Entrevista

Matías Carnero: «Sense el cotxe elèctric, Seat es quedaria sense futur»

El sindicalista d'UGT, que ha entrat al consell de vigilància de Volkswagen, explica la situació del sector i dona detalls de l'1-O: "El 12 d'octubre del 2017, al Palau Reial, es va preguntar a gent de la companyia què faríem"

per Pep Martí, 9 de maig de 2021 a les 18:36 |
Matías Carnero | Adrià Costa
La tardor del 2017, a la cúpula de Seat es va viure un debat intens. L'empresa va crear un gabinet de crisi per avaluar la situació. Hi havia veus que reclamaven el trasllat de la seu social, com van fer moltes d'altres companyies. L'aleshores president, Luca de Meo, s'hi va oposar. Una altra persona rellevant a la companyia, el president del comitè intercentres, Matías Carnero, també. 

Recentment, Carnero ha estat designat membre de la consell de supervisió del grup Volkswagen, el segon fabricant mundial de cotxes. Secretari general d'UGT de la fàbrica de Martorell i president del sindicat, Carnero va començar a treballar a Seat el 1987 com a operari de muntatge a la Zona Franca. Coneix a fons el món de Seat i en aquesta entrevista amb NacióDigital defensa els seus companys, opina sobre la necessitat d'apostar per l'electrificació i recorda també alguns moments d'aquell octubre del 2017.


- Ha entrat al consell de supervisió del grup Volkswagen. Què significa això?

- És un organisme de vint membres, dels quals deu depenen del capital i deu representen els treballadors. D'aquests, set s'elegeixen a les fàbriques alemanyes i tres els designa IG Metall. El meu nomenament el fa IG Metall, per la meva trajectòria. Però jo no seria ningú sense el suport de la plantilla.   


- És el sindicalista català amb més poder internacional sindical?

- Bé, soc l'únic català i espanyol que està en un consell d'aquest tipus i l'únic en tota la història de Seat. Des d'aquest punt de vista, per mi és una satisfacció personal i un reconeixement, però sobretot a tota la plantilla de Seat. És un repte per defensar els interessos de Seat i també de Volkswagen a la Península Ibèrica. Els que estem al consell representem més de 600.000 treballadors de tot el món.     


- Va començar a treballar a Seat el 1987 com a operari de muntatge. Ha viscut tota l'evolució de la Seat en aquests anys. El novembre vinent se sabrà si es fabrica un cotxe elèctric a Martorell. És essencial?

- És primordial i fonamental. Sense el cotxe elèctric, Seat es quedarà sense futur. Així de clar. Seat no pot seguir treballant el cotxe de combustió si no hi ha l'alternativa del cotxe elèctric. Per nosaltres, l'important del dia de celebració dels 70 anys de Seat va ser que hi eren els propietaris, la família Piëch. Vam voler que vinguessin perquè veiessin el que estàvem fent. Jo no veig una Seat sense cotxe elèctric, en primer lloc perquè la llei exigirà que les fàbriques de tot el sector vagin cap a l'electrificació, a banda de si es desenvolupen altres tecnologies, com el gas o l'hidrogen. Seat no pot quedar-se enrere. El que demana ara Seat a les administracions és tenir les estructures preparades. Si no, de què servirà tenir el cotxe elèctric si un client no té la seguretat de poder endollar el cotxe. Avui dia, una persona que vulgui viatjar a Andalusia amb cotxe elèctric té moltes dificultats. S'ha d'electrificar les ciutats, però també les comarques i tot el territori. I Seat no pot ser el vagó de cua de l'electrificació.    
 

Matías Carnero Foto: Adrià Costa


- I el projecte de fabricació de bateries com es troba?

- Volkswagen no la tenia prevista. Quan, des del govern central, es va dir que es volia que estigués a prop, volia dir a Espanya. Si la tenim a Catalunya, doncs molt millor. Però tot apunta a altres llocs estratègics. Per exemple, l'Aragó està en un punt que té Pamplona a 150 quilòmetres, Catalunya, a 200; Ford, a València, també relativament a prop. Per tant, potser és la que té més punts. Quan he interlocutat amb el Govern de la Generalitat, el que he insistit és que tota l'ajuda possible hauria d'anar a Martorell, sobretot pel que afecta a l'acoblament. I la fàbrica de bateries l'hem de tenir a prop. Però no és només un projecte per a Seat, sinó que ha de nodrir tot l'arc de l'automoció.   

"El Govern es va equivocar no anant a l'acte de Seat, Catalunya ha d'interlocutar amb els propietaris de les multinacionals"

- Del cotxe de combustió a l'elèctric, quants llocs de treball es perden?

- L'elèctric, segons tots els experts, suposa una pèrdua d'un 30% d'hores. El que cal és canviar totes les fàbriques de combustió a electrificació, s'ha de formar tots els treballadors perquè s'adaptin a les noves tecnologies. La pèrdua de treball es pot compensar amb més volum. Per això parlem de fer 500.000 cotxes elèctrics, amb els quals podríem no incrementar l'ocupació que tenim, però sí mantenir-la. I formar els treballadors perquè treballin en l'acoblament de les bateries. Avui, un cotxe de combustió necessita 14 o 15 hores, un d'elèctric en necessita entre 10 i 11 per ser operatiu.   


- Va ser un error que el Govern no assistís a l'acte dels 70 anys de Seat perquè venia el rei?

- Per a mi, sí. Aquí no estem parlant de posicionaments polítics, sinó de suport al sector. Catalunya no pot estar a la cua en la interlocució amb els propietaris de les multinacionals. Del que es tracta és de l'ocupació, del futur i de les inversions que vindran. Per a mi, com li vaig dir fa uns dies a Pere Aragonès, l'important era conèixer els propietaris, que són els que decideixen. Que, per cert, estan en el mateix consell on soc jo. Jo no soc ningú per qüestionar aspectes de la política del Govern de Catalunya.

- Què recomanaria al nou Govern?

- Ja els ho he recomanat, que quan s'hagi format el nou Govern, jo els ajudaré per convocar la primera reunió amb el president del consell d'administració de Seat. Primer perquè es coneguin, després per saber quines intencions té Catalunya i què pot aportar als propietaris perquè aquí hi hagi prosperitat. Perquè quan parlem de Seat, a vegades oblidem tot el que envolta Seat, tots els proveïdors, que són fonamentals. El 80% d'ells són locals, fruit d'una estratègia que hem seguit de fa anys. El gran valor afegit en la cadena de producció de Seat és aquest pòsit de riquesa i prosperitat que hem de mantenir. I, per això, necessitem un Govern fort i amb gent que sàpiga del que parla. 
 

Matías Carnero: "Em preocupa veure que es prenen decisions que poden perjudicar la indústria". Foto: Adrià Costa


- En què pensa quan diu això?

- A mi em preocupa veure que es prenen decisions que poden perjudicar la indústria. Com la decisió presa pel Parlament Europeu sobre el tema de CO2. Per mi, si es va en una velocitat diferent a com va l'automoció, pot perjudicar el sector en els propers anys. 

"Necessitem un Govern fort i amb gent que sàpiga del que parla"

- El fet que encara no hi hagi Govern a Catalunya pot enterbolir la recuperació?

- Home, és un problema. Aquesta és la meva terra. Catalunya era pionera en el món de la indústria de l'automoció i la metal·lúrgia, i ara hem vist com alguna comunitat ha passat al davant. Juntamet amb el País Basc, érem la locomotora i ara hi ha proveïdors que s'allunyen. Catalunya ha de tenir un Govern, amb uns bons consellers que connectin amb la indústria. L'ajuda del Govern voldrà dir futur, inversions i garanties d'ocupació.    

- En una compareixença que va fer davant la comissió del Parlament que investigava l'aplicació del 155, va referir-se a les pressions de la Casa Reial sobre la Seat, tot i que va negar cap trucada del rei.

- L'any 2017 hi va haver molta pressió. Per tots costats. Jo, a l'octubre, havia parlat amb l'aleshores vicepresident Junqueras, amb la companya Dolors Bassa, consellera en aquell moment, perquè el Govern també expressava les seves preocupacions, i potser, des d'una altra banda, això es podia entendre com a pressió. Jo sempre deia que ens deixessin fabricar cotxes. Es va plantejar el tema de si Seat traslladava la seva seu social fora. Aquell octubre hi va haver gent del consell que anava a actes públics on es plantejava què faria Seat. 


- Actes de la Casa Reial?

- Sí. En l'acte del 12 d'octubre, a Madrid, al Palau Reial, hi havia consellers de Seat, com l'exministre Josep Piqué. Es va preguntar a gent de la companyia què faríem. Jo això ho vaig entendre com una pressió.  
 

Matías Carnero durant l'entrevista a la seu d'UGT. Foto: Adrià Costa


- Seat no va traslladar la seu. Però hi va haver un debat intern? Vostè quin paper va adoptar? 

- Bé, en aquell moment es va muntar un gabinet de crisi per avaluar la situació i hi va haver opinions de tot tipus. Era una situació molt delicada. Hi va haver com a mínim dues reunions del comitè de direcció que van ser molt aspres. En un moment donat, vaig dir a un directiu que allí no s'hi anava a fer política. Que allí el que havíem de fer és garantir la seguretat jurídica dels treballadors i fer cotxes. Començàvem a sentir veus de sectors diversos, uns que volien fer crides a no comprar cotxes espanyols, d'altres a no comprar cotxes catalans... Jo vaig fer unes declaracions dient que nosaltres érem una empresa europea de capital alemany, instal·lada a Catalunya, en territori espanyol. Es van voler emetre comunicats interns, però finalment es van rebutjar perquè vam entendre que afectaven la seguretat jurídica i podien preocupar la plantilla de forma innecessària. 

"La tardor del 2017 vam aconseguir una cosa important: passar desapercebuts dins del grup Volkswagen"

- Quin paper va tenir Luca de Meo?

- Toca agrair a Luca de Meo que va establir un posicionament correcte, mantenint la neutralitat de l'empresa, i que mentre no es perjudiqués la seguretat jurídica dels treballadors, no s'adoptaria cap decisió que pogués afectar l'ocupació ni les inversions futures de la companyia. Jo crec que Luca de Meo em va donar molt de suport en tots els debats que es van produir i li ho vaig agrair. Ho vaig dir en seu parlamentària. Com també el paper jugat pel president del consell, el senyor García Sanz. És cert que, posteriorment, durant les protestes del 2019, vam decidir no treballar en un moment determinat. Però no per donar suport a una part o una altra, sinó perquè no ens perjudiqués la situació. Moltes caminades confluïen a Martorell i nosaltres teníem la responsabilitat de no bloquejar 4.000 persones allí. I vam decidir que en un torn, la gent marxés abans.

Hem intentat mantenir sempre una posició de sensatesa i crec que vam encertar en l'estratègia. A Seat hi ha persones que pensen de totes les maneres. Però vam aconseguir una cosa important: passar desapercebuts dins del grup. L'any 2019, jo em vaig encarar amb un directiu pel fet que en un informe de la companyia es mostrava preocupació sobre la situació a Catalunya i hi havien posat fotografies del 2017. Donava una imatge falsa.    

- La seva actuació i la de Luca de Meo van ser cabdals per impedir el trasllat?

- Jo era partidari que Seat mantingués la seu social a Barcelona, a Catalunya. Que, d'altra banda, el canvi de seu què significa? No traslladaríem pas les fàbriques. A més, Seat ja té una seu a Madrid. Era un simbolisme que només podia preocupar la gent. Es buscava l'impacte que implicaria el trasllat de Seat. Jo estic molt content de com es van fer les coses.  

"S'ha de criticar la reforma laboral del PP, però també la del PSOE, les reformes que s'han fet els darrers anys han deteriorat molt el mercat de treball"

- Canviem una mica de tema. Hi ha un debat entorn la reforma laboral. Des de Brussel·les s'exigeix al govern espanyol mantenir la reforma laboral del PP. Veu marge per a una reforma de la reforma? 

- Aquí s'ha de criticar no només la reforma del PP sinó també la del PSOE. Les reformes que s'han fet els darrers anys han deteriorat molt les relacions laborals i la negociació en els conflictes col·lectius. Si mirem el que diuen la Constitució i l'Estatut dels Treballadors, queda clar que el que hem de fer és seure tots plegats i canviar moltes coses. Tot és reformable, totalment o parcial. L'objectiu ha de ser que les reformes en el món laboral no suposin mai una pèrdua dels drets aconseguits per la classe treballadora.  
 

Matías Carnero presideix UGT i és el president del comitè de Seat. Foto: Adrià Costa


- És president d'UGT. Una de les seves afiliades, que abans ha esmentat, Dolors Bassa, resta empresonada. Com ho viu?

- Això s'ha de resoldre. L'empresonament d'aquests dirigents ha estat una fractura a la societat. Estic en contra dels empresonaments. A la Dolors, a més, perquè la conec personalment. Però també en els altres casos. Jo recordo la darrera conversa amb Oriol Junqueras al seu despatx d'Economia i era molt conscient de la situació. Això és una situació lamentable, una anomalia, i s'ha de resoldre. Imagino que a Madrid hi ha molta pressió. Però el Govern que es formi a Catalunya, com també el govern espanyol, han de fer un esforç per acostar posicions.  

- Estem en un tombant tecnològic. Aquesta nova revolució industrial quin espai deixarà als sindicats?

- Jo crec que els dona més espai. Una societat sense organitzacions sindicals seria un futur sense drets. Jo sempre faig una crítica al sindicat en el sentit que hem de ser valents i donar passes endavant, i que els sindicats han d'entomar el futur, sense perdre contacte amb la realitat. Jo vaig cada dia a la feina, cada dia. Perquè un responsable sindical no pot perdre mai el contacte amb els treballadors. No hem de perdre mai l'horitzó de saber què opina el treballador. I molts aspectes que incloem en els convenis col·lectius sorgeixen de les aportacions de treballadors. Hem de reflexionar com han de respondre les centrals a les transformacions tecnològiques, sabent que hem d'afrontar un canvi polític, sociològic i sindical, entenent que els treballs no són com fa deu anys. Canviarà sí o sí la manera de treballar. Però no m'imagino un món sense sindicats. Seria un món molt pitjor.

- El cost de la digitalització i el nou salt tecnològic en el mercat de treball serà elevat.

- Per molt que impacti la robotització, hi ha una part del treball que no es podrà substituir. Però hi haurà canvis en tots els ordres. Ara mateix, amb el teletreball, hem conegut també les problemàtiques que pot generar en la salut. A Seat ho hem regulat i hem avaluat les condicions de treball a casa, si es disposa de taules i cadires adequades, etcètera. Aquí hi ha també un tema de prevenció de riscos que volem regular. Inicialment, es va acordar dos dies de teletreball, no tota la setmana. Ara, en alguns llocs, són fins a cinc dies per la pandèmia. En la segona fase de la desescalada tornarem a l'acord anterior. Però el sindicat s'haurà d'adequar al canvi tecnològic.        

- Coneix el món de l'empresa alemanya. N'hem d'aprendre del capitalisme alemany? 

- D'Alemanya hem d'aprendre moltes coses, però també ells de nosaltres. Es parla de la necessitat de copiar aspectes del model alemany, però també és veritat que ells ho fan. Quan es parla de productivitat: a Alemanya, a la fàbrica de Wolfsburg, hi ha quasi 52.000 treballadors que fan 800.000 cotxes. A Seat n'hi ha 15.000 i fan 520.000 cotxes. El que a mi em fa gràcia és que IG Metall negocia increments del 3% i 4%, i l'empresa ho accepta, i aquí no. Li vaig comentar a un directiu després d'una conferència que deixés de dir que els models s'assignaven a les empreses en base als costos. Perquè, si fos així, Alemanya ho tindria malament. Ells treballen molt la formació professional i nosaltres més el nivell universitari. Aquí treballem molt menys la formació professional. A Martorell hi ha l'Institut de Formació Professional de Catalunya, que no té a veure amb la Seat, depèn de la Generalitat. S'hi han abocat molts diners, però aquest institut l'hem inaugurat cinc vegades des de l'època de la consellera Mar Serna. Amb una capacitat de 800 alumnes, en té 80. Per desacords entre conselleries.   

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació