Desokupa, quan la propietat no espera la llei per desnonar

Un nou cas al Poble-sec revifa les queixes contra l'empresa de desallotjaments extrajudicials i les denúncies de connivència amb la policia, que els Mossos desmenteixen

Un membre de Desokupa al desnonament del Poble-Sec de dimecres passat
Un membre de Desokupa al desnonament del Poble-Sec de dimecres passat | Carlos Baglietto
Joan Obiols / Andreu Merino
26 d'abril del 2021
Actualitzat el 30 d'abril a les 15:38h

Dimecres passat els Mossos d'Esquadra van desnonar una mare i la seva filla menor d'edat d'un local del Poble-sec, a Barcelona. Ho van fer en presència de membres de Desokupa, una empresa especialitzada en desallotjaments extrajudicials. El Sindicat de Barri va denunciar connivència de la policia amb l'empresa i els Mossos van justificar la seva presència pel fet que actuaven com a representants de la propietat. No és la primera vegada que moviments socials critiquen actuacions similars i les intervencions de Desokupa han arribat, fins i tot, al Parlament.

Els Mossos desmenteixen qualsevol connivència amb Desokupa, malgrat que episodis anteriors ho posen en dubte. El gener de 2019, també al del Poble-sec, la immobiliària Vivendex, propietat d'un bloc de pisos ocupat al carrer Font-rodona, va contractar Desokupa per executar el desallotjament de l'edifici. En unes imatges emeses per TV3 i gravades per un dels ocupants, s'observa com els Mossos faciliten l'entrada a l'immoble dels membres de Desokupa. En un altre vídeo distribuït per ell mateix, el cap de Desokupa Daniel Esteve, lloa l'actuació de la policia i explica la col·laboració amb els Mossos per "baixar per les escales" els ocupes. L'àrea de direcció de Desokupa ha declinat la petició de NacióDigital de pronunciar-se sobre aquests fets.

El paper de l'empresa implicada en desallotjaments extrajudicials va obligar l'exconseller d'Interior Miquel Buch a oferir explicacions al Parlament el 6 de febrer del 2019 sobre l'actuació policial. La diputada de la CUP Maria Sirvent va acusar els Mossos d'actuar amb "absoluta complicitat amb la màfia i posar-se al servei dels matons". Buch va negar "de dalt a baix" qualsevol mena de connexió entre els agents i Desokupa. La presència de membres de Desokupa en desallotjaments executats per Mossos és una escena que es reprodueix repetidament en diferents barris i ciutats de Catalunya. Des dels seus inicis -a Catalunya el 2016- l'empresa ha estat al punt de mira d'organitzacions socials, entitats en defensa dels drets humans i partits polítics per les seves actuacions fora de la llei. És per aquest motiu que acumula diverses denúncies per utilitzar pràctiques basades en l’extorsió, l’ús de la força, l’assetjament immobiliari i la violació del domicili en els desallotjaments que executa. Fins ara, no ha rebut cap condemna. 

El debat entorn Desokupa va aterrar a la Comissió d'Interior del Parlament de Catalunya el 23 de novembre de 2016, de la mà d'aleshores diputat del PSC i actual d'ERC, Carles Castillo, que amb el suport unànime de tots els partits de la cambra, va aprovar una resolució que instava el Govern a dur a terme "les actuacions necessàries per assegurar que Desokupa s'ajusta a dret". A més, emplaçava les "autoritats competents" a investigar l'actuació de l'empresa per determinar "si ha lesionat drets i llibertats, si ha comès algun delicte, si es tracta d'una associació il·lícita i si té vincles amb grups d'extrema dreta".

D'això fa més de quatre anys i no s'ha notificat cap novetat en relació amb la instància. Fonts oficials del Departament d'Interior expliquen a NacióDigital que Mossos d'Esquadra es van limitar a obrir un període d'investigació previ amb la finalitat "d'esclarir la naturalesa jurídica dels fets" que envolten les accions de Desokupa. Afegeixen que si s'escau, "identificaran els possibles responsables d'una infracció administrativa a la normativa de seguretat privada". Aixímateix, no s'ha informat de cap tipus d'actuació contra Desokupa derivada d'aquestes investigacions.

Contactes d'Esteve a les comissaries

Els vincles de Desokupa amb els cossos policials transcendeixen dels desnonaments. Ho demostra el fet que el gerent de l'empresa, Daniel Esteve, manté bona relació amb agents dels cossos de seguretat. En ple estat d'alarma i confinament de març i abril de 2020, Esteve va recórrer milers de quilòmetres entre Barcelona i Madrid per entregar material sanitari -mascaretes, guants i gel hidroalcohòlic- a diferents comissaries dels Mossos d'Esquadra, policies locals, Policia Nacional i Guàrdia Civil. El dirigent de Desokupa publicava a les xarxes socials com transcorrien les entregues i mostrava fotografies amb agents dels Mossos d'Esquadra, policies locals i la policia espanyola en l'intercanvi del material sanitari. Destaquen les visites a la Comissaria General dels Mossos a Sabadell -la seu de la Brigada Mòbil (BRIMO)- la comissaria de Ciutat Vella i la de la Zona Franca. Esteve també va visitar la Prefectura de la policia espanyola de Via Laietana i la caserna de la Guàrdia Civil a la Travessera de les Corts.

El líder de Desokupa no amaga l'admiració pels cossos policials, al perfil personal de Facebook publica imatges on s'exhibeix amb samarretes de la bandera espanyola, el logo de la policia espanyola o la Guàrdia Civil. Esteve també mostra el suport a les unitats d'antiavalots policials en diferents vídeos a la xarxa, que es comparteixen i viralitzen en canals de caràcter espanyolista com El Parte. A principis de març, va publicar un vídeo on criticava Colau i el Govern per "permetre la crema de la furgoneta de la Guàrdia Urbana" i mostrava el suport als agents antiavalots de la Guàrdia Urbana de Barcelona. En un altre vídeo de l'octubre de 2020, Esteve apareix amb una samarreta de l'ARRO, una de les unitats d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra, mentre colpeja un sac de boxa "imaginant-se els CDR".

La popularitat de Desokupa creix pel ressò que aconsegueixen a través de les xarxes socials i la presència dels seus membres com a tertulians i protagonistes en els grans mitjans de comunicació, en són bons exemples els minuts de pantalla al Programa d'Ana Rosa de Telecinco, Espejo Público d'Antena 3 o TVE. Així mateix, la darrera aposta de l'empresa anti okupes és el llançament d'un canal propi de televisió i gratuït el passat 12 d'abril. La iniciativa sota el nom de Desokupa TV, emet a través de la plataforma EDA TV, portal utilitzat per la difusió de vídeos de membres de la ultradreta espanyola i Vox. El nou canal de Desokupa ofereix desnonaments en directe i entrevistes als membres de l'organització que expressen opinions "políticament incorrectes sobre col·lectius antisistema i l'esquerra radical que defensen l'okupació sobre la propietat privada", expliquen a través de la pàgina web del canal.

Què és Desokupa?

Desokupa va néixer el 2016 com a empresa de desallotjaments contra "okupes i inquilins problemàtics". A través de la pàgina web de l'empresa, es presenten com "experts en mediació" i la "solució per treure de manera ràpida i segura els okupes dels habitatges". A més, mostren orgullosos "ser l'única empresa del sector recomanada pels cossos i forces de seguretat de l'Estat". Des dels inicis el 2016, asseguren haver executat "més de 5.600 desokupacions amb èxit" a tot l'Estat. Ofereixen serveis arreu de la Península i es mostren com a "figura mediadora entre el propietari i okupants" a través dels seus membres que estan en "contínua formació en psicològica, tècniques de mediació i normativa legal referent al sector".

Més enllà de l'experiència en l'àmbit de la seguretat privada, són diversos els membres de Desokupa amb antecedents judicials i vincles amb l'extrema dreta. Esteve va ser detingut el 2008 per part del Grup Especial d’Intervenció (GEI) Mossos d’Esquadra a Castelldefels. La policia l’acusava d’extorsió, detenció il·legal, lesions, vexacions i associació il·lícita per formar part d’una xarxa de porters de discoteca que s’encarregava de cobrar deutes a morosos.
 

Un membre de Desokupa al desnonament del Poble-Sec. Foto: Carlos Baglietto

Entre els integrants que estan o han passat per Desokupa també hi ha Ernesto Navas, que presumeix de la seva ideologia neonazi amb el tatuatge d’una esvàstica al braç i acumula antecedents per baralles amb arma blanca i intent d’homicidi. Una de les altres cares conegudes de Desokupa és el búlgar Jivko Ivanov, que al seu currículum inclou haver estat membre destacat de la milícia d’extrema dreta Alba Ortodoxa.

Les actuacions de Desokupa han acabat diverses vegades als tribunals, però fins ara l’empresa no ha estat condemnada. Això pot canviar arran del judici contra Esteve i tres dels seus empleats per un intent de desallotjament el 2018 en una casa ocupada de Terrassa. Els quatre acusats no es van presentar a la sessió celebrada a principis d’abril, però el cas ha quedat vist per sentència després que la jutge acceptés la seva declaració per escrit. La defensa confia que el cas acabi en la primera condemna contra Desokupa a l’Estat.

Barcelona reclama "protocols clars" a Interior

Mentrestant, cada cop són més les veus que reclamen actuar contra les actuacions de Desokupa. Després del desnonament al Poble-sec, l’Ajuntament de Barcelona exigeix al conseller d’Interior “protocols clars” que evitin tota mena de col·laboració dels cossos policials amb aquest tipus d’empreses, segons diuen fonts oficials municipals a NacióDigital.

Des del moviment per l’habitatge ja fa temps que condemnen les actuacions de Desokupa. El 2016 l’Assemblea del Raval, l’Observatori DESC, la PAH i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona impulsaven la campanya Stop Desokupa, que ha funcionat de manera intermitent. Iñaki García, membre del Lokal del Raval, va prendre part en una de les primeres mobilitzacions contra l’empresa. Va ser al carrer de la Cera el 25 d’agost del 2016. Desokupa havia rebut l’encàrrec de fer fora una família amb menors i només l’oposició dels veïns –que van forçar la intervenció dels Mossos d’Esquadra- ho va evitar. “S’han normalitzat com a activitat empresarial unes actuacions al marge de la llei”, valora García. “A nosaltres, la policia ens identifica. Ells, tot i ser perillosos, en surten ben parats”, lamenta.

Des de la PAH, el portaveu Santi Mas de Xaxàs qualifica Desokupa com "la part més vergonyosa del problema de l’habitatge". "Hi ha tolerància policial amb gent que coacciona i amenaça a famílies vulnerables", denuncia. Més enllà de l’empresa d’Esteve, Mas de Xaxàs posa el focus en els propietaris que la contracten. "Gent sense escrúpols que hi recorre tot i saber de quina manera operen", assegura. La conclusió de la plataforma és clara. "Si Desokupa continua actuant serà perquè la llei no ha estat prou clara i contundent per garantir el dret a l’habitatge", conclou el portaveu.