29
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
12:21h
L'exvicepresident del Parlament Josep Costa ha presentat un recurs de súplica al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l'admissió a tràmit de la querella de la Fiscalia contra els membres independentistes de la mesa del Parlament. Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado van permetre el debat i votació de resolucions contra la sentència de l'1-O i la monarquia i això, segons el ministeri fiscal, podria suposar un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC).
Costa, que pilotarà la seva defensa juntament amb el despatx de Gonzalo Boye i Isabel Elbal, denuncia que l'obertura d'una causa penal per aquest cas és "il·legal i antidemocràtica", i "dinamita el règim de separació de poders". Amb aquest recurs, l'exvicepresident vol obrir "una estratègia jurídica de confrontació amb la justícia espanyola diferent de les que s'han exercit fins ara" que no discuteix els fets sinó en defensar la sobirania del Parlament. És una estratègia similar a la que va exercir Mireia Boya en el judici a la mesa del Parlament de l'1-O, i que va acabar amb la seva absolució.
L'exdirigent de Junts, proper a Quim Torra i Laura Borràs, preveu que aquesta estratègia tingui "continuïtat" més enllà d'aquest recurs en les posteriors actuacions. Costa s'enfronta a una pena d'inhabilitació pel delicte de desobediència, que no implica risc de presó. En els casos de la mesa de Carme Forcadell, tant el TSJC com el Tribunal Suprem han optat per sentències condemnatòries.
Costa, que pilotarà la seva defensa juntament amb el despatx de Gonzalo Boye i Isabel Elbal, denuncia que l'obertura d'una causa penal per aquest cas és "il·legal i antidemocràtica", i "dinamita el règim de separació de poders". Amb aquest recurs, l'exvicepresident vol obrir "una estratègia jurídica de confrontació amb la justícia espanyola diferent de les que s'han exercit fins ara" que no discuteix els fets sinó en defensar la sobirania del Parlament. És una estratègia similar a la que va exercir Mireia Boya en el judici a la mesa del Parlament de l'1-O, i que va acabar amb la seva absolució.
L'exdirigent de Junts, proper a Quim Torra i Laura Borràs, preveu que aquesta estratègia tingui "continuïtat" més enllà d'aquest recurs en les posteriors actuacions. Costa s'enfronta a una pena d'inhabilitació pel delicte de desobediència, que no implica risc de presó. En els casos de la mesa de Carme Forcadell, tant el TSJC com el Tribunal Suprem han optat per sentències condemnatòries.