Nova legislatura

El pla B a la taula de diàleg encalla l'acord global per investir Aragonès

ERC i Junts avancen en la definició de l'estructura del Govern, però constaten més diferències en l'estratègia independentista de la legislatura i la formulació del Consell per la República

per Joan Serra Carné / Oriol March , 28 d'abril de 2021 a les 20:09 |
Pere Aragonès, abans de la cimera a Lledoners. | ACN
Han passat dos mesos i mig des del 14-F i, en essència, la negociació entre ERC i Junts continua encallada en el rumb del procés. I, més concretament, en la definició d'un pla B a la taula de diàleg amb l'Estat que els republicans han situat al nucli de la seva estratègia política com a via de resolució del conflicte. El partit de Carles Puigdemont s'ha compromès a acompanyar de manera "lleial" els socis en aquest camí, però reclama que es traci una alternativa si no hi ha progressos substancials en la legislatura. Aquesta qüestió, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, va tornar a aparèixer en la cimera de dimarts a Lledoners, centrada en l'estructura de Govern, però que també va tenir espai per a l'estratègia a mitjà termini. Una altra carpeta que apareix de manera recurrent és el paper del Consell per la República i del nou estat major del procés. Els dos partits no han segellat una entesa en aquesta carpeta.

Són dos aspectes que tenen relació, perquè el pla B, segons l'esquema de Junts, ha de passar per una confrontació amb l'Estat que és, precisament, el pilar de l'estratègia del Consell per la República. Ho assenyalava dilluns al vespre Toni Comín, vicepresident de l'organisme, en una entrevista en aquest diari: si el nou estat major o direcció col·legiada del procés passa a dependre del Consell -creant un nou organisme que el reformuli-, aquest estat major ha d'assumir el document Preparem-nos elaborat per l'exili. "En altres paraules: Junts està disposada a defensar la taula de diàleg durant dos anys, però després defensa que el seu pla A [la confrontació] es converteixi en el camí del Govern", resumeix de manera gràfica un dirigent coneixedor de les converses. 


"La qüestió central, en termes de legislatura, és com fer aquest pla B", remarca una altra veu consultada. "No només és la pugna sobre l'estratègia, sinó també sobre el relat que es faci del canvi d'estratègia quan fracassi la taula de diàleg", destaca un coneixedor de les negociacions. Jordi Sànchez, amb un paper central en la reunió a Lledoners, ja ha fet constar en diverses trobades amb ERC la necessitat d'establir un pla alternatiu a la mesa de negociació amb l'Estat, apunten fonts dels contactes entre partits. Sànchez, en tot cas, apareix en l'imaginari de Junts -partit amb diverses sensibilitats- com un dels abanderats de posicionaments més pragmàtics.

En campanya, Junts va fer públic el seu compromís amb aixecar la suspensió de la declaració d'independència i va defensar exercir la desobediència institucional, però al mateix també reclamava un referèndum pactat a través de la mediació internacional. Una opció que Aragonès, en el primer debat d'investidura, es va fer seva. Quan ERC ha plantejat la possibilitat que el nou "embat" -concepte inclòs dins l'acord amb la CUP- tingui forma de referèndum unilateral, a les files dels de Puigdemont no s'ha rebut de bon grat. La votació, asseguren, ja es va fer el 2017 i ara hi ha un 52% de vot independentista al Parlament. El pla B, doncs, encara s'ha de concretar.



El mateix passa amb la formulació que ha de tenir el Consell per la República per aplicar el component "partidista" que hi veuen ERC i també la CUP. En aquest apartat, els progressos són lents. La qüestió -espinosa, perquè té relació amb el rol que tindrà Waterloo en la legislatura- ha aparegut repetidament en les converses iniciades després de les eleccions i no està resolta. ERC exigeix que la solució escollida no estigui impregnada de "tuteles" a Aragonès mentre que Junts entén que el Consell no pot estar sotmès en exclusiva a l'estratègia que dictin els republicans. "Hem de trobar el punt intermedi", detallen fonts de la negociació.


El full de ruta independentista, Govern a banda, és el principal escull per a l'acord global, que no es preveu que tingui una resolució immediata. El cap de setmana s'albira com una possibilitat per continuar encarrilant la formació de l'executiu -al Parlament, que aquest dijous recupera les sessions de control al Govern, no s'han aturat les reunions sectorials-, però les veus més optimistes no preveuen la investidura gaire abans del 15 de maig. "Els propers dies són "claus", puntualitzen veus coneixedores de les converses. El termini per investir Aragonès s'acaba el 26 de maig, data a partir de la qual se celebrarien eleccions automàtiques. Junts s'ha compromès públicament a evitar-ho, tot i que també ha alertat que sense un acord global es quedarien fora del Govern. Situar-se a l'oposició no és, però, la prioritat, tot i que veus del partit ho abonin.

Territori i Polítiques Digitals, camí de reformular-se

La reunió celebrada aquest dimarts a Lledoners, adjectivada per les dues parts com a "positiva", va ser la primera ocasió en què ERC i Junts van abordar oficialment l'estructura del Govern. Els negociadors del partit de Carles Puigdemont van reclamar fa dotze dies, el 16 d'abril, que Aragonès posés damunt la taula quin era l'organigrama exacte de l'executiu que aspira a presidir. El candidat d'ERC ja havia tingut contactes abans amb els negociadors de Junts i també amb Lledoners, on hi ha Jordi Sànchez, principal interlocutor del partit i que vol formar part de totes les trobades. Això fa que se li hagi de preparar la documentació amb antelació perquè conegui tots els detalls. Jordi Turull, vicepresident de Junts, i Josep Rull, exconseller de Territori, no van assistir a la trobada ni tenen un paper preponderant en aquestes negociacions.

En la cita no s'hi va abordar el repartiment, és a dir, qui es quedarà cada conselleria, però va quedar clar que no hi haurà més de 14 departaments. Tenint en compte que ara n'hi ha 13 i que Aragonès planeja crear dues noves conselleries, resulta clar que el Govern s'haurà de reestructurar. Hi ha un parell de carteres, que són Territori i Sostenibilitat i Polítiques Digitals i Administració Pública, amb números de ser suprimides o bé fragmentades. En el cas de Territori, segur que perdria les competències mediambientals, perquè es crearà un departament específic d'Acció Climàtica, mentre que part de Polítiques Digitals podria anar a Universitats i Recerca, que tindria conselleria pròpia. El tercer àmbit que crearà Aragonès és Feminismes, al capdavant del qual hi haurà una dona. "La visió de gènere ha d'impregnar totes les polítiques públiques", subratllen a la cúpula dels republicans, que recalquen la necessitat de plantejar una estructura que respongui a la "modernització" de l'administració.


En el primer esbós de l'executiu, segons fonts coneixedores de l'organigrama, Feminismes anava associat també a polítiques de benestar, però de moment s'ha descartat. Com també es va descartar fa unes setmanes, assenyalen les mateixes fonts, que Treball i Afers Socials adoptessin camins diferents. Polítiques Digitals, que ara està associada també a tota la part de funció pública, es veurà reformulada. Les competències sobre funcionaris i administració, en aquest sentit, poden anar a parar a Presidència o a Economia. El que sembla clar és que Jordi Puigneró apareix com a intocable per la seva proximitat amb Carles Puigdemont i també per èxits recents, com és el cas de l'enlairament del nanosatèl·lit Enxaneta per proveir tecnologia 5G.

El disseny inicial amb el qual compten les dues formacions és que el repartiment sigui del 50% en nombre de conselleries i que, si cal, desempati el president. A nivell pressupostari, però, és complex: ERC disposa ara de més de la meitat del total inclòs en les partides de la Generalitat, perquè té Salut, Ensenyament i Treball, Afers Socials i Famílies -un departament que també pot patir canvis, el primer dels quals perpetuar la presència de les residències sota el paraigua de Salut. En aquesta ocasió, això sí, Junts pretén disposar de Salut -ja té aparaulat l'ascens de Josep Maria Argimon- i també d'Acció Exterior, possible cordó umbilical amb l'exili, que Junts veu nuclear. La negociació, com qualsevol assumpte delicat des del 2017, orbita al voltant de Lledoners i Waterloo.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació