30
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
28
de desembre
a les
17:22h
L'empresari Artur Suqué i Puig, president honorífic del Grup Peralada, ha mort aquest divendres als 90 anys a Barcelona. Enginyer químic, fundador amb la seva dona, Carme Mateu (morta el 2018) del Grup Peralada, propietari de cellers i casinos, de la marca d'automòbils Hispano Suiza i d'altres indústries.
Mecenes cultural, va ser l'impulsor del Festival Internacional de Música Castell de Peralada el 1987. D'una intensa vida social, va ser també un dels promotors del Cercle d'Economia, que va presidir. També va ser president del Port de Barcelona i conseller de nombroses entitats, principalment financeres, com la Caixa i el Banc d'Espanya.
Com a hòlding empresarial, el Grup Peralada és present en sectors com el de les begudes i l'alimentació, amb Productora de Vins i Caves Castillo de Perelada o Distribuïdora Peralada Comercial, Vallès Preu i Cultius Marins. En el camp de l'oci, el grup té el Casino Barcelona, Casino Peralada, Casino Tarragona i casinos a l'Argentina i a l'Uruguai. També té el Club de Golf Peralada i l'Hotel Golf Peralada amb Wine Spa. I en el terreny industrial és present amb Poligal.
Artur Suqué va ser alhora membre de la junta del Barça i dels consells de govern de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la patronal Foment del Treball, president de la Fundació Espanyola Calitax per al Control de la Qualitat i president del consell d'administració del Diari de Barcelona.
Un casament estratègic, amb "doña Carmen" i Carrero
L'arquitecte Oriol Bohigas va definir una vegada Carme Mateu com "el millor partit de la Barcelona dels anys cinquanta". No li faltava raó. Mateu era la filla de qui havia estat alcalde de Barcelona en els primers anys de la postguerra, l'empresari Miquel Mateu i Pla, un dels exponents del "sector negocis" del franqusime, en els anys més cruels de la dictadura.
Suqué es va casar amb Carme Mateu l'any 1957. Va ser la unió de dues nissagues de la burgesia catalana, la de Suqué, lligada al tèxtil, i la de Mateu, originalment vinculada al sector del metall, però especialment al poder polític. Per si faltava algun ingredient, la família estava emparentada amb un dels jerarques més emblemàtics del nacionalcatolicisme, el cardenal Plai Deniel, que va ser primat d'Espanya i amic de Franco.
Per això, el casament dels Suqué-Mateu no va estalviar moments d'esplendor franquista. El primat va oficiar la cerimònia, però entre els concelebrants hi havia monsenyor Bulart, capellà del dictador. I entre els convidats, la dona de Franco, Carmen Polo, i l'almirall Luis Carrero Blanco, ma dreta del general. Certament, Suqué sabia el que es feia. Un bon partit.
Mecenes cultural, va ser l'impulsor del Festival Internacional de Música Castell de Peralada el 1987. D'una intensa vida social, va ser també un dels promotors del Cercle d'Economia, que va presidir. També va ser president del Port de Barcelona i conseller de nombroses entitats, principalment financeres, com la Caixa i el Banc d'Espanya.
Com a hòlding empresarial, el Grup Peralada és present en sectors com el de les begudes i l'alimentació, amb Productora de Vins i Caves Castillo de Perelada o Distribuïdora Peralada Comercial, Vallès Preu i Cultius Marins. En el camp de l'oci, el grup té el Casino Barcelona, Casino Peralada, Casino Tarragona i casinos a l'Argentina i a l'Uruguai. També té el Club de Golf Peralada i l'Hotel Golf Peralada amb Wine Spa. I en el terreny industrial és present amb Poligal.
Artur Suqué va ser alhora membre de la junta del Barça i dels consells de govern de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la patronal Foment del Treball, president de la Fundació Espanyola Calitax per al Control de la Qualitat i president del consell d'administració del Diari de Barcelona.
Un casament estratègic, amb "doña Carmen" i Carrero
L'arquitecte Oriol Bohigas va definir una vegada Carme Mateu com "el millor partit de la Barcelona dels anys cinquanta". No li faltava raó. Mateu era la filla de qui havia estat alcalde de Barcelona en els primers anys de la postguerra, l'empresari Miquel Mateu i Pla, un dels exponents del "sector negocis" del franqusime, en els anys més cruels de la dictadura.
Suqué es va casar amb Carme Mateu l'any 1957. Va ser la unió de dues nissagues de la burgesia catalana, la de Suqué, lligada al tèxtil, i la de Mateu, originalment vinculada al sector del metall, però especialment al poder polític. Per si faltava algun ingredient, la família estava emparentada amb un dels jerarques més emblemàtics del nacionalcatolicisme, el cardenal Plai Deniel, que va ser primat d'Espanya i amic de Franco.
Per això, el casament dels Suqué-Mateu no va estalviar moments d'esplendor franquista. El primat va oficiar la cerimònia, però entre els concelebrants hi havia monsenyor Bulart, capellà del dictador. I entre els convidats, la dona de Franco, Carmen Polo, i l'almirall Luis Carrero Blanco, ma dreta del general. Certament, Suqué sabia el que es feia. Un bon partit.