El moviment per l'habitatge ocupa una oficina de Solvia a Barcelona per negociar 50 habitatges de la Sareb

Els activistes demanen una taula de negociació i que s'aturin els processos de desnonament

Ocupació de la seu de Solvia
Ocupació de la seu de Solvia | ACN
NacióDigital
29 d'abril del 2021
Actualitzat a les 14:17h
Un centenar de persones dels col·lectius del moviment per l'habitatge protesten aquest dijous davant de la seu de la immobiliària Solvia de Sant Andreu, a Barcelona, per negociar solucions per a 50 famílies de la ciutat que viuen en habitatges de la Sareb, societat que gestiona els actius immobiliaris de les entitats financeres auxiliades. Representants dels col·lectius han entrat a les oficines amb la intenció de no marxar-ne fins que tinguin el compromís d'una taula de negociació i que s'aturin els processos de desnonament.

En roda de premsa, els col·lectius, entre els quals la PAH i sindicats de barri, han exigit que la "barbaritat immobiliària" de la Sareb sigui "part de la solució" per a les famílies en situació de vulnerabilitat.

Activistes del moviment de l'habitatge s'han concentrat davant les oficines de Solvia, una de les immobiliàries que gestiona el patrimoni de la Sareb, a Sant Andreu. La demanda principal és que la Sareb aporti solucions per a les famílies en situació de vulnerabilitat, amb un lema que han esgrimit en diverses ocasions de la protesta amb crits i pancartes: "Si el deute es públic, les cases també".

La mobilització arriba després que al març es fes públic que l'Estat assumirà els 35.000 milions de deute de la Sareb. La societat es va crear el 2012 per gestionar els anomenats actius tòxics -en molts casos, pisos carregats amb deutes- de les entitats  financeres salvades amb el rescat bancari.

La constitució de la societat es va fer amb 4.500 milions de capital inicial, el 55% del qual era d' origen privat i el 45% públic, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). El gruix de recursos econòmics, però, els va facilitar el Consell Europeu amb un préstec de 50.000 milions a l'Estat, que es va fer responsable de l'aval.

La SAREB ha anat venent els immobles adquirits a través d'un procés opac i el deute acumulat correspon a tots els actius que no s'han aconseguit col·locar. Entre les entitats que es van espolsar actius venent-los a la SAREB hi ha Bankia, que va vendre béns a la SAREB per més de 22.000 milions d’euros, Catalunya Banc (6.700), Banco de Valencia (1.900) o Banco Mare Nostrum (5.800).

Ara la Unió Europea obliga a reclassificar la SAREB i considerar-la una societat estatal més. El fet que el 2012 l'Estat decidís avalar el préstec d'Europa fa que nou anys després la poca rendibilitat de la societat hagi de ser sufragada amb diners públics. 

Més de 1.000 habitatges a Barcelona

La protesta, que s'emmarca en les mobilitzacions de les organitzacions socials i laborals prèvies a l'1 de maig, Dia Internacional del Treball, ocupa el tram del carrer davant de les oficines i es manté amb un to reivindicatiu però sense tensions.

Mentre la majoria dels activistes protesten a fora, alguns representants dels col·lectius han ocupat les oficines per exigir regularitzar la situació de més de 50 famílies que viuen en pisos de la Sareb a Barcelona i la suspensió de tots els processos judicials que afecten llars vulnerables. La intenció dels activistes és mantenir la protesta fins que algun responsable de la Sareb atengui les demandes i es pugui obrir una negociació.

El moviment per l'habitatge denuncia que la Sareb es nega a regularitzar la situació de moltes famílies que demanen un lloguer social i que judicialitza els conflictes fins a desnonar-les. Segons el moviment per l'habitatge, la Sareb té a Barcelona 1.148 habitatges, 378 dels quals estan buits. 

Més enllà de les solucions que reclamen per a la cinquantena de famílies, representants dels col·lectius han reclamat en roda de premsa una negociació amb la Sareb i solucions com lloguers assequibles per a les famílies en situació de vulnerabilitat. També exigeixen a les administracions -estatal, catalana i municipals- que posin totes les "eines al seu abast" perquè la Sareb "deixi de beneficiar el sector privat" i demanen que els habitatges del conegut durant molts anys com el 'banc dolent' passin al parc públic.
Arxivat a