ERC i Junts també topen pel relat de la negociació

ERC i Junts s'endinsen en el mes de maig -el dia 26 es convocaran de forma automàtica noves eleccions si no hi ha acord per a la investidura de Pere Aragonès- i continuen sense mostrar la sintonia necessària per tancar un pacte que permeti formar el nou Govern. Les dues formacions independentistes topen ara en el relat de la negociació, després que les diferències en el full de ruta -l'escull més difícil de superar fins ara- hagin impedit segellar una entesa global. En la cimera de Lledoners de dissabte, la segona en tan sols una setmana, no va haver-hi fumata bianca, per bé que ERC hi divisa un "punt d'inflexió" que permet pensar en una resolució imminent, que Junts no veu tan propera. És una evidència, doncs, que les diferències entre uns i altres es manifesten també en la descripció de les converses. Al retaule s'hi suma ara una consulta a les bases de Junts que fins ara el partit de Carles Puigdemont havia descartat.

ERC era qui més concrecions havia fixat en el calendari de la negociació. Però l'ultimàtum de l'1 de maig ja ha patit una variació significativa. Els republicans han expressat que aparquen, de moment, l'"alternativa" de governar en solitari, com havien posat sobre la taula si dissabte no es produïa un pacte global amb Junts. Per què? Segons el missatge verbalitzat aquest dilluns, perquè en la reunió de Lledoners van percebre un "canvi de tendència" que els fa pensar en la viabilitat d'un principi d'acord en "les pròximes hores o dies". La secretària general adjunta i portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha exposat que el que van escoltar a la presó del Bages els sembla una "actitud proactiva" de Junts que s'ha d'explorar. A la trobada amb Jordi Sànchez i l'equip de Junts hi van ser presents, en nom d'ERC, tant Oriol Junqueras com Pere Aragonès. El president dels republicans s'ha implicat en les grans cites de les converses, a diferència de Puigdemont.

Els republicans, però, no han volgut detallar públicament quins elements els han permès passar de la valoració "positiva" de la primera cimera a Lledoners -descrita dimarts en un comunicat- al "punt d'inflexió" de dissabte. Fonts de la negociació consultades per NacióDigital admeten que les diferències entre Junts i ERC continuen tenint com a qüestió nuclear el full de ruta. L'estratègia independentista i com s'ha de decidir aquesta estratègia -el rol que ha de tenir el Consell per la República i el pla B a la taula de diàleg, si l'instrument de negociació amb l'Estat no dona resultats- són aspectes que encallen les converses. Els dos partits han avançat en el pla de Govern, en els espais de coordinació i també en la definició de l'estructura que ha de tenir l'executiu, per bé que no hi ha un document definitiu sobre el repartiment de conselleries.

En l'apartat de l'estructura del Govern, Vilalta ha confirmat que Junts encara no ha fet el retorn de la proposta plantejada per ERC. Els de Puigdemont discrepen d'algun dels punts de partida i el repartiment tampoc serà plàcid, perquè aspiren a quedar-se Educació i Salut. Aquesta última conselleria, sostenen els republicans, ha de mantenir-se com està "sí o sí". També es preveu xoc per assumir Acció Exterior, i també per les competències que aplegarà Presidència, previsiblement liderada per Laura Vilagrà. A banda de les qüestions relacionades amb les competències, ERC i Junts aborden aquesta setmana el bloc econòmic i l'institucional, un cop el social està encarrilat.

El partit de Junqueras entén que no es podrà considerar que hi ha acord mentre no es tanquin totes les carpetes de la negociació, també la del full de ruta. Al carrer Calàbria tenen clar que les decisions sobre la nova etapa del procés s'han de prendre, en últims instància, al Palau de la Generalitat. Ara bé, si s'aconsegueix un consens global per a la formació del Govern, els republicans insten la presidenta del Parlament, Laura Borràs, a convocar "automàticament" una ronda de consultes amb els grups parlamentaris per posar data a la investidura. Precisament, Borràs ha manifestat aquest dilluns -en una entrevista a l'ACN-, que no articularà els contactes amb els grups fins que tingui la "certesa" que el candidat d'ERC té opcions de ser investit president de la Generalitat.

De la mateixa manera que els republicans consideren que concedir un "marge de temps" a Junts per facilitar el pacte és ara el més adequat, també demanen als seus socis a l'executiu en funcions que no demorin les decisions per "dinàmiques internes". "Estem a prop d’un possible acord", ha insistit la secretària general adjunta d'ERC, que ha demanat no actuar de forma "irresponsable" a l'hora d'esgotar els terminis. De moment, Junts té fixat un congrés extraordinari aquest dissabte, en el qual participaran tant Carles Puigdemont com Jordi Sànchez. L'important, més que aquest conclave, és una decisió que ha adoptat aquest dilluns l'executiva: les bases de Junts tindran l'última paraula sobre qualsevol acord vinculat a la investidura d'Aragonès.

Fins ara, aquest escenari havia estat descartat. Més d'un alt dirigent del partit, en privat, havia fet servir aquesta expressió per justificar la negativa: "Només ens faltaria això". En l'executiva de la setmana ja van haver-hi veus que van defensar la consulta, i en aquesta ha estat l'opció majoritària dels dirigents de Junts. El format encara no està definit, però Artadi s'ha compromès a que sigui una pregunta clara que permeti saber què pensen les bases sobre qualsevol acord que es forgi. La prioritat continua sent formar un Govern de coalició, però tant si hi ha entesa com si no, la militància decidirà de manera telemàtica. Una nova pantalla per a una investidura que ja és enrevessada.

La consulta suposa una eina de pressió de cara a ERC, però també un maldecap afegit pel sector més institucional de Junts, que reclama amb major o menor mesura reeditar l'acord amb els republicans i formar part de l'executiu. "Personalment, crec que Junts és una formació política amb vocació de govern. Per tant, hem de ser al Govern de la Generalitat", ha apuntat Meritxell Budó, consellera de la Presidència, a TVE. La consulta ha estat celebrada per Joan Canadell, número tres a les eleccions i representant de l'ànima més independent, que ha tuitejat: "Espero que ERC ho entengui [la consulta], el militant vol fer efectiva la República". "Qualsevol decisió serà més ben presa entre 6.000 persones que entre una desena", ha ressaltat l'expresident de la cambra.

A la pugna pel full de ruta del procés i l'estratègia del nou Govern s'hi suma, com en totes les negociacions rellevants des del 2012, una batalla pel relat entre els espais que representen ERC i Junts. I també des d'aquesta perspectiva s'entén la consulta a la militància dels de Puigdemont: fins ara, totes les decisions s'han pres amb l'aval telemàtic, i això els serveix per reforçar el perfil de partit nou forjat des del trencament amb el PDECat. La investidura ja no és, només, en mans dels negociadors.