28
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
14:10h
L'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dimecres el Pla de Drets Culturals, que té previst desplegar fins al 2023. Entre les principals línies d'actuació hi ha la gratuïtat de les visites a les col·leccions permanents dels museus i la creació de la moneda REC per participar en activitats culturals.
També s'impulsa un programa per destinar immobles situats en baixos a usos culturals i a iniciatives per donar protagonisme a creadors. També s'aposta per implementar la sisena hora per a activitats artístiques i es posa en marxa el projecte pilot de Temps d’art als centres educatius que promou processos de pràctica i creació artística dins l'horari lectiu.
En total hi ha 100 mesures que formen part del Pla de Drets Culturals i que s'han de desplegar fins al 2023 amb una inversió de 68,7 milions d'euros.
Sobre la gratuïtat dels museus, el tinent d’alcaldia de Cultura de Barcelona, Joan Subirats, ha explicat que s'està analitzant la viabilitat econòmica i jurídica perquè hi ha elements també d'ordre normatiu europeu i espanyol que s'han de tenir en compte. "Hem de veure l'efectivitat de la implementació de la mesura que volem tirar endavant". Això s'aplicaria d'entrada a museus municipals, alguns dels quals ja tenen entrada gratuïta. Ha assenyalat que un horitzó en el qual treballen és la gratuïtat de les col·leccions permanents dels museus i que s'hagués de pagar per les col·leccions temporals.
Respecte de l'impuls de la moneda complementària REC per a la participació en activitats culturals de la ciutat, el delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Granados, ha dit que la moneda cultural no serveix només per bonificar el consum, sinó que es poden vincular diferents tipologies d'equipaments, així com llibreries o botigues de discos.
L'alcaldessa, Ada Colau, ha destacat en roda de premsa que el pla "no és un bolet, ni una improvisació ni que s'hagi pensat en poques setmanes, sinó una feina d'anys que s'ha accentuat en els darrers mesos i que la pandèmia ha confirmat que aquest és el camí i que s'ha de considerar la cultura com un dret". L'alcaldessa de Barcelona ha recalcat que és "un pla ambiciós per a dos anys, però que mira més enllà" amb 100 mesures que "és un punt d'inflexió que vol reorientar les polítiques culturals de la ciutat".
Els programes i polítiques públiques impulsats per aquest pla es despleguen al llarg de cinc qüestions estratègiques: Fomentar l’accés a les programacions culturals en condicions d’igualtat, sense discriminació de classe, origen o gènere; enfortir i impulsar als creadors i les creadores de la ciutat per desenvolupar i impulsar la seva carrera en condicions dignes; reconèixer el paper de la ciutadania com a agent cultural i el seu dret a l'autorepresentació i a la participació en la vida cultural a la ciutat; reforçament del paper articulador de la cultura en el capital social de la ciutadania cultural activa, lliure i participativa; propiciar marcs oberts per participar en la presa de decisions de la vida cultural de la ciutat des d’una perspectiva pública, publicoprivada i publicocomunitària.
També s'impulsa un programa per destinar immobles situats en baixos a usos culturals i a iniciatives per donar protagonisme a creadors. També s'aposta per implementar la sisena hora per a activitats artístiques i es posa en marxa el projecte pilot de Temps d’art als centres educatius que promou processos de pràctica i creació artística dins l'horari lectiu.
En total hi ha 100 mesures que formen part del Pla de Drets Culturals i que s'han de desplegar fins al 2023 amb una inversió de 68,7 milions d'euros.
Sobre la gratuïtat dels museus, el tinent d’alcaldia de Cultura de Barcelona, Joan Subirats, ha explicat que s'està analitzant la viabilitat econòmica i jurídica perquè hi ha elements també d'ordre normatiu europeu i espanyol que s'han de tenir en compte. "Hem de veure l'efectivitat de la implementació de la mesura que volem tirar endavant". Això s'aplicaria d'entrada a museus municipals, alguns dels quals ja tenen entrada gratuïta. Ha assenyalat que un horitzó en el qual treballen és la gratuïtat de les col·leccions permanents dels museus i que s'hagués de pagar per les col·leccions temporals.
Respecte de l'impuls de la moneda complementària REC per a la participació en activitats culturals de la ciutat, el delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Granados, ha dit que la moneda cultural no serveix només per bonificar el consum, sinó que es poden vincular diferents tipologies d'equipaments, així com llibreries o botigues de discos.
L'alcaldessa, Ada Colau, ha destacat en roda de premsa que el pla "no és un bolet, ni una improvisació ni que s'hagi pensat en poques setmanes, sinó una feina d'anys que s'ha accentuat en els darrers mesos i que la pandèmia ha confirmat que aquest és el camí i que s'ha de considerar la cultura com un dret". L'alcaldessa de Barcelona ha recalcat que és "un pla ambiciós per a dos anys, però que mira més enllà" amb 100 mesures que "és un punt d'inflexió que vol reorientar les polítiques culturals de la ciutat".
Els programes i polítiques públiques impulsats per aquest pla es despleguen al llarg de cinc qüestions estratègiques: Fomentar l’accés a les programacions culturals en condicions d’igualtat, sense discriminació de classe, origen o gènere; enfortir i impulsar als creadors i les creadores de la ciutat per desenvolupar i impulsar la seva carrera en condicions dignes; reconèixer el paper de la ciutadania com a agent cultural i el seu dret a l'autorepresentació i a la participació en la vida cultural a la ciutat; reforçament del paper articulador de la cultura en el capital social de la ciutadania cultural activa, lliure i participativa; propiciar marcs oberts per participar en la presa de decisions de la vida cultural de la ciutat des d’una perspectiva pública, publicoprivada i publicocomunitària.