29
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
20:06h
Llibertat. S'ha convertit en un concepte omnipresent en els missatges d'Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunitat de Madrid i candidata a la reelecció en les eleccions del 4 de maig. Els madrilenys votaran i, si ho fan com assenyala la majoria de les enquestes, poden revalidar el seu mandat. Les amenaces de mort contra el líder de Podem, Pablo Iglesias, i contra membres del govern espanyol han caldejat una campanya incerta. Aquesta setmana, ha estat Ayuso qui ha rebut també amenaces en forma de bala.
Les amenaces ultres han generat un clima de desassossec entorn les urnes. Un clima que es produeix enmig d'una ofensiva ideològica de la dreta madrilenya que alguns anomenen "guerra cultural". La batalla per establir un marc mental en aquesta campanya és evident. Per Ayuso, Madrid és Espanya... i llibertat, reduïda aquesta a poder prendre una canya en una terrassa oberta -no com a Catalunya- o no trobar-te més amb la parella amb qui has trencat.
L'intent per part de la dreta madrilenya d'apoderar-se d'un valor com la llibertat, que sol ser patrimoni de l'esquerra, forma part d'una estratègia cultural que no és improvisada. Com ha succeït als Estats Units i en altres països, els sectors més conservadors han apostat el seu èxit a imposar-se en el front dels valors, que resumeix l'ofensiva ideològica per fixar un discurs i fer-lo hegemònic. La "guerra cultural" esdevé una reacció enfront del que des de posicions conservadores es considera un predomini dels postulats progressistes en el camp de les idees.
Darrere aquesta ofensiva, hi ha molts anys de domini de la Comunitat de Madrid per part del PP, dècades que van començar el 1995 i a l'escalf de les quals ha crescut un magma conservador format per laboratoris d'idees, fundacions, personalitats i grups d'acció, la majoria ubicats en l'ala més dura del PP. D'altres, encara més recalcitrants. No és un bloc monolític. En el seu si hi ha divergències, més accentuades des de l'emergència de Vox. Però el paper d'aquest "conservadorisme civil" ha estat determinant per fer girar clarament a la dreta la societat madrilenya. Vegem-ne alguns.
La forja aznarista entorn Ayuso
L'univers generat des de la fundació FAES i l'entorn de l'expresident José María Aznar continua sent un poder fàctic identificable dins del Madrid polític i el més influent ideològicament. Ho és especialment sobre Ayuso, que, a més, va situar l'exsecretari d'Estat de Comunicació d'Aznar, Miguel Ángel Rodríguez, al seu costat. Conegut com a MAR, aquest periodista ha modelat la presidenta i ha estat l'ideòleg de moltes decisions seves, com la de convocar eleccions.
La petjada de FAES també es percep al costat de Pablo Casado, el cap de gabinet del qual, Pablo Hispán, ha crescut també a prop de la fundació. El mateix Casado va fer de cap de gabinet de l'expresident espanyol. Des de Génova es va crear la Fundació Concòrdia i Llibertat, que presideix Adolfo Suárez Illana, però el cert és que aquest nou think tank manté una activitat de perfil suau. La FAES és de moment el laboratori hegemònic i el que ha format una escola de joves quadres d'una dreta desacomplexada.
La dreta "llibertària"
Del món sorgit de la fundació d'Aznar, la figura que s'ha consolidat com l'intel·lectual orgànic més rellevant ha estat Javier Fernández-Lasquetty. Advocat i politòleg, és un producte "FAES pur", com assegura un veterà del PP. Va ser secretari general de la fundació, conseller de Sanitat d'Esperanza Aguirre i inspirador de la política de privatització hospitalària. Va ser durant un temps cap de gabinet de Casado després que aquest s'alcés amb el lideratge del PP. Fins que Ayuso el va cridar al seu costat. Ara és conseller d'Hisenda i Funció Pública.
Però és molt més que això. Fernández-Lasquetty és el líder intel·lectual del corrent més neoliberal del PP, que s'ha bunqueritzat a Madrid. De fet, va ser ell qui entre els anys 2004 i 2008 va impulsar la FAES com un think tank amb influència inetrnacional, especialment a Amèrica Llatina. També és un dels ponts amb l'ala més llibertària i antisocial del partit Republicà dels Estats Units i està vinculat a alguns centres d'idees nord-americans, com l'Institut Cato.
Floridablanca, la "FAES" guerrillera
Dins de l'àmbit més ultraliberal va sorgir la Red Floridablanca, que aplegava joves del PP crítics amb Mariano Rajoy. La plataforma s'atrevia a dir el que no es podia dir des de la FAES. Quan es va produir la victòria de Casado, Floridablanca va passar a ser inactiva. Ja tenien el poder intern. La dirigent més emblemàtica del grup, Isabel Benjumea, filla d'una família de l'alta societat sevillana, va ser impulsada per Casado i ara és eurodiputada.
El Club dels Divendes, l'ànima "antibolivariana"
Aquests darrers anys, han proliferat entitats de tota mena dins del magma ultraconservador. Una d'elles i de les més actives ha estat l'anomenat El Club dels Divendres, que diu defensar "els drets civils, el dret de propietat i l'estat limitat", enfront del "neocomunisme d'inspiració bolivariana". El club es va deixar veure en la convenció del PP celebrada el gener del 2019. Amb vocació d'influència, ha obert sucursals en alguns països llatinoamericans. El periodista Roberto Hernández Granda és el seu president i estan molt actius en l'actual campanya madrilenya. En el seu si conviuen persones properes al PP i a Vox. Tenen un focus a Astúries i Hernández Granda es va significar fa poc en una campanya contra la cooficialitat del bable.
Nacionalistes que "resisteixen"
A l'escalf de l'hegemonia conservadora a Madrid, han sorgit també associacions de base. És el cas de Resiste España, que ha estat activa durant la pandèmia organitzant curses esportives amb la bandera espanyola i fent accions de suport a col·lectius fràgils. Val a dir que, contraposant-se a l'ultra Hogar Social, sense discriminar per origen. La presideix Ignacio Trillo Arespacochaga, jove empresari exboina verda, net de qui va ser alcalde de Madrid Juan de Arespacochaga (1976-78) i emparentat amb la família Garrigues. Trillo ha fet esforços per mantenir l'entitat al marge dels partits del bloc de dretes. Reconeix ser "nacionalista" però s'ha negat a posicionar-se durant la campanya madrilenya.
La pressió integrista
Des de la dreta catòlica més bel·ligerant,Hazte Oir ha volgut també fer-se valer. L'organització ha presentat una petició de diversos punts a "les candidates del centredreta: Isabel Díaz Ayuso i Rocío Monasterio", reclamant "protegir el dret a la vida" (exigint a la dona que vol avortar que escolti abans el batec del cor del no-nascut), la derogació de les lleis LGTBI o defensar els símbols religiosos cristians. Monasterio ha fet seves le speticions. Ayuso, a qui demanen "no deixar-se endur per Casado per la via progre", no ha contestat.
Villacisneros: el que ETA uneix
Un dels centres ideològics de la dreta extrema madrilenya és la Fundació Villacisneros. L'entitat proclama la unitat d'Espanya com a valor essencial i la lluita contra ETA, a la qual considera encara activa. Reuneix en la seva direcció figures com Jaime Mayor Oreja i María San Gil, ja desmarcades del PP, velles glòries com Esperanza Aguirre, l'esmentada eurodiputada del PP Isabel Benjumea, i Hermann Tertsch, també eurodiputat, però de Vox.
Més a la dreta: la FAES de Vox
La Fundació Disenso és la contrarèplica de Vox al que ha estat la FAES. La dirigeix el filòsof i agitador comunicatiu Jorge Martín Frías, un nom que diu moltes coses de les tensions internes dins del bloc ultraconservador. Martín Frías havia estat un dels activistes de la Red Floridablanca. Però a diferència de Benjumea, va marxar a Vox, on vol participar en la "guerra cultural".
A Disenso hi ha també algunes figures de l'ahir de la intel·lectualitat conversa a la dreta més radical, com Amando de Miguel o Fernando Sánchez Dragó. La fundació proclama també valors "liberal-conservadors", però ja s'intueix l'extremisme dels seus postulats quan en la portada del seu web alerta sobre la situació que es viu a França, al caire del "precipici"
a causa de l'islamisme.
Enmig d'aquest clima, recentment va obrir una seu a Madrid l'Institut Superior de Sociologia, Economia i Política, un centre inspirat per Marion Maréchal Le Pen, neta del fundador del Front Nacional francès. En el patronat es poden veure rostres coneguts, com l'empresari Luis del Rivero, l'omnipresent Jaime Mayor Oreja, el president de la Lliga, Javier Tebas, o el periodista vinculat a Vox Kiko Méndez-Monasterio.
Les amenaces ultres han generat un clima de desassossec entorn les urnes. Un clima que es produeix enmig d'una ofensiva ideològica de la dreta madrilenya que alguns anomenen "guerra cultural". La batalla per establir un marc mental en aquesta campanya és evident. Per Ayuso, Madrid és Espanya... i llibertat, reduïda aquesta a poder prendre una canya en una terrassa oberta -no com a Catalunya- o no trobar-te més amb la parella amb qui has trencat.
L'intent per part de la dreta madrilenya d'apoderar-se d'un valor com la llibertat, que sol ser patrimoni de l'esquerra, forma part d'una estratègia cultural que no és improvisada. Com ha succeït als Estats Units i en altres països, els sectors més conservadors han apostat el seu èxit a imposar-se en el front dels valors, que resumeix l'ofensiva ideològica per fixar un discurs i fer-lo hegemònic. La "guerra cultural" esdevé una reacció enfront del que des de posicions conservadores es considera un predomini dels postulats progressistes en el camp de les idees.
Darrere aquesta ofensiva, hi ha molts anys de domini de la Comunitat de Madrid per part del PP, dècades que van començar el 1995 i a l'escalf de les quals ha crescut un magma conservador format per laboratoris d'idees, fundacions, personalitats i grups d'acció, la majoria ubicats en l'ala més dura del PP. D'altres, encara més recalcitrants. No és un bloc monolític. En el seu si hi ha divergències, més accentuades des de l'emergència de Vox. Però el paper d'aquest "conservadorisme civil" ha estat determinant per fer girar clarament a la dreta la societat madrilenya. Vegem-ne alguns.
La forja aznarista entorn Ayuso
L'univers generat des de la fundació FAES i l'entorn de l'expresident José María Aznar continua sent un poder fàctic identificable dins del Madrid polític i el més influent ideològicament. Ho és especialment sobre Ayuso, que, a més, va situar l'exsecretari d'Estat de Comunicació d'Aznar, Miguel Ángel Rodríguez, al seu costat. Conegut com a MAR, aquest periodista ha modelat la presidenta i ha estat l'ideòleg de moltes decisions seves, com la de convocar eleccions.
La petjada de FAES també es percep al costat de Pablo Casado, el cap de gabinet del qual, Pablo Hispán, ha crescut també a prop de la fundació. El mateix Casado va fer de cap de gabinet de l'expresident espanyol. Des de Génova es va crear la Fundació Concòrdia i Llibertat, que presideix Adolfo Suárez Illana, però el cert és que aquest nou think tank manté una activitat de perfil suau. La FAES és de moment el laboratori hegemònic i el que ha format una escola de joves quadres d'una dreta desacomplexada.
La dreta "llibertària"
Del món sorgit de la fundació d'Aznar, la figura que s'ha consolidat com l'intel·lectual orgànic més rellevant ha estat Javier Fernández-Lasquetty. Advocat i politòleg, és un producte "FAES pur", com assegura un veterà del PP. Va ser secretari general de la fundació, conseller de Sanitat d'Esperanza Aguirre i inspirador de la política de privatització hospitalària. Va ser durant un temps cap de gabinet de Casado després que aquest s'alcés amb el lideratge del PP. Fins que Ayuso el va cridar al seu costat. Ara és conseller d'Hisenda i Funció Pública.
Però és molt més que això. Fernández-Lasquetty és el líder intel·lectual del corrent més neoliberal del PP, que s'ha bunqueritzat a Madrid. De fet, va ser ell qui entre els anys 2004 i 2008 va impulsar la FAES com un think tank amb influència inetrnacional, especialment a Amèrica Llatina. També és un dels ponts amb l'ala més llibertària i antisocial del partit Republicà dels Estats Units i està vinculat a alguns centres d'idees nord-americans, com l'Institut Cato.
Floridablanca, la "FAES" guerrillera
Dins de l'àmbit més ultraliberal va sorgir la Red Floridablanca, que aplegava joves del PP crítics amb Mariano Rajoy. La plataforma s'atrevia a dir el que no es podia dir des de la FAES. Quan es va produir la victòria de Casado, Floridablanca va passar a ser inactiva. Ja tenien el poder intern. La dirigent més emblemàtica del grup, Isabel Benjumea, filla d'una família de l'alta societat sevillana, va ser impulsada per Casado i ara és eurodiputada.
El Club dels Divendes, l'ànima "antibolivariana"
Aquests darrers anys, han proliferat entitats de tota mena dins del magma ultraconservador. Una d'elles i de les més actives ha estat l'anomenat El Club dels Divendres, que diu defensar "els drets civils, el dret de propietat i l'estat limitat", enfront del "neocomunisme d'inspiració bolivariana". El club es va deixar veure en la convenció del PP celebrada el gener del 2019. Amb vocació d'influència, ha obert sucursals en alguns països llatinoamericans. El periodista Roberto Hernández Granda és el seu president i estan molt actius en l'actual campanya madrilenya. En el seu si conviuen persones properes al PP i a Vox. Tenen un focus a Astúries i Hernández Granda es va significar fa poc en una campanya contra la cooficialitat del bable.
Nacionalistes que "resisteixen"
A l'escalf de l'hegemonia conservadora a Madrid, han sorgit també associacions de base. És el cas de Resiste España, que ha estat activa durant la pandèmia organitzant curses esportives amb la bandera espanyola i fent accions de suport a col·lectius fràgils. Val a dir que, contraposant-se a l'ultra Hogar Social, sense discriminar per origen. La presideix Ignacio Trillo Arespacochaga, jove empresari exboina verda, net de qui va ser alcalde de Madrid Juan de Arespacochaga (1976-78) i emparentat amb la família Garrigues. Trillo ha fet esforços per mantenir l'entitat al marge dels partits del bloc de dretes. Reconeix ser "nacionalista" però s'ha negat a posicionar-se durant la campanya madrilenya.
La pressió integrista
Des de la dreta catòlica més bel·ligerant,Hazte Oir ha volgut també fer-se valer. L'organització ha presentat una petició de diversos punts a "les candidates del centredreta: Isabel Díaz Ayuso i Rocío Monasterio", reclamant "protegir el dret a la vida" (exigint a la dona que vol avortar que escolti abans el batec del cor del no-nascut), la derogació de les lleis LGTBI o defensar els símbols religiosos cristians. Monasterio ha fet seves le speticions. Ayuso, a qui demanen "no deixar-se endur per Casado per la via progre", no ha contestat.
Villacisneros: el que ETA uneix
Un dels centres ideològics de la dreta extrema madrilenya és la Fundació Villacisneros. L'entitat proclama la unitat d'Espanya com a valor essencial i la lluita contra ETA, a la qual considera encara activa. Reuneix en la seva direcció figures com Jaime Mayor Oreja i María San Gil, ja desmarcades del PP, velles glòries com Esperanza Aguirre, l'esmentada eurodiputada del PP Isabel Benjumea, i Hermann Tertsch, també eurodiputat, però de Vox.
Més a la dreta: la FAES de Vox
La Fundació Disenso és la contrarèplica de Vox al que ha estat la FAES. La dirigeix el filòsof i agitador comunicatiu Jorge Martín Frías, un nom que diu moltes coses de les tensions internes dins del bloc ultraconservador. Martín Frías havia estat un dels activistes de la Red Floridablanca. Però a diferència de Benjumea, va marxar a Vox, on vol participar en la "guerra cultural".
A Disenso hi ha també algunes figures de l'ahir de la intel·lectualitat conversa a la dreta més radical, com Amando de Miguel o Fernando Sánchez Dragó. La fundació proclama també valors "liberal-conservadors", però ja s'intueix l'extremisme dels seus postulats quan en la portada del seu web alerta sobre la situació que es viu a França, al caire del "precipici"
a causa de l'islamisme.
Enmig d'aquest clima, recentment va obrir una seu a Madrid l'Institut Superior de Sociologia, Economia i Política, un centre inspirat per Marion Maréchal Le Pen, neta del fundador del Front Nacional francès. En el patronat es poden veure rostres coneguts, com l'empresari Luis del Rivero, l'omnipresent Jaime Mayor Oreja, el president de la Lliga, Javier Tebas, o el periodista vinculat a Vox Kiko Méndez-Monasterio.