Procés català

L'acció exterior de la Generalitat, la fuita que l'Estat no va poder controlar

La justícia espanyola activa una nova causa penal per les despeses en la xarxa diplomàtica des del 2011 i redobla la pressió contra els alts càrrecs de la Generalitat que hi van participar

Carles Puigdemont, acompanyat de Raül Romeva i Albert Royo, dos dels investigats en la causa contra l'acció exterior de la Generalitat | ACN
per Bernat Surroca, 9 de maig de 2021 a les 16:14 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de maig de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els treballadors del Departament d'Acció Exterior van deixar de tenir feina d'un dia per l'altre. Divendres, 27 d'octubre de 2017, el Parlament declarava i suspenia la independència. Dilluns, l'edifici del carrer de la Pietat, a tocar del Palau de la Generalitat, havia quedat pràcticament desert. El govern espanyol havia aplicat l'article 155, mig Govern havia marxat a l'exili, i l'Estat tenia al punt de mira l'acció exterior de la Generalitat i el Diplocat, una fuita que no havia pogut controlar durant els moments més intensos del procés. Al cap de pocs dies, pel Departament van aparèixer uns "homes de negre" de part de la Moncloa. L'Estat ho va desmantellar tot de manera fulminant, amb especial atenció a les delegacions catalanes a l'exterior. De tot allò en fa quatre anys i, malgrat que s'ha restituït la presència de Catalunya al món, la tasca exterior encara no se n'ha recuperat del tot.

La internacionalització del procés va inquietar l'Estat. Ho evidencien les causes obertes que afecten alts càrrecs de la conselleria o noms propis de la Generalitat implicats en l'acció exterior. Aquest setmana se n'ha obert una de nova que neix d'un informe del Tribunal de Comptes encarregat pel Congrés i el Senat, i que analitza les despeses en acció exterior entre 2011 i 2017. Hi ha implicats una desena d'alts càrrecs, entre d'altres l'exconseller Raül Romeva, condemnat per sedició i malversació; Aleix Villatoro, secretari d'Exteriors, que també està present en la causa al jutjat 13 i sobre responsabilitat comptable al Tribunal de Comptes; Albert Royo, exsecretari general del Diplocat, també perseguit pel jutjat 13 i per les despeses en tasques d'internacionalització; o Teresa Prohias, exdirectora de serveis de Presidència i investigada també al 13.


Durant els moments més àlgids del procés, Espanya es va sentir menys segura del què preveia en la faceta internacional. El seu relat no arribava. "El relat exterior de l'1-O el vam guanyar", apunten fonts coneixedores de l'acció exterior de les últimes legislatures. La feina feta aleshores, sumada a les imatges de la violència policial, va tenir impacte en l'opinió pública internacional. Catalunya va saber en aquell moment internacionalitzar la causa amb molts menys recursos dels que disposava la diplomàcia espanyola, més burocratitzada i antiga que la diplomàcia pública catalana, més moderna i àgil. El PP, amb Alfonso Dastis al capdavant del potent aparell diplomàtic espanyol, mai va voler entendre com funcionava la diplomàcia pública catalana, que prioritzava generar empatia més enllà de les cancelleries, compartir projectes internacionals i influir en l'opinió pública i acadèmica. El PSOE sí que ha intentat fer passos en aquest sentit amb la creació, per exemple, d'Espanya Global.


L'absència de l'Estat el 17-A

La gestió que el Govern de Carles Puigdemont va fer de la resposta als atemptats del 17-A també va incomodar l'Estat i l'aparell diplomàtic espanyol. La feina dels Mossos i la tasca del Departament d'Exteriors va deixar el govern espanyol en un segon pla. Catalunya va transmetre a l'exterior la imatge d'un "estat català autosuficient", en paraules de sindicats policials espanyols. L'endemà dels atemptats, Romeva va rebre els ministres d'Exteriors d'Alemanya i França, que es van traslladar a Barcelona per conèixer de primera mà la situació. Poc després, es reunia amb el secretari d'Estat de les Comunitats Portugueses per gestionar la situació de les dues víctimes portugueses mortes a la Rambla. També es va trobar amb el ministre d'Exteriors italià.


La presència de Dastis va ser totalment secundària i això va molestar l'Estat. "Romeva era qui tenia la informació", recorden alts càrrecs d'aleshores. La gestió de tot plegat no va agradar gens a l'exvicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que ja tenia entre cella i cella l'acció exterior de la Generalitat. Algunes veus apunten que aquelles reunions i la "ràbia" que va sentir la mà dreta de Mariano Rajoy expliquen la repressió posterior. Sigui com sigui, mesos després s'activaria l'article 155 i una de les dianes seria la feina a l'exterior. En plena campanya del 21-D, Sáenz de Santamaría es vantava d'haver deixat el Diplocat "en liquidació". 
Una "venjança política" que continua


L'abril de 2018 culminava aquella "venjança política" contra un dels organismes que l'Estat no havia pogut controlar. "L'única batalla que no va guanyar l'Estat va ser l'exterior", apunten dirigents amb responsabilitat sobre l'acció exterior. El Diplocat es va reactivar el 2019, però molt més limitat. L'octubre de 2020, el Tribunal Constitucional (TC) va tombar -sense unanimitat- parts del pla d'acció exterior de la Generalitat i, entre d'altres, va prohibir el concepte de "diplomàcia pública". La repressió contra els seus responsables tampoc s'atura.

Qui en va ser la primera secretària general, Roser Clavell, també està implicada en la causa del jutjat 18 de Barcelona. Concretament se l'investiga per l'atorgament d'una subvenció directe l'any 2012 a la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR). Albert Royo, que la va substituir l'any 2013, és dels més assenyalats en la causa que investiga la jutgessa Carmen García, tant per la concessió de subvencions com per haver encarregat informes acadèmics que suposadament excedien les competències de la Generalitat.

El Departament d'Exteriors torna a funcionar, però l'actual conseller, Bernat Solé, està inhabilitat per l'1-O a l'espera que la sentència esdevingui ferma. El Diplocat també funciona, però més encotillat que abans de 2017. La por i l'allargada ombra del 155, i la manca de rumb de l'independentisme, no ajuden a reactivar plenament l'acció exterior de la Generalitat.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació