Allibereu les patents!

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Fa poc menys d'un mes, David Noguera, president de Metges Sense Fronteres (MSF) a l'Estat, va pronunciar una frase en la presentació de La Declaració de Barcelona -un manifest d'ONG, entitats i especialistes de l'àmbit sanitari per instava les autoritats a alliberar les patents de les vacunes contra la Covid-19- que il·lustra la força que té la reclamació, perquè es basa en l'evidència científica. Si tots no estem vacunats, no deixarem d'estar en perill. "No hi ha cap excusa per no activar mecanismes extraordinaris perquè els tractaments siguin globals", va afirmar Mosquera, acompanyat per representants de la medicina i la política. I tenia raó. 

Tots els qui van subscriure aquella declaració -així com els més de 400 diputats de l'Eurocambra i de parlaments estatals que persegueixen el mateix objectiu, i que ho van fer constar en un altre manifest- van fregar-se les mans aquest dimecres quan van escoltar que l'Administració Biden prenia la iniciativa. Els Estats Units, que han sortit del pou en el qual els havia situat el discurs negacionista de Donald Trump, ja defensen suspendre les patents de les vacunes, amb l'argument de facilitar l'accessibilitat dels fàrmacs arreu del món. Biden ha guanyat la partida a la Unió Europea, faltada de reflexos. Brussel·les només ha actuat de forma reactiva, perquè s'ha limitat a recollir el guant de Washington.

Alliberar les patents -encara que sigui de forma temporal- no només és possible sinó que també és necessari. Ho subscriuen iniciatives ciutadanes i mèdiques, i ara, també, el president dels Estats Units. I la petició té encaix en la legislació internacional. Per molt que les farmacèutiques hi vegin totes les incomoditats, lesiu com és per al negoci que persegueixen, la democratització de les patents és el camí més recte per estar tranquils. Té justificacions en el terreny de la salut i també en el de l'economia, sense oblidar que l'aportació de finançament públic en el camp de la recerca per assolir les vacunes ha estat capital. En el cas de la d'AstraZeneca, per exemple, el 97% de la inversió ha estat pública, segons els primers estudis acadèmics publicats al Regne Unit.

Amb tots els laboratoris acreditats funcionant a ple rendiment per fabricar les vacunes que s'han demostrat efectives, l'objectiu d'immunitzar la població mundial en el termini d'un any seria a l'abast. Així ho acrediten veus científiques, que recorden que l'actual ritme de vacunació -amb diferents velocitats en funció de la riquesa dels estats, sinònim de desigualtat- podria allargar el procés més d'un i dos cursos. El perill d'infecció, doncs, seria latent, perquè el coronavirus continuaria circulant i engreixant la llista de víctimes. Si el mapa mundial no queda net de focus, la pandèmia no s'erradicarà, encara que el primer món tingui la sensació d'haver fet net. 

Els estralls de la Covid-19 han deixat algunes lliçons. Per sortir de crisis profundes, calen solucions extraordinàries. I no sempre els camins de sortida passen per castigar els més desvalguts, els qui tenen menys recursos. La crisi financera del 2008 ja va tenir com a resposta la recepta de l'austeritat, que va engreixar l'esquerda de la desigualtat. Des de fa un any, però, la resposta al sotrac del coronavirus passa per obrir l'aixeta de la despesa pública. Les retallades han quedat enrere. Quan els governs insisteixen en què no cal deixar ningú enrere, quina mesura pot aglutinar més concreció que el fet que tothom estigui vacunat? Allibereu les patents! 
 

---

Avui no et perdis

»Els Estats Units i Europa tracen el camí per a la democratització de les vacunes; per Lluís Girona.

»Catalunya supera els dos milions de persones vacunades contra la Covid.

»Tot el que has de saber sobre les vacunes contra la Covid.

»Catalunya atorga un de cada tres euros de tot l'Estat en ajudes a empreses i famílies per la Covid; per Roger Tugas Vilardell.

»La negociació del nou Govern, encallada en el nombre de conselleries; per Oriol March.

»Els presos polítics es neguen a respondre al Suprem sobre els indults; per Bernat Surroca.

»La jutge investiga Romeva i nou alts càrrecs per despesa en acció exterior de la Generalitat; per Bernat Surroca.

»Els crítics de Ciutadans demanen la dimissió d'Inés Arrimadas; per Pep Martí.

» Ángel Gabilondo també plega després de la derrota electoral.

»Catalunya i Escòcia, més lluny que mai; per Pep Martí.

»Vaixells militars al canal de la Mànega: què passa entre el Regne Unit i França?; per Pep Martí.

»CaixaBank guanya 514 milions en el primer trimestre sense incorporar l'impacte de la fusió amb Bankia; per Pep Martí.

» Laporta demana a Colau jugar a l'Estadi Lluís Companys durant les obres de l'Espai Barça.

» La nova factura de la llum per trams: és possible estalviar?
 

---

 El passadís

La negociació entre ERC i Junts per formar el nou Govern ha de superar molts obstacles: ha de llimar les diferències estratègiques entre els dos partits, equilibrar les quotes de poder, amorosir les relacions lesionades pels anys de convivència inestable a l'executiu i atendre els protagonismes de cada bàndol, que en política sol ser una variable a tenir en compte. I, la setmana passada, aquest últim factor -més personal- va supurar en les converses. En les dues cimeres de Lledoners, veus dels dos partits van fer evident en privat la incomoditat per no tenir presència en converses que es preveien decisives, perquè es van atendre carpetes rellevants, com l'estructura del Govern. Pere Aragonès, que ha de liderar el Govern, entenia que la seva obligació era explicar la proposta d'arquitectura governamental en primera persona. I Jordi Sànchez va fer constar que, com a secretari general de Junts, n'havia de fer la recepció. Amb Lledoners com a seu de les cimeres i Sànchez en la interlocució, ERC va entendre que era inversemblant que Junqueras no hi participés.    

Vist i llegit

Matteo Salvini és el líder de la Lliga, la formació d'ultradreta que integra el govern d'unitat dirigit per Mario Draghi. Tot i que ara es defineix com de "centredreta" i no com un "ultra", l'exministre d'Interior italià té un discurs bel·ligerant amb la immigració i abraça postulats xenòfobs. Quan dirigia les polítiques de seguretat d'Itàlia, va frenar sistemàticament l'arribada de refugiats en pasteres, fins al punt que té un judici pendent per haver bloquejat durant 20 dies al mar uns 150 migrants rescatats per Open Arms. En una conversa amb Daniel Verdú publicada a El País, Salvini es congratula per la victòria d'Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid, amb qui diu mantenir "moltes afinitats". "Si tot el PP fos com Ayuso, seria una bona notícia. Ens agrada", afirma el dirigent de l'extrema dreta italiana, que ja s'identifica més amb el PP de la presidenta madrilenya que amb Vox. Significatiu.

 El nom propi

La successió de Pablo Iglesias tindrà nom de dona. El líder de Podem ja va ungir Yolanda Díaz com a hereva al govern espanyol -serà la pròxima cap de llista quan arribin eleccions a Espanya- i tot apunta que Ione Belarra assumirà la secretaria general de Podem, tal com va avançar Infolibre. El partit s'entregarà a un doble lideratge femení, de dues ministres, per comandar el discurs i l'estructura de la formació. Belarra forma part del nucli de confiança d'Iglesias, integra l'actual direcció i ja va ser una de les figures que va tenir més protagonisme en la negociació del govern de coalició amb el PSOE. Com va informar NacióDigital aquest dilluns, Iglesias no va improvisar el seu comiat. Havia madurat l'adeu des de feia temps, decisió provocada per la suma de desgast polític i factura personal. Podem es prepara per a una transició, gens senzilla, que espera haver resolt aquest estiu.  

 Els imperdibles

La recomanació literària d'aquesta setmana encara beu de la ressaca de Sant Jordi. Es tracta de Fut, un dels tres llibres de ficció de Jim Dodge, escriptor i poeta californià. La publicació que n'ha fet Edicions de 1984, amb traducció de Martí Sales i un epíleg de l'entrevista que Kiko Amat va fer al mateix Dodge, és una de les joies de l'autor i permet descobrir un prosa estimulant. Fut és una faula contemporània, divertida, que s'ajusta a la naturalesa de qui li va donar forma. Dodge, que transmet emocions amb la mateixa naturalesa que escriu assaigs o articles d'actualitat social, ha fet de tot: pastor, llenyataire, consultor mediambiental i professor universitari. Però, sobretot, sap escriure. Gaudiu-ne. Bon cap de setmana!

 ​