Indult sense contrició

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Mentre s'espera que, més d'hora que tard, arribi l'acord independentista -ja sigui perquè ERC i Junts comparteixin el Govern o perquè Pere Aragonès ho provi en solitari amb els vots de la formació de Carles Puigdemont- el debat polític s'entreté mirant cap a fora. Cap a Madrid, on ahir Isabel Díaz Ayuso i el PP vivien una dolça ressaca mentre la resta es llepava les ferides, i també cap a Escòcia amb l'expectativa que una victòria rotunda de l'SNP, l'esquerra nacional, faciliti la convocatòria d'un segon referèndum que reforci els arguments catalans. 

Ahir republicans i juntaires intentaven valdre's de les eleccions madrilenyes per portar l'aigua cap al seu molí. Els dirigents i activistes de Junts passaven de criticar a les xarxes que a Catalunya i als seus mitjans públics es parlés massa de Madrid a convertir-ho en un tema central del seu relat i analitzar el 4-M en detall. El resultat, per ells, demostra que no hi ha marge per a l'entesa amb l'Estat ni val la pena el diàleg perquè la poca voluntat que fins ara ha tingut Sánchez es veurà ara condicionada per l'espanyolisme neoliberal i radical. La satisfacció d'alguns per la derrota de l'esquerra era evident.

Uns resultats, això sí, que l'ala més dretana de Junts, ara liderada per Joan Canadell i que viu contrariada per l'actual majoria d'esquerres del moviment, creia que servien per extreure'n algun aprenentatge. L'expresident de la Cambra deia que el triomf d'Ayuso és la confirmació que "la gent" vol menys impostos i menys pes de l'administració. Se suposa, això sí, que també més ajudes i millors serveis socials. És evident, i potser s'hauria d'incorporar sempre, que l'"èxit" d'algunes receptes econòmiques de Madrid no se sosté en altra cosa que en les retallades de l'estat de benestar, en els privilegis de l'efecte seu i en la gran aspiradora de recursos d'altres territoris en la que s'ha convertit la capital en les darreres dues dècades. 

En tot cas és una incògnita saber què vol fer ara Sánchez després del seu mal resultat. La lògica el porta a esgotar la legislatura. No té cap incentiu per anar a noves eleccions. Només recuperar la Junta d'Andalusia quan el president de la comunitat, del PP, cridi a les urnes el podria motivar. Però el PSOE no sembla en la millor posició per tornar al Palau de San Telmo i controlar de nou el que havia estat el seu principal graner de vot. Així les coses, Sánchez ha de tirar milles a la Moncloa. És també el que li demanaran els seus socis de Podem, que necessiten temps per consolidar el lideratge públic i intern de Yolanda Díaz i evitar que un mal resultat faci que es perdin vots d'esquerres a les demarcacions mitjanes i petites. El president espanyol té dos anys per fer les reformes que li demana Brussel·les per accedir als fons europeus i per resoldre de forma satisfactòria la vacunació. 

Però Sánchez també tindrà damunt de la taula la carpeta catalana. I si a Junts consideraven que el 4-M els regala arguments en tots els fronts, a ERC estaven més expectants i, optant per la prudència, reclamaven separar una cosa de l'altra. Els republicans més innocents esperen que ara el PSOE els prioritzi com a socis a ells i a Bildu, a més del PNB, i que després d'un bienni de "trilerisme" es passi a un bienni reformista presidit pel diàleg i l'atreviment. Però sembla que el president espanyol farà, altre cop, mans i mànigues per poder recórrer a Ciutadans i a altres minories menys estigmatitzades i per no casar-se amb ningú. Si pot, ja no portarà al Congrés uns nous pressupostos en el que queda de legislatura. El primer que es trobarà a la seva taula aquest mateix mes i que no podrà esquivar serà, però, l'indult dels presos polítics catalans, que ja es tramita al Suprem. Tots demanen l'amnistia, però també tots acceptaran l'indult, entre altres coses perquè la concessió no depèn de l'acceptació. 

En aquest sentit, Jordi Cuixart i Òmnium han pres la iniciativa per deixar clar que l'indult no és a canvi de res ni implica recular en els postulats independentistes. Cuixart, que aquesta setmana ha estat portada al The New York Timesfent evident el "maldecap" que té Espanya, va fer ahir el pas quan el Suprem li va demanar que es posicionés mentre que els presos d'ERC i Junts guardaven silenci. La seva actitud, coherent amb la campanya de l'entitat per l'amnistia i que com a mínim han secundat en diverses declaracions els darrers mesos Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull, pot fer créixer encara més les reticències al món socialista amb la mesura de gràcia. Al PSOE -i al PSC- els agradaria que els presos polítics sortissin de la presó de forma discreta i abaixant el cap en una mena d'acte de contrició. Saben que això no passarà, entre altres coses perquè si Sánchez els indulta, serà perquè s'hi haurà vist obligat per la conjuntura política i social a Catalunya i la pressió dels socis de govern de Podem i dels aliats parlamentaris d'ERC. No ho farà per la seva magnanimitat o per la seva voluntat de resoldre políticament el conflicte. 
 

---

Avui no et perdis

» Cuixart diu al Suprem que rebutja l'indult: «La prioritat com a pres polític no és sortir de la presó»; per Bernat Surroca.

» Junts s'aferra a Madrid per collar ERC amb el full de ruta i el Consell per la República; per Oriol March.

» Anàlisi | S'apaga l'estrella d'Iglesias; per Joan Serra Carné.

» Opinió: «4-M: balanç per a Catalunya»; per Montserrat Nebrera.

» Catalunya i Escòcia, més lluny que mai; per Pep Martí.

» El jutge reactiva les declaracions de la causa per corrupció a la Diputació de Barcelona; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Espanya, al·lèrgia i vaccí»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»L'Estat promet a Brussel·les incentivar que més d'un 80% de treballadors tingui plans de pensions; per Roger Tugas Vilardell.

»El govern espanyol vol que totes les autovies siguin de pagament el 2024.

» Els EUA defensen suspendre les patents de les vacunes contra la Covid.

»Salut preveu començar a vacunar la franja de 40 a 49 anys el mes que ve.

» Futbolítica | Un lateral esquerre anomenat Bobby Sands; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

Dia de crítiques i retrets ahir al PSOE després del nefast resultat de l'exministre Ángel Gabilondo, que va perdre 13 escons i es va veure superat en vots per Més Madrid, el partit d'Íñigo Errejón. Asseguraven que, en campanya, el candidat no havia volgut seguir els consells dels seus assessors i dels de la Moncloa malgrat que el PP afirmava un cop i un altre que era un candidat totalment teledirigit des de la presidència del govern espanyol. Fins i tot es preguntaven què hauria passat si haguessin escoltat el PSOE de Madrid quan, en una opció que es va descartar en hores, van proposar l'actual ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, com a candidat. Uribes no està deixant petja com a ministre, però va ser delegat del govern a la regió i és de la confiança de José Luis Ábalos, un pes pesant al PSOE i al govern. Sánchez ho va descartar.

Vist i llegit

Ahir es complien 40 anys de la mort de Bobby Sands, oficial de l'IRA a la presó d'alta seguretat de Maze, a l'Ulster, que compartien presos republicans i unionistes en els anys més durs del conflicte nordirlandès. Va morir després d'estar-se 66 dies en vaga de fam com a protesta per la retirada de l'estatus de presos polítics als militants de l'IRA. Durant la vaga va ser elegit diputat a Westminster i la seva mort va tenir un gran impacte polític i social. Aprofitant l'efemèride, l'Irish Times publicava ahir un valuós document: cartes, poemes i escrits de presó de Sands i d'altres reclusos, entre ells l'històric líder del Sinn Féin Gerry Adams, que també va estar tancat a Maze. Els escrits van quedar abandonats en bosses d'escombraries i un vell militant republicà les va guardar i ara les ha lliurat per ser estudiades i recuperades. Sands les signava com a Marcella i Adams com a Brownie. De Sands el diari en reprodueix també un poema sobre la reclusió. La informació la signava Kitty Holland.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1889 s'inaugurava a París una Exposició Universal -l'any abans s'havia celebrat a Barcelona- que ha acabat passant a la història perquè va ser la que va motivar la construcció de la Torre Eiffel. En el seu moment, el gegant de ferro era la construcció més alta del món amb els seus 300 metres. S'havia de desmuntar al final de l'Exposició, però es va decidir no fer-ho. L'Exposició de París -aquí en podeu recuperar unes imatges- va coincidir amb el centenari de la presa de la Bastilla, un dels moments àlgids de la Revolució Francesa.

 L'aniversari

El 6 de maig de l'any 1974 va néixer a Sant Just Desvern, al Baix Llobregat, l'actriu catalana de cinema, teatre i televisió Clara Segura, una de les més populars del nostre país. Segura va rebre el Premi Nacional de Cultura l'any 2016 i està en possessió de dos premis Gaudí com a millor actriu secundària. Ha treballat a Nit i Dia, Descalç sobre la terra vermella o Mil Cretins. Entre les seves actuacions al teatre destaca La rosa tatuada o Bodes de sang. En aquesta conversa amb Eloi Vila a Al cotxe de TV3 parlava de la seva trajectòria.
 ​Fes clic aquí per rebre'l