06
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
21:23h
La jutge Carmen García, titular del jutjat d'instrucció 18 de Barcelona, ha obert una investigació sobre l'acció exterior de la Generalitat. La causa neix d'una denúncia de la Fiscalia a partir d'un informe del Tribunal de Comptes que analitza les despeses entre 2011 i 2017 relacionades amb la internacionalització del procés. Aquesta nova causa implica l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva i nou excàrrecs més de la Generalitat per les despeses en política exterior, entre els quals qui va ser número 2 d'Exteriors, Aleix Villatoro, i l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo. La resta d'investigats són el secretari del Govern, Víctor Cullell i els alts càrrecs Roger Albinyana, Roser Clavell, Gerard Figueras, Antoni Reig, Teresa Prohias i Manel Vila.
La investigació fa anys que està en marxa, primer al Tribunal de Comptes i després a la Fiscalia abans de presentar-se formalment una denúncia penal. S'investiga la despesa en acció exterior des de 2011 fins al 2017, i esquitxa fins i tot el govern d'Artur Mas i alguns pagaments per la consulta del 9-N. La jutge ha descartat algun dels fets suposadament irregulars que denunciava la Fiscalia, però n'investigarà una desena. La causa tot just es troba al principi de la fase d'instrucció i els investigats ja esperen que se'ls citi a declarar. S'investiguen concessions irregulars de subvencions i fraccionaments de contractes en activitats que excedien el marc competencial de la Generalitat.
Atorgament de subvencions
La jutge investiga Romeva i Villatoro per la concessió d'una subvenció directa de 40.000 euros a les Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) l'any 2016. Com a secretari general del Diplocat, Royo, un dels noms que més surt en la interlocutòria de la jutge, també va concedir entre els anys 2014 i 2016 tres subvencions a FOCIR de 100.000, 125.000 i 125.000 euros. Ho va fer, diu la jutge instructora, "al marge de qualsevol procediment de concurrència pública, al marge de la normativa estatutària i contravenint la llei de finances de la Generalitat". Segons la interlocutòria, es van donar aquestes subvencions a FOCIR de manera "arbitrària".
L'any 2017, Royo juntament amb Manel Vila -director general de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)- i Gerard Figueras -secretari general de l'Esport (CCE)- van subscriure un conveni de col·laboració amb FOCIR otorgant-li una subvenció directa de 165.000 euros, dels quals ACCD va contribuir amb 20.000 euros i el CCE amb 20.000 més. Aquest últim pagament va ser autoritzat pel director del CCE, Antoni Reig.
També s'atribueix a Roser Clavell, quan era secretària general del Diplocat l'any 2012, l'atorgament d'una subvenció directa a FOCIR per un import de 50.000 euros "sense concretar-ne el destí, ni fer-ne un seguiment del destí de la subvenció, que es va donar sense publicitar-la i contravenint els estatuts del Diplocat.
Elaboració d'informes
També s'atribueix a Royo l'encàrrec d'un estudi acadèmic sobre l'estatus que podria tenir a la Unió Europea una regió que s'independitzés un estat membre. L'estudi es va encarregar a l'Institut de Barcelona d'Estudis Internacionals a qui es va atorgar una subvenció de 196.920 euros "sense promoure concurrència pública i infringint les normes estatutàries de Diplocat", segons la jutge.
A Royo, juntament amb Roger Albinyana i Teresa Prohias, se'ls atribueix la contractació directa de dos informes sobre tractats multilaterals i sobre els procediments que havia de seguir un nou estat per poder entrar en organitzacions internacionals. El contracte es va fragmentar en dos pagaments de 17.500 euros més IVA per tal de no haver d'obrir concurs públic, a banda de saber que era una temàtica "aliena al marc competencial de l'acció exterior de la Generalitat".
Viatges i promoció exterior
La causa també atribueix a Royo contractar de manera fraccionada amb l'empresa BATABAT SCCL la producció de 20 vídeos per promocionar el dret a decidir en el marc de la consulta del 9-N del 2014. El cost total va ser de 48.230 euros més IVA. També la contractació d'un espai de co-working a Brussel·les durant els mesos de maig a novembre de 2017 "sense justificació acreditada" per un cost de 13.352 euros. Per últim, se li atribueix també el pagament de 10.000 euros pel viatge de vuit parlamentaris europeus amb motiu de la consulta del 9-N.
La causa al Tribunal de Comptes
El cas del jutjat 18 és independent del que s'instrueix al jutjat 13, que investiga els preparatius del referèndum. Neix del Tribunal de Comptes, que paral·lelament també duu a terme una investigació sobre la responsabilitat comptable contra diversos alts càrrecs de la Generalitat per la despesa en acció exterior del Govern. Aquest informe es trasllada a Fiscalia, que també fa la seva investigació i finalment interposa una denúncia al jutjat d'instrucció 18, que dimecres va obrir diligències.
La causa per responsabilitat comptable al Tribunal de Comptes té una nova data marcada al calendari, el 29 de juny. Per aquest dia hi ha citats els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras, una vintena d'exconsellers i interventors de la Generalitat i diversos secretaris generals i altres càrrecs de l'administració com a suposats responsables comtpables per l'ús de fons públics per internacionalitzar el procés. Es preveuen fiances milionàries. Avui mateix, Royo ha explicat que se li reclamen 4,5 milions d'euros per l'acció duta a terme com a secretari general del Diplocat entre 2013 i 2017 (la causa abraça des de 2011 a 2017).
La investigació fa anys que està en marxa, primer al Tribunal de Comptes i després a la Fiscalia abans de presentar-se formalment una denúncia penal. S'investiga la despesa en acció exterior des de 2011 fins al 2017, i esquitxa fins i tot el govern d'Artur Mas i alguns pagaments per la consulta del 9-N. La jutge ha descartat algun dels fets suposadament irregulars que denunciava la Fiscalia, però n'investigarà una desena. La causa tot just es troba al principi de la fase d'instrucció i els investigats ja esperen que se'ls citi a declarar. S'investiguen concessions irregulars de subvencions i fraccionaments de contractes en activitats que excedien el marc competencial de la Generalitat.
Atorgament de subvencions
La jutge investiga Romeva i Villatoro per la concessió d'una subvenció directa de 40.000 euros a les Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) l'any 2016. Com a secretari general del Diplocat, Royo, un dels noms que més surt en la interlocutòria de la jutge, també va concedir entre els anys 2014 i 2016 tres subvencions a FOCIR de 100.000, 125.000 i 125.000 euros. Ho va fer, diu la jutge instructora, "al marge de qualsevol procediment de concurrència pública, al marge de la normativa estatutària i contravenint la llei de finances de la Generalitat". Segons la interlocutòria, es van donar aquestes subvencions a FOCIR de manera "arbitrària".
L'any 2017, Royo juntament amb Manel Vila -director general de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)- i Gerard Figueras -secretari general de l'Esport (CCE)- van subscriure un conveni de col·laboració amb FOCIR otorgant-li una subvenció directa de 165.000 euros, dels quals ACCD va contribuir amb 20.000 euros i el CCE amb 20.000 més. Aquest últim pagament va ser autoritzat pel director del CCE, Antoni Reig.
També s'atribueix a Roser Clavell, quan era secretària general del Diplocat l'any 2012, l'atorgament d'una subvenció directa a FOCIR per un import de 50.000 euros "sense concretar-ne el destí, ni fer-ne un seguiment del destí de la subvenció, que es va donar sense publicitar-la i contravenint els estatuts del Diplocat.
Elaboració d'informes
També s'atribueix a Royo l'encàrrec d'un estudi acadèmic sobre l'estatus que podria tenir a la Unió Europea una regió que s'independitzés un estat membre. L'estudi es va encarregar a l'Institut de Barcelona d'Estudis Internacionals a qui es va atorgar una subvenció de 196.920 euros "sense promoure concurrència pública i infringint les normes estatutàries de Diplocat", segons la jutge.
A Royo, juntament amb Roger Albinyana i Teresa Prohias, se'ls atribueix la contractació directa de dos informes sobre tractats multilaterals i sobre els procediments que havia de seguir un nou estat per poder entrar en organitzacions internacionals. El contracte es va fragmentar en dos pagaments de 17.500 euros més IVA per tal de no haver d'obrir concurs públic, a banda de saber que era una temàtica "aliena al marc competencial de l'acció exterior de la Generalitat".
Viatges i promoció exterior
La causa també atribueix a Royo contractar de manera fraccionada amb l'empresa BATABAT SCCL la producció de 20 vídeos per promocionar el dret a decidir en el marc de la consulta del 9-N del 2014. El cost total va ser de 48.230 euros més IVA. També la contractació d'un espai de co-working a Brussel·les durant els mesos de maig a novembre de 2017 "sense justificació acreditada" per un cost de 13.352 euros. Per últim, se li atribueix també el pagament de 10.000 euros pel viatge de vuit parlamentaris europeus amb motiu de la consulta del 9-N.
La causa al Tribunal de Comptes
El cas del jutjat 18 és independent del que s'instrueix al jutjat 13, que investiga els preparatius del referèndum. Neix del Tribunal de Comptes, que paral·lelament també duu a terme una investigació sobre la responsabilitat comptable contra diversos alts càrrecs de la Generalitat per la despesa en acció exterior del Govern. Aquest informe es trasllada a Fiscalia, que també fa la seva investigació i finalment interposa una denúncia al jutjat d'instrucció 18, que dimecres va obrir diligències.
La causa per responsabilitat comptable al Tribunal de Comptes té una nova data marcada al calendari, el 29 de juny. Per aquest dia hi ha citats els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras, una vintena d'exconsellers i interventors de la Generalitat i diversos secretaris generals i altres càrrecs de l'administració com a suposats responsables comtpables per l'ús de fons públics per internacionalitzar el procés. Es preveuen fiances milionàries. Avui mateix, Royo ha explicat que se li reclamen 4,5 milions d'euros per l'acció duta a terme com a secretari general del Diplocat entre 2013 i 2017 (la causa abraça des de 2011 a 2017).