30
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
01
de maig
a les
9:40h
Aquest divendres el Procicat ha anunciat que la restauració del país podrà obrir per sopar a partir del 9 de maig i fins a les 11 de la nit. Tornarà a servir sopars després de 140 dies. L'hostaleria ha estat un dels sectors més colpejats per les mesures anticovid del Govern. A diferència d'altres professionals del gremi, Parellada es mostra més comprensiva amb la gestió de la pandèmia de l'executiu perquè, diu ella, "s'ha fet el que s'ha pogut".
Amb presència habitual als mitjans, Parellada prové d'una família estretament lligada amb el món de la gastronomia i fa gairebé 30 anys que va obrir el Semproniana a Barcelona. Tot i aquesta llarga trajectòria, el camí no ha estat fàcil: assegura que va patir molt la crisi de 2008 i el 2018 va patir un boicot per organitzar un sopar solidari amb els presos polítics. Ara, la covid li ha fet baixar un 40% la facturació. Però Parellada diu que les crisis són creatives i li generen "moltes ganes de tirar endavant". En els moments més durs de la pandèmia, fins i tot, va organitzar un menú solidari pels sanitaris.
- El Procicat ha anunciat que bars i restaurants podran servir sopars a partir del 9 de maig. Com s'ho ha pres?
- Ens fa estar molt i molt contents. Hem fet una travessia pel desert llarga i àrdua, però ara veiem un oasi ple de possibilitats que entomem amb d'entusiasme i ganes que el client vingui amb seguretat i tranquil·litat. Per la restauració la nit és molt important: és més d'un 50% de la facturació, perquè al migdia es fa el gruix de clients, però els menús de migdia deixen menys marge. Al vespre, en canvi, és quan es fan les celebracions i trobades socials, i per tant quan realment es fa el tiquet. Depèn del local, però en el meu un 60% de la facturació és a la nit i un 40% és al migdia. L'objectiu de tenir més facturació, entre altres coses, és recuperar tot l'equip de l'ERTO i poder afrontar les obligacions econòmiques que tot negoci té.
- Ingresseu prou per tirar endavant el restaurant?
- He perdut molts diners. En vaig perdre sobretot quan se'm va ocórrer fer un menú solidari, que va ser un àpat a preu de cost durant tot el confinament. Tot plegat va ser molt ràpid i improvisat i més tard em vaig adonar que l'estava venent per sota el preu de cost. Vaig perdre diners amb aquesta aventura, però va ser una aportació a la crisi sanitària que a mi em va semblar que necessitava fer per sentir-me útil.
La sort que jo tinc és que tinc un únic negoci i jo hi estic al capdavant. Si cal, treballo moltes més hores i faig 40 feines: al matí faig la cuina, al migdia la sala, a la tarda els vàters i al vespre de repartidora. El problema són les cadenes que es basen en grans estructures que després costa molt poder ressituar. Els que sobreviurem som aquells que no estàvem endeutats. Imagina't haver fet un projecte de negoci en la restauració el 2019. Comences amb un endeutament que no pots afrontar.
- I els tallers de cuina que oferia, què?
- Tot això ha mort.
- Té pensat reprendre'ls?
- I tant! Jo tenia tota una activitat paral·lela al restaurant que em permetia que al meu establiment pogués tenir un equip complet en què cadascú tingués una tasca concreta.
- Com valores el suport rebut per part de l’administració des del març del 2020?
- No n'estic contenta, però hi estic alineada... És una pregunta molt complicada, la que m'estàs fent! (Rumia) El sector potser no estarà conforme amb la meva resposta, però responc a títol personal, no com a representant del gremi: Jo penso que s'ha fet el millor que s'ha sabut. Sempre em pregunto com ho hauria gestionat si fos jo qui hi està al capdavant. És molt fàcil ser crític. Mooooolt fàcil. Jo entenc que és una situació que ens ha superat a tots i no ho vull valorar des del punt de vista emocional. S'ha fet el que s'ha pogut.
- És una opinió molt diferent de la de bona part del sector.
- El sector és molt crític amb la gestió del govern, però crec que no n'hi ha cap que no ho hagi estat. I amb tota la raó, perquè la dificultat de mantenir-se oberts i alhora vetllar per la salut de les persones és un equilibri molt fràgil. Però sí que és veritat que l'administració ha procurat obrir sempre. El Fermí Puig ho va dir molt bé: hem pres mesures de país ric perquè hem tancat del tot alguns sectors sense compensar-los-ho.
També t'he de dir que hi ha algunes coses que m'han indignat, com per exemple que se'ns hagi continuat cobrant algunes taxes. Fins i tot establiments tancats! Ens han seguit cobrant l'Impost d'Activitat Econòmica sense activitat econòmica o la taxa d'escombraries quan no generes escombraries. Aquestes dinàmiques perpetuades han dolgut molt. Resumint: amb el que no estic d'acord no és amb allò que s'ha fet sinó amb allò que no s'ha deixat de fer.
- Què vas pensar quan el Govern va oferir ajudes de 2.000 euros als autònoms?
- Allò va ser molt ofensiu, però com que jo no he parat ni un dia en tota la pandèmia, no em vaig plantejar demanar ajudes econòmiques directes. Jo he treballat tot aquest temps, de manera que quan han sorgit ajudes no hi he anat perquè hi ha gent que està molt més fotuda que jo. Hi ha establiments turístics sense cap turista, d'altres que els ha afectat el confinament comarcal d'una manera bèstia i establiments que es basaven en la nit.
- Hi ha bars i restaurants que no respecten les mesures de seguretat que pertocaria. Quin grau de responsabilitat creu que tenen els restauradors en la dificultat per restablir la normalitat en el seu sector?
- Hem fet el que hem pogut. Tots hem intentat fer funambulisme sobre un cable. Tots hem fet equilibris. És molt complicat dir que no a un client.
- En aquest cas pot dir-li que està obligada a seguir les mesures.
- Ens pressionen molt. La gent té molta necessitat de trobar-se. Tothom ho diu: a banda de la crisi sanitària i econòmica, hi ha la relacionada amb la salut mental. La gent se sent molt sola i nosaltres ho veiem constantment. De cop i volta els nuclis familiars han crescut. Tot eren famílies petites i arran de la pandèmia tot són famílies de sis i de vuit persones. Jo ho comprenc i he intentat permetre-ho. Fent equilibris entre atendre, acollir i respectar les normes. Que m'empresonin.
- Fa poc el xef Jordi Cruz deia que, si pogués, votaria Isabel Díaz Ayuso. Vostè?
- Jo no (riu). A Madrid hi ha hagut molts morts. No ho comparteixo.
- Però creu el Govern català hauria d'haver estat més flexible, com el de la Comunitat de Madrid?
- El Govern de Madrid hauria d'haver optat per seguir el model català i no fer-nos aquesta competència deslleial. Tots hauríem d'haver jugat les mateixes cartes i ser solidaris. Ara em posaré tot el sector en contra! Perquè sembla que no l'estic defensant. Jo defenso els equilibris. La pandèmia ha estat un cop molt fort que et fa mostrar la teva capacitat de resiliència i resistència. Intento positivar la situació perquè si no l'amargura és constant i no m'interessa. Potser soc una mica naïf, però em compensa. Penso que he d'estar agraïda perquè pitjor que les decisions de govern és el pànic, i veig el client tranquil i segur als nostres establiments. Jo penso que l'administració ha fet el que ha pogut, però molta gent creu que no ens ha ajudat. Qui és clar que ho ha fet molt és el client.
- Més que l'administració?
- El client hi ha estat a totes. El Govern ha fet el que ha pogut, insisteixo. Els epidemiòlegs són els grans influencers del moment. Ho estan petant i manen molt (riu).
- Parla d'Oriol Mitjà?
- De tots (riu). Qui ha dirigit aquesta pandèmia també han estat els tècnics.
- Ho critica o ho lloa?
- Ho constato (pica l'ullet i riu). Vull dir que no tots els que han estat al capdavant han tingut marge i han estat influenciats i pressionats.
- Ara que aviat permetran flexibilitzar l'horari de l'hostaleria, obriran tants àpats com puguin?
- Sí, anem a totes. Si el toc de queda es manté, també obrirem a les tardes. Veus? Hem tret coses bones d'aquesta crisi: hem comprovat la nostra capacitat de resistir a la cosa més rara que ens ha passat a les nostres vides, tenim una nova terrassa, hem iniciat una nova línia de negoci com és el servei a domicili...
- Fa gairebé 30 anys que vau obrir el restaurant Semproniana. En el darrer s'ha plantejat deixar-ho estar?
- Al contrari, m'ho plantejava abans i no ara!
- Per què?
- És estrany, però a mi cada crisi em provoca moltes ganes de tirar endavant. Són molt creatives. I a mi això em posa molt calenta (riu). Que tot funcioni amb normalitat, és molt avorrit. En moment de crisi lluites contra tu mateix; és com jugar un videojoc contra mi mateixa. És súper reptador.
- En una frase: com s'ha sentit l'últim any?
- Ha estat un any de perplexitat constant. M'he sentit mala herba: que em segaven repetidament i tornava a créixer.
Amb presència habitual als mitjans, Parellada prové d'una família estretament lligada amb el món de la gastronomia i fa gairebé 30 anys que va obrir el Semproniana a Barcelona. Tot i aquesta llarga trajectòria, el camí no ha estat fàcil: assegura que va patir molt la crisi de 2008 i el 2018 va patir un boicot per organitzar un sopar solidari amb els presos polítics. Ara, la covid li ha fet baixar un 40% la facturació. Però Parellada diu que les crisis són creatives i li generen "moltes ganes de tirar endavant". En els moments més durs de la pandèmia, fins i tot, va organitzar un menú solidari pels sanitaris.
- El Procicat ha anunciat que bars i restaurants podran servir sopars a partir del 9 de maig. Com s'ho ha pres?
- Ens fa estar molt i molt contents. Hem fet una travessia pel desert llarga i àrdua, però ara veiem un oasi ple de possibilitats que entomem amb d'entusiasme i ganes que el client vingui amb seguretat i tranquil·litat. Per la restauració la nit és molt important: és més d'un 50% de la facturació, perquè al migdia es fa el gruix de clients, però els menús de migdia deixen menys marge. Al vespre, en canvi, és quan es fan les celebracions i trobades socials, i per tant quan realment es fa el tiquet. Depèn del local, però en el meu un 60% de la facturació és a la nit i un 40% és al migdia. L'objectiu de tenir més facturació, entre altres coses, és recuperar tot l'equip de l'ERTO i poder afrontar les obligacions econòmiques que tot negoci té.
- Ingresseu prou per tirar endavant el restaurant?
- He perdut molts diners. En vaig perdre sobretot quan se'm va ocórrer fer un menú solidari, que va ser un àpat a preu de cost durant tot el confinament. Tot plegat va ser molt ràpid i improvisat i més tard em vaig adonar que l'estava venent per sota el preu de cost. Vaig perdre diners amb aquesta aventura, però va ser una aportació a la crisi sanitària que a mi em va semblar que necessitava fer per sentir-me útil.
La sort que jo tinc és que tinc un únic negoci i jo hi estic al capdavant. Si cal, treballo moltes més hores i faig 40 feines: al matí faig la cuina, al migdia la sala, a la tarda els vàters i al vespre de repartidora. El problema són les cadenes que es basen en grans estructures que després costa molt poder ressituar. Els que sobreviurem som aquells que no estàvem endeutats. Imagina't haver fet un projecte de negoci en la restauració el 2019. Comences amb un endeutament que no pots afrontar.
"El problema són les cadenes que es basen en grans estructures que costa ressituar. Els que sobreviurem som els que no estàvem endeutats"
- I els tallers de cuina que oferia, què?
- Tot això ha mort.
- Té pensat reprendre'ls?
- I tant! Jo tenia tota una activitat paral·lela al restaurant que em permetia que al meu establiment pogués tenir un equip complet en què cadascú tingués una tasca concreta.
- Com valores el suport rebut per part de l’administració des del març del 2020?
- No n'estic contenta, però hi estic alineada... És una pregunta molt complicada, la que m'estàs fent! (Rumia) El sector potser no estarà conforme amb la meva resposta, però responc a títol personal, no com a representant del gremi: Jo penso que s'ha fet el millor que s'ha sabut. Sempre em pregunto com ho hauria gestionat si fos jo qui hi està al capdavant. És molt fàcil ser crític. Mooooolt fàcil. Jo entenc que és una situació que ens ha superat a tots i no ho vull valorar des del punt de vista emocional. S'ha fet el que s'ha pogut.
- És una opinió molt diferent de la de bona part del sector.
- El sector és molt crític amb la gestió del govern, però crec que no n'hi ha cap que no ho hagi estat. I amb tota la raó, perquè la dificultat de mantenir-se oberts i alhora vetllar per la salut de les persones és un equilibri molt fràgil. Però sí que és veritat que l'administració ha procurat obrir sempre. El Fermí Puig ho va dir molt bé: hem pres mesures de país ric perquè hem tancat del tot alguns sectors sense compensar-los-ho.
També t'he de dir que hi ha algunes coses que m'han indignat, com per exemple que se'ns hagi continuat cobrant algunes taxes. Fins i tot establiments tancats! Ens han seguit cobrant l'Impost d'Activitat Econòmica sense activitat econòmica o la taxa d'escombraries quan no generes escombraries. Aquestes dinàmiques perpetuades han dolgut molt. Resumint: amb el que no estic d'acord no és amb allò que s'ha fet sinó amb allò que no s'ha deixat de fer.
"També hi ha coses que m'han indignat, com que ens hagit continuat cobrant algunes taxes"
- Què vas pensar quan el Govern va oferir ajudes de 2.000 euros als autònoms?
- Allò va ser molt ofensiu, però com que jo no he parat ni un dia en tota la pandèmia, no em vaig plantejar demanar ajudes econòmiques directes. Jo he treballat tot aquest temps, de manera que quan han sorgit ajudes no hi he anat perquè hi ha gent que està molt més fotuda que jo. Hi ha establiments turístics sense cap turista, d'altres que els ha afectat el confinament comarcal d'una manera bèstia i establiments que es basaven en la nit.
- Hi ha bars i restaurants que no respecten les mesures de seguretat que pertocaria. Quin grau de responsabilitat creu que tenen els restauradors en la dificultat per restablir la normalitat en el seu sector?
- Hem fet el que hem pogut. Tots hem intentat fer funambulisme sobre un cable. Tots hem fet equilibris. És molt complicat dir que no a un client.
- En aquest cas pot dir-li que està obligada a seguir les mesures.
- Ens pressionen molt. La gent té molta necessitat de trobar-se. Tothom ho diu: a banda de la crisi sanitària i econòmica, hi ha la relacionada amb la salut mental. La gent se sent molt sola i nosaltres ho veiem constantment. De cop i volta els nuclis familiars han crescut. Tot eren famílies petites i arran de la pandèmia tot són famílies de sis i de vuit persones. Jo ho comprenc i he intentat permetre-ho. Fent equilibris entre atendre, acollir i respectar les normes. Que m'empresonin.
"Els clients ens pressionen molt. La gent té molta necessitat de trobar-se"
- Fa poc el xef Jordi Cruz deia que, si pogués, votaria Isabel Díaz Ayuso. Vostè?
- Jo no (riu). A Madrid hi ha hagut molts morts. No ho comparteixo.
- Però creu el Govern català hauria d'haver estat més flexible, com el de la Comunitat de Madrid?
- El Govern de Madrid hauria d'haver optat per seguir el model català i no fer-nos aquesta competència deslleial. Tots hauríem d'haver jugat les mateixes cartes i ser solidaris. Ara em posaré tot el sector en contra! Perquè sembla que no l'estic defensant. Jo defenso els equilibris. La pandèmia ha estat un cop molt fort que et fa mostrar la teva capacitat de resiliència i resistència. Intento positivar la situació perquè si no l'amargura és constant i no m'interessa. Potser soc una mica naïf, però em compensa. Penso que he d'estar agraïda perquè pitjor que les decisions de govern és el pànic, i veig el client tranquil i segur als nostres establiments. Jo penso que l'administració ha fet el que ha pogut, però molta gent creu que no ens ha ajudat. Qui és clar que ho ha fet molt és el client.
- Més que l'administració?
- El client hi ha estat a totes. El Govern ha fet el que ha pogut, insisteixo. Els epidemiòlegs són els grans influencers del moment. Ho estan petant i manen molt (riu).
- Parla d'Oriol Mitjà?
- De tots (riu). Qui ha dirigit aquesta pandèmia també han estat els tècnics.
"Els epidemiòlegs són els grans influencers del moment. Ho estan petant i manen molt"
- Ho critica o ho lloa?
- Ho constato (pica l'ullet i riu). Vull dir que no tots els que han estat al capdavant han tingut marge i han estat influenciats i pressionats.
- Ara que aviat permetran flexibilitzar l'horari de l'hostaleria, obriran tants àpats com puguin?
- Sí, anem a totes. Si el toc de queda es manté, també obrirem a les tardes. Veus? Hem tret coses bones d'aquesta crisi: hem comprovat la nostra capacitat de resistir a la cosa més rara que ens ha passat a les nostres vides, tenim una nova terrassa, hem iniciat una nova línia de negoci com és el servei a domicili...
- Fa gairebé 30 anys que vau obrir el restaurant Semproniana. En el darrer s'ha plantejat deixar-ho estar?
- Al contrari, m'ho plantejava abans i no ara!
"Cada crisi em provoca moltes ganes de tirar endavant. Que tot funcioni amb normalitat és molt avorrit"
- Per què?
- És estrany, però a mi cada crisi em provoca moltes ganes de tirar endavant. Són molt creatives. I a mi això em posa molt calenta (riu). Que tot funcioni amb normalitat, és molt avorrit. En moment de crisi lluites contra tu mateix; és com jugar un videojoc contra mi mateixa. És súper reptador.
- En una frase: com s'ha sentit l'últim any?
- Ha estat un any de perplexitat constant. M'he sentit mala herba: que em segaven repetidament i tornava a créixer.