Nova legislatura

ERC concedeix una setmana de marge a Junts abans d'explorar un Govern en solitari

Els republicans adverteixen que estan preparats per treballar "altres opcions" si no hi ha pacte l'1 de maig i veuen "imprescindible" obrir la negociació de l'estructura de l'executiu a la cimera de Lledoners

per Joan Serra Carné, 26 d'abril de 2021 a les 13:23 |
Sergi Sabrià i Marta Vilalta, al Parlament. | Adrià Costa
ERC no vol esperar més per formar el nou Govern. La setmana passada ja va avisar públicament que l'acord amb Junts s'havia de madurar abans de l'1 de maig i aquest dilluns ha collat un grau més l'advertència. El vicesecretari general de comunicació i estratègia i diputat del Parlament, Sergi Sabrià, ha defensat que la "prioritat" dels republicans és formar un executiu de coalició, però ha advertit el partit de Carles Puigdemont que explorarà "altres opcions" si no hi ha un pacte en els pròxims set dies. "Cal un acord aquesta setmana", ha afirmat. "Si Junts no està preparat, haurem d'explorar altres vies alternatives, també amb ells. Hi ha d'haver un Govern independentista perquè és el que la gent ens demana", ha exposat Sabrià, que no ha volgut concretar quina forma tindria un eventual executiu sorgit del desacord.

Les coordenades que fixa ERC en cas que no hi hagués una entesa amb Junts, però, només permetrien un Govern en solitari dels republicans, perquè Sabrià ha insistit que el camí no passa pel PSC ni els comuns, i ha recordat que sempre faran falta els vots de Junts. El missatge, per tant, és de pressió als seus actuals socis, per bé que ERC ha deixat la porta oberta a insistir en la coalició més enllà de l'1 de maig. "La millor opció és un Govern de coalició. Qualsevol opció que hi hagi, requeriria dels vots de Junts", ha reblat el dirigent d'ERC, que ha afegit que "seria gravíssim que algú anteposés els interessos de partit als del país".


Un altre dard a Junts per exigir-los responsabilitat en el tram decisiu de les negociacions. ERC i la CUP tenen un pacte vigent, i continuen treballant en aspectes sectorials, mentre amb el partit de Puigdemont no s'acaba de trobar el desllorigador de les converses. Només falta un mes per al 26 de maig, data en la qual es convocarien eleccions de forma automàtica si Pere Aragonès no ha superat el debat d'investidura. De moment, Junts continua defugint l'ultimàtum. Aquest dilluns, la portaveu de la formació, Elsa Artadi, ha afirmat que es quedaran fora del Govern si no hi ha un "bon acord".


La setmana es divisa clau, doncs, per explorar si es pot produir un acord entre els dos principals partits independentistes. Aquest dimarts hi ha programada una cimera d'"alt nivell" a Lledoners -avançada divendres per NacióDigital- per desencallar la negociació. La trobada se centrarà en l'estructura del nou Govern, tal com han confirmat fonts coneixedores de les converses a aquest diari, i hi participaran Pere Aragonès i Jordi Sànchez, a banda d'integrants dels equips negociadors. Serà el primer intercanvi sobre el disseny de l'executiu.

ERC, que ja ha admès en públic l'existència de la reunió, no ha volgut confirmar si hi serà present Oriol Junqueras. Sabrià ha apuntat, en roda de premsa, que és "imprescindible" afrontar la discussió sobre l'estructura del nou Govern, una carpeta que fins ara no s'havia obert. "Si demà es pot parlar de l'estructura, segur que seria una bona notícia", ha afegit el diputat republicà, que ha recordat que hi ha unes quantes "carpetes" més de les converses amb Junts que no estan tancades, com la de l'estratègia independentista.


Els dos partits preveuen que la definició de l'arquitectura governamental -conselleries, comissionats i secretaries generals- sigui el nucli de les converses dels pròxims dies, després que s'hagi avançat de forma significativa en el programa del Govern i la creació d'espais de coordinació. Fonts de les dues formacions assenyalen que l'estructura de l'executiu viurà una sacsejada. Fins ara, els dos partits no s'han intercanviat documents sobre l'estructura que ha de tenir el nou Govern, per bé que els republicans i Junts han afinat les seves propostes. "Fa temps que es treballa internament sobre propostes d'estructura", remarca un coneixedor de les converses.


"No hauria de portar gaire problemes", remarca una veu de les negociacions, preguntat sobre si el repartiment de conselleries suposarà un escull rellevant en les converses. Els partits han estat molt curosos de portes enfora, però també de portes endins: hi ha conselleries ocupades actualment per Junts on es lamenta, sempre en privat, que la informació no acaba de fluir. En essència, la formació de Puigdemont defensa un repartiment com l'actual, però a l'inrevés. Això voldria dir assumir Acció Exterior -peça cobejada perquè implicaria una relació fluïda amb l'exili-, Salut -plaça reservada per a Josep Maria Argimon- i abandonar Interior, que aniria a parar a les files republicanes. L'intercanvi implicaria assumir Justícia, on podria aterrar Miquel Sàmper.

El Govern actual té 13 conselleries, set d'ERC -Economia, Acció Exterior, Educació, Salut, Justícia, Treball i Agricultura- i sis de Junts -Presidència, Interior, Territori, Cultura, Polítiques Digitals i Empresa, a banda de la secretaria del Govern-. Una de les joies de la corona, Economia, té nom i cognoms: Elsa Artadi. El departament, associat a la vicepresidència, és clau pel funcionament de l'administració, perquè elabora els pressupostos i se situa en una posició preeminent respecte la resta de departaments. Des d'Economia, Junts aspira a governar els fons europeus, i així ho ha fet saber en les negociacions des del primer moment. Això xoca amb la idea d'Aragonès, que aspira a crear un comissionat específic liderat per Miquel Puig des de Presidència.

Aquesta conselleria apareix com l'horitzó de Laura Vilagrà, número dos el 14-F i de la màxima confiança d'Oriol Junqueras, tot i que no tindria la responsabilitat de portaveu. La fórmula del comissionat, segons l'esquema que es plantejava Aragonès durant la campanya, no tindria per què circumscriure's només als fons europeus, sinó que podria replicar-se en altres àmbits. De fet, la desaparició o fraccionament d'algunes conselleries -seria el cas de Polítiques Digitals i Administració Pública, de la qual se'n poden moure competències, o bé de Territori- podria derivar en la creació de comissionats sobre àrees específiques, com ara les infraestructures.


El que sí que ha deixat clar Aragonès en públic és que crearà tres nous departaments: Universitats i Recerca, Acció Climàtica i Feminismes. En el càsting de noms no s'hi ha entrat al detall, però pels republicans s'apunta a la continuïtat de dirigents com Ester Capella -que podria passar d'Interior a Justícia-, Bernat Solé -pendent de si el Tribunal Suprem confirma la inhabilitació pel seu rol en l'1-O quan era alcalde d'Agramunt- o bé Teresa Jordà, mentre que es dona per fet que Chakir el Homrani no seguirà. Una de les incorporacions estrella serà la de Roger Torrent, expresident del Parlament, que va ser número tres d'Aragonès el 14-F després de renunciar a plantar batalla per ser candidat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació