08
de maig
del
2021
Actualitzat
el
09
de maig
a les
8:46h
Catalunya torna a socialitzar-se. La matinada de dissabte a diumenge decau l'estat d'alarma i, de retruc, el toc de queda nocturn, després que el Govern hagi desestimat mantenir-lo. El trajecte cap a un escenari de normalitat -encara no completa- coincideix amb la reobertura de bars i restaurants a la nit i la flexibilització de la mobilitat, tot i que l'escut contra la pandèmia encara és tendre. Només un 15% de la població catalana ha rebut les dues dosis de la vacuna i el virus continua circulant.
La Generalitat continua demanant prudència, per bé que ha fet passos enrere i endavant en funció del calendari. Catalunya, que ha estat un dels territoris de l'Estat que ha establert una franja més gran d'aquest toc de queda -de les deu de la nit fins a les sis del matí-, fins fa només uns dies encara buscava el mecanisme per seguir aplicant la mesura, tot i que finalment el Govern ho ha descartat. Amb aquesta decisió, doncs, el país entra en una nova etapa, per bé que es fixen limitacions, com la de reunions d'un màxim de sis persones, una mesura avalada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Marc Ramentol, secretari general de Salut, va defensar dilluns al programa Planta Baixa de TV3 que el toc de queda ha estat una mesura "efectiva", perquè ha aconseguit la "disminució de la mobilitat". "Menys mobilitat, menys interacció social", recordava Ramentol, per bé que també va reconèixer que és una mesura "lesiva a nivell social i emocional", especialment en la població "més jove". Però, si realment ha tingut uns efectes reals a l'hora de controlar la pandèmia, quines seran les conseqüències d'aixecar la mesura?
El dubte principal davant de la nova situació és si els indicadors de la pandèmia tornaran a alterar-se, atès que països veïns, com França, continuen contenint la desescalada, amb la restauració tancada i la mobilitat social limitada. El Regne Unit també ha optat per la gradualitat.
El precedent de la primavera passada, quan es va fer una obertura a l'esprint, és ben viu. La pandèmia va portar noves onades, amb especial afectació entre setembre i novembre a les UCI dels hospitals. La situació epidemiològica va conduir al tancament parcial de la restauració, perllongat fins aquesta setmana.
Els experts demanen "prudència"
El metge i investigador de la Universitat de Leicester, Salvador Macip, demana "prudència" i creu que l'obertura de l'activitat social les 24 hores del dia és una mesura presa per "motius polítics" i basada en la intenció de "voler salvar l'estiu", de la mateixa manera que "es va voler salvar la Setmana Santa o Nadal". "Indicadors com el de les UCI o els dels contagis, que no disminueixen, ens fan pensar que la pandèmia no ha acabat", afirma. Macip alerta que "sempre hi ha un factor de risc" i que seria erroni transmetre la falsa sensació que "ja ha passat tot".
Macip critica que es "confiï tot" al procés de vacunació i recorda que països com Xile o el Regne Unit han tingut "onades molt fortes" tot i tenir gran part de la població vacunada. "No es pot oblidar que una persona vacunada pot contagiar-se i contagiar a la resta", explica. L'investigador demana "mantenir tots els mecanismes activats" per si cal tornar a aplicar mesures restrictives.
Al seu torn, l'investigador del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC), Enric Álvarez, creu que els indicadors de la pandèmia permeten un "cert optimisme", però pensa que el factor de risc "sempre existeix". La clau, per l'investigador, no estarà tant en les terrasses dels bars, on amb grups petits el contagi "és difícil", sinó en què passa en els espais interiors on es fan "grans reunions sense mascareta". Per Álvarez, la reobertura que es planteja amb l'eliminació del toc de queda nocturn, més que un assaig de cara a l'estiu, és un "primer pas", perquè es tracta d'una "relaxació progressiva" de les mesures.
L'investigador posa també l'exemple del Regne Unit, en aquest cas, però, com una "bona actuació" que venia precedida d'una "gestió pèssima": "Van haver-ho de tancar tot, però han anat reobrint mentre avançava la vacunació i la immunitat es feia més gran". La clau, segons exposa Álvarez, és anar modificant les mesures en funció dels resultats. "Si en l'àmbit privat es mantenen les mesures de seguretat, podrem anar més enllà en eliminar la resta de restriccions", explica.
Un punt de "no retorn" per a la restauració
Un dels sectors que més ha agraït la caiguda del toc de queda -si no el que més- és el de la restauració. Els bars i restaurants del país, que des de l'octubre només poden obrir per esmorzars i dinars, i amb un límit horari de fins a les 17 hores, feia mesos que demanaven poder servir sopars. Finalment, la Generalitat ha fixat l'horari fins a les 11 de la nit amb un servei tant a les terrasses com a l'interior.
Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració de Barcelona, celebra la decisió presa, però critica que "arriba tard" i que preferirien obrir fins a les 12. Tot i això, defensa que és el moment de recuperar la "confiança" amb l'administració pública i reconeix "l'esforç" del Govern per anar en la "direcció reclamada". "Van triar buscar-nos com a adversaris a qui naturalment som aliats, ja que tenim interessos en comú; però valorem el canvi de criteri", explica Pallarols, en referència al tancament de bars i restaurants decretat l'octubre de l'any passat.
Per Pallarols, aquest diumenge s'obre una nova fase de "no retorn" per estabilitzar el funcionament del sector i que n'ha de permetre la recuperació econòmica. El director del Gremi de la Restauració no preveu un hipotètic tancament en el futur si augmentessin els indicadors de la pandèmia: "No passarà, perquè està constatat que no hi ha una causa-efecte entre l'obertura de la restauració i l'empitjorament de la pandèmia", afirma.
Pallarols confia que el procés de vacunació permetrà assegurar la immunitat de grup de cara a l'estiu i que, tot i que moltes mesures seguiran vigents, es podrà assegurar tenir una temporada estival en què els bars i restaurants del país s'omplin de turisme tan interior com des de l'estranger. "Estem en una fase de control de la pandèmia; hem d'obrir per la recuperació de l'economia i perquè la ciutadania necessita socialitzar", explica.
L'oci nocturn, pendent de proves pilot
Un dels aspectes que ha quedat pendent en aquesta reobertura de les activitats socials del nostre país és l'oci nocturn. Algunes proves pilot com el concert de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi o el de la Sala Apolo, que han tingut resultats força positius, donen peu a la sectorial de l'oci nocturn a demanar aquesta reobertura.
De fet, aquest divendres els representants de la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals (FECASARM) es van reunir amb la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona per tractar la reobertura i pactar una prova pilot d'un total de 4.000 persones repartides en 10 sales diferents de la capital catalana.
Joaquim Boadas, secretari general de la federació, explica que la trobada va ser "una decepció" i critica que Marc Ramentol, secretari general de Salut, no es presentés a la reunió. "Des d'Empresa ens diuen que la decisió depèn de Salut, i quan toca reunir-nos, l'interlocutor del xepartament no es presenta a la reunió", critica.
Boadas celebra l'acord per un pla sectorial de l'oci nocturn, però lamenta que "neixi mort" i que el Govern allargui els tràmits "fins d'aquí a un mes i mig o dos mesos". "No inclou les mesures que havíem establert i això ens genera inseguretat a nivell jurídic", explica. A més, el secretari general de Fecasarm es mostra molt pessimista sobre què passarà a partir del diumenge. "L'únic que aconseguiran és que hi hagi botellades i festes massives al carrer; estan fent molt mal al sector, però també a la societat", explica.
La consellera de Salut, Alba Vergés, ja va anticipar el mateix divendres que la proposta de reobrir discoteques no estava "sobre la taula". Vergés ha recordat que aquest tancament continua amb una ordre ministerial a nivell estatal i creu que la reobertura "requerirà molt treball". Una reobertura, doncs, que veient quin és el posicionament del govern, sembla molt difícil a hores d'ara.
La compatibilitat entre la necessitat de reflotar l'economia i l'obligació de seguir amb l'estabilització de les dades de la pandèmia seran la clau d'unes setmanes que decidiran la desescalada del país. L'aspecte clau de tot això en serà, com no pot ser d'altra manera, el procés de vacunació. Tot plegat serà un gran assaig general per comprovar si s'estan fent les passes adequades en la reobertura del país després dels mesos més greus de la pandèmia.
La Generalitat continua demanant prudència, per bé que ha fet passos enrere i endavant en funció del calendari. Catalunya, que ha estat un dels territoris de l'Estat que ha establert una franja més gran d'aquest toc de queda -de les deu de la nit fins a les sis del matí-, fins fa només uns dies encara buscava el mecanisme per seguir aplicant la mesura, tot i que finalment el Govern ho ha descartat. Amb aquesta decisió, doncs, el país entra en una nova etapa, per bé que es fixen limitacions, com la de reunions d'un màxim de sis persones, una mesura avalada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Marc Ramentol, secretari general de Salut, va defensar dilluns al programa Planta Baixa de TV3 que el toc de queda ha estat una mesura "efectiva", perquè ha aconseguit la "disminució de la mobilitat". "Menys mobilitat, menys interacció social", recordava Ramentol, per bé que també va reconèixer que és una mesura "lesiva a nivell social i emocional", especialment en la població "més jove". Però, si realment ha tingut uns efectes reals a l'hora de controlar la pandèmia, quines seran les conseqüències d'aixecar la mesura?
El dubte principal davant de la nova situació és si els indicadors de la pandèmia tornaran a alterar-se, atès que països veïns, com França, continuen contenint la desescalada, amb la restauració tancada i la mobilitat social limitada. El Regne Unit també ha optat per la gradualitat.
El precedent de la primavera passada, quan es va fer una obertura a l'esprint, és ben viu. La pandèmia va portar noves onades, amb especial afectació entre setembre i novembre a les UCI dels hospitals. La situació epidemiològica va conduir al tancament parcial de la restauració, perllongat fins aquesta setmana.
Els experts demanen "prudència"
El metge i investigador de la Universitat de Leicester, Salvador Macip, demana "prudència" i creu que l'obertura de l'activitat social les 24 hores del dia és una mesura presa per "motius polítics" i basada en la intenció de "voler salvar l'estiu", de la mateixa manera que "es va voler salvar la Setmana Santa o Nadal". "Indicadors com el de les UCI o els dels contagis, que no disminueixen, ens fan pensar que la pandèmia no ha acabat", afirma. Macip alerta que "sempre hi ha un factor de risc" i que seria erroni transmetre la falsa sensació que "ja ha passat tot".
Macip critica que es "confiï tot" al procés de vacunació i recorda que països com Xile o el Regne Unit han tingut "onades molt fortes" tot i tenir gran part de la població vacunada. "No es pot oblidar que una persona vacunada pot contagiar-se i contagiar a la resta", explica. L'investigador demana "mantenir tots els mecanismes activats" per si cal tornar a aplicar mesures restrictives.
Al seu torn, l'investigador del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC), Enric Álvarez, creu que els indicadors de la pandèmia permeten un "cert optimisme", però pensa que el factor de risc "sempre existeix". La clau, per l'investigador, no estarà tant en les terrasses dels bars, on amb grups petits el contagi "és difícil", sinó en què passa en els espais interiors on es fan "grans reunions sense mascareta". Per Álvarez, la reobertura que es planteja amb l'eliminació del toc de queda nocturn, més que un assaig de cara a l'estiu, és un "primer pas", perquè es tracta d'una "relaxació progressiva" de les mesures.
L'investigador posa també l'exemple del Regne Unit, en aquest cas, però, com una "bona actuació" que venia precedida d'una "gestió pèssima": "Van haver-ho de tancar tot, però han anat reobrint mentre avançava la vacunació i la immunitat es feia més gran". La clau, segons exposa Álvarez, és anar modificant les mesures en funció dels resultats. "Si en l'àmbit privat es mantenen les mesures de seguretat, podrem anar més enllà en eliminar la resta de restriccions", explica.
Un punt de "no retorn" per a la restauració
Un dels sectors que més ha agraït la caiguda del toc de queda -si no el que més- és el de la restauració. Els bars i restaurants del país, que des de l'octubre només poden obrir per esmorzars i dinars, i amb un límit horari de fins a les 17 hores, feia mesos que demanaven poder servir sopars. Finalment, la Generalitat ha fixat l'horari fins a les 11 de la nit amb un servei tant a les terrasses com a l'interior.
Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració de Barcelona, celebra la decisió presa, però critica que "arriba tard" i que preferirien obrir fins a les 12. Tot i això, defensa que és el moment de recuperar la "confiança" amb l'administració pública i reconeix "l'esforç" del Govern per anar en la "direcció reclamada". "Van triar buscar-nos com a adversaris a qui naturalment som aliats, ja que tenim interessos en comú; però valorem el canvi de criteri", explica Pallarols, en referència al tancament de bars i restaurants decretat l'octubre de l'any passat.
Per Pallarols, aquest diumenge s'obre una nova fase de "no retorn" per estabilitzar el funcionament del sector i que n'ha de permetre la recuperació econòmica. El director del Gremi de la Restauració no preveu un hipotètic tancament en el futur si augmentessin els indicadors de la pandèmia: "No passarà, perquè està constatat que no hi ha una causa-efecte entre l'obertura de la restauració i l'empitjorament de la pandèmia", afirma.
Pallarols confia que el procés de vacunació permetrà assegurar la immunitat de grup de cara a l'estiu i que, tot i que moltes mesures seguiran vigents, es podrà assegurar tenir una temporada estival en què els bars i restaurants del país s'omplin de turisme tan interior com des de l'estranger. "Estem en una fase de control de la pandèmia; hem d'obrir per la recuperació de l'economia i perquè la ciutadania necessita socialitzar", explica.
L'oci nocturn, pendent de proves pilot
Un dels aspectes que ha quedat pendent en aquesta reobertura de les activitats socials del nostre país és l'oci nocturn. Algunes proves pilot com el concert de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi o el de la Sala Apolo, que han tingut resultats força positius, donen peu a la sectorial de l'oci nocturn a demanar aquesta reobertura.
De fet, aquest divendres els representants de la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals (FECASARM) es van reunir amb la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona per tractar la reobertura i pactar una prova pilot d'un total de 4.000 persones repartides en 10 sales diferents de la capital catalana.
Joaquim Boadas, secretari general de la federació, explica que la trobada va ser "una decepció" i critica que Marc Ramentol, secretari general de Salut, no es presentés a la reunió. "Des d'Empresa ens diuen que la decisió depèn de Salut, i quan toca reunir-nos, l'interlocutor del xepartament no es presenta a la reunió", critica.
Boadas celebra l'acord per un pla sectorial de l'oci nocturn, però lamenta que "neixi mort" i que el Govern allargui els tràmits "fins d'aquí a un mes i mig o dos mesos". "No inclou les mesures que havíem establert i això ens genera inseguretat a nivell jurídic", explica. A més, el secretari general de Fecasarm es mostra molt pessimista sobre què passarà a partir del diumenge. "L'únic que aconseguiran és que hi hagi botellades i festes massives al carrer; estan fent molt mal al sector, però també a la societat", explica.
La consellera de Salut, Alba Vergés, ja va anticipar el mateix divendres que la proposta de reobrir discoteques no estava "sobre la taula". Vergés ha recordat que aquest tancament continua amb una ordre ministerial a nivell estatal i creu que la reobertura "requerirà molt treball". Una reobertura, doncs, que veient quin és el posicionament del govern, sembla molt difícil a hores d'ara.
La compatibilitat entre la necessitat de reflotar l'economia i l'obligació de seguir amb l'estabilització de les dades de la pandèmia seran la clau d'unes setmanes que decidiran la desescalada del país. L'aspecte clau de tot això en serà, com no pot ser d'altra manera, el procés de vacunació. Tot plegat serà un gran assaig general per comprovar si s'estan fent les passes adequades en la reobertura del país després dels mesos més greus de la pandèmia.