03
de maig
del
2021
Actualitzat
el
04
de maig
a les
19:55h
La publicació per primera vegada del protocol d'ús d'armes de foc de la Guàrdia Urbana de Barcelona, feta per NacióDigital a través d'una petició de transparència a l'Ajuntament, deixa clar que el reglament intern no empara el tiroteig a un sensesostre al novembre. Aquest diari també ha avançat que el cos va canviar el protocol després dels fets i el centre en defensa dels Drets Humans Irídia denuncia que el consistori i la justícia han "tancat en fals" la investigació sobre l'actuació policial.
Cinc mesos després del tiroteig, l'únic investigat pels fets és Marjan C. l'home que va rebre un tret a l'abdomen per part d'un agent de la policia local. El jutjat d'instrucció 24 de Barcelona li imputa un delicte d'atemptat contra l'autoritat, després de rebre l'informe dels Mossos d'Esquadra. La Guàrdia Urbana sempre ha mantingut que l'home duia un ganivet però les imatges difoses després del tiroteig demostren que el sensesostre duia una mà en cabestrell i carregava una bossa de plàstic en l'altra.
La policia local assegura que la seva unitat d'afers interns ha fet "seguiment del cas" i el cap del cos, Pedro Velázquez, defensa que l'agent continuï patrullant, mentre no hi hagi mesures judicials cautelars que ho impedeixin. Velázquez defensa que tot i que la intervenció policial no va tenir el desenllaç "desitjat", l'actuació va ser "correcta".
Per ara, doncs, el cas es troba en suspens pel que fa a l'àmbit judicial i caldrà veure com evolucionen les actuacions del jutjat d'instrucció. Des d'Irídia, l'advocat Andrés García Berrio reclama que la unitat d'assumptes interns de la Guàrdia Urbana, els Mossos, el jutjat o la Fiscalia haurien de reactivar una investigació en profunditat que, al seu entendre, no s'ha produït. "Cal retirar l'agent del carrer cautelarment i esbrinar per què es va produir aquesta mala praxi", defensa.
Pendents de la denúncia de la víctima
García Berrio defensa que "molts indicis" apunten que en el moment de disparar no hi havia perill per a les persones. A més, apunta que no queda clar si l'agent va avisar que dispararia abans de prémer el gallet. Dos requisits que el protocol deixa clar que s'han de complir abans de fer servir l'arma de foc. "Els mecanismes de control intern no funcionen, no s'ha investigat de manera adequada", diu.
L'advocat d'Irídia apunta a la via de l'acusació popular per arribar fins al fons del cas. Arrels Fundació, que ha treballat amb la víctima del tiroteig, ja ha manifestat la seva predisposició a exercir com a tal i ara cal esperar els propers passos del jutge i també veure si Marjan C. decideix denunciar els fets o no.
"Esperem que vulgui denunciar", afirma el director d'Arrels Fundació, Ferran Busquets. El màxim responsable de l'entitat insisteix que no tenia "cap sentit" disparar i considera que l'actuació policial es va basar en els "prejudicis i l'estigmatització". "Si algú considera que va estar justificat disparar és perquè té un desconeixement absolut del sensellarisme", valora Busquets.
Transparència i "depuració" de responsabilitats
Les reaccions a la publicació dels protocols interns per part de NacióDigital també han arribat des de l'àmbit polític. A l'Ajuntament, el portaveu d'ERC, Jordi Coronas, reclama "formació específica i protocols d'intervenció adequats" i insisteix que la intervenció policial que va derivar en el tiroteig va ser "desproporcionada". "Aquest és el principal motiu que el desenllaç fos el contrari del desitjat", diu.
Per part de JxCat, el portaveu Jordi Martí reclama "el màxim de transparència" sobre el cas. "Donarem suport a les iniciatives que es puguin prendre per a la millora d’aquestes ordres de servei o protocols i garantir que l’ús d’armes de foc sigui proporcional i que, en qualsevol cas, esdevingui l’últim recurs", apunta.
"El pertinent és la realització d’una investigació per aclarir com es va produir aquest fet", demana la portaveu de Ciutadans, Luz Guilarte, mentre que el PP considera que l'ús de pistoles Taser seria la millor opció per evitar "mals majors". "El partit creu que seria la manera per preservar la integritat física tant dels agents de la Guàrdia Urbana, com del possible agressor", defensen. El grup de Manuel Valls, Barcelona pel Canvi, ha declinat fer valoracions del cas argumentant que està en procés judicial.
Barcelona en Comú ha declinat fer valoracions, igual que el tinent d'alcaldia de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle. L'Ajuntament ha derivat les reaccions públiques en els comandaments de la Guàrdia Urbana, argumentant que no es tracta d'una qüestió política, sinó operativa.
La CUP, que no té representació al ple municipal, ha exigit "depurar responsabilitats" a la Guàrdia Urbana per "saltar-se els protocols". Així s'ha expressat la diputada cupaire al Parlament Laia Estrada, que acusa els "càrrecs superiors" de "mirar cap a una altra banda".
.@naciodigital revela després d'una petició de transparència els protocols d'ús de l'arma de foc de @GUBBarcelona que deixen clar que només es pot fer servir com a últim recurs‼️
— IRIDIA (@centre_IRIDIA) May 3, 2021
Cal una investigació real del cas de Marjan que encara no s'ha produït.https://t.co/nvtzT59tpj
Cinc mesos després del tiroteig, l'únic investigat pels fets és Marjan C. l'home que va rebre un tret a l'abdomen per part d'un agent de la policia local. El jutjat d'instrucció 24 de Barcelona li imputa un delicte d'atemptat contra l'autoritat, després de rebre l'informe dels Mossos d'Esquadra. La Guàrdia Urbana sempre ha mantingut que l'home duia un ganivet però les imatges difoses després del tiroteig demostren que el sensesostre duia una mà en cabestrell i carregava una bossa de plàstic en l'altra.
La policia local assegura que la seva unitat d'afers interns ha fet "seguiment del cas" i el cap del cos, Pedro Velázquez, defensa que l'agent continuï patrullant, mentre no hi hagi mesures judicials cautelars que ho impedeixin. Velázquez defensa que tot i que la intervenció policial no va tenir el desenllaç "desitjat", l'actuació va ser "correcta".
Per ara, doncs, el cas es troba en suspens pel que fa a l'àmbit judicial i caldrà veure com evolucionen les actuacions del jutjat d'instrucció. Des d'Irídia, l'advocat Andrés García Berrio reclama que la unitat d'assumptes interns de la Guàrdia Urbana, els Mossos, el jutjat o la Fiscalia haurien de reactivar una investigació en profunditat que, al seu entendre, no s'ha produït. "Cal retirar l'agent del carrer cautelarment i esbrinar per què es va produir aquesta mala praxi", defensa.
Pendents de la denúncia de la víctima
García Berrio defensa que "molts indicis" apunten que en el moment de disparar no hi havia perill per a les persones. A més, apunta que no queda clar si l'agent va avisar que dispararia abans de prémer el gallet. Dos requisits que el protocol deixa clar que s'han de complir abans de fer servir l'arma de foc. "Els mecanismes de control intern no funcionen, no s'ha investigat de manera adequada", diu.
L'advocat d'Irídia apunta a la via de l'acusació popular per arribar fins al fons del cas. Arrels Fundació, que ha treballat amb la víctima del tiroteig, ja ha manifestat la seva predisposició a exercir com a tal i ara cal esperar els propers passos del jutge i també veure si Marjan C. decideix denunciar els fets o no.
"Esperem que vulgui denunciar", afirma el director d'Arrels Fundació, Ferran Busquets. El màxim responsable de l'entitat insisteix que no tenia "cap sentit" disparar i considera que l'actuació policial es va basar en els "prejudicis i l'estigmatització". "Si algú considera que va estar justificat disparar és perquè té un desconeixement absolut del sensellarisme", valora Busquets.
Transparència i "depuració" de responsabilitats
Les reaccions a la publicació dels protocols interns per part de NacióDigital també han arribat des de l'àmbit polític. A l'Ajuntament, el portaveu d'ERC, Jordi Coronas, reclama "formació específica i protocols d'intervenció adequats" i insisteix que la intervenció policial que va derivar en el tiroteig va ser "desproporcionada". "Aquest és el principal motiu que el desenllaç fos el contrari del desitjat", diu.
Per part de JxCat, el portaveu Jordi Martí reclama "el màxim de transparència" sobre el cas. "Donarem suport a les iniciatives que es puguin prendre per a la millora d’aquestes ordres de servei o protocols i garantir que l’ús d’armes de foc sigui proporcional i que, en qualsevol cas, esdevingui l’últim recurs", apunta.
"El pertinent és la realització d’una investigació per aclarir com es va produir aquest fet", demana la portaveu de Ciutadans, Luz Guilarte, mentre que el PP considera que l'ús de pistoles Taser seria la millor opció per evitar "mals majors". "El partit creu que seria la manera per preservar la integritat física tant dels agents de la Guàrdia Urbana, com del possible agressor", defensen. El grup de Manuel Valls, Barcelona pel Canvi, ha declinat fer valoracions del cas argumentant que està en procés judicial.
Barcelona en Comú ha declinat fer valoracions, igual que el tinent d'alcaldia de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle. L'Ajuntament ha derivat les reaccions públiques en els comandaments de la Guàrdia Urbana, argumentant que no es tracta d'una qüestió política, sinó operativa.
La CUP, que no té representació al ple municipal, ha exigit "depurar responsabilitats" a la Guàrdia Urbana per "saltar-se els protocols". Així s'ha expressat la diputada cupaire al Parlament Laia Estrada, que acusa els "càrrecs superiors" de "mirar cap a una altra banda".