Crònica

«La Superlliga no està morta»: així funciona el binomi indissociable entre futbol i negoci

El periodista Marc Menchén presenta el llibre "Futbol i negoci" (Publicacions de l'Abadia de Montserrat) amb Ramon Besa, Joanjo Pallàs i Marta Ramon; la dimensió econòmica de l'esport, al centre del debat

per Oriol March , Barcelona, 4 de maig de 2021 a les 19:55 |
Presentació del llibre 'Futbol i negoci' del periodista Marc Menchén. | ND
La Superlliga europea, una iniciativa liderada per Florentino Pérez que d'inici englobava 12 equips i que va anar patint baixes a mesura que creixia el rebuig a la competició, és la punta de l'iceberg d'una indústria, la del futbol, que té tant de passional -l'emoció dels partits, el vincle amb els aficionats- com de racional -quadrar balanços, activitat de risc en plena pandèmia-. Les claus per entendre els moviments tectònics que han provocat en última instància el fracàs de la competició dels rics d'Europa apareixen al llibre Futbol i negoci. El camí de la gespa al Monopoly (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), escrit pel periodista Marc Menchén, fundador de 2Playbook.com, i presentat aquest dimarts acompanyat de Ramon Besa, Marta Ramon i Joan Josep Pallàs.  

"La Superlliga ha tingut un inici maldestre, però això no està acabat. Això no és una història de bons i dolents, sinó entre dos monstres que busquen el mateix negoci", ha apuntat Pallàs, que ha indicat que la UEFA -contra qui es presentava el projecte- no és, en cap cas, una "entitat benèfics". "Els clubs porten molts anys pagant la festa", ha assenyalat el cap d'Esports de La Vanguardia. "Això no està mort, el que passa és que els clubs han reculat", ha insistit. També ha relativitzat les protestes dels aficionats anglesos contra el projecte de Florentino -un "desastre" que acaba amb la meritocràcia-, més motivades perquè equips com el Manchester United, inclòs dins l'alineació inicial, porten molts anys sense guanyar títols rellevants.


Besa ha insistit en el component televisiu del futbol i en el grau de coneixement, que fa que les normes ni tan sols s'hagin d'explicar. "Malgrat tot, els continguts necessiten un estadi. L'última gran religió del futbol és el camp", ha apuntat el redactor en cap d'El País, veterà de la crònica esportiva. El contingut, en aquest sentit, no es pot emetre des d'una habitació, com fan els youtubers, sinó que es necessita un recinte específic. "I això fa que puguin passar moltes coses", ha remarcat Besa. Menchén ha apuntat, en aquest moment, que el fenomen del fan digital i de la comunitat global s'ha posat de manifest que tenir l'estadi ple és el que aporta més recursos al negoci. No tot és, per tant, el negoci televisiu o la monetització de les audiències digitals, sinó també la presencialitat.

Pallàs, que ha admès que entre el futbol i el negoci sempre triarà que triomfi el primer concepte, ha destacat el canvi en el llenguatge que s'ha produït en els últims anys. "La paraula marca em genera certa al·lèrgia, però", ha indicat el cap d'Esports de La Vanguardia. Besa i Pallàs, com Ramon, s'han hagut d'acostumat a escriure i emetre les cròniques en estadis buits. "Per primera vegada he pensat que pot ser millor veure un partit per la televisió", ha remarcat Pallàs. "Veure el Camp Nou amb 98.000 seients sense ningú és un xoc del qual t'has d'oblidar a l'hora d'escriure. A les primeres cròniques sí que hi fèiem esment, però ara la gent ja ho sap", ha apuntat el periodista.


El factor camp ha desaparegut, una transformació nova en un negoci mercantilitzat. "Sense el nucli de l'esport, sense la gent jugant a futbol, la resta és impossible que existeixi. La Superlliga gravita sobre el mateix: que l'esport enganxi la gent", ha assenyalat Pallàs. Ramon, que segueix els partits del Barça des dels micròfons de RAC1, ha aprofitat per elogiar el caràcter didàctic del llibre de Menchén i ha aprofundit en la transcendència social que té el Barça. També ha apuntat que s'ha hagut de "reciclar", parlant amb economistes, per entendre tot el que ha passat al club blaugrana, tocat per la pandèmia i per una gestió dubtosa liderada per Josep Maria Bartomeu.


"Al final, el coronavirus posa de manifest que estem davant d'un canvi de paradigma, i ho he vist molt amb el club blaugrana. Fa temps que estava estirant més el braç que la màniga, que l'equilibri de la massa salarial se l'estava menjant per dins, però els ingressos arribaven i s'anaven salvant els comptes. Però la Covid ha fet que això implosionés de manera gairebé definitiva. El repte és evident: ha de repensar el seu futur més immediat", ha apuntat Ramon sobre la situació financera del Barça. La pregunta, en el fons, és "fins quan podran inflar la bombolla". La Superlliga, en aquest sentit, és un "invent" per fer aquesta bombolla "encara més gran".

Pallàs ha indicat que un dels seus fills no està atent els 90 minuts del partit de futbol, i ha vaticinat que l'esport incorporarà més pauses en els propers anys. "Ara s'ha de conviure amb les plataformes, que atomitzen els interessos de la gent", ha indicat Ramon. "Si tu ens un freak d'una sèrie concreta o d'un món molt concret, pots decidir des que et lleves fins que vas a dormir consumir productes sobre tot el que t'interessa. I què passa? Que el futbol ja no és culturalment com un fet obligatori, inherent a la societat", ha apuntat la periodista de RAC1. Això ara està diluït respecte el que passava fa uns anys, i cal ser "visionaris" per adaptar-se al nou públic jove i als seus reptes.

Les classes populars també es poden veure desplaçades dels estadis, segons ha indicat Pallàs, que ha posat l'exemple de Maracaná. "La indústria s'autorregularà, i es veurà amb els sous dels futbolistes. Quan converteixes l'esportista en una mercaderia... Els clubs no ho han acabat de saber gestionar", ha remarcat Menchén, que ha indicat que ha trobat a faltar generositat dels futbolistes a l'hora d'aportar de la seva part en les turbulències de la pandèmia. Els intermediaris, ha recordat Besa, també són part del paisatge, de vegades fonamentals. Futbol i negoci, un binomi indissociable.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació