bancs

L'Estat vota en contra de la remuneració del president de CaixaBank

La junta d'accionistes aprova els sous dels directius mentre els representants dels sindicats critiquen durament l'ERO plantejat per l'entitat financera

per Pep Martí, 14 de maig de 2021 a les 16:19 |
Gonzalo Gortázar i José Ignacio Gorigolzarri, aquest divendres. | CaixaBank
Els accionistes de CaixaBank han aprovat per majoria les remuneracions dels consellers de l'entitat, entre ells el del nou president de l'entitat fusionada amb Bankia, José Ignacio Goirigolzarri. Però serà amb el vot en contra de l'Estat. El FROB, l'Autoritat de Resolució Executiva, controlada pel govern espanyol, amb el 16,1% de les accions de la nova entitat -pel control que tenia sobre Bankia- ha votat en contra de l'increment salarial del president. 

D'aquesta manera, Goirigolzarri percebrà una remuneració fixa d'1,65 milions d'euros, més del triple del que cobrava a Bankia, que presidia. Això més una retribució variable de 200.000 euros, el que suposa triplicar el que rebia al capdavant de Bankia. Per la seva banda, el conseller delegat del grup, Gonzalo Gortázar, rebrà un salari fix de 2,26 milions d'euros, el mateix respecte a l'any passat. Es dona el fet que al llarg de la junta d'accionistes no s'ha fet públic el sentit del vot del FROB.


Els salaris dels directius han estat una de les qüestions que han generat més debat durant les últimes setmanes arran de la decisió d'efectuar un ERO que afecta gairebé 8.300 empleats del grup financer. El govern espanyol s'ha mostrat durant les darreres setmanes especialment crític amb el sou dels alts directius. Cal recordar que, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), l'executiu és el segon màxim accionista de l'entitat.

No ha estat aquest l'únic moviment efectuat pel govern espanyol. La vicepresdienta tercra i ministra de Treball, Yolanda Díaz, s'ha posicionat aquest divendres en contra del pla d'acomiadaments de l'entitat. El govern ha enviat una carta a  CaixaBank -i al BBVA- per evitar un acomiadament massiu d'empleats, després que les dues entitats anunciessin ERO que afecten a més de 12.000 treballadors a tot l'Estat. 


És la primera vegada que el govern espanyol envia una carta d'aquestes característiques. Això es deu al fet que, des de la reforma laboral de 2012, les autoritats laborals no poden vetar els processos d'acomiadament col·lectiu. Davant aquesta situació, l'executiu ha optat per llençar una advertència per, d'aquesta manera, instar a la direcció de les dues entitats a contemplar mesures alternatives.

En el transcurs de la junta, s'han produït nombroses intervencions de part dels sindicats, molt crítics amb l'ERO, que consideren que redundarà en un "pitjor servei" als clients. Els repreentants de CCOO han qualificat la decisió de fer l'ERO de "injustícia i immoralitat". 

Per la seva banda, Goirigolzarri ha explicat els motius del pla d'ajust i retallada de la plantilla, assegurant que "una fusió com la que estem portant a terme requereix un redimensionament de les nostres plantilles en el curt termini per preservar el màxim nombre de llocs de treball en el futur d'una manera sostenible". 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació