27
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
16:33h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució setmanal, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 17 i el 23 d'abril. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
La pandèmia a Catalunya porta tres setmanes pràcticament estancada. Des de la Setmana Santa, el nombre de casos detectats pràcticament no varia, dada positiva perquè prèviament la tendència era creixent i, a més, existia el risc que aquells festius fessin augmentar la incidència. Tot i això, a nivell territorial sí que hi ha certes diferències i, durant l'última setmana, quasi la meitat de les comarques i ciutats han detectat més positius que en l'anterior, mentre que les altres n'han trobat els mateixos o menys.
Els indicadors sobre l'evolució de la pandèmia ja han superat els biaixos posteriors als festius i, per exemple, la velocitat de propagació s'ha situat entorn a 1, atès que els contagis ni creixen ni cauen, però el risc de rebrot es manté elevat, amb 282 punts, quasi triplicant els 100 que marquen el risc alt. Pel que fa als hospitalitzats, el nombre total descendeix progressivament, però les UCI es mantenen encara molt plenes, amb uns 500 crítics. La nota més positiva és l'evolució de la mortalitat, ja que les defuncions setmanals cauen per sota de 100 per primer cop des de principis d'octubre, gràcies als efectes de la vacunació.
A nivell territorial, 20 comarques han augmentat els contagis setmanals, respecte les dades consolidades de dilluns de la setmana passada, mentre que s'han mantingut força en 10 i en 12 s'ha reduït. La Terra Alta és on més clarament han crescut, ja que ara n'hi ha 155 més per 100.000 habitants, seguida pel Solsonès (+127,8) i la Noguera (+104,7).
Per contra, disminueixen els positius sobretot a l'Aran amb 241,7 menys per 100.000 habitants, força més que a l'Alt Urgell (-149,1), el Pallars Sobirà (-147), l'Alta Ribagorça (-111,5) i la Segarra (-108,8). La situació global, en tot cas, és força estable perquè mantenen la incidència quasi inalterada les quatre comarques més poblades, el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Maresme, on es concentren el 58,4% dels habitants del país.
A nivell de regions sanitàries, es redueixen les diferències, ja que cauen els contagis a l'Alt Pirineu i Aran, fins fa poc on hi havia la major incidència però que ara es troba per sota de Lleida i empata al segon lloc amb la Catalunya Central. Per contra, les Terres de l'Ebre era la regió amb menys casos, però aquests han anat augmentant i ara ja es troba al nivell de Barcelona Ciutat, la Metropolitana Sud i el Camp de Tarragona.
La comarca amb la major incidència setmanal actual és el Pallars Sobirà, amb 470,2 positius per 100.000 habitants, per sobre de la Terra Alta (437,8) i el Pla d'Urgell (387,4). Tal com s'observa al mapa inferior, les comarques de costa -excepte les de les comarques gironines- tenen generalment una incidència baixa, malgrat que és l'Alta Ribagorça l'única lliure de positius durant l'última setmana, mentre que al Priorat només se n'ha detectat un.
En tot cas, el risc de rebrot a pràcticament tot el país segueix sent elevat. Aquest indicador, que ja ha superat els biaixos causats pels festius de Setmana Santa, es calcula a partir de la velocitat de propagació i la incidència a 14 dies, cosa que permet tenir en compte a la vegada el nivell de contagis i la tendència a l'augment o el descens. Només els casos ja citats de l'Alta Ribagorça i el Priorat tenen risc baix, mentre que a 33 de les 42 comarques es duplica el llindar de 100 punts que marca el risc alt, i la resta es troben entre 100 i 200 punts.
Com en el cas de la incidència, el risc de rebrot creix sobretot a la Terra Alta (485 punts més que fa una setmana), on també és on és més alt, amb 1.413 punts. Per darrere pel que fa a l'ascens, però, se situen les Garrigues (+313) i la Noguera (+284). En canvi, baixa molt al Pallars Sobirà, fins a 1.587 punts setmanals, tot i mantenir-se encara en els 880, i la caiguda és notable també a l'Aran (-903) i, en menor mesura, l'Alt Urgell (-553). Les dades de referència amb que es compara la xifra actual, en tot cas, encara estaven esbiaixades per la Setmana Santa, així que l'evolució no és del tot precisa.
Si es posa la lupa en l'evolució dels contagis a les ciutats, aquests creixen a 30, es mantenen a 9 i cauen a 27. On més augmenten és a Sant Vicenç dels Horts (169,8 contagis per 100.000 habitants més que fa una setmana), seguida de Mollet del Vallès (+103,2) i Santa Perpètua de la Mogoda (+90,2), mentre que es redueixen especialment a Vilassar de Mar (-123,1), Barberà del Vallès (-91) i Vic (-87,1).
En tot cas, la ciutat amb una ràtio major de contagis setmana és Olot (294,6 per cada 100.000 habitants), per davant de Mollet del Vallès (246,6), Manresa (237,7), Lleida (236,9), Sant Vicenç dels Horts (233,5) i Sant Feliu de Guíxols (231,3). Per contra, la incidència és baixa a Castelldefels (47,5), Premià de Mar (48,7), Vilassar de Mar (52,1), Sant Pere de Ribes (52,2).
La pandèmia a Catalunya porta tres setmanes pràcticament estancada. Des de la Setmana Santa, el nombre de casos detectats pràcticament no varia, dada positiva perquè prèviament la tendència era creixent i, a més, existia el risc que aquells festius fessin augmentar la incidència. Tot i això, a nivell territorial sí que hi ha certes diferències i, durant l'última setmana, quasi la meitat de les comarques i ciutats han detectat més positius que en l'anterior, mentre que les altres n'han trobat els mateixos o menys.
Els indicadors sobre l'evolució de la pandèmia ja han superat els biaixos posteriors als festius i, per exemple, la velocitat de propagació s'ha situat entorn a 1, atès que els contagis ni creixen ni cauen, però el risc de rebrot es manté elevat, amb 282 punts, quasi triplicant els 100 que marquen el risc alt. Pel que fa als hospitalitzats, el nombre total descendeix progressivament, però les UCI es mantenen encara molt plenes, amb uns 500 crítics. La nota més positiva és l'evolució de la mortalitat, ja que les defuncions setmanals cauen per sota de 100 per primer cop des de principis d'octubre, gràcies als efectes de la vacunació.
A nivell territorial, 20 comarques han augmentat els contagis setmanals, respecte les dades consolidades de dilluns de la setmana passada, mentre que s'han mantingut força en 10 i en 12 s'ha reduït. La Terra Alta és on més clarament han crescut, ja que ara n'hi ha 155 més per 100.000 habitants, seguida pel Solsonès (+127,8) i la Noguera (+104,7).
Per contra, disminueixen els positius sobretot a l'Aran amb 241,7 menys per 100.000 habitants, força més que a l'Alt Urgell (-149,1), el Pallars Sobirà (-147), l'Alta Ribagorça (-111,5) i la Segarra (-108,8). La situació global, en tot cas, és força estable perquè mantenen la incidència quasi inalterada les quatre comarques més poblades, el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Maresme, on es concentren el 58,4% dels habitants del país.
A nivell de regions sanitàries, es redueixen les diferències, ja que cauen els contagis a l'Alt Pirineu i Aran, fins fa poc on hi havia la major incidència però que ara es troba per sota de Lleida i empata al segon lloc amb la Catalunya Central. Per contra, les Terres de l'Ebre era la regió amb menys casos, però aquests han anat augmentant i ara ja es troba al nivell de Barcelona Ciutat, la Metropolitana Sud i el Camp de Tarragona.
La comarca amb la major incidència setmanal actual és el Pallars Sobirà, amb 470,2 positius per 100.000 habitants, per sobre de la Terra Alta (437,8) i el Pla d'Urgell (387,4). Tal com s'observa al mapa inferior, les comarques de costa -excepte les de les comarques gironines- tenen generalment una incidència baixa, malgrat que és l'Alta Ribagorça l'única lliure de positius durant l'última setmana, mentre que al Priorat només se n'ha detectat un.
En tot cas, el risc de rebrot a pràcticament tot el país segueix sent elevat. Aquest indicador, que ja ha superat els biaixos causats pels festius de Setmana Santa, es calcula a partir de la velocitat de propagació i la incidència a 14 dies, cosa que permet tenir en compte a la vegada el nivell de contagis i la tendència a l'augment o el descens. Només els casos ja citats de l'Alta Ribagorça i el Priorat tenen risc baix, mentre que a 33 de les 42 comarques es duplica el llindar de 100 punts que marca el risc alt, i la resta es troben entre 100 i 200 punts.
Com en el cas de la incidència, el risc de rebrot creix sobretot a la Terra Alta (485 punts més que fa una setmana), on també és on és més alt, amb 1.413 punts. Per darrere pel que fa a l'ascens, però, se situen les Garrigues (+313) i la Noguera (+284). En canvi, baixa molt al Pallars Sobirà, fins a 1.587 punts setmanals, tot i mantenir-se encara en els 880, i la caiguda és notable també a l'Aran (-903) i, en menor mesura, l'Alt Urgell (-553). Les dades de referència amb que es compara la xifra actual, en tot cas, encara estaven esbiaixades per la Setmana Santa, així que l'evolució no és del tot precisa.
Si es posa la lupa en l'evolució dels contagis a les ciutats, aquests creixen a 30, es mantenen a 9 i cauen a 27. On més augmenten és a Sant Vicenç dels Horts (169,8 contagis per 100.000 habitants més que fa una setmana), seguida de Mollet del Vallès (+103,2) i Santa Perpètua de la Mogoda (+90,2), mentre que es redueixen especialment a Vilassar de Mar (-123,1), Barberà del Vallès (-91) i Vic (-87,1).
En tot cas, la ciutat amb una ràtio major de contagis setmana és Olot (294,6 per cada 100.000 habitants), per davant de Mollet del Vallès (246,6), Manresa (237,7), Lleida (236,9), Sant Vicenç dels Horts (233,5) i Sant Feliu de Guíxols (231,3). Per contra, la incidència és baixa a Castelldefels (47,5), Premià de Mar (48,7), Vilassar de Mar (52,1), Sant Pere de Ribes (52,2).