04
de maig
del
2021
Actualitzat
el
06
de maig
a les
11:53h
La Laura i la seva filla de 10 anys són veïnes del Casc Antic de Barcelona i han rebut una ordre de desnonament per aquest dijous del seu pis del carrer Gombau. Davant la impossibilitat de disposar d'un habitatge alternatiu i les dificultats per negociar amb la propietat, han recorregut a l'ONU per intentar frenar el desallotjament, a través del Sindicat d'Habitatge del Casc Antic.
La petició que la veïna ha fet al Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides, a la qual ha tingut accés NacióDigital, insisteix en la vulnerabilitat de la família, acreditada per l'Ajuntament de Barcelona, segons confirmen fonts municipals.
La veïna té una resolució favorable de la mesa d'emergència des del desembre del 2020, però la manca d'habitatges públics fa que el consistori no li pugui oferir una alternativa. "La unitat antidesnonaments està mirant d'arribar a un acord amb la propietat", diuen les fonts municipals consultades.
El sindicat informa que la propietat del pis és de la comunitat de béns de la família Montagut. Qui ha comunicat a la família l'obertura del procés de desnonament és l'administrador de finques BASMI, que ha respost la petició d'aquest mitjà assegurant que la família ha fet un "ús irregular" de l'habitatge i declinant fer més valoracions.
L'Ajuntament, però, assegura no tenir constància de cap irregularitat. La Laura va entrar a viure al pis el 2018 amb la seva parella i la seva filla. Pagaven 950 euros mensuals de lloguer. Poc després, la Laura va patir violència masclista a mans de la seva parella i des del 2019 viu sola amb la seva filla al pis. El preu del lloguer continua sent el mateix i a partir de l'agost d'aquell any va començar a no poder-lo pagar. Ara acumula prop de 20.000 euros de deute.
El sindicat assegura que els membres de la comunitat de veïns acumulen propietats i participacions en empreses immobiliàries i denuncia que en aquest cas no s'apliqui la moratòria estatal de desnonaments, vigent fins al 9 d'agost. La demanda del col·lectiu a la propietat és un acord per pagar un lloguer social per valor del 30% dels ingressos de la veïna, és a dir, aproximadament 300 euros.
Fins ara el desnonament s'ha aturat dues vegades, una als jutjats i l'altre amb resistència veïnal a la porta de l'immoble. Ara, la veïna reclama a l'ONU que insti l'Estat a aturar de manera cautelar el desnonament.
No seria la primera vegada que un jutge atura un desnonament a Barcelona a instàncies d'una resolució del comitè de l'ONU. Un dels darrers casos va ser el d'un veí de 84 anys del Gòtic que no disposava de cap alternativa habitacional.
La petició que la veïna ha fet al Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides, a la qual ha tingut accés NacióDigital, insisteix en la vulnerabilitat de la família, acreditada per l'Ajuntament de Barcelona, segons confirmen fonts municipals.
La veïna té una resolució favorable de la mesa d'emergència des del desembre del 2020, però la manca d'habitatges públics fa que el consistori no li pugui oferir una alternativa. "La unitat antidesnonaments està mirant d'arribar a un acord amb la propietat", diuen les fonts municipals consultades.
El sindicat informa que la propietat del pis és de la comunitat de béns de la família Montagut. Qui ha comunicat a la família l'obertura del procés de desnonament és l'administrador de finques BASMI, que ha respost la petició d'aquest mitjà assegurant que la família ha fet un "ús irregular" de l'habitatge i declinant fer més valoracions.
L'Ajuntament, però, assegura no tenir constància de cap irregularitat. La Laura va entrar a viure al pis el 2018 amb la seva parella i la seva filla. Pagaven 950 euros mensuals de lloguer. Poc després, la Laura va patir violència masclista a mans de la seva parella i des del 2019 viu sola amb la seva filla al pis. El preu del lloguer continua sent el mateix i a partir de l'agost d'aquell any va començar a no poder-lo pagar. Ara acumula prop de 20.000 euros de deute.
El sindicat assegura que els membres de la comunitat de veïns acumulen propietats i participacions en empreses immobiliàries i denuncia que en aquest cas no s'apliqui la moratòria estatal de desnonaments, vigent fins al 9 d'agost. La demanda del col·lectiu a la propietat és un acord per pagar un lloguer social per valor del 30% dels ingressos de la veïna, és a dir, aproximadament 300 euros.
Fins ara el desnonament s'ha aturat dues vegades, una als jutjats i l'altre amb resistència veïnal a la porta de l'immoble. Ara, la veïna reclama a l'ONU que insti l'Estat a aturar de manera cautelar el desnonament.
No seria la primera vegada que un jutge atura un desnonament a Barcelona a instàncies d'una resolució del comitè de l'ONU. Un dels darrers casos va ser el d'un veí de 84 anys del Gòtic que no disposava de cap alternativa habitacional.