PARLAMENT

El Síndic de Greuges demana al Parlament que el rellevi

Rafael Ribó, al càrrec des de 2004, ha demanat per carta a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, el seu relleu al capdavant de la institució

per NacióDigital , 4 de maig de 2021 a les 12:15 |
Rafael Ribó, en una imatge d'arxiu al Parlament de Catalunya | ACN
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha adreçat una carta a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, en què fa una crida als grups de la cambra catalana a què renovin el titular de la institució. Així ho ha comunicat la presidenta a la resta de membres de la mesa del Parlament, celebrada aquest dimarts al matí.

Ribó va prendre possessió del càrrec per un primer mandat de cinc anys el juliol del 2004. El segon mandat va iniciar-se el 2010, per un període de nou anys, fins al març del 2019. Des d'aleshores, el Síndic està en funcions, com preveu la Llei, fins que el Parlament arribi a un acord per a l'elecció del nou síndic.


Al ple de la setmana passada, la CUP, En Comú Podem, Ciutadans i el PP van exigir que la Sindicatura de Greuges es renovi amb urgència i que es faci el relleu de Rafael Ribó al capdavant de l'òrgan. D'altra banda, el PSC i Vox van anar un pas més enllà. Els socialistes van demanar-ne la dimissió i el partit d'ultradreta en va demanar la seva supressió. De fet, la majoria de l'oposició va acusar Ribó d'haver actuat "de part". Ribó va explicar que ja havia demanat que s'activés el mecanisme per a rellevar-lo: "Tot depèn de vostès", va dir, dirigint-se als diputats.

El procediment que s'hauria d'obrir ara, si la legislatura avança, és la presentació de les candidatures per part dels grups del Parlament. Posteriorment, la mesa proposa un nom definitiu i és el Parlament qui acaba elegint-lo. Per triar aquest nou cap de la sindicatura cal una majoria de les tres cinquenes parts del ple, és a dir, un total de 81 diputats.


La proposta per la XIV legislatura es votarà al Parlament

La reunió de la mesa ha admès a tràmit també la proposta presenta per l'independentisme i els comuns perquè la legislatura actual, pendent encara de comptar amb un president, sigui considerada la catorzena i no la tretzena. Això implica comptar com a primera legislatura la que comprèn els anys de 1932 al 1938, durant la Segona República, com a primer cop que el Parlament va acollir diputats.


D'altra banda, també s'han admès a tràmit dues proposicions de llei: una del PP per rebaixar l'IRPF i una altra de la CUP per estabilitzar els interins del sector públic amb més de tres anys de treball i que fan activitats permanents de l'administració.

La mesa també ha rebut la proposta de candidats a senadors autonòmics. Malgrat això, encara falta que es constitueixi la comissió de l'estatut dels diputats, que és qui acaba dictaminant si un parlamentari pot ser candidat a senador autonòmic per designació de la cambra catalana.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació