En la història del cinema han aparegut diversos genis al llarg de les dècades. Persones diferencials, artistes únics que eren capaços de crear pel·lícules insòlites, pioneres, transgressores. En una època marcada pel conservadorisme i els productes de masses per a les grans pantalles, en el món de Hollywood va aparèixer una figura messiànica: Orson Welles. El jove prodigi -com el titllaven entre bastidors, amb rancúnia i enveja- va ser un veritable triomfador a una edat prematura: la seva història es va començar a escriure amb lletres d'or quan tenia només 25 anys.
Citizen Kane és una pel·lícula immensa, rodona en tots els aspectes i amb una vigència aterridora quan ja fa vuitanta anys que es va estrenar. David Fincher, mestre del thriller contemporani, va decidir rendir homenatge a aquest clàssic del cinema a través d'una mirada diferent: la del seu guionista i creador de l'obra, Herman Mankiewicz.
Mank és un somni humit per a la cinefília, una pel·lícula d'autor que relata com es va gestar el guió d'una pel·lícula de referència. A través d'una imatge en blanc i negre, un format arriscat amb tècniques de transició clàssiques i una trama brillantment escrita per Jack Fincher, el film posa èmfasi en diversos episodis de la biografia de Mankiewicz i en construir una història que balla entre fer justícia per la responsabilitat del personatge i un homenatge a un home que vivia a contracorrent de la política i la indústria del moment.
Com un enfant terrible romàntic, un borratxo sense aturador i una ànima turmentada plena de talent, Gary Oldman s'enfunda en el paper de Mankiewicz amb una càtedra interpretativa. És una pel·lícula construïda a través del romanticisme dels amants del cinema, inaccessible per a aquells desconeixedors del context històric, de les problemàtiques polítiques del moment i dels icònics protagonistes secundaris que van apareixent.
Està feta per i per als acadèmics de Hollywood. Un homenatge a ells mateixos, una crítica als que no recorden els veritables constructors de la llegenda de la indústria i un implícit retret a Orson Welles, un geni a l'ombra en aquesta pel·lícula, que es va endur completament la fama per Citizen Kane. És una delícia complexa, pesada a l'hora de ser digerida, però repleta d'una bellesa nostàlgica cap a un Hollywood que amagava la seva veritable naturalesa. I només en Mank, el cavaller borratxo amb l'ànima impertorbable, sabia veure'n el llautó.
