Crítica | La cursa cap als Oscars (8/8)

«Nomadland», l'homenatge als repudiats de la societat capitalista

El bellíssim retrat de la tràgica situació de centenars de persones arran de la crisi del 2008 situa el film de Chlóe Zhao com una de les pel·lícules de l'any

per Victor Rodrigo , 25 d'abril de 2021 a les 16:45 |
Frances McDormand, la protagonista del film | Lionsgat
La pèrdua de la identitat, la raó de ser i tot allò que no hi càpiga en una furgoneta. En aquesta situació es troba la Fern, la protagonista d'aquesta pel·lícula que balla entre el relat documental i el cinema de denúncia més humà. Chloé Zhao dibuixa una emocionant estampa dels nòmades, els centenars de persones que han de viure a la carretera, d'un costat a un altre, per intentar sobreviure. És en aquest viatge, amb dos eixos centrals -la història personalista de la Fern i la denúncia global a un conjunt d'elements-, on Zhao fila de manera molt prima per aconseguir la bellesa en una situació tan dura.

Des dels retrets generalitzats al capitalisme, passant per les crítiques afinades a Amazon, al sistema de pensions o a la sanitat privada dels Estats Units. Reivindicant una manera de viure, escollida voluntàriament però provocada de manera brutal per la crisi del 2008 i per una societat nord-americana que reivindica la llibertat però dona l'esquena als més desfavorits. Perquè l'ànima de la pel·lícula és descobrir un gran grup de persones que han estat esborrats de l'existència, des de la perspectiva de la societat. L'ànima és descobrir el dolor, el trauma, de la pèrdua i la incapacitat per arrelar-se a enlloc. Si no tens res no pots perdre-ho.


La cinematografia que envolta Nomadland és d'un gran nivell i d'una gran posada en escena. La qualitat i la bellesa de les imatges denoten el bon gust de Zhao a l'hora de recórrer l'América profunda, l'América trencada per la crisi. La de la pols, carretera, àrees de servei i accent del sud. Adentrar-se en la pel·lícula no és fàcil, connectar-hi tampoc, però un cop avança la trama, en un ritme pausat, les històries que passen per la pantalla comencen a abraçar l'espectador fins a acabar posant-lo a pocs centímetres de la Fern.

Frances McDormand realitza un dels papers de la seva vida. L'actriu, ja guanyadora de dos Oscars, és l'única que mereixia el personatge principal. La seva capacitat per mimetitzar-se amb cada situació i mostrar-ne els sentiments en una càtedra interpretativa la converteixen en la clara favorita d'endur-se l'Oscar. Les referències a diverses pel·lícules sobre l'odissea de la soledat que viu la Fern -com Centauros del Desierto- converteixen Nomadland en una sorpresa sentida, una joia cinematogràfica.


Altres crítiques dels Oscars 2021:


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació