dreta

El PP davant el mirall: els riscos de guanyar... amb Vox

Una aliança d'Ayuso amb l'extrema dreta pot esquerdar l'estratègia de Casado per construir una alternativa que sigui homologable a la dreta europea

per Pep Martí , 26 d'abril de 2021 a les 18:39 |
Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso en un acte del PP aquest abril. | Flickr PP
La campanya electoral madrilenya ha passat l'equador i s'endinsa en terreny desconegut després del greu incident en el debat de la Cadena Ser de divendres passat. S'ha aturat la marxa triomfal d'Isabel Díaz Ayuso a la reelecció? Ha despertat la radicalitat ultra de Vox un electorat potencialment massiu de l'esquerra que, fins aquest moment, semblava assistir a la campanya amb molta apatia? 

La negativa de la candidata de Vox, Rocío Monasterio, a condemnar les amenaces de mort -amb bales de Cetme incloses- enviades a Pablo Iglesias, el ministre de l'Interior i la drectora general de la Guàrdia Civil, i d'una navalla ensangonada a la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, ha caldejat encara més la campanya. I potser l'ha fet entrar en una dinàmica diferent. Això, però, ho corroboraran o no els resultats del 4 de maig. El que sí que es pot endevinar és en quin panorama se situarà el PP si necessita, poc o molt, del suport de Vox per continuar governant Madrid.


El líder del PP, Pablo Casado, té al davant una conjuntura enrevessada. De fet, cap dels escenaris possibles li resulta massa encoratjador. El pitjor, evidentment, seria una victòria de l'esquerra. Aleshores, el terrabastall intern en el si de la dreta espanyola seria dels que fan època. El triomf d'Ayuso amb una majoria absoluta, un escenari difícil però no inimaginable, seria el millor. Però generaria una dinàmica interna no del tot controlable. A Casado se li començaria a moure la cadira, perquè Ayuso guanyaria ascendent al partit.


Ayuso va ser una aposta de Casado, és cert. Tots dos provenen de la mateixa àrea ideològica, a l'escalf de la FAES i l'aznarisme, però després ella ha crescut sola i ara és vista per un sector ultraconservador de Madrid com una possible alternativa a un Casado a qui veuen massa insegur, i obligat a equilibris complicats entre el PP de Madrid i les baronies. 

Si Ayuso necessita a Vox per governar, l'escenari es fa ombrívol per a Casado. De portes enfora, serà un triomf, però li complicarà extraordinàriament les coses al líder de l'oposició. Fins ara, el PP ha hagut de recórrer a sumar amb el partit de Santiago Abascal per poder formar majories a parlaments com l'andalús, el murcià i el madrileny mateix. Però ho ha fet amb perfil baix, mantenint els de Vox a distància, i al costat de Ciutadans. En algun cas, com a Andalusia, el president Moreno Bonilla ha fet malabarismes per sumar els ultres alhora que mantenia un discurs moderat.


A Madrid ha estat diferent. Ayuso mai ha amagat la sintonia amb Vox i això explica que hagi aconseguit fer forat en un segment del seu electorat. Però l'estratègia de Casado és diferent, des de la seva segona derrota a les eleccions espanyoles del 2019. Abans, ell havia assajat un missatge molt dur contra el govern de Pedro Sánchez, de qui va arribar a qüestionar la seva legitimitat. Les dues derrotes del PP aquell any van obligar a virar Casado. El seu discurs durant la moció de censura d'Abascal a Sánchez van ser una inflexió. Va sorgir un Casado aparentment moderat, tot i que sempre buscant un espai entre Ayuso i barons, com l'esmentat Moreno Bonilla i el gallec Alberto Núñez Feijóo.


Madrid no és Andalusia o Múrcia, i el que passi a la Comunitat tindrà una transcendència molt més enllà del seu territori. Si el seu partit ha de pactar amb Vox, Casado haurà d'empassar-se les seves paraules del debat de la moció de censura. Si Vox està en condicions de fer-ho, pot exigir entrar al govern madrileny. A més, Abascal li pot fer pagar d'aquesta manera a Casado el seu menysteniment. 

Un trumpisme afeblit

El bloc d'esquerres ha estat hàbil a l'hora de convertir Vox en un gran termòmetre polític. Al fer-ho, poden nodrir, poc o molt, les possibilitats de Rocío Monasterio. Però a la vegada intenten projectar a tot l'Estat -i potser a l'entorn europeu- l'amenaça de l'extrema dreta. Una amenaça que s'ha estès com una taca d'oli acompanyada de processos com el Brexit o la presidència de Donald Trump. 

En aquests moments, però, el populisme d'extrema dreta sembla recular sensiblement. La major part de les enquestes li donen un 10% a Alemanya, que celebra eleccions a la tardor. És un percentatge apreciable, però lluny del govern. Tret de França, que celebra eleccions presidencials el 2022 i on Marine Le Pen està forta, l'onada ultra sembla rebaixar expectatives. També als Països Baixos, el partit de Geert Wilders ha patit una reculada a les eleccions del març. Però ha estat la derrota de Trump, sobretot, la que ha assenyalat un cert canvi de tendència. 

Madrid, que en l'imaginari d'un sector de l'esquerra espanyola resta com "la tomba del feixisme", per la seva aferrissada defensa de la República durant la Guerra Civil, pot ser ara un mur democràtic o un feu ultra. En aquestes eleccions, un Madrid hegemonitzat per una dreta desacomplexada -com la que representa Ayuso-, en aliança amb l'extrema dreta, pot donar una marca inquietant de la Comunitat. 

Lideratge desdibuixat

Pel líder del PP, les urnes del 4 de maig estan carregades d'incertesa. Per emergir com a alternativa, Casado necessita un partit cohesionat i de perfil centrat. Per no donar a Sánchez oxigen polític. La pressió dels barons, desconfiats sempre davant Génova, és molt forta. Tothom sap que les grans majories es guanyen en els carrils centrals. Un risc de l'actual moment és convertir el PP en presoner d'un búnquer arrelat a Madrid, però que dificulta la imatge de força centrada i serena. Casado no es pot allunyar gaire del gruix del Partit Popular Europeu, on brilla encara l'estrella d'Angela Merkel, i que, amb un pes considerable de la democràcia cristiana històrica, es caracteritza pel compromís amb el projecte europeu. 

Casado sortiria molt malferit d'una derrota a Madrid. Però, paradoxalment, una victòria del PP a la Comunitat serà més un triomf d'Ayuso que seu i no necessàriament li farà la vida més fàcil. En un cas i en un altre, venen temps apassionants en el camp de la dreta espanyola.       

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació