05
de maig
del
2021
Actualitzat
el
06
de maig
a les
11:31h
L'estiu del 2017, quan la política ja havia esberlat la relació d'amistat entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, una visita a la zona noble del Congrés era suficient per palpar la ferida tendra que travessava Podem. Errejón havia deixat de ser la mà dreta d'Iglesias per convertir-se en un diputat més. Atenia periodistes, treballava amb un equip propi pensant en el futur més immediat i s'aïllava els dijous per "estudiar". Així definia aquelles jornades de lectura al petit despatx que tenia a les dependències de la cambra alta.
El despatx d'Iglesias era força més espaiós. El secretari general de Podem manava -encara des de l'oposició i amb un nucli de fidels que s'havien posicionat en la disputa amb Errejón-, però l'escissió s'estava cuinant. Uns mesos després, ja entrat el 2019, es consumava el divorci. La decisió de l'anterior número dos de concórrer a les eleccions de la Comunitat de Madrid amb la marca electoral de Manuela Carmena -amb resposta d'Iglesias en forma de candidatura paral·lela- va consumar el trencament.
Més de dos anys després, i en una nova cita electoral a la Comunitat de Madrid, les tornes han canviat. Errejón és avui el líder d'un partit (Més País) que ja suma més vots que el PSOE a la capital espanyola i Iglesias -que va deixar el govern espanyol per fer de candidat de Podem amb l'argument de frenar una majoria de la dreta i l'extrema dreta- ha liquidat la seva carrera política. La derrota d'Iglesias, acompanyada de la renúncia la mateixa nit electoral, suposa el final d'una etapa a la formació morada, que coincideix amb el desè aniversari de l'esclat del 15-M. Aquella posada en escena al Teatro de Barrio de Lavapiés, punt de partida d'un projecte polític que bevia del moviment a les places, és avui una fotografia esgrogueïda. Els fets alimenten la percepció que ha passat molt més temps.
Iglesias, el primer líder sorgit de la indignació del 15-M, ha convertit el darrer salt mortal -deixar el consell de ministres per batre's a l'arena madrilenya amb Isabel Díaz Ayuso- en l'epíleg trist d'una trajectòria recorreguda a l'esprint. D'eurodiputat a veu de l'esquerra alternativa al Congrés amb aspiracions de fer el sorpasso al socialisme, de vicepresident del govern espanyol a candidat de la formació amb menys representació a l'Assemblea de Madrid. En menys d'un mes, descens pel tobogan del poder fins al no-res. Aquest dimarts al matí, després de la ressaca electoral, a Podem ja es creava un nou xat de l'executiva. Un xat sense Iglesias. "Ha estat molt estrany veure-hi tothom menys ell", detallava un dirigent de la formació a NacióDigital, amb certa nostàlgia, just abans d'entrar a la reunió de la direcció convocada a la seu del carrer Francisco Villaespesa.
D'un líder que ha demostrat suficient olfacte polític per passar de la universitat a la Moncloa en menys d'una dècada no se n'espera improvisació. Cintura per decidir i actuar sobre la marxa, sí. Improvisació, no. "És un gran jugador d'escacs. Sempre pensa en el següent moviment després d'observar l'adversari", exposa un company de trajecte polític. Iglesias no va improvisar quan va decidir ser cap de cartell a les eleccions de Madrid: el seu candidat era Alberto Garzón, però el "no" del ministre el va fer pensar en un moviment estratègic. Tampoc ho va fer quan va ungir Yolanda Díaz com a hereva al consell de ministres, després d'un cap de setmana de reclusió per meditar la seva sortida del govern espanyol. I la renúncia a tots els càrrecs la mateixa nit electoral no s'explica per un cop de volant d'última hora. "Ahir pensava que ho faria", relata una veu pròxima a Iglesias per sintetitzar les sensacions prèvies a la dimissió, enmig d'una campanya molt agra.
En el comiat de qui ha estat l'ànima de Podem pesa un còctel de factors. Iglesias ha anat carregant-se de raons per marxar i la desfeta a les urnes ha estat el desencadenant d'un adeu madurat. Al desgast polític d'haver-se convertit en la diana de la dreta política i el seu ecosistema mediàtic -amb denúncies judicials després arxivades-, s'hi suma la necessitat de deixar pas per fer sostenible el projecte i també la factura personal de l'assetjament viscut. "Estava molt cremat", resumeix una veu parlamentària propera al dirigent. Iglesias porta malament que a l'entorn de la casa de Galapagar -on viu amb Irene Montero i els seus tres fills- sempre hi hagi moviment. "En la seva decisió també hi ha moltes ganes d'acabar amb això", sostenen veus del seu entorn. La recerca de la tranquil·litat familiar ha pesat.
Iglesias va posar paraules a tantes sensacions quan va presentar públicament la dimissió. "No contribueixo a sumar", va dir. "Quan algú deixa de ser útil, ha de saber retirar-se", va insistir. "Soc un boc expiatori", va reblar. Quan s'aparti de forma definitiva de la secretaria general de Podem i del lideratge del projecte polític, Yolanda Díaz agafarà el timó d'un espai en constant recomposició. El pablismo, però, no desapareixerà. La ministra de Treball és el nou argument electoral de Podem, un reclam que preocupa al PSOE de cara a les eleccions espanyoles del 2023, perquè no es preveu cap avançament electoral vistos els resultats de Madrid. Però Díaz no controla el partit. Podem està en mans de dirigents de confiança d'Iglesias. De la màxima confiança.
El seu hiperlideratge, que va sostenir Podem en els moments més complexos i el va conduir fins a la Moncloa en forma de govern de coalició -amb missatge inclòs de reconeixement del conflicte català des del govern espanyol que no ha verbalitzat cap altre líder espanyol-, és també el principal obstacle per encetar una nova etapa al partit. Podem és Iglesias i li costarà deixar-ho de ser. Per això, el missatge del partit va quedar tan tocat quan el seu líder i Montero van comprar la residència de Galapagar -prou cara com per ser un míssil a la línia de la flotació de Podem-, desconnexió de l'essència del 15-M que Errejón intenta ara capitalitzar. No es divisa, però, la reparació de vells malentesos. Sense Iglesias, Podem no s'acostarà a Més País. "Pesen massa les estructures. Hi ha moltes ferides amb Errejón", apunten fonts de la formació per descartar un retrobament.
Nova estrella de televisió?
Marxa Iglesias, brillant en mítings i intervencions parlamentàries, però no se l'espera a la universitat, on va començar tot. Els plans del fundador de Podem passen per la comunicació política. La bona relació que manté amb Jaume Roures, creador de Mediapro, obre la possibilitat que la sortida passi per la creació d'un nou projecte audiovisual que sigui reservori del discurs de l'esquerra espanyola, ara que l'esquerra espanyola necessita repensar-se, davant de la bel·ligerància del Madrid del poder. Així ho apunten els qui coneixen les intencions d'Iglesias, amb experiència en projectes com La Tuerka i Fort Apache. D'allà va saltar a les tertúlies de cadenes estatals com La Sexta, que van donar l'impuls inicial a un partit de professors universitaris que sense la televisió no hauria fet fortuna tan fàcilment.
"En Pablo sempre ha entès que la política és emoció. Li encanta l'èpica i els cops d'efecte", recorda un company de trajecte des de la fundació de Podem per radiografiar el seu adeu. S'apaga l'estrella d'Iglesias ara que Espanya s'ha situat en stand-by, amb la dreta més extrema fent de contrapoder a la Moncloa des de Madrid, realitat que tindrà impacte en la represa del diàleg amb Catalunya. Els focus, però, continuaran encesos. I els micròfons, oberts. Alliberat de la pressió, Iglesias serà, simplement, el que el defineix, un animal polític.
El despatx d'Iglesias era força més espaiós. El secretari general de Podem manava -encara des de l'oposició i amb un nucli de fidels que s'havien posicionat en la disputa amb Errejón-, però l'escissió s'estava cuinant. Uns mesos després, ja entrat el 2019, es consumava el divorci. La decisió de l'anterior número dos de concórrer a les eleccions de la Comunitat de Madrid amb la marca electoral de Manuela Carmena -amb resposta d'Iglesias en forma de candidatura paral·lela- va consumar el trencament.
Més de dos anys després, i en una nova cita electoral a la Comunitat de Madrid, les tornes han canviat. Errejón és avui el líder d'un partit (Més País) que ja suma més vots que el PSOE a la capital espanyola i Iglesias -que va deixar el govern espanyol per fer de candidat de Podem amb l'argument de frenar una majoria de la dreta i l'extrema dreta- ha liquidat la seva carrera política. La derrota d'Iglesias, acompanyada de la renúncia la mateixa nit electoral, suposa el final d'una etapa a la formació morada, que coincideix amb el desè aniversari de l'esclat del 15-M. Aquella posada en escena al Teatro de Barrio de Lavapiés, punt de partida d'un projecte polític que bevia del moviment a les places, és avui una fotografia esgrogueïda. Els fets alimenten la percepció que ha passat molt més temps.
Iglesias, el primer líder sorgit de la indignació del 15-M, ha convertit el darrer salt mortal -deixar el consell de ministres per batre's a l'arena madrilenya amb Isabel Díaz Ayuso- en l'epíleg trist d'una trajectòria recorreguda a l'esprint. D'eurodiputat a veu de l'esquerra alternativa al Congrés amb aspiracions de fer el sorpasso al socialisme, de vicepresident del govern espanyol a candidat de la formació amb menys representació a l'Assemblea de Madrid. En menys d'un mes, descens pel tobogan del poder fins al no-res. Aquest dimarts al matí, després de la ressaca electoral, a Podem ja es creava un nou xat de l'executiva. Un xat sense Iglesias. "Ha estat molt estrany veure-hi tothom menys ell", detallava un dirigent de la formació a NacióDigital, amb certa nostàlgia, just abans d'entrar a la reunió de la direcció convocada a la seu del carrer Francisco Villaespesa.
D'un líder que ha demostrat suficient olfacte polític per passar de la universitat a la Moncloa en menys d'una dècada no se n'espera improvisació. Cintura per decidir i actuar sobre la marxa, sí. Improvisació, no. "És un gran jugador d'escacs. Sempre pensa en el següent moviment després d'observar l'adversari", exposa un company de trajecte polític. Iglesias no va improvisar quan va decidir ser cap de cartell a les eleccions de Madrid: el seu candidat era Alberto Garzón, però el "no" del ministre el va fer pensar en un moviment estratègic. Tampoc ho va fer quan va ungir Yolanda Díaz com a hereva al consell de ministres, després d'un cap de setmana de reclusió per meditar la seva sortida del govern espanyol. I la renúncia a tots els càrrecs la mateixa nit electoral no s'explica per un cop de volant d'última hora. "Ahir pensava que ho faria", relata una veu pròxima a Iglesias per sintetitzar les sensacions prèvies a la dimissió, enmig d'una campanya molt agra.
En el comiat de qui ha estat l'ànima de Podem pesa un còctel de factors. Iglesias ha anat carregant-se de raons per marxar i la desfeta a les urnes ha estat el desencadenant d'un adeu madurat. Al desgast polític d'haver-se convertit en la diana de la dreta política i el seu ecosistema mediàtic -amb denúncies judicials després arxivades-, s'hi suma la necessitat de deixar pas per fer sostenible el projecte i també la factura personal de l'assetjament viscut. "Estava molt cremat", resumeix una veu parlamentària propera al dirigent. Iglesias porta malament que a l'entorn de la casa de Galapagar -on viu amb Irene Montero i els seus tres fills- sempre hi hagi moviment. "En la seva decisió també hi ha moltes ganes d'acabar amb això", sostenen veus del seu entorn. La recerca de la tranquil·litat familiar ha pesat.
Iglesias va posar paraules a tantes sensacions quan va presentar públicament la dimissió. "No contribueixo a sumar", va dir. "Quan algú deixa de ser útil, ha de saber retirar-se", va insistir. "Soc un boc expiatori", va reblar. Quan s'aparti de forma definitiva de la secretaria general de Podem i del lideratge del projecte polític, Yolanda Díaz agafarà el timó d'un espai en constant recomposició. El pablismo, però, no desapareixerà. La ministra de Treball és el nou argument electoral de Podem, un reclam que preocupa al PSOE de cara a les eleccions espanyoles del 2023, perquè no es preveu cap avançament electoral vistos els resultats de Madrid. Però Díaz no controla el partit. Podem està en mans de dirigents de confiança d'Iglesias. De la màxima confiança.
El seu hiperlideratge, que va sostenir Podem en els moments més complexos i el va conduir fins a la Moncloa en forma de govern de coalició -amb missatge inclòs de reconeixement del conflicte català des del govern espanyol que no ha verbalitzat cap altre líder espanyol-, és també el principal obstacle per encetar una nova etapa al partit. Podem és Iglesias i li costarà deixar-ho de ser. Per això, el missatge del partit va quedar tan tocat quan el seu líder i Montero van comprar la residència de Galapagar -prou cara com per ser un míssil a la línia de la flotació de Podem-, desconnexió de l'essència del 15-M que Errejón intenta ara capitalitzar. No es divisa, però, la reparació de vells malentesos. Sense Iglesias, Podem no s'acostarà a Més País. "Pesen massa les estructures. Hi ha moltes ferides amb Errejón", apunten fonts de la formació per descartar un retrobament.
Nova estrella de televisió?
Marxa Iglesias, brillant en mítings i intervencions parlamentàries, però no se l'espera a la universitat, on va començar tot. Els plans del fundador de Podem passen per la comunicació política. La bona relació que manté amb Jaume Roures, creador de Mediapro, obre la possibilitat que la sortida passi per la creació d'un nou projecte audiovisual que sigui reservori del discurs de l'esquerra espanyola, ara que l'esquerra espanyola necessita repensar-se, davant de la bel·ligerància del Madrid del poder. Així ho apunten els qui coneixen les intencions d'Iglesias, amb experiència en projectes com La Tuerka i Fort Apache. D'allà va saltar a les tertúlies de cadenes estatals com La Sexta, que van donar l'impuls inicial a un partit de professors universitaris que sense la televisió no hauria fet fortuna tan fàcilment.
"En Pablo sempre ha entès que la política és emoció. Li encanta l'èpica i els cops d'efecte", recorda un company de trajecte des de la fundació de Podem per radiografiar el seu adeu. S'apaga l'estrella d'Iglesias ara que Espanya s'ha situat en stand-by, amb la dreta més extrema fent de contrapoder a la Moncloa des de Madrid, realitat que tindrà impacte en la represa del diàleg amb Catalunya. Els focus, però, continuaran encesos. I els micròfons, oberts. Alliberat de la pressió, Iglesias serà, simplement, el que el defineix, un animal polític.