobre els agents, però dies després va evitar donar-ho per fet. "L'agent va entendre que era l'única manera d'actuar, tenint en compte el paradigma de risc", diu ara Velázquez.
Batlle, que és el responsable polític del cos, havia evitat fins ara valorar el canvi de reglament intern, avançat per NacióDigital. S'hi ha referit avui, responent a preguntes dels periodistes, durant la presentació del dispositiu que la Guàrdia Urbana i els Mossos desplegaran a la ciutat quan expiri l'estat d'alarma.
"Es va fer una anàlisi al detall i es van fer els ajustaments corresponents", ha defensat Batlle. El tinent d'alcaldia ha assegurat que la víctima està "plenament recuperada" i ha defensat que la justícia s'encarregarà de "determinar responsabilitats". Per ara, l'únic investigat és l'home que va rebre el tret, acusat d'atemptat contra l'autoritat. L'agent que va disparar fa almenys tres mesos que ha tornat a patrullar.
El nou protocol intern d'ús d'armes de foc de la Guàrdia Urbana de Barcelona va entrar en vigor l'11 de març. Havien passat menys de quatre mesos des del tiroteig a un sensesostre al passeig de Sant Joan i el cos va decidir canviar el reglament. En declaracions a aquest mitjà, el cap de la policia local, Pedro Velázquez, reconeixia que calia "millorar" el protocol.
Un protocol s'ha fet públic per primera vegada després d'una petició de transparència d'aquest diari a l'Ajuntament de Barcelona i que deixa clar que els agents només han d'utilitzar la pistola quan sigui "l'únic mitjà possible" per intervenir. L'Ajuntament no ha facilitat el protocol complet però Velázquez assegura que no hi ha "nou contingut" respecte del que estava en vigor en el moment del tiroteig.
Un resultat "no desitjat"
El cap de la Guàrdia Urbana afirma que el nou reglament "concreta" els principis generals d'actuació. "Ens vam adonar que l'anterior estava basat en principis amplis", detalla. El canvi va arribar després que la intervenció policial al passeig de Sant Joan acabés amb un resultat "no desitjat", en paraules de Velázquez. "S'havia de mirar què es podia millorar", insisteix.
El protocol actual deixa clar que sempre cal prioritzar les actuacions menys lesives i regir les intervencions policials pels principis d'oportunitat, congruència i proporcionalitat. "L'arma de foc només es podrà fer servir quan hi hagi una agressió imminent que generi un risc greu per a la vida o la integritat física de les persones", assenyala.
El reglament també estableix que els agents han d'evitar conseqüències més greus que allò que es vol evitar". "L'actuació ha de ser proporcional a l'atac que es vol neutralitzar i ha de causar la menor lesivitat possible a la persona agressora", recull el text.
Segons el reglament intern, els escenaris que justificarien fer ús de la pistola són haver de respondre a un atac amb arma de foc, explosius o objectes perillosos, o actuar en defensa pròpia o d'altres persones quan hi hagi perill imminent de mort o lesions greus. També, quan un presumpte delinqüent posi en perill la vida del policia o d'altres persones i no se'l pugui reduir amb mesures menys extremes. En el moment de rebre l'impacte del tret, el sensesostre duia una mà en cabestrell i subjectava una bossa de plàstic amb l'altra. Amb tot, Velázquez considera que l'actuació va ser "correcta".
L'agent continuarà patrullant
El cap de la Guàrdia Urbana defensa també que l'agent que va disparar continuï patrullant. "A nivell jurídic no hi ha cap entrebanc, no hi ha cap mesura cautelar judicial i a nivell psicològic l'agent està bé", relata.
Velázquez assegura que la unitat d'afers interns de la policia local ha fet "seguiment" del cas. Actualment el cas està sota investigació judicial. L'únic investigat, però, és l'home sense sostre, a qui s'acusa d'atemptat contra l'autoritat.
El cap de la Guàrdia Urbana insisteix en la tesi que l'home duia un ganivet en el moment de rebre el tret. Un ganivet amb el qual no s'ha provat que la víctima ataqués als agents. Inicialment el tinent d'alcaldia de Seguretat i Prevenció, Albert Batlle, va assegurar que l'home s'havia abraonat sobre els agents, però dies després va evitar donar-ho per fet. "L'agent va entendre que era l'única manera d'actuar, tenint en compte el paradigma de risc", diu ara Velázquez.