30
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
01
de maig
a les
11:25h
"Venen hores i dies decisius per veure si és possible un acord", assenyalava aquest divendres Pere Aragonès, vicepresident en funcions i candidat d'ERC a la investidura. Feia servir aquestes paraules des de les portes del Tribunal Suprem, on ha acompanyat l'exconsellera Meritxell Serret, exiliada fins fa tan sols unes setmanes a Bèlgica, abans de comparèixer davant del jutge Pablo Llarena pel seu paper en l'1-O. Al costat d'Aragonès hi ha viatjat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, una de les veus institucionals de Junts que més s'han posicionat a favor d'un acord de Govern que inclogui des del primer moment els dos partits. Malgrat l'avís d'Aragonès, l'ultimàtum verbalitzat per ERC per arribar a un acord abans de l'1 de maig és a punt de caducar no existeix la perspectiva d'una entesa imminent. El repartiment de les conselleries i el full de ruta del procés centren les converses amb el 26 de maig com a data límit.
La setmana passada, el dirigent d'ERC va assenyalar en una entrevista a l'Ara que, si s'obria el mes de maig sense acord, es plantejaria altres "fórmules" amb Junts per encetar la legislatura. La prioritat continua sent un executiu de coalició -l'organigrama proposat per Aragonès té 14 conselleries i retocs respecte la distribució actual-, però les discrepàncies de fons sobre el camí independentista pesen molt. "Ni de broma podem arribar a un acord aquest cap de setmana", reflexionava un dirigent de Junts, en privat, durant el ple del Parlament de dijous. I, mentre les friccions en el programa i el repartiment del Govern -hi haurà xoc per qui es queda Salut i Educació, per la fórmula final d'Acció Exterior i també per com es trosseja Polítiques Digitals- són "subsanables", en clau de traduir el 52% de vot independentista el debat és de fons. Ve de lluny.
Dins de Junts existeixen, en certa manera, dos tipus de veus. Unes que treuen ferro a la possibilitat de quedar fora de l'executiu si l'acord global no és prou bo, i unes altres que insisteixen en mantenir-se al Govern per no perdre quotes de poder ni incidència pública en una legislatura pressupostàriament espansiva i centrada en la reconstrucció. "Cada vegada tenim menys marge, correm el risc de quedar com a culpables que no hi hagi acord", sostenen, fent servir pràcticament les mateixes paraules, un dirigent parlamentari i un de governamental de Junts. ERC, en els últims dies, està llançant el missatge d'explorar altres "fórmules" amb Junts. No les detalla, però només poden passar per garantir l'estabilitat d'Aragonès des del Parlament, a l'estil del que va fer Oriol Junqueras amb Artur Mas en la legislatura 2012-2015, la del 9-N.
És una opció a la qual diversos dirigents de Junts atorguen "poques possibilitats", tot i que Elsa Artadi, dilluns, va insistir que quedarien fora del Govern sense un acord global en el qual també inclouen la CUP. Els anticapitalistes tenen signat un acord "de mínims" amb ERC i, aquest divendres, han tret ferro a la possibilitat que el partit de Carles Puigdemont no formi part de l'executiu si així senten més "còmodes". "No coneixem l'estratègia de Junts", ressaltava Laia Estrada, diputada de la CUP, en una entrevista la setmana passada a NacióDigital. Bona part d'aquesta estratègia es traça des de Lledoners, on hi ha Jordi Sànchez, secretari general de Junts. "És qui mana de debò, i aquesta setmana s'ha tornat a demostrar", ressalta un coneixedor de les converses.
Governar en solitari, però, no seria una aventura senzilla per a Aragonès. De la mateixa manera que tampoc seria per a Junts l'escenari intern que s'obriria si es decidís quedar fora de l'executiu. "No hi ha pressió interna, però sí que hi ha missatges que es canalitzen des de les conselleries per continuar governant en coalició", assenyala un dirigent parlamentari de la formació de Puigdemont. Bona part dels membres de l'executiu amb carnet de Junts no estan en el dia a dia de la negociació i, alguns d'ells, pateixen per si no continuen. De tots els que ara formen part del Govern, el que té més assegurat continuar és Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals, una dels departaments que patiran canvis segons l'esquema que té al cap Aragonès. En cercles governamentals descriuen com Damià Calvet -Territori- té "poc marge" per seguir, i assenyalen que Miquel Sàmper -Interior- no té "padrins" dins de Junts, tot i que se li va demanar no anar a llistes amb l'argument que continuaria en el nou executiu.
Cartes negociadores
Si la negociació sobre el full de ruta encara ha de desbrossar aspectes com el Consell per la República -carpeta que va tornar a aparèixer dimarts a Lledoners i que és sensible perquè afecta Puigdemont i, per tant, el nucli de Junts-, en el cas del Govern també hi ha aspectes que grinyolen. Un dels principals és Salut, com assenyalen fonts consultades per NacióDigital. Fonts republicanes assenyalen que no tenen intenció de deixar-la anar en plena campanya de vacunació, per bé que Junts aspira a disposar del departament i, abans del 14-F, es va comprometre a situar-hi Josep Maria Argimon com a conseller. Els de Puigdemont també reclamen Ensenyament, de manera que segons el seu esquema haurien de disposar de les dues principals conselleries socials.
"El que no pot ser és que ERC vulgui mantenir Salut, vulgui controlar els fons europeus i vulgui quedar-se tot el que té a veure amb els mitjans de comunicació", assenyala un alt dirigent de Junts consultat. En un primer estadi de la negociació, l'equip de negociadors comandats per Sànchez ja va fer saber als republicans que era "innegociable" que els fons europeus es governessin des d'Economia, una cartera reservada per a Elsa Artadi i que té tots els números d'anar associada a la vicepresidència. L'entrada d'Artadi al Govern, això sí, implicaria haver de deixar la plaça com a cap de files de Junts a l'Ajuntament de Barcelona, on va ser candidata efectiva el 2019 fent tàndem amb Quim Forn. Ni l'exconseller d'Interior ni els seus dos companys empresonats -Josep Rull i Jordi Turull- estan jugant un paper en les converses.
Amb l'1 de maig ja al calendari i sense un acord tancat -malgrat els avenços parcials en les principals polítiques socials del proper Govern, negociades pràcticament cada dia als despatxos del Parlament-, les dues formacions principals des de l'independentisme van camí dels tres mesos de converses sense resultats concrets. I Junts continua instal·lada en un missatge dirigit als republicans: "Ja hem demostrat que els ultimàtums no funcionen amb nosaltres". La gestió posterior al 14-F té tant a veure amb el repartiment del poder autonòmic i l'horitzó independentista, però no es pot destriar de la batalla pel relat entre dues formacions que es miren de reüll des de fa tres legislatures.
La setmana passada, el dirigent d'ERC va assenyalar en una entrevista a l'Ara que, si s'obria el mes de maig sense acord, es plantejaria altres "fórmules" amb Junts per encetar la legislatura. La prioritat continua sent un executiu de coalició -l'organigrama proposat per Aragonès té 14 conselleries i retocs respecte la distribució actual-, però les discrepàncies de fons sobre el camí independentista pesen molt. "Ni de broma podem arribar a un acord aquest cap de setmana", reflexionava un dirigent de Junts, en privat, durant el ple del Parlament de dijous. I, mentre les friccions en el programa i el repartiment del Govern -hi haurà xoc per qui es queda Salut i Educació, per la fórmula final d'Acció Exterior i també per com es trosseja Polítiques Digitals- són "subsanables", en clau de traduir el 52% de vot independentista el debat és de fons. Ve de lluny.
Dins de Junts existeixen, en certa manera, dos tipus de veus. Unes que treuen ferro a la possibilitat de quedar fora de l'executiu si l'acord global no és prou bo, i unes altres que insisteixen en mantenir-se al Govern per no perdre quotes de poder ni incidència pública en una legislatura pressupostàriament espansiva i centrada en la reconstrucció. "Cada vegada tenim menys marge, correm el risc de quedar com a culpables que no hi hagi acord", sostenen, fent servir pràcticament les mateixes paraules, un dirigent parlamentari i un de governamental de Junts. ERC, en els últims dies, està llançant el missatge d'explorar altres "fórmules" amb Junts. No les detalla, però només poden passar per garantir l'estabilitat d'Aragonès des del Parlament, a l'estil del que va fer Oriol Junqueras amb Artur Mas en la legislatura 2012-2015, la del 9-N.
És una opció a la qual diversos dirigents de Junts atorguen "poques possibilitats", tot i que Elsa Artadi, dilluns, va insistir que quedarien fora del Govern sense un acord global en el qual també inclouen la CUP. Els anticapitalistes tenen signat un acord "de mínims" amb ERC i, aquest divendres, han tret ferro a la possibilitat que el partit de Carles Puigdemont no formi part de l'executiu si així senten més "còmodes". "No coneixem l'estratègia de Junts", ressaltava Laia Estrada, diputada de la CUP, en una entrevista la setmana passada a NacióDigital. Bona part d'aquesta estratègia es traça des de Lledoners, on hi ha Jordi Sànchez, secretari general de Junts. "És qui mana de debò, i aquesta setmana s'ha tornat a demostrar", ressalta un coneixedor de les converses.
Governar en solitari, però, no seria una aventura senzilla per a Aragonès. De la mateixa manera que tampoc seria per a Junts l'escenari intern que s'obriria si es decidís quedar fora de l'executiu. "No hi ha pressió interna, però sí que hi ha missatges que es canalitzen des de les conselleries per continuar governant en coalició", assenyala un dirigent parlamentari de la formació de Puigdemont. Bona part dels membres de l'executiu amb carnet de Junts no estan en el dia a dia de la negociació i, alguns d'ells, pateixen per si no continuen. De tots els que ara formen part del Govern, el que té més assegurat continuar és Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals, una dels departaments que patiran canvis segons l'esquema que té al cap Aragonès. En cercles governamentals descriuen com Damià Calvet -Territori- té "poc marge" per seguir, i assenyalen que Miquel Sàmper -Interior- no té "padrins" dins de Junts, tot i que se li va demanar no anar a llistes amb l'argument que continuaria en el nou executiu.
Cartes negociadores
Si la negociació sobre el full de ruta encara ha de desbrossar aspectes com el Consell per la República -carpeta que va tornar a aparèixer dimarts a Lledoners i que és sensible perquè afecta Puigdemont i, per tant, el nucli de Junts-, en el cas del Govern també hi ha aspectes que grinyolen. Un dels principals és Salut, com assenyalen fonts consultades per NacióDigital. Fonts republicanes assenyalen que no tenen intenció de deixar-la anar en plena campanya de vacunació, per bé que Junts aspira a disposar del departament i, abans del 14-F, es va comprometre a situar-hi Josep Maria Argimon com a conseller. Els de Puigdemont també reclamen Ensenyament, de manera que segons el seu esquema haurien de disposar de les dues principals conselleries socials.
"El que no pot ser és que ERC vulgui mantenir Salut, vulgui controlar els fons europeus i vulgui quedar-se tot el que té a veure amb els mitjans de comunicació", assenyala un alt dirigent de Junts consultat. En un primer estadi de la negociació, l'equip de negociadors comandats per Sànchez ja va fer saber als republicans que era "innegociable" que els fons europeus es governessin des d'Economia, una cartera reservada per a Elsa Artadi i que té tots els números d'anar associada a la vicepresidència. L'entrada d'Artadi al Govern, això sí, implicaria haver de deixar la plaça com a cap de files de Junts a l'Ajuntament de Barcelona, on va ser candidata efectiva el 2019 fent tàndem amb Quim Forn. Ni l'exconseller d'Interior ni els seus dos companys empresonats -Josep Rull i Jordi Turull- estan jugant un paper en les converses.
Amb l'1 de maig ja al calendari i sense un acord tancat -malgrat els avenços parcials en les principals polítiques socials del proper Govern, negociades pràcticament cada dia als despatxos del Parlament-, les dues formacions principals des de l'independentisme van camí dels tres mesos de converses sense resultats concrets. I Junts continua instal·lada en un missatge dirigit als republicans: "Ja hem demostrat que els ultimàtums no funcionen amb nosaltres". La gestió posterior al 14-F té tant a veure amb el repartiment del poder autonòmic i l'horitzó independentista, però no es pot destriar de la batalla pel relat entre dues formacions que es miren de reüll des de fa tres legislatures.