02
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
16:53h
Desenes de persones s'han concentrat aquest diumenge a la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra les macroinstal·lacions d'energies renovables que s'estan projectant arreu de Catalunya i per defensar els micropobles que les "pateixen".
La protesta, convocada per l'Associació de Micropobles i la Xarxa per la Sobirania Energètica, ha aplegat una quarantena d'entitats que han exigit que es derogui el decret llei 16/2019.
Reclamen un canvi de model que escolti el territori i que s'aposti per instal·lacions d'autoconsum i altres estratègies més sostenibles. De fet, estan a favor de la transició energètica, però "no de la forma que s'està fent ara". "Renovables sí, però així no", han cridat en diverses ocasions els concentrats.
L’allau de projectes sol·licitats en any i mig per desplegar plaques productores d’energia solar a Catalunya presenta unes xifres que han alertat a cooperatives agràries, regants, alcaldes, ecologistes i alguns tècnics del paisatge i l’urbanisme rural.
La pressió de les renovables s’estén ara de les carenes desitjades pels lobbys eòlics a les planes, de les muntanyes als camps de conreu, i aquí la confrontació entre models econòmics fa més punyents, per més massives i per més excloents encara, les discrepàncies.
La Generalitat es va comprometre el 2017 a atendre la meitat de la seva demanda d’electricitat amb energies renovables l'any 2030 i el 100% el 2050. El desenvolupament fins ara de les infraestructures no fa albirar l'assoliment d'aquestes fites en les pròximes dècades. Per resoldre aquest endarreriment, l'executiu català ha accelerat el desplegament d'energia neta a Catalunya amb la implantació de noves infraestructures eòliques i fotovoltaiques, responsables actualment d'un 10% de l'electricitat que es consumeix al país.
Un model energètic "proper"
A la concentració, Irene González, representant de la Xarxa per la Sobirania Energètica, ha explicat en declaracions als mitjans que amb aquesta protesta volen "aconseguir una transició cap a les renovables que sigui més democràtica". "Volem un model energètic més proper al territori i que no estigui com sempre en mans de grans empreses que fan projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques sense tenir criteris ni ecològics, ni socials, ni ambiental", ha reblat.
González ha posat d'exemple les Garrigues, "on el 80% dels projectes d'energies renovables són participats per sis grans empreses" que, a parer seu, "no estan tenint en compte ni les voluntats del territori ni criteris socials". Davant d'això, la Xarxa per la Sobirania Energètica sosté que "cal fer un diàleg amb el territori per veure on hi poden haver aquests centres i quin impacte poden tenir en l'entorn i la ciutadania".
Per la seva banda, l'alcaldessa d'Ordis (Alt Empordà) i responsable de transició energètica de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Maria Crehuet, ha considerat que l'actual model únicament "massifica i es carrega el territori". "Com que els micropobles gestionem el 30% del territori, ens veiem afectats per una allau de projectes que no respecta ni el terreny agrícola, ni el paisatge, ni res", ha criticat amb duresa.
En el mateix sentit ho veu Jaume Pedrós, responsable d'energies renovables d'Unió de Pagesos, que assegura que molts projectes es volen posar als seus terrenys, on fins ara han cultivat. "Nosaltres el que demanem és que cap pagès i cap ramader hagin de deixar la seva explotació per culpa de les renovables", ha explicat durant la concentració tot afegint que ells "diuen sí a les renovables, però d'una manera endreçada, de manera que tots puguem viure".
"Es pot posar a molts llocs i les millors finques no es poden fer malbé", ha defensat tot recordant que "a tot arreu tenim teulades o llocs on la terra no és tan apreciada". "El que haurien de fer és propiciar per posar les plaques solars a les teulades i als llocs més pròxims d'on es consumeix l'energia", ha suggerit tot subratllant que "tenim molts polígons amb teulades d'amiant on es podrien instal·lar".
La protesta, convocada per l'Associació de Micropobles i la Xarxa per la Sobirania Energètica, ha aplegat una quarantena d'entitats que han exigit que es derogui el decret llei 16/2019.
Reclamen un canvi de model que escolti el territori i que s'aposti per instal·lacions d'autoconsum i altres estratègies més sostenibles. De fet, estan a favor de la transició energètica, però "no de la forma que s'està fent ara". "Renovables sí, però així no", han cridat en diverses ocasions els concentrats.
L’allau de projectes sol·licitats en any i mig per desplegar plaques productores d’energia solar a Catalunya presenta unes xifres que han alertat a cooperatives agràries, regants, alcaldes, ecologistes i alguns tècnics del paisatge i l’urbanisme rural.
La pressió de les renovables s’estén ara de les carenes desitjades pels lobbys eòlics a les planes, de les muntanyes als camps de conreu, i aquí la confrontació entre models econòmics fa més punyents, per més massives i per més excloents encara, les discrepàncies.
La Generalitat es va comprometre el 2017 a atendre la meitat de la seva demanda d’electricitat amb energies renovables l'any 2030 i el 100% el 2050. El desenvolupament fins ara de les infraestructures no fa albirar l'assoliment d'aquestes fites en les pròximes dècades. Per resoldre aquest endarreriment, l'executiu català ha accelerat el desplegament d'energia neta a Catalunya amb la implantació de noves infraestructures eòliques i fotovoltaiques, responsables actualment d'un 10% de l'electricitat que es consumeix al país.
Un model energètic "proper"
A la concentració, Irene González, representant de la Xarxa per la Sobirania Energètica, ha explicat en declaracions als mitjans que amb aquesta protesta volen "aconseguir una transició cap a les renovables que sigui més democràtica". "Volem un model energètic més proper al territori i que no estigui com sempre en mans de grans empreses que fan projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques sense tenir criteris ni ecològics, ni socials, ni ambiental", ha reblat.
González ha posat d'exemple les Garrigues, "on el 80% dels projectes d'energies renovables són participats per sis grans empreses" que, a parer seu, "no estan tenint en compte ni les voluntats del territori ni criteris socials". Davant d'això, la Xarxa per la Sobirania Energètica sosté que "cal fer un diàleg amb el territori per veure on hi poden haver aquests centres i quin impacte poden tenir en l'entorn i la ciutadania".
Per la seva banda, l'alcaldessa d'Ordis (Alt Empordà) i responsable de transició energètica de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Maria Crehuet, ha considerat que l'actual model únicament "massifica i es carrega el territori". "Com que els micropobles gestionem el 30% del territori, ens veiem afectats per una allau de projectes que no respecta ni el terreny agrícola, ni el paisatge, ni res", ha criticat amb duresa.
En el mateix sentit ho veu Jaume Pedrós, responsable d'energies renovables d'Unió de Pagesos, que assegura que molts projectes es volen posar als seus terrenys, on fins ara han cultivat. "Nosaltres el que demanem és que cap pagès i cap ramader hagin de deixar la seva explotació per culpa de les renovables", ha explicat durant la concentració tot afegint que ells "diuen sí a les renovables, però d'una manera endreçada, de manera que tots puguem viure".
"Es pot posar a molts llocs i les millors finques no es poden fer malbé", ha defensat tot recordant que "a tot arreu tenim teulades o llocs on la terra no és tan apreciada". "El que haurien de fer és propiciar per posar les plaques solars a les teulades i als llocs més pròxims d'on es consumeix l'energia", ha suggerit tot subratllant que "tenim molts polígons amb teulades d'amiant on es podrien instal·lar".