06
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
20:03h
Pas clau per l'alliberació de les patents. Després de mesos de negatives per part dels Estats Units, l'administració Biden ha comunicat aquest dimecres que defensa suspendre les patents de les vacunes contra la Covid. Així ho ha anunciat Katherine Tai, representant de Comerç Exterior dels EUA: "Participarem activament en les negociacions en l'Organització Mundial del Comerç (OMC) perquè això passi". Un moviment clau dels nord-americans que podria significar el pas definitiu per vacunar massivament tota la població mundial.
Al seu torn, Europa, molt reticent amb l'alliberació de les patents, s'ha obert aquest dijous a debatre-ho. Així ho ha afirmat la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen. Els caps d'estat i de govern de la UE ho discutiran aquest divendres durant el sopar previst per la Cimera Social de Porto. Fonts diplomàtiques europees avisen, però, que la negociació a l'OMC pot trigar "entre sis mesos i un any". "Cal anar amb compte amb aquests anuncis perquè les converses duraran un temps", afirmen.
El govern espanyol, a través de la vicepresidenta Carmen Calvo, ha expressat ja la posició favorable de l'Estat a l'aixecament de les patents, i també sobre la discussió que vol obrir la CE. Calvo ha recordat que el president espanyol, Pedro Sánchez, ja va posar "sobre la taula" aquesta proposta, perquè "aquesta pandèmia requereix una resposta d'aquesta naturalesa".
La resposta de la UE s'uneix al manifest de 400 europarlamentaris i parlamentaris estatals per afavorir una mesura que podria democratitzar l'accés a les vacunes a escala mundial. Aquest alliberament s'està debatent a l'OMC a proposta de Sud-àfrica i l'Índia. L'Organització Mundial de la Salut dona suport a la iniciativa, com també ho fan la majoria dels països amb baixos ingressos, però la UE i altres països rics hi estaven, almenys fins fa uns dies, en contra.
Els beneficis d'aquesta mesura, a primera vista, semblen prou evidents. Si la patent deixa de pertànyer a unes poques empreses i es trenca aquest oligopoli establert, totes les empreses que comptin amb recursos per fer-ho, i que siguin autoritzades pels respectius òrgans reguladors, podran produir de forma massiva la vacuna. I, com més vacunes, més ràpidament es podria arribar a la perseguida immunitat total de la població.
La Federació Europea d'Indústries i Associacions Farmacèutiques (EFPIA), però, s'hi oposa i avisa que l'aixecament temporal de la propietat intel·lectual de les vacunes faria "més difícil la lluita" contra el virus. En un comunicat, l'EFPIA afirma que si l'OMC aprova la suspensió, "s'acabaran els incentius de les companyies per investigar sobre noves variants, nous diagnòstics, nous tractaments i noves vacunes".
Els països rics, beneficiats
Des del sector sanitari, cada cop més veus defensen l'alliberament de les patents i exigeixen a les organitzacions internacionals agafar el timó de la vacunació. Joan Ramon Laporte, farmacòleg i fundador de l'Institut Català de Farmacologia, deia fa unes setmanes en una entrevista a CTXT que li semblava "escandalós" que la UE no hagués aixecat la propietat de les patents.
El catedràtic en farmacologia posava el focus en l'OMC, que en la seva creació "va establir unes normes que beneficien als països rics". Aquesta organització, que per Laporte és "més poderosa que l'ONU o l'OMS", és la que determina que quan un medicament és patentat, l'empresa que té la propietat pot produir-lo "en exclusiva" durant vint anys al preu que "considerin oportú". Un fet que, segons Laporte, va "en contra" de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Laporte feia referència també al fet que el 2001 es van habilitar "mecanismes d'emergència" per expropiar temporalment aquestes llicències, però que de moment, "cap país els ha volgut activar". El catedràtic criticava que la UE i els EUA no ho hagin fet. "Anteposen la salut de les empreses a la de la població", afirmava.
La iniciativa ciutadana europea Right2Cure està recollint adeptes per exigir a la Comissió Europea que faci "tot el possible" perquè les vacunes i els tractaments contra la Covid siguin considerats un "bé públic global i accessible a tothom de manera gratuïta". De moment, els Verds -on hi són integrats ERC i els comuns- i l'Esquerra Europea -on hi ha Podem i Bildu- són els únics grups del Parlament Europeu que han mostrat el seu suport a la proposta.
Però què comportaria donar lliure accés a la fabricació massiva de dosis de la vacuna? No és una operació tan senzilla. Les farmacèutiques propietàries de les patents, com per exemple, AstraZeneca, Janssen, Moderna o Pfizer, no estan disposades a perdre l'exclusivitat de la vacuna sense rebre un incentiu econòmic a canvi. Els Estats Units i la UE, que també han invertit en la investigació per crear el vaccí -el 97% de la inversió en la vacuna d'AstraZeneca ha estat pública, segons un estudi de l'Aliança d'Universitats per les Medicines Essencials del Regne Unit-, ara sembla que reaccionen i estan preparant-se per intervenir.
"Un precedent dubtós pel futur"
Juan Oliva, doctor en Economia de la Universitat de Castella-La Manxa i expert en salut, fa unes setmanes, en declaracions a aquest diari, es mostrava escèptic sobre el precedent que s'assentaria si les potències mundials optessin per la llicència obligatòria o l'expropiació de la patent. "No sé com explicaríem en una futura pandèmia que cal fer una vacuna si després l'expropiarem", explicava.
Oliva es mostrava particularment crític amb les institucions europees, les quals creia que havien estat "malament i lentes" i que, de la mateixa manera que empreses privades han creat i produït el vaccí, des de l'àmbit públic també es podria haver tingut més iniciativa, encara que això aporta uns costos que no sap "si Europa voldria assumir", afirmava.
Precisament, el doctor en Economia apuntalava cap al paper de la UE per una gestió "qüestionable" del pla de vacunació, tot afirmant que "s'ha prioritzat el factor econòmic per sobre del fet que les vacunes arribessin en els terminis pactats". Oliva també percebia una "confiança excessiva" de la UE davant els compromisos adquirits amb les farmacèutiques.
Sobre si Catalunya i la resta de l'Estat tenen el potencial industrial i farmacèutic per produir el vaccí, Oliva no es mostrava "gaire confiat" i veia "molt difícil" convèncer a empreses vinculades amb el sector sanitari no especialitzades a produir vacunes. "Tot té uns costos de personal i infraestructures que no sé si estarien disposades a assumir".
Salut i les farmacèutiques catalanes es mantenen al marge
Precisament, sobre la viabilitat de produir la vacuna a Catalunya, les principals farmacèutiques del país han preferit mantenir-s'hi al marge. Tres dels laboratoris més grans de tot l'Estat, com són Almirall, Esteve i Ferrer van apuntar fa unes setmanes a NacióDigital que són empreses dedicades a altres sectors de la farmacologia i que la seva labor "no està dedicada a la producció de vacunes". El Departament de Salut, al seu torn, no va oferir el seu punt de vista sobre aquesta possibilitat, malgrat les peticions fetes des d'aquest diari.
L'única empresa farmacèutica del país que produirà vacunes contra la Covid és Reig Jofre, que preveu començar a treballar-hi a mitjans de juny, amb el vaccí monodosi de Janssen. La ministra espanyola d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, va afirmar fa unes setmanes que l'empresa catalana en podria produir fins a un milió de dosis diàries.
La decisió, en mans dels òrgans internacionals
Així doncs, com assenyalen totes les fonts consultades, la pilota està a la teulada de les institucions internacionals, que cada cop tenen més pressió per democratitzar el procés de producció i distribució de les vacunes a tot el món. Aquestes pressions, però, també es mantenen intactes per part de les propietàries de les diferents patents.
Des de Catalunya, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i diversos professionals del sector sanitari van presentar fa unes setmanes la Declaració Barcelona, que reclama la suspensió provisional de les patents de les vacunes contra la Covid. "No pot ser que unes poques farmacèutiques tinguin les nostres vides en les seves mans", va criticar Colau.
La proposta també va arribar al Parlament, ja que els comuns van proposar una declaració institucional de tots els grups que "pressioni" a les institucions europees perquè les patents quedin lliures. "Implicaria cremar etapes en el procés de vacunació", explicava el portaveu d'En Comú Podem, David Cid.
Durant la campanya de les últimes eleccions, la CUP va introduir la necessitat de crear una farmacèutica pública. Jordi Trapé, farmacòleg i militant de la CUP, en un article publicat en aquest diari el 7 de febrer, criticava "l'espectacle dantesc d'especulació" amb la vacuna i proposava dues alternatives com la llicència obligatòria o l'expropiació de la patent.
La llicència obligatòria, per una banda, permetria autoritzar a qualsevol farmacèutica a produir el vaccí sense que l'empresa propietària de la patent pogués oposar-s'hi, justificant-ho com a causa de força major per l'emergència sanitària. En el cas de l'expropiació de la patent, l'Estat o la UE serien el propietari únic de la patent, i qualsevol empresa autoritzada, independentment de la seva lògica pública o privada, podria fabricar massivament vaccins per immunitzar la població. Aquesta mesura, més enllà de debats externs a la causa sanitària, seria la que permetria produir més vacunes en menys temps.
A la resta de l'Estat, el president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, va demanar la setmana passada revisar el sistema de patents per solucionar els problemes de producció i distribució de les vacunes. La proposta també ha arribat al Congrés, ja que Bildu ha tramitat una proposició no de llei perquè el govern espanyol doni suport a aquesta liberalització. Els últims posicionaments d'Europa i dels Estats Units obren la porta a la democratització de les vacunes. Un clam, que a hores d'ara, segueix sense concreció.
Al seu torn, Europa, molt reticent amb l'alliberació de les patents, s'ha obert aquest dijous a debatre-ho. Així ho ha afirmat la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen. Els caps d'estat i de govern de la UE ho discutiran aquest divendres durant el sopar previst per la Cimera Social de Porto. Fonts diplomàtiques europees avisen, però, que la negociació a l'OMC pot trigar "entre sis mesos i un any". "Cal anar amb compte amb aquests anuncis perquè les converses duraran un temps", afirmen.
El govern espanyol, a través de la vicepresidenta Carmen Calvo, ha expressat ja la posició favorable de l'Estat a l'aixecament de les patents, i també sobre la discussió que vol obrir la CE. Calvo ha recordat que el president espanyol, Pedro Sánchez, ja va posar "sobre la taula" aquesta proposta, perquè "aquesta pandèmia requereix una resposta d'aquesta naturalesa".
La resposta de la UE s'uneix al manifest de 400 europarlamentaris i parlamentaris estatals per afavorir una mesura que podria democratitzar l'accés a les vacunes a escala mundial. Aquest alliberament s'està debatent a l'OMC a proposta de Sud-àfrica i l'Índia. L'Organització Mundial de la Salut dona suport a la iniciativa, com també ho fan la majoria dels països amb baixos ingressos, però la UE i altres països rics hi estaven, almenys fins fa uns dies, en contra.
Els beneficis d'aquesta mesura, a primera vista, semblen prou evidents. Si la patent deixa de pertànyer a unes poques empreses i es trenca aquest oligopoli establert, totes les empreses que comptin amb recursos per fer-ho, i que siguin autoritzades pels respectius òrgans reguladors, podran produir de forma massiva la vacuna. I, com més vacunes, més ràpidament es podria arribar a la perseguida immunitat total de la població.
La Federació Europea d'Indústries i Associacions Farmacèutiques (EFPIA), però, s'hi oposa i avisa que l'aixecament temporal de la propietat intel·lectual de les vacunes faria "més difícil la lluita" contra el virus. En un comunicat, l'EFPIA afirma que si l'OMC aprova la suspensió, "s'acabaran els incentius de les companyies per investigar sobre noves variants, nous diagnòstics, nous tractaments i noves vacunes".
Els països rics, beneficiats
Des del sector sanitari, cada cop més veus defensen l'alliberament de les patents i exigeixen a les organitzacions internacionals agafar el timó de la vacunació. Joan Ramon Laporte, farmacòleg i fundador de l'Institut Català de Farmacologia, deia fa unes setmanes en una entrevista a CTXT que li semblava "escandalós" que la UE no hagués aixecat la propietat de les patents.
El catedràtic en farmacologia posava el focus en l'OMC, que en la seva creació "va establir unes normes que beneficien als països rics". Aquesta organització, que per Laporte és "més poderosa que l'ONU o l'OMS", és la que determina que quan un medicament és patentat, l'empresa que té la propietat pot produir-lo "en exclusiva" durant vint anys al preu que "considerin oportú". Un fet que, segons Laporte, va "en contra" de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Laporte feia referència també al fet que el 2001 es van habilitar "mecanismes d'emergència" per expropiar temporalment aquestes llicències, però que de moment, "cap país els ha volgut activar". El catedràtic criticava que la UE i els EUA no ho hagin fet. "Anteposen la salut de les empreses a la de la població", afirmava.
La iniciativa ciutadana europea Right2Cure està recollint adeptes per exigir a la Comissió Europea que faci "tot el possible" perquè les vacunes i els tractaments contra la Covid siguin considerats un "bé públic global i accessible a tothom de manera gratuïta". De moment, els Verds -on hi són integrats ERC i els comuns- i l'Esquerra Europea -on hi ha Podem i Bildu- són els únics grups del Parlament Europeu que han mostrat el seu suport a la proposta.
Però què comportaria donar lliure accés a la fabricació massiva de dosis de la vacuna? No és una operació tan senzilla. Les farmacèutiques propietàries de les patents, com per exemple, AstraZeneca, Janssen, Moderna o Pfizer, no estan disposades a perdre l'exclusivitat de la vacuna sense rebre un incentiu econòmic a canvi. Els Estats Units i la UE, que també han invertit en la investigació per crear el vaccí -el 97% de la inversió en la vacuna d'AstraZeneca ha estat pública, segons un estudi de l'Aliança d'Universitats per les Medicines Essencials del Regne Unit-, ara sembla que reaccionen i estan preparant-se per intervenir.
"Un precedent dubtós pel futur"
Juan Oliva, doctor en Economia de la Universitat de Castella-La Manxa i expert en salut, fa unes setmanes, en declaracions a aquest diari, es mostrava escèptic sobre el precedent que s'assentaria si les potències mundials optessin per la llicència obligatòria o l'expropiació de la patent. "No sé com explicaríem en una futura pandèmia que cal fer una vacuna si després l'expropiarem", explicava.
Oliva es mostrava particularment crític amb les institucions europees, les quals creia que havien estat "malament i lentes" i que, de la mateixa manera que empreses privades han creat i produït el vaccí, des de l'àmbit públic també es podria haver tingut més iniciativa, encara que això aporta uns costos que no sap "si Europa voldria assumir", afirmava.
Precisament, el doctor en Economia apuntalava cap al paper de la UE per una gestió "qüestionable" del pla de vacunació, tot afirmant que "s'ha prioritzat el factor econòmic per sobre del fet que les vacunes arribessin en els terminis pactats". Oliva també percebia una "confiança excessiva" de la UE davant els compromisos adquirits amb les farmacèutiques.
Sobre si Catalunya i la resta de l'Estat tenen el potencial industrial i farmacèutic per produir el vaccí, Oliva no es mostrava "gaire confiat" i veia "molt difícil" convèncer a empreses vinculades amb el sector sanitari no especialitzades a produir vacunes. "Tot té uns costos de personal i infraestructures que no sé si estarien disposades a assumir".
Salut i les farmacèutiques catalanes es mantenen al marge
Precisament, sobre la viabilitat de produir la vacuna a Catalunya, les principals farmacèutiques del país han preferit mantenir-s'hi al marge. Tres dels laboratoris més grans de tot l'Estat, com són Almirall, Esteve i Ferrer van apuntar fa unes setmanes a NacióDigital que són empreses dedicades a altres sectors de la farmacologia i que la seva labor "no està dedicada a la producció de vacunes". El Departament de Salut, al seu torn, no va oferir el seu punt de vista sobre aquesta possibilitat, malgrat les peticions fetes des d'aquest diari.
L'única empresa farmacèutica del país que produirà vacunes contra la Covid és Reig Jofre, que preveu començar a treballar-hi a mitjans de juny, amb el vaccí monodosi de Janssen. La ministra espanyola d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, va afirmar fa unes setmanes que l'empresa catalana en podria produir fins a un milió de dosis diàries.
La decisió, en mans dels òrgans internacionals
Així doncs, com assenyalen totes les fonts consultades, la pilota està a la teulada de les institucions internacionals, que cada cop tenen més pressió per democratitzar el procés de producció i distribució de les vacunes a tot el món. Aquestes pressions, però, també es mantenen intactes per part de les propietàries de les diferents patents.
Des de Catalunya, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i diversos professionals del sector sanitari van presentar fa unes setmanes la Declaració Barcelona, que reclama la suspensió provisional de les patents de les vacunes contra la Covid. "No pot ser que unes poques farmacèutiques tinguin les nostres vides en les seves mans", va criticar Colau.
La proposta també va arribar al Parlament, ja que els comuns van proposar una declaració institucional de tots els grups que "pressioni" a les institucions europees perquè les patents quedin lliures. "Implicaria cremar etapes en el procés de vacunació", explicava el portaveu d'En Comú Podem, David Cid.
Durant la campanya de les últimes eleccions, la CUP va introduir la necessitat de crear una farmacèutica pública. Jordi Trapé, farmacòleg i militant de la CUP, en un article publicat en aquest diari el 7 de febrer, criticava "l'espectacle dantesc d'especulació" amb la vacuna i proposava dues alternatives com la llicència obligatòria o l'expropiació de la patent.
La llicència obligatòria, per una banda, permetria autoritzar a qualsevol farmacèutica a produir el vaccí sense que l'empresa propietària de la patent pogués oposar-s'hi, justificant-ho com a causa de força major per l'emergència sanitària. En el cas de l'expropiació de la patent, l'Estat o la UE serien el propietari únic de la patent, i qualsevol empresa autoritzada, independentment de la seva lògica pública o privada, podria fabricar massivament vaccins per immunitzar la població. Aquesta mesura, més enllà de debats externs a la causa sanitària, seria la que permetria produir més vacunes en menys temps.
A la resta de l'Estat, el president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, va demanar la setmana passada revisar el sistema de patents per solucionar els problemes de producció i distribució de les vacunes. La proposta també ha arribat al Congrés, ja que Bildu ha tramitat una proposició no de llei perquè el govern espanyol doni suport a aquesta liberalització. Els últims posicionaments d'Europa i dels Estats Units obren la porta a la democratització de les vacunes. Un clam, que a hores d'ara, segueix sense concreció.