29
d'abril
del
2021
Actualitzat
a la
13:20h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha prohibit la pancarta que va penjar l'expresident Quim Torra al Palau de la Generalitat que reclamava la llibertat dels presos polítics perquè era "partidista", però ha acceptat la que defensa la llibertat d'expressió. En la sentència feta pública aquest dijous al matí, la sala contenciosa estima parcialment la demanda de l'entitat espanyolista Impulso Ciudadano, que en demanava la retirada. El setembre de 2019 el tribunal ja va acordar cautelarment despenjar la pancarta del Palau. Un magistrat ha emès un vot particular contrari al criteri de la majoria del tribunal i ha dit que Torra podia penjar la pancarta pels presos.
La sentència, de 16 pàgines, considera que la pancarta i el llaç groc representen una opció ideològica -concretament la independentista- que es presenta a les eleccions i apunta que els ciutadans que no s'hi senten representants poden veure's "legítimament afectats per l'actuació, contrària al principi d'objectivitat i neutralitat institucional" al qual està subjecte la Generalitat. El tribunal diu que Torra podia fer ús de la llibertat d'expressió "en tots els fòrums i formats al seu abast", però ho diferencia de l'ús de la façana del Palau de la Generalitat, que és un bé de "titularitat pública" del qual l'expresident en va fer un ús "amb finalitats partidistes".
La sentència arriba un any i mig després dels fets i amb Torra ja inhabilitat. Paral·lelament, aquest dijous el Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d'empara contra la sentència de la sala civil i penal del TSJC que va condemnar l'expresident a una pena d'inhabilitació. El TC ja va descartar les mesures cautelars i ara ha decidit admetre a tràmit el recurs interposat per la defensa de Torra, que exerceixen els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal. Això no impedeix que la causa de Torra emprengui el camí cap al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). En les properes setmanes presentarà un recurs per vulneració de drets fonamentals.
La sentència, de 16 pàgines, considera que la pancarta i el llaç groc representen una opció ideològica -concretament la independentista- que es presenta a les eleccions i apunta que els ciutadans que no s'hi senten representants poden veure's "legítimament afectats per l'actuació, contrària al principi d'objectivitat i neutralitat institucional" al qual està subjecte la Generalitat. El tribunal diu que Torra podia fer ús de la llibertat d'expressió "en tots els fòrums i formats al seu abast", però ho diferencia de l'ús de la façana del Palau de la Generalitat, que és un bé de "titularitat pública" del qual l'expresident en va fer un ús "amb finalitats partidistes".
La sentència arriba un any i mig després dels fets i amb Torra ja inhabilitat. Paral·lelament, aquest dijous el Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d'empara contra la sentència de la sala civil i penal del TSJC que va condemnar l'expresident a una pena d'inhabilitació. El TC ja va descartar les mesures cautelars i ara ha decidit admetre a tràmit el recurs interposat per la defensa de Torra, que exerceixen els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal. Això no impedeix que la causa de Torra emprengui el camí cap al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). En les properes setmanes presentarà un recurs per vulneració de drets fonamentals.