sentència de l'1-O

Dos magistrats del TC situen la condemna a Turull fora de la «cultura jurídica» de la UE

Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer s'oposen al criteri majoritari de l'alt tribunal i consideren "desproporcionada" la pena de l'exconseller de la Presidència

per Bernat Surroca , 28 d'abril de 2021 a les 15:05 |
Jordi Turull quan va aconseguir per primera vegada el tercer grau penitenciari | ACN
El Tribunal Constitucional (TC) ha fet pública aquest dimecres la sentència que desestima el recurs d'empara de Jordi Turull i avala la sentència del Tribunal Suprem que el condemna a dotze anys de presó pels delictes de sedició i malversació i nega que s'hagin vulnerat drets fonamentals. El tribunal, però, no ha pogut mantenir la unanimitat i la sentència compta amb un vot particulars conjunt i especialment dur que signen els magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, considerats del sector progressista.

El vot particular, de 26 pàgines, situa la condemna a Turull fora de la "cultura jurídica" de la Unió Europea per la interpretació que es fa de la proporcionalitat de les condemnes en relació als delictes comesos. Els dos magistrats en cap moment neguen la gravetat dels fets que van tenir lloc a Catalunya la tardor del 2017, però sí que argumenten que la sentència del Suprem podria vulnerar drets fonamentals de l'exconseller de la Presidència. Concretament, s'hauria vulnerat el dret a la legalitat sancionadora, el dret a la llibertat personal, la llibertat ideològica, llibertat personal i llibertat de reunió.


Xiol i Balaguer apunten que la condemna de Turull no segueix el principi de proporcionalitat penal que estableix que "la intensitat de les penes no serà desproporcionada en relació amb la infracció", una idea que "es deriva de les tradicions constitucionals comunes dels estats membres de la UE i de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El vot particular estableix que el Suprem hauria d'haver fet una interpretació "evolutiva" i més àmplia del principi de legalitat penal. Especialment en un cas com el de l'1-O que, diuen els magistrats, "l'aplicació del tipus penal suscita dubtes". 

Afirmen Xiol i Balaguer que hauria estat possible, per part del Suprem, fer una interpretació diferent sobre la proporcionalitat de les penes imposades per la comissió del delicte de sedició, més d'acord amb una interpretació oberta del principi de legalitat en sintonia amb la "cultura jurídica comuna" dels països de la Unió Europea. Per això conclouen que la pena imposada seria contrària a les exigències del principi de proporcionalitat penal.


El delicte de sedició, poc clar

El vot particular fa referència a la "relativa indefinició de la conducta" que es pot castigar amb la sedició. Ve a dir que el delicte és poc clar a ulls del ciutadà, que difícilment sabrà quan està realitzant una conducte que pot ser considerada delicte de sedició. Assenyala també la necessitat d'una interpretació dels tribunals a l'hora d'aplicar el delicte i també la connexió que manté la franja alta de la pena prevista per a la sedició amb el de rebel·lió, i en la seva franja baixa amb altres delictes contra l'ordre públic. De tota manera, els dos magistrats apunten que el delicte de sedició supera el principi de taxativitat.


Una altra de les qüestions és la poca concreció pel que fa a les responsabilitats concretes de Turull en la comissió del delicte. Xiol i Balaguer apunten que hi ha "dubtes" sobre la construcció d'aquesta responsabilitat en la sentència de l'1-O, que es basa essencialment en la responsabilitat col·legiada dels membres del Govern. 

Dubtes que el 20-S i l'1-O siguin "alçaments públics"

Els magistrats també expressen dubtes sobre el fet que el 20-S i l'1-O es puguin qualificar d'"alçament públic i tumultuari". Concretament, sobre la concentració a Economia diuen que va ser una "concentració" que "en principi" s'emmarcaria dins de l'exercici del dret a la llibertat de reunió. Pel que fa a l'1-O, admeten que hi va haver "incidents importants" però "aïllats" i que no és fàcil atribuir a aquesta "mobilització ciutadana" que es va produir amb la finalitat d'exercir un "suposat dret de vot" amb "elements tumultuaris". 

També recorden que ni el 20-S ni l'1-O van posar en risc el sistema constitucional espanyol i que l'única finalitat dels impulsors era "pressionar el govern de la nació per negociar un referèndum, aquest sí, homologable". Aquestes qüestions posen en dubte, diuen els magistrats, que el delicte de sedició es pugui aplicar en el cas de Turull (i la resta de presos polítics). I assenyala que les conductes enjudiciades podrien haver tingut un "encaix natural" en altres tipus penals com els desordres públics o la desobediència. 

La majoria avala el criteri del Suprem

La majoria del ple, pero, va en una altra línia. La sentència, de 332 pàgines i redactada pel magistrat Pedro González-Trevijano, nega que la pena sigui desproporcionada perquè Turull ha estat condemnat per un delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació i, a més, sosté que no hagi tingut un "efecte desalentador" en els seus drets fonamentals, ja que no ha estat condemnat per l'exercici d'aquests drets. De fet, el TC afirmat que Turull ha estat condemnat perquè, juntament amb la resta de condemnats, va convocar massivament a votar l'1-O amb l'objectiu de "substituir el marc jurídic establert per la Constitució i l'Estatut" pel que establia la llei de transitorietat jurídica, suspesa per l'alt tribunal. 

El TC coincideix amb el criteri del Suprem i no considera que el delicte de sedició sigui ambigu i pugui infringir la garantia de taxativitat. La sentència descarta que la redacció de l'article de sedició impedeixi conèixer prèviament quines conductes són susceptibles de ser castigades, i per això, diu el tribunal, es "preserva adequadament el principi de seguretat jurídica". Tampoc considera que el Suprem hagi aplicat el dret en contra de l'acusat i rebutja totes les queixes de Turull que fan referència a la vulneració de drets humans.

La sentència del TC permet a Turull portar la causa de l'1-O al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), una via que no serà ràpida ni fàcil, però on els independentistes confien que es faci justícia. Els arguments aportats al vot particular de la sentència del TC poden reforçar les tesis de les defenses de cara a Estrasburg.
 

Vot particular sentència Turull by edicio naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació