De qui és culpa tot això?

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Hi ha cansament. I una certa estupefacció. Anem pel camí dels tres mesos des de les eleccions del 14 de febrer i el més calent és a l'aigüera malgrat el 52%. De les negociacions entre ERC i Junts no n'ha transcendit encara cap acord concret i sí molt soroll i molt tacticisme. Els republicans van buscar posicionar-se millor tancant un acord ràpid amb la CUP, però no van tenir en compte que aquest "menyspreu" als seus socis, que just començaven a fer el dol de la seva derrota a les urnes, els passaria tanta factura. ERC vol, de forma explícita, baixar dues marxes al procés independentista -que aquesta legislatura ha estat en punt mort- per tornar-hi, diuen, sent-ne més i amb més garanties d'èxit. I la reculada -veurem si tàctica o estratègica- ha estat aprofitada per Junts, que no vol apartar-se d'una unilateralitat i una "confrontació" amb l'Estat que no concreta, per dilatar la negociació i garantir-se que si Pere Aragonès és president ja arribi desgastat de casa.

I com no podia ser d'altra manera, hi ha una batalla pel relat. O el que és mateix, sobre qui en té la culpa. No és greu que no hi hagi encara Govern. O a mi no m'ho sembla. Carles Puigdemont va posar com a president totes les seves energies en el procés i va desatendre els assumptes quotidians -així ho va afirmar, per exemple, l'exconseller Jordi Baiget- i el mandat de Quim Torra és per oblidar. No només és atribuïble a ell (les circumstàncies endògenes i exògenes han estat molt adverses), però també és atribuïble a ell. Per més que ell també vulgui fer prosperar un relat afavoridor al seu dietari en l'intent de justificar la seva impotència: en aquest cas el d'un president sensible i innocent envoltat de llops. 

Per tant, ara ja no ve d'un dia per tenir un Govern “efectiu”. Més encara quan el mateix Pere Aragonès va proposar, amb el vistiplau de la resta de partits llevat del PSC, que les eleccions se celebressin el 30 de maig. La situació epidemiològica hauria estat molt millor que la del 14-F, és cert, però anant bé s'hauria fet govern al setembre, pràcticament un any després de la inhabilitació de Torra i 20 mesos després que el mateix president donés per acabada la legislatura amb el seu "pressupostos i eleccions". El govern en funcions ha pogut vacunar la gent i fins i tot avui aprovarà un decret per prendre mesures de confinament arribat el cas.

ERC i Junts, Junts i ERC proven aquests dies catxes. I corren el risc d'engegar a rodar la credibilitat que els queda. La formació de Puigdemont no era creïble, atesos els interessos de partit i la pressió del potent sector institucional del partit, quan afirmava, per boca de Jordi Sànchez o Laura Borràs, que estaven disposats a investir Aragonès amb generositat i anar-se'n resignadament a l'oposició a fer cua darrera del PSC per controlar l'executiu. I tampoc ho era ERC quan fixava una mena d'ultimàtum pel primer de maig per recollir el guant dels nacionalistes i provar de formar un govern en solitari. El termini ha passat, l'acord necessita encara molt treball i ahir els republicans, temorosos del trencament definitiu amb Junts, parlaven d'un "punt d'inflexió" positiu que ningú sabia dir en què consistia.

Encara que no hi hagi una actitud diferent en uns i altres és possible que les urgències els portin a tancar un acord. I fins i tot que aquest sigui validat per les bases de Junts -Puigdemont s'haurà de mullar- i que la CUP tampoc hi posi pegues. Però també és molt possible que siguem davant el darrer gran pacte independentista en anys. I que tingui un recorregut més aviat curt.  
 

---

Avui no et perdis

»ERC i Junts també topen pel relat de la negociació; per Joan Serra Carné i Oriol March.

» Opinió: «Porucs, pallassos i tortugues»; per Joan Manuel Tresserras.

» El PSC concreta la «refundació» de TV3 per allunyar‑la del relat independentista; per Bernat Surroca.

» La justícia obliga a col·locar la bandera espanyola al balcó principal de l'ajuntament de Vic; per Carles Fiter.

»Anàlisi | El plebiscit sobre el Madrid trumpista: tot el que està en joc el 4‑M; per Pep Martí.

»El tiroteig de la Guàrdia Urbana al sensesostre, un cas «tancat en fals»; per Andreu Merino.

» Una família del Casc Antic de Barcelona recorre a l'ONU per evitar el desnonament; per Andreu Merino.  

» Dades | Els contagis encara augmenten al 26% de comarques i el 41% de ciutats; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «Cal vacunar els menors de 18 anys?»; per Marina Geli.

» Girona, primera ciutat catalana en donar un permís menstrual a les treballadores municipals.

» Opinió: «Per què un permís menstrual?»; per Alba Carreres.

» «El Senyor dels Anells» estarà disponible en català a Rakuten TV; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

El PSC va presentar ahir la seva proposta per la reforma de la CCMA i per "allunyar" TV3 i Catalunya Ràdio de les tesis properes a l'independentisme que els atribueixen. El Consell s'ha de renovar i els socialistes volen que es noti que van guanyar les eleccions del 14 de febrer. De moment, el seu diputat David Pérez s'ha assegurat presidir la comissió de control a l'ens al Parlament. Però tant el PSC com els nous diputats de Vox estan donant també molta feina als serveis administratius de la Corpo: socialistes i ultres han presentat centenars de preguntes per escrit, respectivament. Volen saber els criteris per triar determinats documentals, sous de presentadors i col·laboradors i molts més detalls per desgastar la direcció dels mitjans públics. 

Vist i llegit

Madrid vota avui. Un dels hits de campanya ha estat el cartell de Vox comparant una pensió baixa d'una àvia amb el cost que, per a l'administració, té atendre un menor no acompanyat estranger. El discurs d'odi dels ultres fa especial èmfasi en les persones migrants. Ells passen estretors que no fa pas tants anys també passaven molts espanyols i catalans en molts països europeus, on els va enviar la pobresa i la Guerra Civil. Ahir, a les cartes al director d'El País, Pablo Rupérez, de Venturada, un poble al nord de Madrid, recordava quan, en un periple per Alemanya i Barcelona, la seva mare també va ser mena. És indignant que només unes dècades després tants ciutadans ho hagin oblidat. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1979 una dona, del Partit Conservador, es convertia per primer cop en primera ministra del Regne Unit. Era la carismàtica (i polèmica) Margaret Thatcher, coneguda com "la dama de Ferro". Amb l'americà Ronald Reagan tindria un paper clau en la política de blocs i la caiguda de l'URSS, va tenir molt a veure amb el creixement de l'euroescepticisme al seu país -hem vist com ha acabat- i va dur a terme una dura reconversió industrial al seu país. Morrisey va dedicar l'explícita cançó Margaret on the Guillotine a la política que vivia al 10 de Downing Street i que va morir l'any 2013 després d'haver estat repudiada pel seu partit en la fase final del seu mandat, que va acabar el 1990. Meryl Streep va protagonitzar el 2011 el seu biòpic, que us recomano molt. Aquí en podeu veure el tràiler. 

 L'aniversari

Un 4 de maig de 1964 va nàixer a Ortona, Itàlia, l'actor de cine porno Rocco Tano, conegut com a Rocco Siffredi. Ara ja retirat i dedicat a fer de productor i director de pel·lícules del mateix gènere, ell va ser una de les primeres estrelles realment populars d'aquesta indústria. La mida del seu penis i la seva resistència el van fer brillar més que les qualitats artístiques al llarg de 1.300 films. Al Festival de Cine de Venècia es va estrenar un documental sobre la seva vida.
 ​Fes clic aquí per rebre'l