La negociació reforça el lideratge de Jordi Sànchez a les files de Junts

El rol preponderant del secretari general en les converses amb ERC el propulsa com a arquitecte del partit i com a peça clau, des de fora, en la coordinació del nou Govern

Jordi Sànchez, en el míting final de Junts.
Jordi Sànchez, en el míting final de Junts. | Junts per Catalunya
25 d'abril del 2021
Actualitzat el 26 d'abril a les 14:05h
Bona part de la cadena d'esdeveniments que s'han succeït a la política catalana des del 2015 no s'entendrien sense l'arribada de Jordi Sànchez a primera fila. La seva arribada a la presidència de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va ser clau per bastir Junts pel Sí -una operació liderada per Artur Mas que finalment Oriol Junqueras va acceptar-, per apostar pel referèndum unilateral -en col·laboració amb Carles Puigdemont, de qui va ser el número dos des de Soto del Real el 21-D- i per contribuir a la creació de Junts com a partit autònom, ja al marge del PDECat. Un detall no passa desapercebut dins del partit de Carles Puigdemont i tampoc a ERC: és l'únic dels presos jutjats -i condemnats- per l'1-O que no ha escrit cap llibre de la seva experiència, potser perquè els capítols més destacats de la seva trajectòria encara estan per escriure.

De moment, i així ho recullen diverses fonts consultades per NacióDigital, s'ha erigit en el veritable líder de Junts a l'hora de negociar amb ERC i, també, a l'hora de posar les bases del projecte polític, tant pel que fa al desplegament territorial -completat a l'espera de constituir el consell nacional, previsiblement presidit per Anna Erra- com per l'estratègia política. "Qui mana és ell. No hi ha dubte", assenyala un alt dirigent de la formació. "No només en les negociacions, sinó també en la futura tria dels perfils que integraran el Govern", assenyala un dels implicats en les converses. Sànchez, des del primer moment, va voler situar ERC en un marc de negociació global sobre el full de ruta que, passats els mesos, s'ha instal·lat com la via per la qual transita el pacte. Tot i això, l'estratègia independentista apareix com l'últim flanc que s'abordarà en l'acord.

Ni tan sols la pèrdua del tercer grau, just després de les eleccions i d'una campanya en la qual va ser protagonista al costat de la resta de presos, ha fet perdre influència al secretari general de Junts. Vol ser a totes les reunions i això obliga a facilitar-li la documentació a la presó. Ha mantingut contacte amb Pere Aragonès -tant per via telemàtica com presencial a Lledoners- i s'ha encarregat de vehicular els principals missatges durant les negociacions. Va ser l'encarregat de fer la conferència programàtica prèvia al primer debat d'investidura -ocasió que va aprofitar per deixar-se fotografiar amb Aragonès durant deu minuts a l'auditori de l'ONCE a Barcelona- i d'avisar que podrien quedar fora del Govern tot i avalar el líder d'ERC al Parlament.

Ho va verbalitzar en una entrevista a La Vanguardia que es va convertir, formalment, en la primera vegada que un alt dirigent del partit posava paraules a una pulsió que circula dins de Junts, especialment entre les ànimes més independents. Malgrat això, el corrent majoritari és que la formació ha de ser a l'executiu, com es va encarregar de recordar el sector institucional del partit. Hi ha consellers que han vist amb temor una possible materialització de l'avís d'investir Aragonès i quedar-se a l'oposició -cada vegada menys probable, tenint en compte els avenços parcials en la negociació-, i més d'un ha aixecat la cella per la manca de participació en les converses. L'entorn d'un membre del Govern, per exemple, lamenta en privat haver "quedat fora" de les negociacions.

El lideratge de Sànchez, en aquest sentit, ha guanyat pes en paral·lel a l'arribada de Laura Borràs a la presidència del Parlament. La candidata el 14-F, amb un suport incontestable de les bases, no participa del dia a dia de les converses -tot i que rep informació de primera mà de part d'integrants de l'equip com Francesc de Dalmases, a qui sectors de la formació promouen com a president de grup parlamentari si Albert Batet fa el salt al Govern- i desplega una agenda institucional atapeïda. Fonts de Junts assenyalen que Sànchez va ser "decisiu" a l'hora de plantejar a Borràs que anés al Parlament com a presidenta en lloc d'entrar al futur Govern de Pere Aragonès.


Tampoc formen part del nucli negociador presos com Josep Rull o Jordi Turull, també a Lledoners. Els dos exconsellers, dos dels dirigents més estimats per la militància, van fer campanya el 14-F, però han mantingut un perfil baix en els primers compassos de les converses amb ERC. Fa tres anys, en canvi, van destinar bona part de les hores en llibertat provisional a negociar amb Aragonès el Govern que acabaria presidint contra pronòstic Quim Torra. Tots dos van poder gaudir d'un permís extraordinari per Sant Jordi, com el seu company Quim Forn, el més deslligat de l'activitat del dia a dia de Junts, tot i les visites que acostuma a rebre de dirigents de primera i segona fila.

I Carles Puigdemont? És qui va ungir Sànchez com a secretari general de Junts -una tria que va generar certes friccions a Lledoners a cavall del juliol i l'agost de l'any passat-, i no ha tingut mai un interès desbordant per la vida estricta de partit. Centrat en la feina com a eurodiputat i en la batalla legal que l'espera després de perdre la immunitat, el líder a l'exili es manté en silenci sobre les negociacions -només va aparèixer per Sant Jordi i va criticar la via del diàleg amb l'Estat-, si bé va tenir un contacte amb Aragonès a finals de març. "Cordial i aclaridora", va definir la conversa el dirigent d'ERC en una entrevista a Catalunya Ràdio. El silenci és la divisa de Puigdemont cada vegada que hi ha una negociació delicada en marxa, com ja va demostrar en el procés de fundació de Junts i la substitució de Torra quan va ser inhabilitat al setembre.

En aquell procés, Sànchez ja va participar en les converses entre ERC i Junts des de Lledoners, i en alguna va coincidir amb Marta Rovira. Un dels punts calents entre les dues formacions és l'estratègia a Madrid i el full de ruta del procés, dos aspectes en els quals fonts de la formació defineixen el secretari general com a "pragmàtic". Fins i tot algun dels independents de la candidatura, en algun moment, l'han situat proper a l'estratègia que defensen els republicans. Fonts oficials, en tot cas, sempre han negat que existeixin discrepàncies en aquesta carpeta entre Sànchez i Puigdemont, tot i que el líder a l'exili és especialment bel·ligerant amb el govern liderat pel PSOE i desconfia obertament de la taula de diàleg, sobretot per com està formulada ara.

Una de les definicions habituals que es fan del secretari general és que és "el polític" de Junts. "El que realment sap com funciona un partit i com liderar-lo", remarca un dels consultats. Sànchez va ser decisiu en el trencament amb el PDECat -és qui va comunicar a David Bonvehí que els postconvergents havien perdut el control sobre la marca de Junts- i va defensar amb vehemència que el partit anés sense drets electorals a les eleccions del 14-F. Un cop passats els comicis, ha vist encara més reforçat el lideratge de portes endins, a diferència d'altres cares visibles del partit. No formarà part del Govern -està inhabilitat-, però quan Aragonès hagi de solucionar carpetes delicades amb Junts, un dels primers números de telèfon que marcarà serà el de Sànchez.
Arxivat a