sentència de l'1-O

Qui és qui en la batalla jurídica final a Estrasburg

Una catedràtica amb posicionaments homòfobs i un advocat de l'Estat "honorat" de defensar Espanya, entre les noves cares en el camí de l'independentisme a Europa

per Bernat Surroca , Barcelona, Catalunya, 9 de juny de 2021 a les 20:25 |
La seu del Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg | CEDH
L'independentisme comença una nova batalla jurídica, la definitiva, al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Hi haurà nous protagonistes i alguns que són ja vells coneguts. Les sentències del Tribunal Constitucional (TC) sobre els presos polítics, i especialment els vots particulars que consideren "desproporcionada" i allunyada de la "cultura jurídica" de la Unió Europea la sentència del Suprem, han obert la porta a portar la causa de l'1-O a instàncies europees. Aquesta setmana ja ho ha fet Jordi Cuixart i també ho farà Jordi Turull, i en els propers dies ho aniran fent la resta de líders independentistes a mesura que el TC es pronunciï sobre els seus recursos d'empara. 

En el nou camí que comença cap a Estrasburg hi haurà cares conegudes, com les d'alguns advocats en el judici del procés, però també altres noms, com el representant d'Espanya davant el TEDH, que haurà de defensar els interessos de l'Estat en la causa de l'1-O, o alguns jutges de l'alt tribunal europeu. Us els presentem. 

Robert Spano, president del Tribunal Europeu de Drets Humans

Robert Spano, president del TEDH Foto: TEDH


Un islandès al capdavant d'una maquinària garantista

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) està format per 47 jutges, un per cada estat membre del Consell d'Europa, elegits per un període de nou anys no renovables. Els jutges del TEDH són independents i no representen el seu estat, i els escull l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europea a partir d'una llista de tres membres que proposa cada país. Actualment, el president del TEDH és l'islandès Robert Spano (Reykjavik, 1972), que va ser elegit l'any passat per la resta de jutges del tribunal. És llicenciat en Dret i té una titulació en Dret Europeu i Comparat per la Universitat d'Oxford. Va accedir al TEDH l'any 2013 i entre 2017 i 2019 va ser president de secció, fins que el maig de 2019 va assumir la vicepresidència de l'organisme. 

El TEDH té un president i dos vicepresidents, Jon Fridrik Kjolbro (Dinamarca) i Ksenija Turkovic (Croàcia), que alhora són presidents de dues de les cinc seccions en què s'organitza el tribuanl. Els altres presidents de secció són Paul Lemmens (Bèlgica), Síofra O'Leary (Irlanda) i Yonko Grozev (Bulgària). Dins de cada secció es constitueixen sales de set membres de manera rotatòria entre els quals hi ha el president de la secció i el jutge escollit per l'estat afectat en cada cas. Un cop s'admet a tràmit la demanda passa a una sala de set jutges que es pronuncia sobre el fons i acaba dictant sentència després d'un intercanvi d'arguments entre les parts, és a dir, entre les defenses i l'advocat de l'Estat Luis Enrique Vacas. És molt probable en aquest cas hi hagi també una vista. Un cop es dicta sentència, es pot presentar recurs a la Gran Sala. Si no, es converteix en ferma.
María Elósegui, la jutge espanyola al TEDH

La jutge María Elósegui Foto: Europa Press


Cèlebre (i polèmica) per la seva homofòbia

El TEDH té 47 membres, un per cada estat membre del Consell d'Europa. En el cas d'Espanya, és María Elósegui (Sant Sebastià, 1957), la primera dona designada per a aquest càrrec, que ocupa des del 2018. És doctora en Dret i catedràtica de Filosofia, a més de professora en diverses universitats i especialista en Drets Humans. Va ser una de les tres candidates que va proposar el govern de Rajoy per al càrrec, juntament amb l'expresident del TC Francisco Pérez de los Cobos, que era el favorit de la Moncloa, i l'alt càrrec del Ministeri d'Exteriors José Martín y Pérez de Nanclares. Elósegui va ser escollida per 114 vots a favor per l'Assemblea del Consell d'Europa. Quan va ser nomenada jutge del TEDH eldiario.es va revelar les seves idees homòfobes i transfòbiques, publicades en diversos articles i el web ultracatòliques des de 1995.

Elósegui sosté, entre d'altres, que l'homosexualitat és una malaltia, que el preservatiu no és eficaç per combatre les malalties de transmissió sexual i que fomenta les violacions, i que els menors del tercer món no han de rebre educació sexual sense el coneixement dels seus pares. En el currículum que va enviar a Estrasburg -falsejat- es presenta com una experta en temes de gènere i va mentir sobre la seva participació en la llei d'igualtat del govern de Zapatero. Alguns dels membres de l'Assemblea van dir que desconeixien aquestes informacions abans de votar la candidata espanyola.
Andreu Van den Eynde i Laia Altayó

Andreu Van den Eynde i Laia Altayó en la primera sessió del judici de l'1-O. Foto: ACN


Penalista solvent per defensar els arguments d'ERC

La defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva la pilotaran Andreu Van den Eynde i Laia Altayó, juntament amb altres col·legues com ara Clara Serra Baiget, especialista en Drets Humans i Dret Internacional. Van den Eynde ja va comandar la defensa dels dos dirigents d'ERC al judici de l'1-O amb la col·laboració d'Altayó, que també va estar present en algunes sessions al Tribunal Suprem. En aquesta nova etapa a Estrasburg, es coordinarà també amb Olga Arderiu, l'advocada que va portar la defensa de Carme Forcadell al Suprem i també amb Mariano Bergés, advocat de Dolors Bassa. En aquests últims mesos, Van den Eynde s'ha centrat en la batalla internacional i ha delegat a altres lletrats la qüestió penitenciària, com ara permisos, l'article 100.2 i el tercer grau. Al TEDH, denunciarà la vulneració de drets fonamentals i la desproporció de la condemna per sedició i malversació pels fets de la tardor del 2017. És optimista i confia que el tribunal doni la raó als seus clients. Van den Eynde va ser un dels protagonistes del judici de l'1-O. Defensava un dels principals acusats, l'exvicepresident Junqueras, i va ser una de les veus que més es va sentir -i amb més solvència- durant la cinquantena de sessions al Suprem. 
Jordi Pina, l'equip de Molins i especialistes internacionals

Jordi Pina Foto: Paula Roque


Un "amic" per defensar els presos de Junts

Jordi Pina serà la cara visible del grup d'advocats que portarà els recursos de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez a Estrasburg amb qui explica que ja l'uneix una veritable "amistat". Alguns d'aquests professionals, entre els quals hi ha l'equip de defensa de Molins i també especialistes en l'àmbit internacional, no comparteixen les tesis de l'independentisme, però també s'han ofert a col·laborar en la defensa dels líders de l'1-O. El recurs de Turull es presentarà en les pròximes setmanes i serà el primer dels presos polítics que portarà la sentència del Tribunal Suprem a Estrasburg. Pina, un dels principals protagonistes al judici de l'1-O, tant per la feinada ingent de portar tres clients alhora com per les enganxades amb el president de la sala, Manuel Marchena, confia que el TEDH donarà la raó als seus clients. En el cas concret de Turull, el vot particular de dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC) contrari al criteri de la majoria "dona ales" a les demandes a Estrasburg. Les defenses aniran presentant els recursos de manera esglaonada, a mesura que el TC es vagi pronunciant sobre cada cas.
Javier Melero i Judit Gené

Xavier Melero. Foto: Adrià Costa


Excel·lència tècnica en la defensa

Xavier Melero i Judit Gené s'encarregaran del recurs de Joaquim Forn a Estrasburg. Ja van pilotar la seva defensa, juntament amb la de Meritxell Borràs, al Tribunal Suprem, i Gené va representar també diversos membres de la mesa del Parlament al judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A l'espera de la sentència del Tribunal Constitucional (TC), Melero i Gené ja treballen la demanda a Estrasburg. Les defenses s'estan coordinant en aquest camí per tal de no trepitjar-se i tampoc deixar-se res al tinter. En el cas de Forn, condemnat a deu anys i mig de presó pe sedició, té rellevància la sentència de l'Audiència Nacional que va absoldre el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la cúpula del Departament d'Interior. Melero farà valdre la seva acreditada excel·lència tècnica malgrat que no ha exhibit proximitat ideològica als seus clients.
Benet Salellas, Marina Roig, Àlex Solà i Olivier Peter

Marina Roig i Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart Foto: ACN


La defensa més política i incisiva

El recurs de Jordi Cuixart el pilotaran Benet Salellas, Marina Roig i Àlex Solà, amb l'ajuda també de l'advocat Olivier Peter, especialista en l'àmbit internacional. És l'equip de defensa del president d'Òmnium des del principi del procediment, i també van dissenyar l'estratègia en el judici del Tribunal Suprem, on Cuixart va optar per reivindicar l'exercici de drets fonamentals i una línia argumental molt política. Els vots particulars del TC els donen la raó arguments en aquest sentit en el moment que consideren els fets del 20 de setembre com una mobilització que s'empara en el dret de reunió i confien que el TEDH dicti una sentència en aquesta línia. Els advocats preveuen que Estrasburg anul·li la sentència del Suprem i no es quedi només a la superfície de les vulneracions de drets procedimentals, sinó que analitzi també la vulneració de drets substantius com ara la llibertat d'expressió o de manifestació, especialment rellevants en el cas concret de Cuixart.
Luis Vacas Chalfoun, representant d'Espanya al TEDH

El representant d'Espanya al TEDH, Luis Vacas Chalfoun Foto: LinkedIn


Una carrera discreta a l'administració estatal

El representant del Regne d'Espanya al Tribunal Europeu de Drets Humans és l'advocat de l'Estat Luis Enrique Vacas Chalfoun. Va ser nomenat a finals de l'any passat en substitució de Rafael Andrés León Cavero com a representant dels interessos del govern espanyol en causes per possibles vulneracions de drets humans a Estrasburg. En una entrevista recent, Vacas Chalfoun va dir que era un "honor" defensar Espanya al TEDH i va ressaltar que l'Estat es pren "molt seriosament" el compliment de les sentències del tribunal. És llicenciat en Dret a la Universitat Complutense de Madrid i el 2010 va ser destinat com a advocat de l'Estat a Lleida, càrrec que va ostentar fins al 2014. Fins al seu nomenament ha estat advocat de l'Estat-Adjunt a la subdirecció general de Constitucional i Drets Humans, entre d'altres càrrecs. En el cas de l'1-O, si no hi ha cap canvi, serà l'encarregat de defensar els interessos d'Espanya. No té presència a les xarxes socials -sí a LinkedIn- i no se li coneix cap posicionament polític concret.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació