David Bondia: «Hi ha molts drets humans que s'estan debilitant a Barcelona»

David Bondia (Barcelona, 1969) és professor de Drets Internacional a la Universitat de Barcelona i president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya. És un dels vuit aspirants a ser Síndic de Barcelona i està immers en un procés electoral que acabarà el 19 de maig.

Després que el càrrec hagi estat en mans de Maria Assumpció Vilà des del 2010, Bondia defensa fomentar la proactivitat de la institució. El 2016 ja va aspirar a pilotar la sindicatura i cinc anys més tard ho torna a intentar reivindicant el paper de les entitats socials.

 - Molts veïns no saben què fa la sindicatura de Barcelona. Com els hi explicaria?

- Moltíssima gent a Barcelona no sap què és la institució, és molt desconeguda. Una de les idees és potenciar-la i que la gent la conegui. És una institució d'equilibri entre l'administració municipal i la ciutadania. Quan l'administració no respecta els drets de la ciutadania, hi pots recórrer per plantejar queixes. Però també es poden plantejar actuacions d'ofici i copsar els neguits de la ciutadania per ajudar a millorar l'administració. Marcar l'agenda en l'àmbit dels drets de la ciutadania.

- El 2016 ja es va presentar per ser síndic i ara ho torna a fer. Com ha treballat la candidatura des d’aleshores?

- Les mateixes entitats que el 2016 em van demanar que em presentés, m'ho han tornat a dir ara. Aquest cop s'hi ha sumat PIMEC i hi ha entitats molt diverses, des de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) fins a la UB. L'objectiu de la candidatura és apropar la ciutadania a l'administració. 

- Comptar amb el suport d’una patronal pot comprometre el suport a les reivindicacions dels treballadors?

- La sindicatura ha de tenir caràcter transversal. Més encara tenint en compte la crisi social que vindrà, també per a les pimes i els autònoms. Cal ajuntar esforços per reivindicar els drets humans de proximitat. El teixit social i empresarial de Barcelona és brutal i si no anem de la mà d'això, no farem res.

"El teixit social i empresarial de Barcelona és brutal i si no anem de la mà d'això, no farem res"

- Què són els drets humans de proximitat?

- Els drets humans són les necessitats bàsiques o aspiracions legítimes inherents a les persones per tenir una vida digna i cal garantir-los al lloc on viuen, en aquest cas a Barcelona. Els drets estan interconnectats. Per exemple, per anar al CAP, necessito un bon transport públic. El 2000 es va publicar la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, que demana garantir els drets en els àmbits municipals. Moltes vegades la gent pensa en allò que passa fora quan es parla de drets humans, però també cal parlar del que està passant a casa nostra. Del que li passa a tothom que habita a Barcelona o hi transita. Barcelona ha de tenir un model més social. No podem dependre exclusivament del turisme, per exemple. Hem de reforçar el teixit social i empresarial. No podem deixar enrere persones ni empreses.
 
- Quins són els drets humans que no s'estan respectant prou actualment a Barcelona?

- Venim d'una època de pandèmia que ha afectat molt la classe treballadora, el sistema sanitari, el dret a l'educació, l'accés a internet... Hi ha molts drets que s'estan debilitant i la sindicatura hauria de facilitar l'accés als drets. En un informe recent, Càritas explica que set de cada deu famílies en situació de pobresa no saben que poden accedir a determinades prestacions. S'ha de fer un acompanyament i es podria fer des de la sindicatura. Cal parlar amb les entitats i per respondre la teva pregunta jo vull parlar amb totes. No es tracta tant de denunciar l'administració sinó de millorar els serveis que ofereix. També plantegem crear la figura de defensora en qüestions de gènere, tenint en compte casos com el de Parcs i Jardins i els d'altres empreses municipals.

- Cal replantejar la manera com es presenten alguns serveis socials a Barcelona, com les ajudes per a l'alimentació?

- Hem de defugir de l'assistencialisme perquè ens condueix a la dependència. Els menjadors socials estan molt bé però això hauria de ser una competència municipal. S'ha de reivindicar el dret humà de l'alimentació.

"La sindicatura ha de ser un territori, treballar als 73 barris i ser itinerant"

- En aquests anys la sindicatura ha actuat poc d'ofici? Ha faltat proactivitat?

- Sí. Si analitzem els informes anuals presentats al ple municipal, veiem que sempre hi ha els mateixos tipus de queixes. S'ha normalitzat que la sindicatura és una ubicació a la ronda de Sant Pau i això no pot ser. La sindicatura ha de ser un territori, treballar als 73 barris i ser itinerant. Qui coneix més els barris són les entitats i cal treballar amb elles. Un altre problema és que no n'hi ha prou amb resoldre queixes, l'administració les ha d'acceptar. Hem de reformar el reglament i donar més competències a la sindicatura.

- Els ciutadans poden votar els vuit candidats fins al 19 de maig, però després el ple municipal pot escollir-ne un independentment dels vots recollits. Això desincentiva la participació?

- Jo crec que sí. Això s'hauria de reformar. Si tu demanes a la gent que participi, la participació ha de ser vinculant. D'altra banda, penso que els candidats haurien d'estar desvinculats dels partits polítics. Que un partit vulgui ocupar aquesta institució és una barbaritat i ara es presenten diverses persones vinculades a partits, militants o que han ocupat càrrecs.
  
- El 2016 des d’alguns grups de l’oposició se’l va presentar com el candidat dels comuns a la sindicatura. Li preocupa aquesta etiqueta?

 - Això passarà ara també. És una etiqueta interessada per descartar-me. El 2016 no vaig guanyar i he continuat a la universitat i a l'Institut de Drets Humans de Catalunya. No he tingut cap temptació d'anar a cap partit polític i tinc molt clar que n'estic desvinculat. He fet política perquè allò personal és polític però mai he donat suport a cap candidatura. També m'han vinculat amb JxCat o el PP. Jo he enviat les meves propostes a tots els grups polítics i a tots els he deixat clar que no soc el candidat de ningú.

"He deixat clar a tots els partits que no soc el candidat de ningú"

- Vostè és professor de dret internacional. Quin paper ha de jugar Barcelona en la justícia global?

- Hi ha d'haver cooperació intermunicipal i una de les possibilitats és no deixar que optin a contractes públics empreses locals que participin fora en violacions de drets humans. Això es va fer amb empreses que estaven a Palestina. D'altra banda, cal exportar el model Barcelona com a ciutat garant de drets. 

- Vostè és un conegut defensor de la causa palestina. Barcelona ha de trencar vincles amb Israel mentre duri l’ocupació militar, com reclama el moviment BDS?

- Jo soc partidari de trencar l'agermanament amb Tel Aviv però com a mínim cal evitar que empreses o personatges que fomenten el règim d'apartheid puguin col·laborar amb la ciutat o es puguin presentar a licitacions públiques. Faríem el mateix amb empreses que discriminin la dona o persones amb diversitat funcional. Això no és posicionar-se a favor o en contra d'un o altre, sinó al costat dels drets humans.