Anàlisi

El plebiscit sobre el Madrid trumpista: tot el que està en joc el 4-M

El resultat dels comicis a la Comunitat impactaran en la correlació de forces al PP, en l'estratègia de la Moncloa i en l'aproximació de Sánchez al conflicte amb Catalunya

per Pep Martí , 3 de maig de 2021 a les 20:15 |
Isabel Díaz Ayuso, en la celebració del 2 de maig. | Comunitat de Madrid
Les urnes de la Comunitat de Madrid, que celebra eleccions aquest dimarts, poden resituar totes les peces de la política espanyola. Una moció de censura a Múrcia -acordada entre el PSOE i Ciutadans- que pretenia descavalcar el PP del govern de la regió va desfermar un seguit de moviments inesperats. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va deixar els seus rivals desconcertats fixant comicis per al 4-M.

La campanya ha adquirit dimensió estatal i ha adoptat formes plebiscitàries. Si per Ayuso, que ha buscat durant la campanya el cos a cos directe amb Pedro Sánchez, a Madrid es dirimirà la sort de la Moncloa, pel bloc d'esquerres a la Comunitat la dicotomia és "feixisme o democràcia". El que segur que seran aquestes eleccions és un plebiscit sobre el model Madrid, una sistema de poder basat en la "guerra cultural" pels valors més reaccionaris i un nacionalisme espanyol bel·ligerant. Tot això està en joc.


- El termòmetre sobre l'extrema dreta. El resultat electoral fixarà, com un termòmetre, el grau d'influència de Vox sobre la política madrilenya i, de retruc, sobre l'espanyola. Si Ayuso necessita els de Santiago Abascal per governar, aquesta serà la principal fotografia que deixaran els comicis. Tot un èxit pels ultres, entrin o no formalment a l'executiu. Si Ayuso ni tan sols els necessita, sigui perquè obté la majoria absoluta, opció improbable, o perquè el PP suma més que tot el bloc d'esquerres, el fantasma de Vox perdrà alguns llençols, tot i que podran exercir d'àrbitres en el cor del Madrid polític. 


El que passi a la Comunitat té una transcendència que supera la d'altres comunitats autònomes, com Andalusia. Una extrema dreta acceptada com a peça decisiva a l'Assemblea madrilenya serà un dur contrast amb l'actitud, per exemple, del partit d'Angela Merkel, que va rebutjar un pacte amb Alternativa per Alemanya en alguns estats de l'est d'Alemanya.

- L'impacte dins del PP. Els populars de fora de Madrid assisteixen a la batalla electoral amb sentiments contradictoris. Per Pablo Casado, la victòria d'Ayuso és essencial. Un triomf de l'esquerra feriria greument la seva autoritat. A més, necessita Ayuso per diluir el poder dels barons com l'andalús Moreno Bonilla i el gallec Núñez Feijóo, molt distanciats de Génova. Però un Vox determinant -com ja ho és a Andalusia o a Múrcia- entorpeix la seva estratègia suposadament moderada i que va voler estrenar, precisament, en la moció de censura contra Sánchez liderada per Abascal. Amb una extrema dreta forta, paradoxalment, el líder del PSOE pot guanyar oxigen a l'hora de teixir aliances amb el bloc de la investidura al Congrés dels Diputats.


- La Moncloa, a l'espera. Sánchez se la juga. De fet, va ser la maniobra de la moció de censura a Múrcia auspiciada per PSOE i Ciutadans la que va precipitar la màquina electoral a Madrid. L'escenari que pot sortir de tot plegat podria deixar Moncloa en ridícul. Una derrota clara del bloc progressista aquest dimarts serà una bofetada a la cara del líder socialista. La hipòtesi d'unes eleccions espanyoles anticipades -s'han de fer el 2023- quedarà estroncada en sec i el magma del poder madrileny, amb la seva divisió mediàtica al davant, s'abraonaria contra l'executiu de Sánchez.  

- Les febleses de l'esquerra. Una cosa ha fet bé l'esquerra en aquesta campanya: les tres formacions del camp de progrés, el PSOE, Més Madrid i Podem, han renunciat a atacar-se mútuament i han mostrat la predisposició a sumar. Una derrota a les urnes assenyalaria l'error d'uns missatges basats en la retòrica antifeixista que, en plena pandèmia i una crisi econòmica que ha afectat les economies, han tingut poc recorregut, mentre Ayuso hauria demostrat més capacitat de connectar amb l'elector.  


Pel que fa a la correlació de forces interna, un Podem que no pugui mobilitzar prou forces a les urnes -sobretot en el sud de Madrid: Vallecas, Carabanxel, la Latina- aigualiria el pas donat per Pablo Iglesias. Uns bons resultats de Mónica García, que anuncien totes les enquestes, seria un triomf d'Íñigo Errejón sobre el dirigent podemita. Ángel Gabilondo serà una bona carta de Sánchez si és president. Si no, l'eterna manca de lideratge del PSOE de Madrid continuarà. 

- Ciutadans, a la UCI. El partit d'Inés Arrimadas lluita per la seva supervivència. Tot i tenir un candidat que ha mostrat habilitats dialèctiques, Edmundo Bal, Ciutadans ha estat del tot incapaç de foradar en l'electorat que ha optat per Ayuso. De fet, no ha sabut atacar la presidenta, amb qui ha governat en l'anterior legislatura. Cap enquesta dona als taronja el 5% necessari per entrar a l'Assemblea. Quedar-hi fora serien les absoltes per a Ciutadans, que ha provat d'erigir-se com a formació moderada després de fer tot el contrari al Parlament, primer, i al Congrés dels Diputats, després.

- Com afecta a Catalunya. Per força, unes eleccions tan espanyoles com les de dimarts incidiran en la situació a Catalunya. Una victòria de la dreta madrilenya, fortament nacionalista, poden reduir el marge de maniobra de l'executiu de Sánchez i el posaran a la defensiva. En aquest context, el PP de Casado virarà encara més a la dreta i tota concessió de Moncloa al sobiranisme es farà més costeruda. Sánchez, sempre ambigu quan es tracta de jugar la carta del "diàleg" amb Catalunya, pot enrocar-se si demà le surnes madrilenyes no li aporten capital polític. Els indults tornen a ser damunt la taula, s'han de reactivar després del 4-M. Es veuran influïts pel resultat?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació