01
de maig
del
2021
Actualitzat
el
03
de maig
a les
8:29h
Fins a 35 sales de joc, 15 bingos i un casino. Aquestes és el total d'establiments dedicats als jocs d'atzar a Barcelona i les xifres no creixeran més. El ple municipal va aprovar definitivament aquest divendres la prohibició d'obertura de nous establiments. A més, quan un local d'aquestes característiques tanqui, no se'n podrà obrir un de nou.
L'Ajuntament ha tirat endavant la mesura a través d'una regulació urbanística. Fins ara la distància entre un local de jocs d'atzar i els espais considerats protegits era de 100 metres i ara aquesta distància s'amplia als 800 en el cas de centres educatius i a 450 respecte de biblioteques, centres de serveis socials, casals de joves, centres d'ocupació o hospitals. A la pràctica, això veta l'aterratge a la ciutat de nous negocis.
El rerefons de la prohibició és una qüestió de salut pública, com alerta un informe publicat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) el passat mes de març. El trastorn per joc d’apostes està reconegut com a trastorn mental des del 1980, presenta similituds amb els trastorns pel consum de substàncies i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el reconeix com a problema de salut pública emergent.
"Adoptar una perspectiva de salut pública és important perquè contribueix a la desestigmatització dels jugadors, a la salut de la població i a poder abordar el joc d’apostes amb el coneixement d’altres trastorns mentals", defensa l'ASPB. En el seu informe l'agència fa referència al concepte harm paradox, la paradoxa per la qual hi ha certs grups vulnerables que són menys propensos a jugar, però aquelles persones que ho fan experimenten major dany. És el cas de les persones amb menys nivell de renda, les dones, els adolescents i joves i els migrants.
Així, tot i que les persones amb més renda aposten amb més freqüència, els pobres tenen taxes de "joc problemàtic" més altes. Les dones acostumen a jugar per canalitzar estats anímics negatius i són més reticents a buscar tractament, mentre que les taxes de joc problemàtic i trastorn per joc d’apostes són majors entre els adolescents i els joves que entre els adults.
El fil conductor de totes les situacions de risc en una ciutat com Barcelona és, segons l'informe, la situació de feina, habitatge, ingressos i entorn. Les persones a l'atur són més propenses a desenvolupar problemes de salut mental en relació amb les apostes, igual que les persones amb deutes o que arriben justes a final de mes. El mateix passa amb les persones en situació de sensellarisme -no només aquelles que viuen al carrer- i amb aquelles que viuen en zones de la ciutat amb el nivell de renda més baix.
Barcelona, una excepció
Barcelona s'ha convertit en la primera ciutat de l'Estat en aprovar una normativa que veti l'obertura de nous espais de jocs d'atzar. La iniciativa tira endavant en paral·lel a un creixement dels indicadors que alerten de les conseqüències negatives del joc.
L’última enquesta EDADES del Ministeri de Sanitat assenyala que en l’últim any el 6,7% de la població entre 15 i 64 anys va jugar diners online i un 63,6% ho va fer de manera presencial, la qual cosa suposa un increment respecte al 3,5% i el 59,5% de dos anys abans. A més a més, el 15,8% de les persones que juguen online i el 3,5% de les que ho fan de manera presencial es considera que han arribat a desenvolupar un possible joc problemàtic o trastorn del joc, la qual cosa representa 670.000 persones en total en l'àmbit estatal.
Segons el darrer informe del Consell Empresarial del Joc, patronal del sector, el 2019 el joc va moure 35.665 milions d'euros a l'Estat. Una quantitat que s'explica per la gran presència de sales d'apostes en ciutats com Madrid, amb prop d'uns 400. Moltes d'elles concentrades en barris empobrits, com Carabanchel o Vallecas, amb més de 40 per cap.
Els barris amb rendes més baixes són l'escenari ideal per a l'aterratge de negocis. A l'àrea metropolitana el darrer exemple és Llefià, a Badalona. El barri té una renda mitjana disponible un 26% inferior que la del conjunt de Badalona i la Generalitat ha autoritzat la instal·lació d'un bingo a la zona. La mobilització veïnal està intentant que els impulsors es facin enrere o que les administracions aturin el projecte. El cas obre la porta a la possibilitat que amb el veto a Barcelona, altres inversors es fixin en l'àrea metropolitana per desenvolupar els seus negocis.
L'impacte del joc online
Tot plegat, mentre el tradicional joc presencial va cedint terreny a les apostes en línia. Segons dades de la Direcció General d'Ordenació del Joc, a l'Estat el joc online es va disparar coincidint amb el confinament per la Covid-19. Entre abril i juny va créixer un 17% i els ingressos bruts del sector van ser de 208 milions d'euros. Segons la patronal del joc, durant el 2019 la inversió en publicitat del sector va ser de 204 milions d'euros, més alta que la suma de totes les modalitats de joc tradicional.
Una modificació legal aprovada pel govern espanyol té per objectiu revertir l'impacte de la publicitat dels jocs d'atzar,. A partir del 30 d'agost cap empresa d'aquest àmbit podrà patrocinar equips esportius o estadis. Amb tot, els narradors de retransmissions esportives sí que podran fer-ne publicitat.
També a partir del 30 d'agost les cases d'apostes només es podran anunciar a la televisió entre la una i les cinc de la matinada, però loteries i bingos només estaran vetats en horari infantil. El decret es queda curt segons el parer d'algunes entitats, com l'Associació Centre Català d'Addiccions Socials, que lamenten que no s'entri a fons de la regulació a internet, on es podran continuar emetent anuncis a través de les xarxes socials.
L'Ajuntament ha tirat endavant la mesura a través d'una regulació urbanística. Fins ara la distància entre un local de jocs d'atzar i els espais considerats protegits era de 100 metres i ara aquesta distància s'amplia als 800 en el cas de centres educatius i a 450 respecte de biblioteques, centres de serveis socials, casals de joves, centres d'ocupació o hospitals. A la pràctica, això veta l'aterratge a la ciutat de nous negocis.
El rerefons de la prohibició és una qüestió de salut pública, com alerta un informe publicat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) el passat mes de març. El trastorn per joc d’apostes està reconegut com a trastorn mental des del 1980, presenta similituds amb els trastorns pel consum de substàncies i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el reconeix com a problema de salut pública emergent.
"Adoptar una perspectiva de salut pública és important perquè contribueix a la desestigmatització dels jugadors, a la salut de la població i a poder abordar el joc d’apostes amb el coneixement d’altres trastorns mentals", defensa l'ASPB. En el seu informe l'agència fa referència al concepte harm paradox, la paradoxa per la qual hi ha certs grups vulnerables que són menys propensos a jugar, però aquelles persones que ho fan experimenten major dany. És el cas de les persones amb menys nivell de renda, les dones, els adolescents i joves i els migrants.
Així, tot i que les persones amb més renda aposten amb més freqüència, els pobres tenen taxes de "joc problemàtic" més altes. Les dones acostumen a jugar per canalitzar estats anímics negatius i són més reticents a buscar tractament, mentre que les taxes de joc problemàtic i trastorn per joc d’apostes són majors entre els adolescents i els joves que entre els adults.
El fil conductor de totes les situacions de risc en una ciutat com Barcelona és, segons l'informe, la situació de feina, habitatge, ingressos i entorn. Les persones a l'atur són més propenses a desenvolupar problemes de salut mental en relació amb les apostes, igual que les persones amb deutes o que arriben justes a final de mes. El mateix passa amb les persones en situació de sensellarisme -no només aquelles que viuen al carrer- i amb aquelles que viuen en zones de la ciutat amb el nivell de renda més baix.
Barcelona, una excepció
Barcelona s'ha convertit en la primera ciutat de l'Estat en aprovar una normativa que veti l'obertura de nous espais de jocs d'atzar. La iniciativa tira endavant en paral·lel a un creixement dels indicadors que alerten de les conseqüències negatives del joc.
L’última enquesta EDADES del Ministeri de Sanitat assenyala que en l’últim any el 6,7% de la població entre 15 i 64 anys va jugar diners online i un 63,6% ho va fer de manera presencial, la qual cosa suposa un increment respecte al 3,5% i el 59,5% de dos anys abans. A més a més, el 15,8% de les persones que juguen online i el 3,5% de les que ho fan de manera presencial es considera que han arribat a desenvolupar un possible joc problemàtic o trastorn del joc, la qual cosa representa 670.000 persones en total en l'àmbit estatal.
Segons el darrer informe del Consell Empresarial del Joc, patronal del sector, el 2019 el joc va moure 35.665 milions d'euros a l'Estat. Una quantitat que s'explica per la gran presència de sales d'apostes en ciutats com Madrid, amb prop d'uns 400. Moltes d'elles concentrades en barris empobrits, com Carabanchel o Vallecas, amb més de 40 per cap.
Els barris amb rendes més baixes són l'escenari ideal per a l'aterratge de negocis. A l'àrea metropolitana el darrer exemple és Llefià, a Badalona. El barri té una renda mitjana disponible un 26% inferior que la del conjunt de Badalona i la Generalitat ha autoritzat la instal·lació d'un bingo a la zona. La mobilització veïnal està intentant que els impulsors es facin enrere o que les administracions aturin el projecte. El cas obre la porta a la possibilitat que amb el veto a Barcelona, altres inversors es fixin en l'àrea metropolitana per desenvolupar els seus negocis.
L'impacte del joc online
Tot plegat, mentre el tradicional joc presencial va cedint terreny a les apostes en línia. Segons dades de la Direcció General d'Ordenació del Joc, a l'Estat el joc online es va disparar coincidint amb el confinament per la Covid-19. Entre abril i juny va créixer un 17% i els ingressos bruts del sector van ser de 208 milions d'euros. Segons la patronal del joc, durant el 2019 la inversió en publicitat del sector va ser de 204 milions d'euros, més alta que la suma de totes les modalitats de joc tradicional.
Una modificació legal aprovada pel govern espanyol té per objectiu revertir l'impacte de la publicitat dels jocs d'atzar,. A partir del 30 d'agost cap empresa d'aquest àmbit podrà patrocinar equips esportius o estadis. Amb tot, els narradors de retransmissions esportives sí que podran fer-ne publicitat.
També a partir del 30 d'agost les cases d'apostes només es podran anunciar a la televisió entre la una i les cinc de la matinada, però loteries i bingos només estaran vetats en horari infantil. El decret es queda curt segons el parer d'algunes entitats, com l'Associació Centre Català d'Addiccions Socials, que lamenten que no s'entri a fons de la regulació a internet, on es podran continuar emetent anuncis a través de les xarxes socials.